Tema 12- Factors colinèrgics (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 3º curso
Asignatura Farmacologia en fisioteràpia
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 12. FARMACOLOGIA DE TRANSMISSIÓ COLINÈRGICA: SISTEMA NERVIÒS PARASIMPÀTIC O COLINÈRGIC: CONCEPTES: SINAPSIS: Les principals sinapsis colinèrgiques perifèriques són:     Els ganglis vegetatius Les fibres postganglionars del sistema parasimpàtic amb els òrgans defectors.
La unió neuormusuclar.
En el SNC, existeix també sinapsis colinèrgiques, tant amb receptors muscarínics com nicotínics.
Una sinapsis parasimpàtica sobre el gangli pot activar també el sistema simpàtic. Hi ha el parasimpàtic postganglinoar i el preganglionar.
ACETILCOLINA: El precursor de l’acetilcolina és la colina que es troba a la dieta i entra per un transportador específic.
Gràcies al enzim colinaacetiltransferasa forma acetilcolina a través de la combinació de la colina + Acetyl CoA; la qual és emmagatzemada en vesícules per poderse transportar. S’allibera per exocitosis gràcies a l’acció del Ca2+, i té acció sobre els receptors nicotínics i muscarínics.
Quan ha acabat la seva acció s’hidrolitza a la fenedura sinàptica per l’acetilcolinesterasa (ACE) i d’aquesta manera es degrada (no es recapta directament com la NA) en Colina i Acetyl CoA. Aquí la colina es recapta presinpaticament, reciclant així el precursor per poder així estalviar. Per la seva banda, l’acetat és recaptat extraneuronalment.
Hi ha medicaments que actuen amb la síntesis i el maneig cel·lular. El hemicholinum per exemple actua el transportadori fa que la colina no pugui passar. També pot ser que bloquegin que l’acetilcolina entri a la vesícula o , per contra, hi ha medicaments que intervenen en l’alliberament d’acetilcolina (toxina botulínica) RECEPTORS COLINERGICS: NICOTINICS (nAchR) Es troben als ganglis simpàtics, parasimpàtics i a la medul·la renal. També en podem trovar a la placa motora. Hi ha els presinàptics i els postisnàptics.
Són de tipus I o ionotrop, és a dir, que estan acoblats a un canal iònic.
Els que estan acoblats al canal de Na+ tenim aquets tipus:  Nn: neuronal. Als ganglis vegetatius i medul·la suprarenal, SNC)  Nm: muscular, a la placa motora.
MUSCARÍNICS (mAchR) Són de tipus II o metabotrop (acoblat a proteïna G). En tenim diferents tipus:  M1: IP3 Neuronal: Als ganglis simpàtic/parasimpàtic, SNC, gàstrics)  M2: AMPc: Cardíac, cor  M3: IP3: GLANDULAR: Glàndules, múscul llis, endoteli vascular (òxid nítric)  Altres: M4 (pulmó, SNC) i M5 (SNC)  AGONISTES: Acetilcolina, esters de colina  ANTAGONISTES: Atropina (els tres) Pirenzipina (M1) Hi ha els postsinàptics i els parasimpàtics.
És el lloc on actua la nicotina.
Tenim diversos tipus de receptors: el nicotinici el muscarínic que és un receptor unit a un canal iònic.
Depèn d’on s’estimuli l’acetilcolina, hi haurà una acció o una altre, ja que hi haurà mecanismes d’acció diferent degut a que són receptors diferents.
La placa motora fa la contractilitat de la musculatura estriada i voluntària. Quan ens sometem a una anestèsia, es col·loquen uns blocadors que et dormen, perquè no notis el dolor i et seden perquè no et puguis moure i complicar la IQ. Actua sobretot sobre el múscul perifèric voluntari i algun involuntari.
La nicotina actua sobre diversos sistemes. Hi ha receptors nicotínics a nivell del cervell, per tant, la nicotina actua allà i pot crear addicció.
CLASSIFICACIÓ FARMAC OLOGIA: PARASIMPATICOMIMÈTICS (MUS):  Directes: Agonistes muscarínics.
 Indirectes: Inhibidors colinesterasa.
PARASIMPATICOLÍTICS (MUS)  Antagonistes muscarínics GANGLIS I PLACA MOTORA (NIC)  Agonistes receptors nicotínics ganglinonars.
