Seminari 2 (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura introduccio a la microeconomia
Profesor R.G.
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 31/03/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA: Seminari 2 Abans de començar amb les definicions de preu màxim o mínim és necessari entendre que és l’equilibri de mercat.
Equilibri de mercat  Aquell punt en el qual els plans dels consumidors i de les empreses coincideixen, de tal manera que l’intercanvi satisfà a tots dos.
En molts casos, pot haver-hi raons de tipus social o econòmic que aconsellen als polítics interferir en el mecanisme de mercat per tal d’alterar els preus. En situacions de crisis apareixen sovint les pressions polítiques perquè el govern controli els preus i els salaris. Però fixar el preu per llei impedeix que el mercat equilibri l’oferta i la demanda.
1-L’ESTABLIMENT DE PREUS MÀXIMS : El preu màxim es el preu legal més alt al que es pot vendre un bé. Aquest preu màxim s’aplica quan l’Estat vol protegir la demanda.
Si establim un preu màxim per sobre el punt d’equilibri no és rellevant; però si establim el preu màxim per sota el punt d’equilibri sí que és rellevant. Aquest fenomen és conegut com a excés de demanda.
Quan el govern imposa obligatòriament un preu màxim en un mercat competitiu, el producte es tornarà escàs i els venedors hauran de renunciar aquest bé entre un gran número de compradors potencials.
La conseqüència d’establir un preu màxim serà una demanda insatisfeta ja que no podrà satisfer la necessitats de tots els compradors.
EXEMPLE DE L’APLICACIÓ D’UN PREU MÀXIM: El control de preus de lloguers Un exemple habitual de preu màxim ho veiem en el control dels preus dels lloguers. En moltes ciutats, el govern local imposa un preu màxim sobre les rentes que l’arrendador pot cobrar als arrendataris.
El gràfic mostra els efectes a curt termini del control del preu dels lloguers. Degut a que l’oferta i la demanda per apartaments és inelàstica, el preu màxim imposat per la llei de control de lloguers causa tant sols una petita escassetat d’habitatge.
En aquest gràfic es mostra els efectes a llarg termini del control de preu de lloguers. Degut a que l’oferta i la demanda d’apartaments són més elàstiques, el control dels lloguers causa una escassetat més gran d’aquests que en el gràfic anterior.
2- L’ESTABLIMENT DELS PREUS MÍNIMS El preu mínim d'un bé és el preu més baix al que la llei permet comprar o vendre’l. Aquest preu mínim s’aplicarà sempre que el mercat estigui regulat per l’Estat.
Si el preu mínim és menor o igual que el que fixa el mercat, no influeix. Però si és més gran, causa un excés d'oferta ja que hi ha més individus que volen vendre que persones que volen comprar.
Així doncs, amb un preu mínim es ven menys quantitat però a major preu unitari, de manera que depenent de l'elasticitat de la demanda l’ ingrés total serà major o menor.
EXEMPLE DE L’APLICACIÓ D’UN PREU MÍNIM: El salari mínim L’exemple més clar de preu mínim és el salari mínim. El salari mínim és el preu més baix que una empresa pot pagar als seus treballadors d’acord amb la llei.
Si el salari mínim és menor o igual que el que fixa el mercat, no influeix. Però si és més gran, causa un excés d'oferta ja que hi ha més individus que volen treballar que empreses que volen contractar.
Això causa desocupació involuntària: els treballadors volen treballar a aquest salari però no poden.
Aquesta desocupació involuntària és causada per la caiguda de la demanda a causa de l'augment del preu (salari) i per l'augment de l'oferta.
Els únics beneficiats són els treballadors contractats, que reben un salari. Els perdedors són les empreses, que paguen un salari més alt sense veure augmentat els seus ingressos de producció, i els treballadors que perden la feina, que perceben un salari menor.
En el gràfic A trobem un ajustament del salari mínim per equilibrar l’oferta i la demanda de treball dins del mercat de treball. Això es realitza quan l’Estat no intervé. Els treballadors determinen la quantitat ofertada mentre que les empreses són les encarregades de determinar la quantitat demandada.
En el gràfic B trobem el què comporta el salari mínim. Al ser superior el salari mínim al salari d’equilibri provocarà un excedent: l’oferta de treball supera a la demanda, que provocarà atur.
Aquesta situació provoca que la renda dels treballadors que tenen un treball s’elevi, mentre que la renda dels aturats disminueix considerablement.
3- L’ESTABLIMENT D’UN IMPOST SOBRE UN BÉ O SERVEI L'impost és la quantitat de diners que les administracions públiques exigeixen als ciutadans i empreses d'una regió com a contribució a la despesa pública. Els impostos es poden dividir entre directes, que es graven directament al contribuent (exemple: impost sobre renda i patrimoni) i indirectes, que són els que es transmeten a través del marge de benefici afegit al cost del producte o servei. Hi ha un equilibri entre compradors i venedors que desapareix quan s'aplica l’ impost indirecte a un producte. En cas de tractar-se d'un impost que grava als consumidors provoca un desplaçament de la corba cap a l'esquerra, en cas de gravar als venedors es desplaça cap a la dreta. La diferència de preus entre consumidors i venedors és el que rep l'estat.
4-IMPOSTOS I ELASTICITAT Un impost és una quantitat fixa o percentual a pagar a l’Estat per cada unitat comprada o venuda.
Quan s'aplica un impost a un bé, tant els compradors com els venedors del bé comparteixen la càrrega d’aquesta quota.
Com es divideix la càrrega d'un impost? El gràfic A mostra l'aplicació d'un impost en un mercat amb una oferta molt elàstica i amb una demanda relativament inelàstica; és a dir, els venedors són molt sensibles als canvis en el preu del bé (per aquest motiu la corba de la demanda és relativament plana), mentre que els compradors no són molt sensibles (per això, la corba de la demanda té una pendent relativament pronunciada). Quan un impost es fixa en un mercat amb aquestes elasticitats, el preu rebut pels venedors no cau gaire, aleshores els venedors només carreguen amb un petit pes de l' impost. En contrast, el preu pagat pels compradors s'eleva substancialment, indicant que els compradors carreguen amb la major part de la taxa.
El gràfic B mostra un impost en un mercat amb una oferta relativament inelàstica i una demanda molt elàstica. En aquest cas, els venedors no són molt sensibles als canvis en el preu (per això, la corba de l'oferta té una pendent pronunciada, mentre que els compradors són molt sensibles (per tant, la corba de demanda es més plana). El gràfic mostra que quan s'aplica un impost, el preu pagat pels compradors no s'eleva gaire, però el preu rebut pels venedors cau substancialment. Aleshores, els venedors carreguen amb la major part de l'impost.
Conclusió dels gràfics: De l'observació dels dos gràfics podem extreure que la càrrega d'un impost té un major pes si forma part del mercat menys elàstic. Això és així perquè l'elasticitat mesura la propensió dels compradors o venedors a abandonar un mercat quan les condicions deixen de ser favorables.
Una petita elasticitat de la demanda significa que els compradors no tenen bones alternatives al consum d'aquell bé en particular. Una petita elasticitat en l'oferta significa que els venedors no tenen bones alternatives a produir aquest bé en particular. Quan el bé es gravat amb un impost, el cantó del mercat amb menys bones alternatives està menys disposat a abandonar el mercat i, per tant, haurà de suportar la major part de la càrrega d’aquesta taxa.
...