Tema 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 20/10/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1 (Continuació teories sociopolítiques) 1) Teoria comunista (URSS, països comunistes) -influència històrica quatre teories sobre la premsa i evolució.
4 autors confeccionen més teories • Teoria de desenvolupament: explicar la concepció dels mitjans de comunicació a països que als anys 60 eren colònies i que van excedent a la independència • Teoria democratico-participativa: autors que continuant amb els plantejaments de la teoria de la responsabilitat social, plantegen com els mc poden ser accessibles als ciutadans. Els ciutadans han de ser actius als mc, i han de poder participar i gestionar-los. Defensa mitjans locals tipus radio municipal, mitjans de petits escala gestionats per la pròpia comunitat.
Evolució teories sociopolítiques Contextos dins els quals els Estats regulen els mc Anys 90... "Com reconciliar la significació creixent dels mitjans amb la capacitat decreixent per controlar-los" (McQuail, 1997) Dificultats control democràtic • Evolució tecnològica: canals electrònics, més canals, internacionalització • Extensió liberalisme: privatització (pes dels interessos econòmics), transnacionalització.
• Indefinició del "bé comú"1, "bé general de la societat" i qui ho defineix • Com fer possible el "dret real d'accés2"? EUA i EUROPA - Sistemes mediàtics comparats Hallin, D.C., & Mancini, P. (2008). Sistemas mediáticos comparados entre los medios de comunicacion y la política.
Models • Liberal: RU, Irlanda, EUA, Canadà. Mecanisme de mercat i mitjans de comunicació comercials.
• Democràtic-corporatiu: Nord Europa continental. Coexistència històrica amb vigència al dia d'avui entre mc comercials (privats) que responen a la lògica del mercat i mitjans públics, dependents de grups socials i polítics organitzats; paper de l'Estat legalment limitat però relativament actiu (donar subvencions, promocionar el servei públic) • Pluralista polaritzat: Europa occidental: Espanya, Grècia, Portugal, Itàlia, França. "la integració dels mitjans de comunicació en la política de partits, un desenvolupament històric més feble dels mitjans de comunicació comercials i un important paper de l'Estat" (Hallin & Mancini, 2008, p.10) 1 Be comú: accessible i públic per tothom 2 Dret real d'accés: tenir presencia mitjançant la compra de llicències. No tots els grups socials tenen el mateix dret d'accés. Depèn també dels grups polítics i la seva influència.
Descriuen models ideals. Cap dels països respon en estat pur als models. A la majoria de països hi ha diferencies a la manera d'organitzar la premsa i la radio. Al 2004 adverteixen que hi ha 3 models però el liberal d’EUA s’està imposant. Hi ha una convergència dels sistemes europeus amb el sistema liberal.
També parlen de...
Relacions sistema mediàtic i sistema polític. models o tipus ideal. diferencies en un mateix sistema polític, entre mitjans, sobretot premsa i radiotelevisió. Tendència: convergència dels sistemes europeus amb el liberal (accelerada des del 1980) Paràmetres de comparació 1-Desenvolupament dels mercats dels mc, sobretot de la premsa de gran difusió 2-Paralelisme polític: grau i naturalesa dels vincles entre mc i partits polítics; "fins a quin punt el sistema de mitjans de comunicació reflecteix les principals divisions de la societat" 3-El desenvolupament de la professionalitat dels periodistes. El professionalisme aplicat a l'organització dels mitjans 4-Grau de naturalesa de la intervenció estatal en el sistema de mitjans MODEL MEDITERRANI O PLURALISTA POLARITZAT • Premsa elits i difusió relativament baixa (pes de la radiotelevisio) "En los paises mediterraneos, los periodicos, tanto los comerciales como los vinculados a los partidos politicos o a la Iglesis, se han dirigido en su mayoria a una elite instruida interesada en el mundo político." • Retard: llibertat de premsa i indústries media • Paral·lelisme polític (Correspondència entre els grups socials organitzats i el sistema de mitjans): alt. A gran part d'Europa, és alt però ha disminuït als darrers anys. Al cas d'Espanya, es donaria la tendència contrària. Hi hauria un increment del paral·lelisme polític, és a dir, ha augmentat al llarg dels anys. Els mitjans tendeixen a posicionar se en contra o a favor del govern.
Instrumentalització (control, manipulació, influència dels mc per part del govern, partits polítics i empreses (mitjançant la publicitat) Intercanvis de rols entre periodistes i polítics i al revés • Professionalització: relativament poc desenvolupada. "Al Sur d'Europa només hi ha un organisme que reguli la premsa i el seu codi deontològic". "Los mc de los país es mediterraneos se desvian en muchos aspectos de la norma liberal predominante de professionalidad neutral y de un paper 'vigilante' (funció de vetllar perquè el govern i lo posició facin l'esforç unions que hand e fer)".
• Estat, paper important: propietari regulador i font de finançament (ex: TV3, RTVE) dels mitjans, "au que su capacidad para regular de manera efectiva es a menuda limitada". Es pot regular aprovant lleis o no aprovant-les i finançar mitjançant ajuts, subvencions, obvi, publicitat...
