Tema 4 i exercicis (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Economia
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 23/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Irene Palau Seijas Introducció a l’Economia TEMA 4 Tema 4: Estructures de mercat Trobem diverses estructures de mercat. Com la competència perfecta, el monopoli, l’oligopoli o la competència monopolística.
La competència perfecta En aquesta estructura l’oferta i la demanda coincideixen en el punt d’equilibri; l’excedent màxim. Cal veure la corba d’oferta de l’empresa, que serà horitzontal ja que és preuacceptant, darrera la qual estan les empreses competitives. Tal i com es veu en el gràfic següent, el propi mercat diu quants productes es vendran i quines és el seu preu.
Les empreses no afecten el mercat. En aquesta estructura hi ha moltes empreses i consumidors i independentment de la seva acció, el mercat no es veurà afectat.
𝐵𝑒𝑛𝑒𝑓𝑖𝑐𝑖 = 𝐼𝑇 − 𝐶𝑇 L’ingrés marginal respon a la pregunta de com varia l’ingrés total si augmenta en una quantitat. Només es tot igual en els casos de competència perfecta. Quan el CTMa és inferior a l’ITMa és viable produir.
𝑣𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó 𝑑𝑒 𝑙 ′ 𝐼𝑇 𝐼𝑛𝑔𝑟é𝑠 𝑀𝑎𝑟𝑔𝑖𝑛𝑎𝑙 = 𝑣𝑎𝑟𝑖𝑎𝑐𝑖ó 𝑞 Exemple: p q IT 6 6 0 1 6 6 2 3 6 6 ITMa 0 6 ITMe CT CTMa - - 6 6 5 2 12 18 6 6 6 6 8 12 3 4 4 5 24 30 6 6 6 6 17 23 5 6 6 6 6 7 36 42 6 6 6 6 30 38 7 8 6 8 48 6 6 47 9 ITMa i CTMa Costos/Ingrés 10 8 6 4 ITMa 2 CTMa 0 0 1 2 3 4 q 5 6 7 8 Irene Palau Seijas Introducció a l’Economia TEMA 4 𝑃 = 𝐼𝑀𝑒 = 𝐼𝑀𝑎 𝐼𝑀𝑎 = 𝐶𝑇𝑀𝑎 Per tant: 𝑃 = 𝐶𝑇𝑀𝑎 ITMa i CTMa Costos/Ingrés 10 8 6 ITMa 4 CTMa 2 CTMe 0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 q La corba del CT de l’empresa correspon amb la seva corba d’oferta, malgrat no ho faci en tot el seu recorregut.
Fins ara parlàvem del mercat a curt termini. En el cas del mercat a llarg termini les empreses arriben a 𝐵 = 𝑂 i 𝑃 = 𝐶𝑇𝑀𝑎 = 𝐶𝑇𝑀𝑒, és a dir, produint en una escala eficient de producció i amb el mínim cost, hi ha equilibri.
En un mercat lliure d’entrada, en un principi, el benefici de totes les empreses és positiu.
A mesura que s’hi afegeixen més empreses al mercat l’oferta i la producció augmenten i p* passa a ser p’. Això pot provocar pèrdues si p’ està per sota del CTMe.
Entrada i sortida en un mercat competitiu Diem que una empresa tanca quan pren la decisió a curt plaç d’aturar temporalment la seva activitat econòmica, i que surt del mercat quan l’abandona. La diferència entre ambdós conceptes és que en tancament l’empresa segueix assumint els costos fixos, mentre que a llarg termini no. És a dir a curt termini els costos fixos són irrecuperables.
En canvi, quan parlem a curt termini ens referim a romandre en el mercat i quan és a llarg plaç a entrar-hi.
Aquelles empreses que a curt termini tinguin un benefici superior a l’oferta seguiran en el mercat i aquelles que el seu benefici sigui inferior, no tancaran immediatament però en algun moment les seves pèrdues seran massa grans i no les podran assumir, fet que comportarà la seva sortida.
Podem afirmar que la corba d’oferta a curt termini de l’empresa és equivalent a la corba del CTMa a partir del punt en que el preu es troba per sobre del CVMe.