 Antagonistes receptors nicotínics ganglionars.
 Antagoinstes receptors nicotínics neuromusculars.
MODIFCACIÓ TRANSMISSIÓ COLINÈRGICA:  Inhibidors de la síntesis: Hemicolini  Inhibidors de l’emmatagzematge: Vesamicol  Inhibidors de l’alliberament: Toxina botulínica i tetànica  Facilitadors de l’alliberament: Batracotoxina, carbacol.
COLINOMIMÈTICS: FÀRMACS COLINÈRGICS: Produeixen efectes similars als derivats de l’estimulació parasimàtica (colinomimètics). Aquets fàrmacs colinèrgics poden ser de dos tipus:   Directes: quan actuen mitjançant l’activació dels propis receptors colinèrgics: agonistes.
Indirectes: quan ho fan per altres mecanismes, el principal dels quals és la inhibició de la degradació d’acetilcolina (anticolinesteràsics) AGONISTES COLINÈRGICS: Esters de colina: carbacol o carbamilocolina, betanecol o carbamil-beta-metilcolina.
Alcaloides naturals o sinètics:   Naturals: Muscarina (amanita muscaria), poliocrapina (polocarpius jabronadi) arecolina (Arena catechu i piper betle) nicotina (nicotina tabacum). La muscarina pot tenir diverses accions i encara s’utilitzen en terapèutica.
Sintèitcs: Oxotremorina.
Tots tenen una acció muscarínica i nicotínica.
La acetilcolina no serveix en terapèutica perquè tot d’una es metabolitza.
Quan els fàrmacs colinèrgics augmenten, augmenta concentració acetilcolina ja que hi ha mes neurotransmissor per unir-se.
ACCIONS: Cardiovascular: Te l’efecte contrari al sistema adrenèrgic, és a dir, provoca vasodilatació arterioral (alliberació òxid nítric) i disminució de la freqüència cardíaca (bradicàrdia).
Digestiu: Augment de l’activitat secretora (salivar i gàstrica), augment del peristaltisme i augment del to d’esfiners (acceleració del trànsit gastrointestianl amb diarrees i dolors còlics). Augmenta activitat secretora perquè hi hagi digestió.
Aparell urinari: augment de la contracció del detrussor i relaxació del esfínter. Carbacol i betanol afavoreixen la micció.
Tracte respiratori: Provoca broncoconstricció i augment de la secressió respiratòria. Als pulmons hi ha un augment d’innervació simpàtica, el simpàtic ha de guanyar al parasimpàtic per poder respirar.
Glàndules: Estimulació especialment de la sudoració per piocarpina (10mg = 2,3 litres de suor).Les glàndules de la suor tenen NT parasimpàtic (ACTH).
ULL: Miosis (constrictor pupil·la) afavoriex l’acomodació (múscul ciliar, visio propera correcte, amb visió de lluny borrosa) i disminució de la pressió intraocular. Llagrimeig. Sistema muscarínic fa la acomodació del ull, si aquest es bloqueja hi ha dificultats de acomodació. Quan t’operen i hi ha una atonia et donen un colinèrgic perquè et puguis tornar a activar.
ÚS TERAPÈUTIC: Actualment l’us està bastant limitat:     Ili paralític, distenció abdominal postoperatòria: betanecol Atonia vesical i retenció urinària postoperatòria: betanecol Xerostomia (Sequeteat de boca) pilocarpina Les persones amb la boca seca et pot donar el colinèrgic perquè secretis, però normalment per aquesta patologia hi ha diferent efectes.
Glaucoma. Pilocarpina per instal·lació conjuntival.
REACCIONS ADVERSES: Són la conseqüència de l’activació generalitzada dels receptors muscarínics, es manifesten com exageració dels efectes col·laterals.
Més freqüents: Nàusees, vòmits, diarrea, torçons abdominals, miosis i trastorns de l’acomodació. Els més greus són la bradicàrdia i trastorns de la conducció cardíaca. D’hiperactivitat colinèrgica doncs, al igual que l’adrenèrgica, pot portar problemes. Hi ha alguns bolets porten muscarina i pots fer intoxicació  crisi parasimpàtica.
Per evitar aquestes reaccions adverses tenim dues maneres:   Activar el simpàtic Tractament antídot: Atropina, que és un antagonista del parasimpàtic. Aquesta no s’utilitzaria en asma, coronariopatia, úlcera pèptica.
