TEMA 2 LA FUNCIÓ DIRECTIVA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Turismo - 1º curso
Asignatura Iniciació a l'Empresa
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 08/02/2015
Descargas 35
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2 LA FUNCIÓ DIRECTIVA 2.1. CONCEPTE, CLASSES I TASQUES DE DIRECCIÓ Concepte de direcció (Venciana, 1999)Procés dinàmic d’actuació que va evolucionant, d’una persona (dirigent) sobre una altra o altres (dirigits o grups humà) amb l’objecte de guiar el seu comportament cap a un objectiu determinat, a través de la prioritat/capacitat de decisió que li dóna la seva posició de poder.
ELEMENTS: 1.Procés dinàmic d’actuació 2. Objectiu (DPO; Direcció Per Objectius) 3. Prioritat de decisió: estil autoritari/clàssic (una sola persona que mana), estil col·lectiu ( pots prendre les teves pròpies decisió). Dirigir vol dir tb prendre decisions.
4. Posició de poder: El poder que té una persona que pren decisió.
PODER PODER LEGIMITACIÓ= CAP: El poder més formal. Vol dir que hem estat tegitimats per l’organització per ocupar l’empresa ipren decisions.
IDENTIFICACIÓ= LÍDER: Pren decisions però no pq tingui un carrec, sino, pq els membres del grup s’identifiquen amb aquesta p ‘’L’eficacia d’un cap tendirà a augmentar en la mesura que es converteixi en líder del seu grup’’. Un cap no té pq ser el líder.
CLASSES DE DIRECCIÓ:  Direcció formal: Poder de legitimació  Lideratge (direcció informal) “ L’eficàcia d’un cap tendirà a augmentar en l mesura que es converteixi en líder del seu grup” TASQUES DE DIRECCIÓ: Dur a terme els següents punts. Hi ha tasques més importants que altres. L’èxit o el fracàs d’una organització depèn sobretot de: FONAMENTALS Decisions de política o estratègia Conducció de l’equip humà (Recursos humans, gestió del personal) INSTRUMENTALS: Instrument per aconseguir o millorar les tasques fonamentals:  Planificació  Organització  Coordinació  Informació/ Comunicació  Control 2.2.DECISIONS DE POLÍTICA O ESTRATÈGIA Segons Venciana (1999), la política o estratègia d’empresa “comprèn les decisions fonamentals de l’empresa o organització relatives a (té a veure amb): - els objectius que cal assolir a ll/t.
- els instruments o mitjans per tal d’aconseguir-los - els principis o valors a observar en la fixació i aplicació dels objectius i instruments escollits Les principal característiques de les decisions estratègiques són: - els valors Reflexen els valors - el poder  Prendre decisions vols dir que hi ha un poder - el conflicte i la distinció amic-enemic: Poden generar conflicte(acomiadar/contractar personal). Amic-enemic externament: Ens afecten a tots, tu pots sortir guanyant i elss perdent.
Amic-enemic internament: Competidors.
- Han de ser novedoses i crear sorpresa.
- la incertesa i el risc Exemples: Sears, Roebuck & Co (inici segle XX): “ Your money back & no questions asked”; si no t’agrada et tornem els diners sense preguntar  Timex Co. (prinicpis anys 60 del segle XX): Estratègia de segmentació del mercat.
2.3.CONDUCCIÓ DE L’EQUIP HUMÀ Consisteix en el procés dinàmic d’actuació (direcció). Hi ha hagut diferents etapes de dirigir al llarg de la història: ETAPES PRINCIPALS 1ª Direcció Autoritària. Segles enrere. Encara està present en algunes empreses. La decisió del cap és inapel·lable. Estil poc democràtic, qui pren les decisions és una sola persona, el cap(ordena i mana) . Estil tradicional autoritari. El paper clau és el del cap. Les persones són inputs com una màquina. Va canviar cap 2ª De les relacions humanes. Principis del s.XX. Aquesta corrent diu que les persones no són inputs qualssevol. Les persones que formen l’equip són importants, pel que s’ha de tenir en compte les seves necessitats. S’han de fomentar les relacions interpersonals per crear un bon clima de treball. S’ha de convèncer el treballador de la seva importància dins l’empresa. El cap pren un paper paternalista. Tot i això, encara no és un estil participatiu, va acabar convertintse en un estil pseudoautoritari, autoritarisme emmascarat.  3ª Participativa. 70’s. La figura central és l’equip. El cap és més un coordinador, un facilitador, un mentor. És algú amb més experiència, que pot facilitar ajuda, però ja no és la figura autoritària que era abans.