L’empresa sortirà del mercat si 𝐼𝑇 < 𝐶𝑇 o si 𝑃 < 𝐶𝑇𝑀𝑒. La corba de l’oferta a llarg plaç és el segment de la corba del CTMa que està situada per sobre del CTMe. Paral·lelament, entrarà sempre i quan 𝑃 > 𝐶𝑇𝑀𝑒 o l’𝐼𝑇 > 𝐶𝑇 Irene Palau Seijas Introducció a l’Economia TEMA 4 Els beneficis es poden trobar a partir de les fórmules: 𝐵 = 𝐼𝑇 − 𝐶𝑇 𝐵=( 𝐼𝑇 𝐶𝑇 − ) 𝑥𝑄 𝑄 𝑄 Quan entren en un mercat les empreses? Quan les empreses d’un mercat tenen un benefici econòmic positiu, entren i es redueix el preu del mercat i els beneficis.
𝑆𝑖 𝑃 > 𝐶𝑇𝑀𝑒 → 𝑒𝑛𝑡𝑟𝑎𝑑𝑎 𝑑 ′𝑒𝑚𝑝𝑟𝑒𝑠𝑒𝑠 Si les empreses del mercat tenen beneficis negatius o pèrdues, sortiran del mercat, i augmentarà el seu preu i els beneficis.
𝑆𝑖 𝑃 < 𝐶𝑇𝑀𝑒 → 𝑠𝑜𝑟𝑡𝑖𝑑𝑎 𝑑 ′𝑒𝑚𝑝𝑟𝑒𝑠𝑒𝑠 Si els beneficis econòmics són nuls no surten ni entren empreses. Aquest és el final del procés i les empreses que es queden en el mercat tindran un benefici econòmic nul.
𝑆𝑖 𝑃 = 𝐶𝑇𝑀𝑒 → 𝐸𝑞𝑢𝑖𝑙𝑖𝑏𝑟𝑖 𝑎 𝑙𝑙𝑎𝑟𝑔 𝑝𝑙𝑎ç Per què no tanquen les empreses encara que el seu benefici sigui nul? Perquè els costos econòmics també inclouen tots els costos d’oportunitat. És a dir, el fet que obtingui un benefici nul només vol dir que està aconseguint el mateix que rebria si es dediqués a qualsevol altra oportunitat.
Els monopolis Un monopoli no té competidors, ja que una sola empresa controla tot el mercat, és a dir, empresa i mercat es corresponen. IMe i IMa són diferents ja que, malgrat parteixen del mateix punt, l’ingrés total mig és més petit que el marginal.
La causa central de l’existència d’un monopoli és el fet de l’existència de barreres d’entrada Exemple: Q P IT 0 1 10 9 2 3 8 7 4 5 6 ITMa 0 9 ITMe 9 9 16 21 7 5 8 7 6 5 24 25 3 1 6 5 4 24 -1 4 Irene Palau Seijas Introducció a l’Economia TEMA 4 P ITMa i ITMe 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 -1 0 -2 ITMa ITMe 1 2 3 4 5 6 Q Si el preu augmenta la demanda baixa, per això a vegades l’empresa ha de fixar el peu que vulgui però sense superar el preu que el minimitza.
Una altra qüestió és la insuficiència dels monopolis des del punt de vista de la societat.
En la competència perfecta P = CTMa, però en el monopoli, malgrat que les persones valorin el producte per sobre del seu cost, no podran adquirir el producte ja que no és de l’interès del monopolista. En competència perfecta es fa q*, en els monopolis q n .
Tal i com es veu en la gràfica, el monopolista produeix menys que la quantitat socialment eficient.
Fixació d’un monopoli basant-se en el cost marginal Irene Palau Seijas Introducció a l’Economia TEMA 4 L’oligopoli Es caracteritza ja que pocs venedors venen el mateix producte o un de molt semblant; les empreses són interdependents i el benestar d’un oligopolista millora quan coopera i actuen com un monopoli.
L’equilibri L’equilibri al que s’arriba és una típica situació de l’equilibri de Nash, que consisteix en que cada empresa, interactuant amb altres, escull la millor estratègia en relació al que han decidit les altres empreses.
La producció de l’oligopoli és més gran que la del monopoli però inferior a la del mercat competitiu. En canvi, els seus preus són més grans que els d’aquest últim mercat però més petits que els del monopoli.
