Tema 2.2: Reproducció i cicles biològics (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2.2.- REPRODUCCIÓ I CICLES BIOLÒGICS Tipus de reproducció dels vegetals: reproducció asexual i sexual Reproducció asexual Reproducció que no implica canvis genètics en la descendència, l’únic que hi ha és formació d’organismes clònics, seran iguals als pares els organismes resultats de la reproducció.
La reproducció asexual té una connotació de immediatesa. L’organisme s’ha de reproduir ràpid, perquè no s’ha d’invertir tanta energia, com en la sexual.
Només hi ha mitosis en aquest tipus de reproducció.
Hi a diferents tipus de reproducció asexual: Reproducció asexual: cos vegetatiu Bipartició: és una mitosi d’una cèl·lula mare s’obtenen dues cèl·lules filles idèntiques entre si i a la mare Pluripartició: a partir d’una cèl·lula mare s’obtenen a la vegada, d’un mateix cop, no dues sinó moltes cèl·lules filles, i no sempre és un número determinat. A partir de la cèl·lula mare es divideix el nucli i després el citoplasma. Es divideix el citoplasma tantes vegades com nuclis s’han format. Les filles normalment queden dins de la cèl·lula mare, dins la membrana, i un cop es trenca, ja són alliberades.
Gemmació: tipus molt particular perquè només es dóna en alguns grups d’organismes.
Els llevats són organismes que es reprodueixen així. Consisteix en el mateix que la bipartició però la cèl·lula filla comença creixent poc a poc sobre la cèl·lula mare, en forma de protuberància, de gemma, i quan assoleix una mida determinada es divideixen els nuclis dins la cèl·lula mare, i un dels fills migra dins de la gemma, que quan és prou gran, es separa de la cèl·lula mare.
En quest cas la cèl·lula filla va creixent poc a poc, no és immediat, com en la bipartició.
Propàguls: són parts especialitzades d’un organisme que s’encarreguen de fer la reproducció asexual. Com per exemple les patates, els alls o altres. Un ull de la patata és una gemma. Les plantes superiors tenen propàguls, com els briòfits, una part diferenciada de la planta que s’encarrega de reproduir-se asexualment.
Fragmentació: qualsevol tros de l’organisme si el trenquem i el cultivem en un altre lloc donarà lloc a un organisme nou. Com més simple sigui l’organisme, més probabilitat té que la seva reproducció asexual sigui per fragmentació.
Reproducció asexual: cèl·lules especialitzades Mitòspores: espores sexuals que es generen a partir d’una mitosi. Són espores que repliquen l’organisme de manera clònica, no hi ha cap tipus de recombinació.
D’aquestes hi ha de molts tipus, les classifiquem seguint 2 criteris: el moviment (zoòspores i aplanòspores) i segons on i com es formen (endòspores i exòspores) - -  Zoòspores: tenen flagels, són mòbils.
Aplanòspores: no tenen flagels, no són mòbils. S’escampen passivament, gràcies a l’aire, l’aigua...
Endòspores: es formen dins d’un esporangi. Bàsicament les endòspores es formen per pluripartició. Un esporangi és una estructura que forma espores, de fet, l’esporulació és un tipus de pluripartició.
Exòspores: es formen fora d’un esporangi. Conidis, per exemple, són exòspores formades generalment en cadenes (fong d’on es treu la penicil·lina) les espores es formen per la divisió dels filaments, de manera externa.
Espores sexuals meiòspores, perquè provenen d’una meiosi.
Reproducció sexual - Sempre implica dues fases diferents cicle vital amb alternança entre la meiosi i la fecundació o singàmia (“gàmia”= unió, fusió), fusió de coses.
Sempre implica canvis genètics en la descendència mitjançant la recombinació genètica, i per tant canvi evolutiu.
- - Reproducció amb alternança de fases nuclears (n i 2n) una fase haploide amb la meitat de cromosomes i una fase diploide amb el nº complet de cromosomes.
Reproducció amb presència de cèl·lules especialitzades: gàmetes o meiòspores que formaran el zigot com a resultat de la singàmia, de la fecundació.
Gàmetes/Gametangis Els gàmetes es formen en els gametangis, que poden estar o no (simples) rodejats per una coberta de cèl·lules estèrils (complexos). Poden ser simples o complexos.
Els gametangis, sovint, en funció del tipus de gàmeta que formen o de la seva complexitat morfològica, reben un nom o un altre.
Els gàmetes compatibles s’uneixen mitjançant la fecundació o singàmia per donar lloc a un zigot, però a vegades també es poden fusionar els gametangis sense necessitat de gàmetes, per la formació del zigot.
- Quan la fecundació es dóna entre un parell de gàmetes gametogàmia. Que pot ser de diferents tipus perquè no tots els gàmetes són iguals:  Isogàmia: fecundació de gàmetes iguals (no podem distingir gametangis), per tant seran anomenats gametangi A i B o + i -. Això es dóna en alguns organismes.