TAULA DE CONDUCCIÓ DE L’EQUIP HUMÀ:   Orientació básica(el que els hi preocupa). El mètode autoritari només es centra en la tasca, mentre que les relacions humanes es concentren només en la persona. El mètode participatiu és el millor mètode, ja que es preocupa al mateix nivell de les necessitats de les persones i de la tasca.
Visió de la naturalesa humana. Visió de la persona en cada mètode. A l’autoritari és negativa, perquè pensen que a la mínima les persones són gandules i no volen treballar. En canvi, en relacions humanes i la participativa és positiva, perquè creuen    que les persones han d’explotar les seves qualitats, que quan volen fan bé el seu treball, per la qual cosa no han de ser tant autoritaris.
Imatge cap / col·laborador. En un estil autoritari i relacions humanes la imatge del cap és de superioritat i la del col·laborador és d’inferioritat. El cap és millor perquè en sap més, a més de que només pel seu nivell dins l’empresa ja es considera superior. El col·laborador es considera inferior perquè està subordinat. Aquest estil ha de ser així per que la figura autoritària funcioni. A l’estil participatiu la relació és d’igualtat. Cap i col·laborador es necessiten mútuament, tots dos poden aportar-se coses entre ells.
Actitud i tractament conflictes. En l‘estil autoritari es té una actitud negativa i es reprimeix el conflicte, es fa com si no existís. En un ambient de relacions humanes com que el que es busca es un bon ambient laboral el que es fa es suavitzar el conflicte, “tapar-ho”. En un estil participatiu es té una actitud positiva vers els conflictes, s’aborden mitjançant mediacions i s’intenten resoldre, per tal de crear una bona atmosfera de treball.
Laissez-faire. S’evadeix de la presa de decisions, no vol dirigir. És un nou estil 2.4.TASQUES FONAMENTALS I INSTRUMENTALS ESTRATEGIA PLANIFICACIÓ ORGANITZACIÓ COORDINACIÓ INFORMACIÓ/ COMUNICACIÓ PLANIFICACIÓ: Vol dir fixar objectius? Segons Veciana si. Un bon estratega no vol dir que sigui un bon planificador. Mentre que l’estratègia requereix imaginació, intuïció, esperit innovador, de risc i de creació personal, la planificació requereix un esperit analític, càlcul, precisió i detall.
Un cop s’han pres les decisions estratègiques cal concretar el seu contingut (xifrant i datant els objectius, especificant les mesures individuals a executar, etc.). la planificació per si sola no té sentit. Fa falta un control, tot i que no coincideixen en el temps. Per tant, planificació es la concreció de l’estratègia, concretar els objectius. (No podem dur a terme una tasca de control si prèviament no hem planificat).
CONTROL: És s comprovar si el que s’ha realitzat i/o obtingut s’ajusta o no i en quina mesura a allò que estava previst (planificat).
Elements/Fases: A priori      Un terme de comparació (pressupost, descripció de lloc de treball, normes, estàndard, índex, etc.).
La comprovació o constatació d’allò realment obtingut.
Determinació de la desviació entre realitat i previsió. (A posteriori). Amb les fases anteriors obtenim la diferència entre realitat i previsió.
Anàlisi de les possibles causes de la desviació: Sempre pot haver-hi desviacions.
Determinació de les accions o mesures necessàries per corregir la desviació.
ORGANITZACIÓ: Consisteix en determinar l’estructura organitzativa o de suport: el grau de complexitat (nivells jeràrquics i nº de departaments(organigrama)), formalització (regles més o menys estrictes) i centralització (poques o més persones prenen les decisions). El disseny de l’estructura organitzativa es basa fonamentalment en la Teoria de les Contingències: “No existeix una única forma d’organitzar sinó que depèn del context o d’una sèrie de factors (entorn, tecnologia, dimensió, estratègia)”. No es fixar objectius, sino, l’estructura de suport on es realitzaran els objectius.
CLASSES D’ESTRUCTURES ORGANITZATIVES:  Simple (molt poca formalització). Pròpia d’empreses molt petites, microempreses. (Ex.
Una AAVV i amb bastant centralització perque com es petita tu mateix prens les decisions.