La teoria de jocs La teoria de jocs és el comportament dels individus en les situacions estratègiques, és a dir una situació en la que cada persona, en el moment que decideix que farà, ha de tenir en compte la resposta dels demés envers la seva acció.
Irene Palau Seijas Introducció a l’Economia TEMA 4 EJERCICIO COMPETENCIA PERFECTA La tabla adjunta presenta los planes anuales de oferta y demanda del mercado de chocolatinas: € Oferta (en millones) 1 3 5 7 9 10 2 4 6 8 10 12 Demanda (en millones) 13 12 11 10 9 8 Una empresa representativa de este mercado de chocolatinas se enfrenta a la siguiente tabla donde se presenta información por hora de trabajo. Teniendo en cuenta la información obtenida en la pregunta anterior, y que esta empresa soporta unos costes fijos de 6 euros, ¿cuáles serán el precio, la cantidad y el beneficio de equilibrio de la empresa competitiva? El precio lo encontramos en el punto en que la oferta y la demanda coinciden, que en este caso es 10€ Q P= CTMa IT 0 10 ITMe 0 - ITMa - CF CV CT 6 0 CTMe 6 - CTMa = ITMa - B -6 1 2 10 10 10 20 10 10 10 10 6 6 2 6 8 12 8 6 2 4 2 8 3 4 10 10 30 40 10 10 10 10 6 6 12 20 18 26 6 6,50 6 8 12 14 5 6 10 10 50 60 10 10 10 10 6 6 30 42 36 48 7,20 8 10 12 14 12 7 8 10 10 70 80 10 10 10 10 6 6 56 72 62 78 8,86 9,75 14 16 8 2 9 10 10 10 90 100 10 10 10 10 6 6 90 110 96 116 10,67 11,60 18 20 -6 -16 El precio es de 10€, la cantidad de equilibrio es de 5 y el beneficio de equilibrio es 14.
Irene Palau Seijas Introducció a l’Economia TEMA 4 Si el mercado ahora fija un precio igual al CTMe mínimo, completa la tabla con la nueva información y comprueba que la empresa competitiva tiene beneficio económico nulo.
Q P= CTMa IT 0 1 6 6 2 3 6 6 4 5 ITMe 0 6 ITMa CF - CV CT 6 6 6 6 0 2 12 18 6 6 6 6 6 6 6 12 6 6 24 30 6 6 6 6 6 6 6 7 6 6 36 42 6 6 6 6 8 9 6 6 48 54 6 6 10 6 60 6 CTMa = ITMa= P CTMe 6 8 B 8 2 -6 -2 12 18 6 6 4 6 0 0 20 30 26 36 6,50 7,20 8 10 -2 -6 6 6 42 56 48 62 8 8,86 12 14 -12 -20 6 6 6 6 72 90 78 96 9,75 10,67 16 18 -30 -42 6 6 110 116 11,60 20 -56 EJERCICIO MONOPOLIO La tabla adjunta presenta los planes anuales de demanda del mercado de agua: € DEMANDA 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 Irene Palau Seijas Introducció a l’Economia TEMA 4 Q CT 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 6 8 12 18 26 36 48 62 78 96 116 138 162 188 216 Rellena la siguiente tabla: Q P= CTMa IT ITMe ITMa 26 13 13 48 12 11 66 11 9 80 10 7 9 90 9 5 8 7 6 5 4 3 2 1 0 96 8 3 98 7 1 96 6 -1 90 5 -3 80 4 -5 66 3 -7 48 2 -9 26 1 -11 0 0 -13 14 13 12 11 10 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 - CTMa = ITMa= P CTMe 6 8 12 18 26 0 2 4 6 8 0 - CT B - -6 4 1 18 3 2 36 3 3 48 3,25 4 54 36 3,60 5 54 48 62 78 96 116 138 162 188 216 4 6 48 4,43 7 36 4,88 8 18 5,33 9 -6 5,80 10 -36 6,27 11 -72 6,75 12 -114 7,23 13 -162 7,71 14 -216 En este caso, la cantidad de equilibrio es 10, el precio es 9 y el beneficio es 54 ...

Tags: