Examen setembre 2006 (2006)

Examen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2006
Páginas 4
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 3

Vista previa del texto

BIOLOGIA II Convocatòria Setembre 2006 NOM .........................................................COGNOMS......................................................................................................
DNI............................…………..……….. PASSAPORT...................................................................................................
Utilitza aquest qüestionari per marcar les respostes escollides encerclant l’opció triada. Quan pensis que ja tens les respostes correctes, omple el full per a la correcció electrònica.
Normes a seguir per omplir el full de respostes per a la correcció electrònica (full vermell): − Escriu les dades de l’encapçalament del full. En l’espai destinat a identificació de l’alumne, el DNI s’escriu marcant el número corresponent en una casella de cada filera, començant per dalt. Si has d’utilitzar el número del passaport, la filera de dalt s’ha d’omplir amb zeros.
− La numeració que se segueix en el full vermell és la de la dreta, amb les columnes A i B, essent A=Veritable i B=Fals.
− Si has de corregir una resposta no esborris, marca a la filera immediata inferior (la que diu ANUL·LADA) la casella que vols anul·lar. D’aquesta manera, a la primera filera quedaran marcades les dues caselles (la incorrecta i la correcta) i a la segona la incorrecta.
Puntuació de l’examen: una resposta correcta és un punt; una resposta incorrecta descompta una resposta correcta, una pregunta sense resposta ni suma ni resta.
1.- Els organismes del regne Protistes són sempre procariotes 2.- El regne Fongs està format per organismes unicel·lulars o micelars, autotròfics i immòbils 3.- El regne Mòneres inclou les algues i els Briòfits 4.- Els organismes del regne Plantes són eucariotes pluricel·lulars 5.- El Codi de Nomenclatura Botànica estableix que la primera lletra del nom dels gèneres s’escriu en majúscula 6.- Anomenem corm el nivell d'organització somàtica dels organismes pluricel·lulars que presenten teixits organitzats en arrel, tija i fulles 7.- Els conidis són un tipus d’espores fúngiques que es formen per mitosi a l’extrem d’hifes 8.- Les espores són unicel·lulars 9.- Una espora dicariòtica conté dos nuclis que procedeixen de progenitors diferents 10.- Espores i gàmetes difereixen en que les primeres germinen i els segons es fusionen 11.- L’oogàmia és un tipus de reproducció sexual en el que es fusionen un gàmeta mòbil (masculí) amb un d'immòbil i més gran (femení) 12.- S'anomena anisogàmia la fusió de dos gàmetes morfològicament diferents 13.- La bipartició és un tipus de reproducció sexual que dóna lloc a individus idèntics genèticament 14.- La gemmació és un procés de multiplicació sexual que dóna lloc a dos organismes 15.- La fusió de dos conidis es coneix amb el nom de fecundació 16.- La germinació d’un gàmeta haploide dóna lloc a un individu haploide 17.- La fusió de dos gàmetes haploides dóna lloc a un organisme diploide o a un dicariòtic 18.- En un cicle amb alternança de generacions hi ha gametòfit i esporòfit amb dotacions cromosòmiques diferents 19.- Algunes algues presenten cicles de vida amb l’esporòfit i el gametòfit de la mateixa forma (alternança de generacions isomorfa) 20.- Els Mixomicots formen plasmodis 21.- Els Fongs que formen més d'un tipus d'espores al llarg de la seva vida s’anomenen protistes 22.- Segons la seva forma, els ascocarps poden ser de tipus apoteci, clistoteci i periteci 23.- El resultat de la reproducció sexual dels Ascomicots són les ascòspores i dels Basidiomicots les basidiòspores 24.- Els ascocarps i els basidiocarps estan formats per un complex d’hifes dicariòtiques i monocariòtiques entrellaçades i en ells es formen els ascs i els basidis, respectivament 25.- Un asc és un tipus de gametangi que forma espores (ascòspores) en el seu interior V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F 26.- Les basidiòspores donen lloc a basidis 27.- Anomenem miceli els conjunts d’hifes dels fongs 28.- Els fongs paràsits obtenen els nutrients penetrant les cèl·lules dels seus hostes 29.- Els organismes biodegradadors solen ser paràsits 30.- Un sapròfit obté el seu aliment a partir d’un organisme viu, perjudicant-lo 31.- La part dels Basidiomicots on té lloc la reproducció sexual s'anomena himeni 32.- Entre els basidiomicots hi ha espècies que no formen basidiocarps 33.- Les micorrizes són relacions simbiòtiques entre fongs i plantes 34.