CONTROL  Funcional (departamentalització segons les àrees funcionals). Pròpia de petites i mitjanes empreses. Més complexa i formalitzada que l’anterior.
 Divisional (divisions o unitats de negoci). Pròpia d’empreses grans, que tenen unitat de negoci, que estan diversificades. És complexa.(Ex.GlobaliaEcuador,Halcon...).
 Matricial (àrees funcionals i divisions al mateix temps). Més complexa. Es una matriu, una combinació de la funcional i la divisional. Ex:Grans cadenes hoteleres.
 Noves formes (trèvol, xarxa, etc.).
NUCLI PROFESSIONAL TREBALL FLEXIBLE ALTA DIRECCIÓ SUBCONTRACTACIÓ AUTOSERVEI DELS CLIENTS COORDINACIÓ: Significa ordenar i harmonitzar les parts d’un tot unitari. Allò que es tracta d’harmonitzar són objectius parcials o activitats que estan relacionades entre sí, a fi d’assolir una sincronització i concordança en funció d’un objectiu principal. Sempre es necessària.
Relació entre planificació, organització i coordinació: DIVISIÓ DEL TREBALL: Genera que cada persona s’especialitzi més en una tasca.
ESPECIALITZACIÓ: DIFERENCIACIÓ INTERDEPENDENCIA: Com + departaments hi ha, + necessitat d’interdependencia. El departamento de producción per obtener materies primeres depèn del de compres i això genera la necessitat de COORDINAR.
Model estable COORDINACIÓ PER PLA Model inestable COORDINACIÓ PER RETROINFORMACIÓ (Coordinació sobre la marxa).
INFORMACIÓ/COMUNICACIÓ: És el mateix la informació que la comunicació? NO. Una cosa és transmetre informació i una altra que es comprengui.
INFORMACIÓés la transmissió de coneixements o fets que un col·laborador de l’empresa ha de tenir per tal de poder prendre les decisions adequades, així com per adequar el seu comportament a l’interès general de l’empresa. Podríem dir que és només en un sentit. Es dóna en l’estil directiu autoritari.
COMUNICACIÓ és el procés de transmissió d’idees o pensaments d’una persona a una altra amb l’objectiu de crear comprensió en el pensament de la persona destinatària de la comunicació. No és només transmetre la informació, sinó també s’ha de comprendre aquesta Unidireccional: Informar. Predomina en l’estil de direcció autoritari.
Bidireccional: Que es comprengui el missatge. ‘’participatiu.
informació. Podríem dir que és en dos sentits (emissor i receptor). Es dóna en l’estil directiu participatiu.
La comunicació es distingueix en 2 sentits: La comunicació d’informacions:  És necessària per a la presa de decisions. Necessites comunicació informació rica, no superficial. Facilita la presa  És un element de coordinació.
 És un factor de motivació.
Direcció de la comunicació en l’empresa Canals de comunicació ESTRATÈGIA Noves orientacions en la funció directiva  Orientació a l’entorn  Orientació a la innovació  Orientació a les persones  Orientació als valors ètics - PLANIFICACIÓ (concretar els objectius - Recollir i analitzar els fets de la situació actual del Projecte.
Fixar objectius(allò que es vol assolir) Desenvolupar possibles alternatives(cursos d’acció) per a la realització del Projecte.
Decidir sobre les línies d’acció bàsiques.
Identificar i analitzar els treballs que són necessaris per tal de dur a terme el Projecte.
Identificar les conseqüències negatives de cada activitat.
Programar prioritats, seqüència i calendari.
Assignar responsabilitat i autoritat a les àrees funcionals.
Definir tasques i delimitar responsabilitats i relacions de cada nou lloc de treball o col·laborador en el Projecte.
ORGANTIZACIÓ CONTROL COORDINACIÓ - Determinar punts de control.
- Determinar les qualificacions del personal per als nous llocs de treball.
Determinar l’assignació de recursos(pressupostos, materials, oficines,etc) Trobar les persones idònies per a cada tasca Formar i desenvolupar el personal per a noves tasques.
Fixar objectius individuals per als membres del grup.
- Coordinar les activitats corrents.
- Mesurar el progrés o desviació respecte els objectius.
Mesurar el rendiment individuals respecte els objectius estàndards.
Adoptar mesures correctives(reciclatge dels plans) Determinar les conseqüències previsibles per al rendiment de cada persona.
...