COLINÈRGICS INDERECTES: Aquets medicaments son inhibidors de la colniesterassa, que és l’enzim encarregat de degradar l’acetilcolina; per tant, això provoca que hi hagi un augment de la concentració de l’acetilcolna a l’espai sinàpic. Hi ha diversos tipus de colinèrgics indirectes:   REVERSIBLES: o Amoni terciari: fisostigmina o eserina.
o Amoni quaternari: neostigmina, piridostigmina, rivastigmina.
o Altres: edrofini, tacrina, donepezil, galantamina.
IRREVERSIBLES: o Mèdics: ecotifat.
o Agrícoles: insecticides: paratió, dyflos, paranxon o Gasos de guerra: tabun (GA), sarin (GB), Soman (GD), ciclosarín (GF) i VX (no volàtil).
EFECTES COLINÈRGICS INDIRECTES: Ull: Efectes muscarínics: miosi intensa i pertinaç, espasme acomodació (visió propera correcte) i caiguda de la pressió intraocular).
Aparell digestiu i urinari:   Estimulació del to, peristaltisme i secreció GI Estimulació contracció del múscul detrussor: micció.
Cardiovasculars:   Dosis baixes  bradicàrdia Dosis altes  reducció cabal cardíac i hipotensió.
SNC: Només els que travessen la barrera hematoencefàlica. A dosis baixes pot provocar un activació generalitzada i a dosis altes poden paralitzar els centres bulbars.
Altres: Augment del to bronquial, augment de la secressió bronquial, salivar i sudorípara.
REACCIONS ADVERSES: Hiperactivitat colinèrgica per exageració dels efectes colaterals. Crisi colinèrgica provoca fasciculacions musculars, pal·lidesa, sudoració, miosis, salivació, constricció bronquial, vòmits, diarrea i debilitat muscular.
Tant les intoxicacions de no-organofsoforats com la intoxicació d’organfosofrats es tracta amb atropina.
   La reactivació de l’enzim amb oximes pot realitzar-se fins a les 12 hores següents a l’exposició: PARALIDOXIMA El quadre clínic es manifesta amb insuficiència respiratòria, bradicàrdia, hipotensió.
Prevenció per intoxicació per gasos de guerra: Piridostigmina.
La majoria de insecticides fan un ahiperactivitat colinèrgica que el que fan maten els insectes.
La majoria de gasos de guerra tens una hiperactivitat adrenèrgica, tens tantes secressións pulmonars que t’ofegues amb la teva pròpia secrssió, i a part fa broncoconstricció.
El primer quan una persona s’ha infectat per un gas que se li ha caigut directament a sobre és treure-li la vestimenta ja que amb aquesta absorbeix. Si no me cau a sobre amb la mascareta ja basta.
Quan hiperactivitat colinèrgica podem treure el producte del enzim, mitjançant la pelidoxina.
Per al tractament simptòmatic podem donar atropina que és un antídot colinèrgic, que és capaç doncs d’antagonitzar els efectes. També el podem donar en una persona infectada de gas. Hi ha que donar la dosis justa, depenent de l’activitat enzimàtica.
REVERSILES:        És un tractament pal·liatiu de la malaltia de l’alzheimer: donepezilo, rivastigmina, galantamina.
Reversió del blocatge neuromusuclar per blocadors no desplaritzats (com el curare): NEOSTIGMINA Miastènia gravis: Diagnòstic (endorofini) i tractament pel·liatiu (neostigmina).
Ili paralític i atonia vesical. Ocasionalment, si no hi ha obstrucció: neostigmina.
Glaucoma: fisiostigmina Intoxicació per atnimuscarinics (cas d’alguns antidepressius tricíclics, antihistamínics i antipsicòtics): fisostigmina.
Prevenció de l’intoxicació per organofosforats (gasos de guerra). BAYGON DDT: Antiinsectisides o gasos de guerra, que van amb protecció biològica i química perquè no travessi.
IRREVERSIBLES:    Glaucoma: ecotiofat Insecticides: especialment els carbamats tipus Baygon i els organofosforats.
Gasos de guerra.
