TEMA 4. Naixement del periodisme modern (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Historia del periodisme a Catalunya i Espanya
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 24/03/2016
Descargas 37
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4. NAIXEMENT DEL PERIODISME MODERN I LA PREMSA DE MASSES A Estat Units l’hegemonia mundial s’assoleix de manera inversa a com s’havia assolit a la resta d’imperis mundials. La primera manifestació amb què Estats Units demostra el lideratge cultural és en el camp del periodisme.
Al llarg del segle XIX, a EUA prendrà forma de manera progressiva el periodisme modern pràcticament com el coneixem actualment a excepció del reconeixement de la fotografia com a eina informativa.
El centre periodístic més important d’EUA i del món serà Nova York. En els anys 1830, el procés d’urbanització dels estats del nord ja estava prou consolidat i els processos migratoris ja eren prou intensos i es produeix aleshores un fet que acaba de marcar el futur del periodisme els EUA: sufragi universal masculí amb el president Jackson.
En aquesta anys apareixen de forma successiva els tres primers diaris de masses de la història del periodisme. Primera onada de la premsa de masses: − − − 1833. The New York Sun. Editor: Benjamin Day.
1835. The New York Morning Herald. Editor: James Gordon Bennet (primer gran empresari de la història de la premsa de masses).
1841. The New York Tribune. Editor: Horace Greely.
A diferència del periodisme europeu, aquests diaris feien un periodisme centrat en la vida quotidiana: − − − − Concebuts per a un públic massiu. S’elimina la idea de les elits com a úniques consumidores d’informació.
Periodisme local (potència de les ciutats i caràcter descentralitzat). Interès per les notícies d’interès humà, Concepció de la composició. S’intenta jerarquitzar la importància de les notícies a partir de la compaginació, es trenca definitivament amb l’estructura del llibre.
La publicitat es converteix en un element central del negoci periodístic amb l’objectiu d’abaratir el producte. A partir d’aquests anys, el diari és un objecte popular, ja que el preu ja no és un impediment perquè les classes populars urbanes tinguin accés a aquest nou tipus de comunicació.
El segon gran impuls de la premsa americana coincideix amb la Guerra Civil (nord industrials vs sud agrari i esclavista). Quan es produeix la Guerra de Secessió, un dels grans actors va ser la premsa que va oferir debats sobre diverses concepcions.
Factors que fan que el periodisme adquireixi una gran rellevància en aquell moment: − − Existeix una industria periodística molt potent al nord industrial.
Aparició de les agències informatives. Les agències informatives responen a la necessitat de crear economia d’escala.
Agències informatives Donar informació de caràcter internacional passava per la necessitat d’obtenir informació d’agències que podien servir notícies als diaris.
Quan avancen els grans estats-nació, i es disputen l’hegemonia al món, aquests estats voldran tenir preeminència sobre la informació de caràcter internacional, és per això que algunes d’aquestes agències seran de caràcter públic.
L’any 1850, les agències de notícies acaben de formalitzar el concepte de notícia.
Consoliden la telegrafia i l’inici de les telecomunicacions. En els inicis d’aquestes comunicacions telegràfiques eren precàries i era molt important l’economia d’escriptura, fet que va fer que es desenvolupés el concepte de piràmide invertida: la informació més important anava a l’inici de la notícia (lead).
També es desenvolupa la voluntat descriure informacions el més neutre possible (donarà forma a la resposta de les cinc wh-questions). El capitalisme mundial converteix en notícia qualsevol cosa que passa al món.
Guerra Civil dels Estats Units Amb la consolidació de les agències, els diaris nord-americans es trobaran en unes condicions òptimes per fer el relat de la Guerra.
− − − − Els moment de màxim interès per a la informació han coincidit històricament amb les guerres, amb els conflictes bèl·lics: expansió de les audiències i restricció de les llibertats.
En un context de conflicte bèl·lic, el periodisme es converteix en una eina que també presenciarà una lluita d’interpretacions. Lluita en el front del combat ideològic.
Avenços en la difusió i la tirada d’exemplars. La Guerra va disparar encara més l’interès per la informació.
Salt narratiu. La Guerra Civil havia de ser narrada d’una manera molt viva i això va obligar al desenvolupament de noves tècniques més àgils de narració. Va aparèixer aleshores, el gènere del reportatge i la crònica. Una altra estratègia d’espectacularització de la guerra és la consolidació del format de l’entrevista.
Quan acaba la Guerra Civil nord-americana, les condicions òptimes per desenvolupar tota la resta indústries culturals seran una realitat. Es desenvoluparà aleshores la industria fotogràfica, cinematogràfica i discogràfica, fet que convertirà Estats Units en una primera potència industrial del món.
Deutores del procés d’urbanització i modernitat al llarg de la segona meitat del segle XIX: − − Naixement de la música moderna.
Creixement de la literatura negra. No es pot entendre la gran importància de la literatura americana sense entendre la important relació entre periodisme i literatura.
Aquest punt culminarà amb la I Guerra Mundial (un altre conflicte bèl·lic).