 Anisogàmia: fecundació de gàmetes diferents: un gàmeta més gran (macrogàmeta) format pel macrogametangi i un més petit (microgàmeta) format pel microgametangi, però tant en aquesta com en l’anterior són mòbils.
 Oogàmia: fecundació d’un gàmeta masculí petit i mòbil (espermatozoide), i un gàmeta femení més gran que el masculí i immòbil (ovocèl·lula). El gametangi masculí és l’anteridi, que fa espermatozoides, i el gametangi femení es l’oogoni, que fa ovocèl·lules.
- Quan la fecundació es dóna entre gametangis, sense la formació de gàmetes, parlem de gametangiogàmia.
 Gametangiogàmia en zygomycots gametangis que es fusionen i donen lloc a un zigot anomenat zigòspora, que s’anomena així perquè s’enquista.
 Conjugació en zygnematals es dóna en algunes algues verdes. Una alga filamentosa s’uneix amb un altre filament, posicionant-se un davant de l’altre i formant ponts cel·lulars. Les cèl·lules es fusionen directament, i el contingut d’una que actua com a masculina passar cap a l’altre, la femenina, per iniciar la fecundació i es forma la zigòspora, el zigot. Així, el resultat és un filament buit i una altre ple de zigòspores.
En la reproducció sexual sempre es segueix el mateix camí: Singàmia zigot reproducció meiòtica La singàmia té dues fases: la plasmogàmia, la unió dels citoplasmes i la cariogàmia, que és la fusió dels nuclis. Normalment es fan una seguidament de l’altra, però no sempre, en alguns fongs es dóna plasmogàmia però la cariogàmia es queda en suspensió en el temps, això provoca que hi hagi fongs que tenen cèl·lules amb dos nuclis (un dicariont).
El zigot sempre és diploide, i per tornar a produir gàmetes haploides han de fer una reducció meiòtica, on sempre s’obtindran 4 cèl·lules resultants. I en funció d’aquesta reducció meiòtica, en funció de la meiosi que dugui a terme un organisme, trobem diferents tipus de cicle vital: - Monogenètic un cicle on només hi ha una fase adulta, té una única fase vegetativa (part de l’organisme viu que no es reprodueix), n o 2n.
Digenètic presenten dues fases vegetatives (una n i l’altra 2n).
Trigenètic exclusiu d’algues vermelles, únic grup d’organismes vius que tenen 3 adults, 3 fases vegetatives.
Cicle monogenètic Cicle en que només hi ha un adult, una part vegetativa, però que pot ser n o 2n, i en funció d’això trobem: - Cicle diploide amb meiosi gamètica es parteix d’un adult diploide, 2n, que genera gàmetes haploides a partir de la meiosi gamètica. Posteriorment hi ha la fecundació que dóna lloc a un zigot sempre diploide, que creixerà i donarà lloc de nou a un adult diploide.
- Cicle haploide amb meiosi zigòtica Un adult haploide, n, té gàmetes haploides que es formaran per mitosi, i a partir de la fecundació es generarà un zigot 2n, que per poder tornar a formar l’individu adult n, abans haurà de tenir lloc la meiosi zigòtica. El resultat d’aquesta meiosi són (4) meiòspores (però poden ser moltes més), que germinaran per donar lloc a l’individu jove, que acabarà formant un altre cop l’organisme adult haploide, després del creixement.
Cicle digenètic Es dóna en plantes superiors. És un cicle que té dues fases vegetatives, dos adults.
Aquest el podem anomenar diplohaploide, haplodiploide o cicle amb alternança de generacions.
Tenim un adult haploide que farà gàmetes mitòtics, que s’anomena gametòfit. Els gàmetes es fusionen en la fecundació i donen lloc a un zigot diploide, que es desenvolupa i dóna lloc a un nou individu adult diploide anomenat esporòfit que generarà espores (meiòspores) a partir de la meiosi, que quan germinin donaran lloc a un nou gametòfit.
Les dues generacions adultes poden ser independents o no, poden estar en contacte i viure un sobre l’altre o no: - - Si el gametòfit es igual que l’esporòfit seria un cicle digenètic isomòrfic. Per distingir-los hauríem de mirar la dotació cromosòmica o veure si un produeix gàmetes o bé espores (meiòspores), que si que són diferents entre ells.
Si son diferents s’anomena cicle digenètic heteromòrfic.
I hi ha una altra classificació en funció de si totes les espores són iguals o bé se’n formen de diferents: - Si totes les espores són iguals entre elles és un cicle homospòric.
Si no són iguals, i hi ha espores petites (micròspores) i espores grans (megàspores), el cicle es heterospòric.
En aquest cas les megàspores donaran lloc a un megagametòfit i les petites a un microgamatòfit. El megagametòfit generarà macrogàmetes, femenins, i el microgamatòfit, formarà microgàmetes, masculins.
...