TEMA 4 - El concepte de Constitució (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 5
Subido por

Descripción

Dret Constitucional. Professors: Víctor Ferreres i Joan Solanes

Vista previa del texto

4.  El  concepte  de  Constitució   4.1.  Pluralitat  de  conceptes:  racional-­‐normatiu,  històric,  sociològic   La   mateixa   paraula   Constitució   algunes   vegades   designa   el   conjunt   d’elements   essencials   d’alguna   cosa,   altres   cops   descriu   la   manera   com   està   format   un   grup   o   entitat,  o  també  pot  referir-­‐se  a  l’acte  d’establir  jurídicament  quelcom,  o  pot  designar   el  conjunt  de  normes  que  regeixen  una  institució.   4.1.1.  El  concepte  racional-­‐normatiu   Aquest  concepte  presenta  les  característiques  següents:   • La   Constitució   és   un   sistema   de   normes   jurídiques   que   creen   i   ordenen   una   comunitat  política.   • Les   normes   constitucionals   han   de   tenir   forma   escrita   perquè   només   el   Dret   escrit  ofereix  garanties  de  compliment  enfront  del  costum.  La  Constitució  ha  de   ser  un  document  escrit  perquè  així  aportar  seguretat  jurídica.   • Les  normes  constitucionals  tenen  caràcter  suprem  perquè  són  jeràrquicament   superiors   a   la   resta   de   normes   de   l’ordenament   jurídic,   les   quals   no   poden   contradir  allò  que  estableix  la  Constitució  (norma  normarum).   • L’elaboració  de  les  normes  constitucionals  no  correspon  als  poders  creats  per  la   mateixa  Constitució  (poders  constituïts),  sinó  a  l’anomenat  poder  constituent,   del  qual  és  titular  el  poble  o  els  seus  representants.  Per  garantir  la  supremacia  i   l’estabilitat   de   la   Constitució,   la   seva   reforma   només   es   pot   dur   a   terme   a   través   de   les   vies   establertes   per   ella   mateixa   (el   poder   de   la   reforma)   i   aleshores  es  parla  de  rigidesa  constitucional.   • S’inclouen  els  principis   polítics   liberals  i  el  contingut  organitza  el  poder  de  tal   manera  que  garanteixi  la  llibertat  dels  ciutadans.   El  concepte  racional-­‐normatiu  representa  el  concepte  genuí  o  “ideal”  de  Constitució.       4.1.2.  El  concepte  històric   Sorgeix  durant  el  s.XIX  i  el  concepte  no  és  altra  cosa  que  la  manera  d’ésser  tradicional   d’un  poble  i  de  les  seves  institucions  polítiques,  que  no  són  producte  de  la  raó  i  de  la   voluntat   lliure   dels   homes   sinó   resultat   d’una   lenta   transformació   històrica.   La   legitimitat  de  la  Constitució  no  es  troba  en  la  raó  sinó  en  la  tradició.         4.1.3.  El  concepte  sociològic   La   manera   d’ésser   políticament   d’un   poble   no   seria   resultat   del   passat,   ni   seria   creació   de  les  normes,  sinó  que  és  el  fruit  d’estructures  socials  i  econòmiques  del  present.  La   norma   constitucional   és   un   simple   “full   de   paper”;   la   vertadera   Constitució   resideix   en   els   factors   reals   i   efectius   de   poder   que   regeixen   en   un   país.   Aquesta   idea   de   Constitució  s’anomena  Constitució  material.     4.2.  Concepte  formal  i  concepte  material   Si   s’utilitza   el   primer   criteri,   s’arriba   al   concepte   formal   de   Constitució:   les   normes   constitucionals   es   defineixen   per   la   forma,   perquè   emanen   d’un   poder   constituent,   perquè   estan   elaborades   per   un   procediment   específic,   perquè   la   seva   reforma   està   subjecta   a   requisits   especials.   O   bé   pel   fet   que   ocupen   una   posició   jeràrquicament   superior.   El  concepte  material  parteix  del  fet  que  allò  que  defineix  les  normes  constitucionals  és   el   contingut,   el   seu   objecte,   independentment   de   la   forma,   l’elaboració   o   la   posició   que   ocupin   a   l’ordenament.   S’admet   així   l’existència   d’una   “matèria   constitucional”,   l’organització   del   poder   polític   i   la   consagració   i   garantia   dels   d’uns   drets   i   llibertats   que   defineixen   la   posició   jurídica   de   l’individu.   