*Malaltia de l’alzhèimer: La malaltia del alzhèimer es produeix per una hipoactivitat colinèrgica on les neurones colinèrgics funcional poc i per tant he de donar agonistes colinèrgics o inbhidors de ACTH que passin molt be. Els medicaments de avui en dia tenim que funcionen be per l’alzhèimer hi ha dos tipus: la mectina i el colinèrgic que són utitzats fonamentalment per la malaltia de Alzheimer. Prevenció intoxicació, quanintoxiques per atropina, per desintoxicar-te pots donar un agonista colinèrgic.
Atropina per hiperactivitat simpàtica però hipoactivitat parasimpàtica colinèrgica donem els altres.
ANTICOLINÈRGICS: En general són qualsevol fàrmac amb afinitat pels receptors colinèrgics però sense activitat intrínseca; però de forma més estricta (i normalment la que més s’utilitza) és qualsevol fàrmac antagonista dels receptors colinèrgics muscarínics (antimuscarinics). No es consideren fàrmacs anticolinèrgics els blocadors neuromusculars i els ganglioplègics.
CLASSIFICACIÓ Diferenciem:  INESPECÍFICS: Blocadors M1, M2 i M3. Són derivats naturals (atropina, escopolamina) sintètics i semisintètics.
 ESPECÍFICS: Selectius M1 (pirenzepina).
Els derivats sintètics i semisintètics poden ser derivats d’amoni quaternari (ipratropi, tiotropi, homatropina, propantelina) i d’amoni terciaris (ciclopentolat, benztropina). Els naturals son derivats d’amoni terciari.
Hi ha que vigilar amb els medicaments naturals ja que es troben a les plantes i podem patir una intoxicació. Són remeis molt antics, que ja s’utilitzaven antigament.
ATROPINA I ESCOPOLAMINA:   ATROPINA: (hisciamina) és un alcaloide natura present a l’atropa belladona. L’atropina és un blocador i antagonista colinèrgic.
ESCOPLAMINA (Hioscina, GB) és més abundant a la Datura stramonium.
Altres solànceas són Mardagora officinariumk (mardàgora que conté histocina) i hyoscyamus niger (jusquiam negre, cast-bleño, conté histocina).
Compost d’amoni terciari que s’absorbeixen fàcilment per la via oral i passen al SNC.
Algunes substàncies el que fan es disminuir l’activitat DE ACTH. Alguns d’aquest blocadors poden produir al·lucinacions. El verí de les bruixes és com es coneix a la mardàgora ja que a al·lucinacions: les bruixes es creuen que volen però en realitat són les al·lucinacions les que els hi fan pensar això. Les bruixes feien pomades, ungüents amb plantes i potser es per això que es van intoxicar.
També hi ha el stamonium que el venen a algunes festes i el que s’ho prenia tenia intoxicacions. Són substàncies que a dosi elevades poden matar.
EFECTES ANTAGONISTES COLINERGICS: Tots els antagonistes muscarínics tenen efectes perifèrics similars als de l’atropina, encara que mostren algun grau de selectivitat per un subtipus de receptor.
Secrecions: A dosis baixes produeixen reducció de la secreció salivar, lacrimal, bronquial i sudorípara. La secreció digestiva està només lleument afectada. Quan no hi havia omeoprazol, ni antagonistes histaminics, el tractament per disminuir la secreció àcida gàstrica era atropina, però donava molts efectes indesitjables.
Cardiovascular: Taquicàrdia (útil en hiperactivitat vagal). Sense efectes en la pressió arterial. També pot provocar vasoconstricció.
Oculars: Midriasi (belladorna renaixement), cicloègia (incapacitat per acomodar: veu malament d’apropi i ve de lluny), increment pressió intraocular (glaucoma), fotofòbia i visió brossa.
Respiratòria: Broncodilatació (ipratropi, tiotropi, aclidini) inhibició de les secessions respiratòries.
Digestius: reducció de la mortalitat intestinal (ús a diarrea), inhibició de la secressió gàstrica (perinzepina a úlcera gastroduodenal) i de la salivació (sequedat boca).
Tracte biliar: Efecte antiespasmòdic lleu (ús a còlic biliar).
Urinari: Reducció lleu del to de les contraccions del urèter i bufeta (ús a incontinència urinària). Perfil de retenció urinària (ancians i en hipertròfia benigna de pròstata) SNC: Causa estimulació. A dosis baixes, nerviosisme lleu; dosis més altes agitació i desorientació. Si ha intoxicació aguda, excitació marcada i irritabilitat acompanyada d’augment de la temperatura corporal.
Els efectes són reversibles per fisostigmina. La escopolamina causa sedació a dosis baixes i també excitació a dosis altes.
Sistema extrapiramidal: Redueixen els moviments involuntaris i la rigidesa dels malalts amb malaltia d’Alzheimer i el parkinsonisme farmacològic.
Quan hi ha una operació amb anestèsia general, t’intuben ja que t’adormen tot perquè no et moguis. Si es local no, pots respirar normal.
L’atropina no es un bon medicament per augmentar la freqüència cardíaca, provoca boca seca i alteració urinària, entre d’altres.
FÀRMACS QUE PODRIEN PRODUIR EFECTES ANTIMUSCARÍNICS:   Antidepressius tricíclics: L’amitriplitina té una afinitat elevada pels receptors muscarínics (sequetat de boca) Antihistamínics H1 i antipsicòtics (fenotiacines).
Possibilitat d’intoxicacions amb preparats vegetals (te d’estramoni). Intoxicacions més freqüents en nens que prenen antidiarreics o gotes de atropina.
Molts medicaments que usem normalment com a efecte indesitjable son antagonistes muscarínics (antimiscarínics) com per exemple els antidepressius  Aquets actuen sobre la captació de noradrenalina, serotonina i com a activitat secundària són antagonistes colinèrgics, i donen, per exemple boca seca.
US CLINIC ANTIMUSCARINICS: Blocatge hiperactivitat parasimpàtica: Evitar reflexes vagals com bradicàrdia o hipersecressió derivat de l’atropina.
Cardiovasculars: bradicardia sinusal i blocatge A-V (atropina) Digestives: úlcera gastroduodenal (pirenzepina), colon irritable, diarrees lleus, hipersalivació (parkinsonisme), intoxicació per metalls pesants, per facilitar procediments endoscòpics i radiologia digestiva (escopolamina).
Intoxicacions: Per colinomimètics i anticolinesteràsics.
Oculars: Locals (midriasi, ciclo`legia) en queratitis i iridociclitis I per l’examen de fons d’ull (Tropacamida, ciclopentolat).
Respirtaòries: Asma (ipratrop) i MPOC (ipratropi, tiotropi, aclidini).
Anestèsia: antisecretor i amnèsic. Prevenció de la bradicardia vagal (atropina, escopolamina).
Tracte urinari: incontinencia uriària (tolterodina) i còlic renal.
REACCIONS ADVERSES: Les reaccions adverses poden ser per efectes colaterals derivats dels efectes farmacològics i la dosi o bé intoxicació. La intoxicació té una sèrie de manifestacions clíniques:      Pell seca, hipertèrmia.
Absència de secreció salivar, sudoració o activitat intestinal  Calent Midriasi, visió borrosa i alteracions cardíaques. Ili adinàmic i retenció urinària  cec.
Canvis d’humor, atàxia, alteracions de l’atenció, distraccions i alteracions de la memòria.
Desorientació, fabulació i al·lucinacions.
"hot as a hare, blind as a bat, dry as a bone, red as a beet, and mad as a hatter“ – “caliente como una liebre, ciego como un murciélago, seco como un hueso, rojo como la remolacha y loco como un sombrerero” Tractament: rentat gàstric, anticolinesteràsics (fisostigmina) i terapèutica de manteniment.
SNA I FISIOTERÀPIA: Colinomimètics Tenir en compte la via d’administració (oral vs.
nasal o pulmonar) Valorar les constant vitals (hipotensió, bradicàrdia, broncoconstricció?).
Risc de caigudes per efectes oculars (miosis) Possible rigidesa muscular, espasmes i salivació Pacients amb miastènia gravis (cansament) Tractats per retenció urinària: miccions freqüents Anticolinèrgics Valorar les constant vitals (hipertensió, taquicàrdia Cura al passar del decúbit a assegut o bipedestació.
En ancians: confusió, sedació.
Retenció urinària.
Sequedat de boca.
Visió borrosa (caigudes).
Pell seca.
Fotofòbia (midriasi): cura amb el sol i la llum.
FARMACOLOGIA GANGLIONAR: Quan hi ha una estimulació ganglionar s’activen els dos sistemes, per tant els efectes farmacològics depenent del to dominant:   SIMPÀTIC: Produeix vasodilatació arterial i venosa (hipotensió i hipertensió ortostàtica) impotència, alteració ejaculació, anhidrosis, congestió nasal.