"Muchos paises mediterraneos se caracterizan por una transicion especialmente rapida y descontrolada desde una radiotelevision controlada por el Estado a una radiotelevision privada".
S'ha produït un procés de desregulació salvatge • Clientelisme: la democràcia s'implanta tard i l'Estat te un paper destacat a la societat. El clientelisme s'afegeix a aquestes característiques. El clientelisme és: jo voto a unes eleccions en funció del que n'obtinc del partit polític.
NORD I CENTRE D'EUROPA O DEMOCRATICO CORPORATIU • Desenvolupament primerenc de la llibertat de premsa i industria periòdics • Premsa: grans tirades • Paral·lelisme polític alt; en disminució • Professionalitat neutral i periodisme orientat a la informació • "Los medios de comunicación están ampliamente concebidos como instituciones sociales, por los cuales el ESTADO asume la responsabilidad, y la libertad de prensa coexistente con un apoyo y una regulación relativamente Fuentes por parte del Estado" ATLÀNTIC NORD O LIBERAL • Desenvolupament primerenc de la llibertat de premsa; tiratges alts • Domini premsa comercial • Paral·lelisme polític baix • Professionalització, relativament important • "Es mas probable que la autonomia periodística se encuentre limitada por presiones comerciales por uns intrumentalizacion política (...) Predomina un periodismo orientado hacia la informacion (...). El paper del Estado es limitado" TENDÈNCIES • "Triomf del model liberal" - premsa comercial + "diluvi comercial" rtv/domini rtv privada • Homogeneïtzació - Americanització Innovació tecnològica Globalització Comercialització/privatització Algunes contra tendències Diferencies entre sistemes polítics estatals Qui els controla Planeta Vocento Unidad Editorial Grupo Zeta Empresa familiar que pertany a la Fusió de dos grups editors dels diaris ABC i El Correo Empresa italiana. RCS Mediagruoup (es una empresa que ja es un grup que controls quasi el 100% d'UNidad Editorial) a Espanya, sorgeix de la Comença amb interviu, El Periodico.
Els família Asensio te el 100% família Lara.
Español Pueblo Basco.
Grup controlat per diverses famílies (Luca de Tena, Bergareche..) fusió de 2 empreses editores (El mundo i Marca) Fiat es un soci de referencia Dimensió internacional Si. A americà llatina, França i Itàlia No Si Grupo Godó Sectors negoci Planeta Vocento Unidad Editorial, premsa diària Premsa diària(imp.).
(La Razon), televisió (Atresmedia), radio (Onda Cero, Onda Melodia), cinema i producció audiovisual (DeAPlaneta), Internet...
Unidad Editorial Premsa diària: El Mundo, Distinció Marca, entre medios Expansion, i nacionales revistes (ABC i (Telva, suplements, Marca Motor, revistes, TV Yo dona...), (presencia a Diario la TDT (55%) medico, i a traves de altres àrees netTV: paramount (La esfera de Channel los libros...), [Viacom], escola de Disney periodisme, Channel, i organització dos canals desdevenime de nts...
Televenda TV: Veo TV EHS TV sense [MTV] i LTC continguts [intereconomi propis a] )y medios (Discovery Max, AXN [Sony], 13 regionales TV (Cope), (Internet, LTC) continguts (distribució de cinema i producció audiovisual), impressió i distribució de premsa)* Radio: Acord de fusió ABC Punto Radio COPE (fins 2013) Premsa: diaris d'Abast provincial o de comunitat autonoma (El Correo, Las Provincias, Grupo Zeta Grupo Godó Premsa diària: El Oeriodico de Catalunya, El Periodico Extremadura, El Periodico de Aragon, Cordoba, La Crònica de Badajoz.
Premsa esportiva: Sport i Diario La Grada Editorial (Edicioned B) Edicions digitals Publicitat Zeta gestion de medios Webs: d'incomprens ió Origen a La Vanguardia. La Impressió i distribució Revistes: Interviú, coure, woman, viajar família propietària del grup de la família Todorí, que te el 100% de la propietat.
Diaris: La vanguardia, Mundo Deportivo Revistes i suplements: magszine, Historia y vida, Cultura...
Radio: 100% RAc1 i RAC 105; 18% Prisa Radio TV: mUX Catalunya (8tV, RAC 105 TV, bom (+arrendament a BArça TV); GDA Pro, Nova Veranda (Amb boomerang tv) Internet: la vanguardia.com mundodeportivo .com...
Publicitat: publiprssmedia Impressió i distribució Pèrdues en radio i TV Planeta Vocento La Verdad, Hoy..
)També te una agència de notícies (Colpisa) Internet Altres àrees d'impressió i distribució locals Unidad Editorial Grupo Zeta Grupo Godó Planeta Tamany Vocento Unidad Editorial Grupo Zeta En termes de volum de negoci es el segon darrere de Prisa Empreses del grup Altres Apareix el 1949 2001 4. GRUPS DE COMUNICACIÓ -- Espanya i Catalunya *Mirar quadre: Mediaset i Prisa 2007 1976 Grupo Godó ...