MENTRESTANT, A EUROPA La consolidació del periodisme a Europa és més lenta perquè les condicions polítiques són més adverses. No ho són així les condicions socials. No va ser fins l’any 1856 que es van abolir definitivament els impostos sobre el saber. A partir d’aquell moment, l’abolició i la incorporació de la publicitat, permeten que la premsa sigui d’accés massiu.
Emile Girardin va ser el primer que va adaptar a Europa el mateix esquema americà.
Va convertir els diaris de Paris en plataformes on s’avocava molta publicitat per tal d’obtenir ingressos i reduir així, el preu del producte final, doblant els nombre de vendes.
− − − Tant a França com a Gran Bretanya, es marca la distinció entre la premsa de referència i la premsa popular. Un dels elements formals que marcaran la distinció serà la mida del diari.
Les agències informatives també adquireixen a Europa una gran importància i marquen la història del periodisme.
El desenvolupament del periodisme a Europa és molt desigual: hi ha un centre i nord molt desenvolupat, per contra d’un sud endarrerit: o Condicions socials i econòmiques desfavorables.
o Sistema polític poc democràtic.
ESPANYA Fins l’any 1833, amb la mort del rei Ferran VII, no comença la liquidació parcial de l’antic règim i el trànsit a una certa modernitat. Es creen aleshores les condicions d’un sistema mínimament liberal (monarquia que accepta una Constitució liberal molt moderada).
v Primera llei d’impremta (1837) que estableix que el dret a la informació correspon a la societat. Es va aplicar d’una forma molt accidentada i, de fet, la llibertat d’impremta estava condicionada a tota mena de cauteles i restriccions que van ser aplicades molt sovint.
Aquestes condicions polítiques precàries conviuen amb unes condicions socials també precàries. El grau d’urbanització de la societat espanyola d’aleshores, era molt limitada (a Barcelona, per exemple, vivien dins de les muralles una densitat de 50.000 persones).
− − És el 1860 quan s’idea el pla Cerdà, un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària.
Passada la meitat del segle XIX 1 de cada 5 persones estava alfabetitzada. Al final del segle, 1 de cada 3.
A partir del 1837, comencen a aparèixer els primers diaris associats a la premsa moderna i barata, amb tiratges de fins a 30.000 exemplars. Diferència entre la premsa de província i la premsa nacional (feta a Madrid).
− 1850. Las Novedades. Diari barat i informatiu.
− − 1863. La Correspondencia de España. Editor: Ángel Fernández de los Ríos.
Primer gran diari espanyol que comença a semblar-se als diaris francesos i anglesos. Diari crític amb la monarquia i el sistema polític d’aquell moment.
1867. El Imparcial. Editor: Eduardo Gasset. Diari de més difusió. Línia editorial progressista i avançada dins del context. Capçalera històrica del periodisme espanyol. Arriba el sostre del periodisme modern a Madrid abans de la restauració borbònica després del fracàs de la I República.
Condicions específiques catalanes per desenvolupar la cultura periodística Barcelona, referent de la cultura industrial.
− Centres comarcals de gran potencia industrial: Figueres, Girona, Manresa, Terrassa, Sabadell, igualada, Reus... El procés d’urbanització de la societat catalana viu una acceleració molt forta. La mostra més clara d’aquest procés és Barcelona i la consolidació urbana d’aquests centres d’activitat industrial consolidada (es multiplicarà per 10 la població).
o Intensos processos de migració interna.
o Transvasament de població del medi rural al medi urbà.
Aquest període de migracions tindrà un moment simbòlic amb la construcció del primer ferrocarril (símbol de modernitat) que unia Mataró i Barcelona (1844).
− − Societat avocada a la indústria, necessita estar alfabetitzada per progressar i poder dur a terme tota la feina. Aquesta auto alfabetització es produeix en castellà. Societat alfabetitzada en termes comparatius.
Societat urbanitzada.
Forta unió entre la cultura i la comunicació que condicionarà el periodisme de finals del segle XIX i segle XX.
Per primera vegada, tot i el fracàs del Decret de Nova Planta, el mercat castellà era també el mercat català. Els productes de la industria catalana poden buscar un mercat molt més ampli que anteriorment.
Al llarg del segle XVIII Catalunya desenvolupa una economia moderna important: recuperació econòmica molt significativa, condicionada per unes polítiques públiques poc idònies, però malgrat tot, tenir a l’abast un mercat tant ampli, amplia l’horitzó del mercat català.
La cultura popular urbana s’auto alfabetitza però amb una societat diglòssica (llengua del poder i llengua popular). A partir de la consolidació de la monarquia hispànica, el centre de poder passa a Madrid i una part important de l’aristocràcia catalana copien el model francès i imiten el centre, Madrid. L’aristocràcia, per tant, es castellanitza i vol convertir la cultura popular en el seu element de distinció.
Aleshores, l’Oda a la pàtria es converteix en el símbol de la represa del català com a llengua literària. Però, durant aquests anys, hi ha dues renaixences.
...