PARASIMPÀTIC: Taquicàrdia, midriasi, cicloplegia, retenció urinària, disminució motilitat i secrecions digestives.
S’estimulen els dos i depenent del dominant tenim un efecte o altre. Pot ser que a nivell respiratori guany el simpàtic i a nivell digestiu guany el parasimpàtic, tenim doncs efectes dels dos.
Tenim diversos estimulants: Nicotina i lobelina (estimulació i blocatge):   Nicotina (nictonia tabacum) estimula i desprès desenebilitza receptors (antagonista) Acció imprevisible: o Simpàtica: augment de la freqüència cardíaca i presisó arterial o Parasimpàtica: estimulació digestiva i secrecions. Nàusees.
o SNC: estimulació, estimulant repsiratori. Nàusees i vòmits o Bona absorció per totes les vies o Tabac, nicotina (tractament substitutiu tabac).
Muscarina i metacolina.
PLACA MOTORA: També pot haver efectes sobre el múscul que canvien la seva manera de moure's. Un exemple seria l'anestèsia, tot i que pot ser dolent ja que en aquest cas, potser que el diafragma s'adormi, per tant t'han d'intubar, però la cirurgia no es complicarà ja que no et mous.
SINAPSIS NEUROMUSCUL AR: És la que s’estableix entre els nervis i els músculs, però habitualment es refereix a la dels músculs esquelètics. Està formada per un element presinàptic (motoneurona) i un de postsinàptic (fibra muscular): unió neuromuscular o placa motora. El neurotransmissor és l’acetilcolina i el receptor es de tipus nicotínic.
TRANSMISSIÓ NEUROMUSCULAR. POSSIBLITATS D’ACTUACIÓ:  FACILITACIÓ: Augment acetilcolina per inhibició metabolisme ACHO (anticolinesteràsics, poc específic)    INHIBICIÓ: o Síntesis: hemicolini.
o Alliberament: Inhibició d’entrada de CA++. Toxina botulínica (dosis letal molt baixa, blefaroespase, espasticitat estètica. Cal repetir les osis per mantenir l’efecte) i bungarotoxina.
BLOCADORS NEUROMUSCULARS. N’hi ha dos tipus: o Despolaritzants (Paquicurares)  Derivats del curare (utilitzats com verí)  Antagonsites comptetiius (Receptor nicotínic) o Blocadors despolaritzants (leptocurares)  Derivats succinil colina.
 Despolaritzen de forma mantinguda el múscul. Produeixen inicialment contracció (fasciculacions) i després blocatge.
BLOCADORS GANGLIONARS: o Efectes farmacològics.
 Paràlisis motora flàccida. Ordre d’aparició:  Musculatura extrínseca de lull (diplopia), desprès músculs cara.
 Musculatura extremitat, desprès tronc i coll.
 Musculs respiratoris (intercostals i diafragma)  Recuperaicó ordre invers  Consciencia i sensibilitat al dolro conservada o Ús clínic:  Curares: relaxació musculatura cirurgia i ventilació mecànica.
 Despolartizants: intubació, reducció fractures electroxoc.
Toxina botulínica: Treu les arruges d’expressió i els espasmes musculars. L'arruga desapareix perquè no es contreu el múscul, però amb temps, el múscul es va contraient de nou i torna a sortir l'arruga. El que es posa als llavis és àcid hialurònic.
El curare és un veri perquè et quedis paralitzats, paralitza la musculatura i pot provocarmque la respiració també es paralitzi. El que fan és que s'uneixen al receptor (no actua al gangli) i fan d'antagonista perquè l’acetilcolina no actuï i per tant no hi ha contracció. Per contrarestar podem donar mes acetilcolina La sucolina per la seva banda es fica al receptor, estimula una mica i desprès inhibeix.
Al final es te una paràlisis motora, que comença amb la musculatura de la cara, extremitats, respiratòria i al final et mors. Et quedes bloquejant però estàs despert.
Aquets medicaments són els que utilitzen a les consultes de cirurgia perquè no es mogui, encara que amb un dolor extrem pots rebatre aquest medicament i moure’t..
Aquets medicaments s’utilitzen per la pena de mort. Tipoentali relaxants musculars també funcionen.