Aquest   concepte   entén   la   Constitució   com  a  un  conjunt  de  normes  que  regulen  els  poders  de  l’Estat  i  els  drets  dels  ciutadans   i  que  s’ha  designat  de  vegades  com  ordenament  constitucional.     4.3.  El  concepte  de  Constitució  a  l’ordenament  espanyol   Ø La   Constitució   espanyola   és   un   conjunt   sistemàtic   de   normes   jurídiques   contingudes   en   el   text   escrit   que   amb   el   nom   de   Constitució   espanyola   fou   publicat  al  Boletín  Oficial  del  Estado  el  29  de  desembre  de  1978.   Ø El   caràcter   normatiu   de   la   Constitució   és   una   de   les   seves   principals   notes   definitòries.   Finalment,   l’establiment   per   la   mateixa   Constitució   d’un   òrgan   jurisdiccional,  el  Tribunal  Constitucional  (TC),  i  d’uns  procediments  destinats  a   vetllar   per   l’aplicació   i   el   compliment   dels   mandats   constitucionals   és   una   conseqüència  inequívoca  del  seu  caràcter  normatiu.   Ø La  CE  és  la  norma  suprema  que  se  situa  jeràrquicament  per  sobre  de  totes  les   altres,  incloent-­‐hi  les  lleis.  A  més,  només  la  Constitució  pot  declarar  la  nul·∙litat   de   les   lleis,   és   el   que   s’anomena   superlegalitat   o   supremacia   formal   de   la   Constitució.   Ø És  la  norma   fonamental  el  que  vol  dir  que  conté  un  “marc  bàsic  de  principis  i   valors”.   Aquests   principis   constitueixen   elements   bàsics   indisponibles   per   als   poders  públics  i  operen  com  a  límits  a  la  seva  actuació,  que  no  pot  ser  contrària   a  aquests.  Es  parla  de  la  supremacia   material  de  la  Constitució:  la  validesa  de   les   normes   i,   en   general,   de   l’actuació   dels   poders   públics   depèn   de   la   seva   compatibilitat  amb  el  contingut  de  les  normes  constitucionals.   Ø La   nostre   Constitució   és   un   acte   d’autodeterminació   democràtica   que   s’expressa  en  el  mateix  preàmbul.   Ø Conté  els  principis  relatius  a  la  manera  de  ser  del  poder:  la  definició  de  la  forma   d’Estat,   de   la   forma   de   govern   i   de   l’organització   territorial   del   poder.   A   l’ordenament   espanyol   la   Constitució   és   un   conjunt   sistemàtic   de   normes   jurídiques   escrites,   elaborades   democràticament   per   un   procediment   més   complex   que   les   altres   lleis   i   reformables   també   només   per   procediments   especials   establerts   en   la   mateixa   Constitució,   que   ocupen   una   posició   de   supremacia  a  l’ordenament  jurídic  pel  fet  de  contenir  els  principis  i  valors  que   fonamenten  l’ordre  jurídico-­‐polític  de  l’Estat.   El  Dret  constitucional,  com  a  branca  del  Dret  públic,  té  per  objecte  d’estudi  les  normes   que   regulen   l’organització   del   poder   estatal   i   la   seva   relació   amb   els   ciutadans.   Però   també   l’estudi   d’altres   normes   no   contingudes   a   la   CE   que   pel   seu   contingut   formen   part  de  l’ordenament  constitucional.     4.4.  Tipus  de  Constitució   Des  del  punt  de  vista  d’evolució  històrica  es  distingeix  entre  Constitucions  atorgades,   pactes  i  populars.   Des   del   de   la   forma   es   distingeix   entre   escrites   i   no   escrites,   contraposant   el   model   britànic  a  la  resta.   Partint   del   procediment   que   s’ha   d’utilitzar   per   a   la   seva   reforma,   es   parla   de   Constitucions   flexibles   (poden   ser   reformades   per   un   procediment   igual   que   el   de   la   resta   de   lleis   ordinàries)   i   rígides   (només   es   poden   modificar   mitjançant   un   procediment  previst  en  la  mateixa  Constitució,  que  és  més  complex  i  solemne  i  exigeix   uns  requisits  més  carregosos  que  les  altres  lleis.   Tenint   en   compte   el   grau   d’eficàcia   a   l’hora   de   regular   la   vida   política   i,   per   tant,   en   funció  de  l’adequació  de  les  normes  constitucionals  a  la  realitat  política,  s’ha  distingit   entre  Constitucions  normatives,  nominals  i  semàntiques.     ...