AXTERÈSICS LOCALS: CANALS DE SODI. POSSIBLITATS D’ACTUACIÓ.
BLOQUEJANTS DE CANALS DE NA+:    Anestèsics locals (classe I) quinidina, procainamida, lidocaïna Anticonvulsivants (fenitoïna, carbamacepina, valproato. Lamotrigina) Neurtoxinas: tetradoxina, saxitoxina.
Modificació mecanisme de tancament i apertura: Bloqueig per inactivació canals: veratridina, batracotexina i insecticides (piretroides i DDT).
ANESTÈSICS LOCALS: Bloquegen de forma reversible els canals de sodi i també la conducció nerviosa, no deixin que entri el sodi i per tant no hi ha excitació de la membrana. Us per bloquejar impulsos nociceptius o suprimir activitat eferent simpàtica vasoconstrictora.
CLASSIFICACIÓ:    Esters: cocaïna, procaïna, tetracaina, benzicaina Amides: lidocaïna, bupivacina Actuen bloquejant els cnaals de sodi, afectant a la conducció nerviosa i via del dolor.
Farmacocinètica, com actuen? Passen la barrera hemtoencefàlica. No absorció oral. Metabolisme de ésters per esterassa pplasmatica (colinesterasa, pseudocolinesterasa, no en LCR), metabolisme de amides a niell microsomal hepàtic.
ANESTÈSICS LOCALS.
ACCIONS: TRONCS I FIBRES NERVIOSES REACCIONS ADVERSES Bloqueig secuencial: dolor, simpàtic, Toxicitat neurològica: convulsions temperatura, tacte, propiocepció, motor.
Toxicitat cardiovascular: hipotensió, fibril·lació L’acció pot prolongarse al associar amb un ventricular vasconstrictor (adrenalina) La cocaïna és el primer anestèsic local que apareix. Per adormir és molt bo, si actua localment, però quan s'absorbeix va al cor, cervell i això es el que produeix l'efecte nociu.
US CLÍNIC: Supressió sensibilitat dolorosa:       Anestèsia superficial: pell ( crema EMLA ) i mucoses  Tetracaína, lidocaïna, benzocaína.
Anestèsia transdèrmica: pell amb iontoforesi (corrent elèctric) o fonoforesis (ultrasons).
Lidocaïna Anestèsia per infiltració (injecció directa teixits). Extravascular. Lidocaïna, bupivacaina, Mepivacaïna.
Anestèsia regional intravenosa. Lidocaïna , bupivacaina , Mepivacaïna.
Bloqueig de nervis i troncs nerviosos. Lidocaïna , bupivacaina , Mepivacaïna , procaïna , tetracaína.
Anestèsia espinal - raquídia - intratecal (espai subaracnoïdal) o epidural (espai epidural).
Reducció activitat eferent simpàtica (vasocontrictora , distròfia simpàtica) ALTRES FÀRMACS ACCIÓ SOBRE CANAL DE SODI: Acció sobre part externa: bloqueig canal   Tetradoxina. Peix globus. El peix globus té un verí. Si el talles amb una direcció no enverines però amb l'altre si. És el verí dels zombis haitians, on la persona no te voluntat i fa el que tu vols, el zombie fa el que tu vols, es converteix amb el teu criat. Et converteixes en el criat.
Saxiotoxina (marea roja, “mejillones”).
Activadors del canal: despolarització (Resulta en inexcitabilitat)   Batracotoxina i verí d’escorpí.
Insecticides: DDT, pirtrines.
ANESTÈSICS LOCALS I FISIOTERÀPIA:       Possibilitat de via tòpica per hipertonies musculars en disfuncions SNC.
Administració per iontoforesis i fonoresis.
Programació sessions fisioterapia mentre hi ha efectes del anestèsic (anestesia ganglionar).
Anestesia espinal y/o epidural redueixen sensacions i funció motora por sota del lloc injecció.
Tenir cura de explorar sensibilitat en cas de aplicar agents físics (calor, elèctric) o de força motiu abans de fer exercicis.
Alguns pacients poden portar catèters espinals/epidurals per administrar de forma pautada anestèsics locals.
Lidocaïna per pegats: no sents dolor i potser la personan que li ha posat se li queden adormiedes las mans. No es capaç de notar calor ni fred, ni dolor.... per tant hi ha que vigilar. NO hi ha aquesta alerta fisiològica.
...