- Alguns fongs classificats inicialment dins els Deuteromicots s’ha vist que presenten també reproducció sexual 35.- El micobiont o component fúngic dels líquens és sempre un Ascomicot 36.- El component fotosintètic dels líquens és un Cianòfit 37.- Els líquens de tal·lus foliaci són de tipus heteròmer 38.- En els líquens només fa reproducció sexual el component fúngic 39.- Els líquens resulten molt afectats per canvis sobtats en la meteorologia 40.- Els líquens absorbeixen aigua i nutrients a través de la seva superfície i per això algunes espècies són molt sensibles a la contaminació atmosfèrica 41.- Els Cianòfits són mòneres, procariotes i autotròfics 42.- Els Procloròfits són mòneres, procariotes i fotosintètics 43.- Les algues són protistes, eucariotes i fotosintètiques 44.- Els Pirròfits i les Diatomees són els principals productors primaris d'entre les algues i formen part del fitoplàncton 45.- Les Diatomees són algues unicel·lulars caracteritzades per una coberta cel·lular rígida de sílice, formada per dues valves encaixades, i per la forma com es multipliquen vegetativament 46.- Alguns Rodòfits bentònics presenten un tal·lus pluricel·lular, calcificat i articulat 47.- Les algues bentòniques obtenen l’aliment a través de la base del seu tal·lus 48.- La coincidència de pigments fotosintètics, substàncies de reserva i material de la paret cel·lular dels Cloròfits fa pensar que són els precursors del regne plantes 49.- La distribució en profunditat de les algues bentòniques ve condicionada pels seus pigments fotosintètics 50.- Cystoseira i Padina són dos gèneres de Feòfits bentònics 51.- Zygnema és un gènere de Cloròfits de tal·lus filamentós i que es reprodueix sexualment per conjugació 52.- Rissoella és un rodòfit bentònic de tal·lus calcificat i articulat 53.- Un Briòfit del grup de les molses està format (en la fase d’esporòfit) per rizoides, caulidis i fil·lidis 54.- Els Briòfits presenten alternança de generacions heteromòrfica 55.- Dins els Briòfits hi ha les Molses, que agrupem en acrocàrpiques i pleurocàrpiques, i les Hepàtiques, que diferenciem en folioses i tal·loses 56.- Les espores de les molses es formen dins les càpsules, per meiosi 57.- Els amfigastris són un tipus de fil·lidis que presenten algunes Hepàtiques tal·loses 58.- Els esporangis dels Pteridòfits es presenten agrupats en sorus 59.- Pteridòfits i Equisetòfits presenten arrels subterrànies del tipus rizoma 60.- El gametòfit dels Equisets es forma sobre branques especials anomenades estèrils 61.- Les Criptògames vasculars són cormòfits 62.- Les Criptògames vasculars són plantes, autotròfiques i immòbils 63.- A la Divisió Equisetòfits, les fulles s’uneixen entre elles i rodegen les branques 64.- Les arrels de les falgueres (Divisió Pteridòfits) surten directament des del rizoma V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F 65.- L'anell és una part de l'esporangi de les falgueres que contribueix a la disseminació de les espores 66.- Les Plantes amb flor (Fanerògames) són organismes eucariotes, fotosintetitzadors i pluricel·lulars 67.- Les Gimnospermes i les Angiospermes són Fanerògames 68.- Les Gimnospermes formen flors i llavors però no fruits 69.- Les Angiospermes formen flors i fruits però no llavors 70.- Les Fanerògames presenten alternança de generacions isomòrfica 71.- La llavor de les Gimnospermes conté l’embrió, teixit nutrici i coberta protectora 72.- En les Angiospermes el fruit conté la llavor 73.- Anomenem folíol cada una de les porcions d'una fulla composta 74.- La flor de les Gimnospermes sol estar formada per sèpals, pètals, estams i carpels 75.- La flor de les Angiospermes sol estar formada per calze, corol·la, androceu i gineceu 76.- Hi ha espècies monoiques que tenen flors unisexuals 77.- L'androceu és la part masculina de la flor de les Angiospermes i està formada pels estams 78.- El gineceu és la part femenina de la flor de les Angiospermes i està formada per una o més peces que s'anomenen carpels 79.- Les flors de les Angiospermes amb carpels i estams s’anomenen hermafrodites 80.- El fruit de les Gimnospermes, conté tantes llavors com primordis seminals fecundats 81.- Anomenem dioiques les espècies que presenten els dos sexes sobre la mateixa planta i en flors separades 82.- Les Angiospermes es subdivideixen en Monocotiledònies i Dicotiledònies 83.- Les Gimnospermes solen tenir flors unisexuals i ser monoiques, encara que també hi ha espècies dioiques 84.- Pinus presenta flors unisexuals reunides en cons o estròbils unisexuals 85.- El nombre de famílies vivents d’Angiospermes és molt més elevat que el de Gimnospermes i s’interpreta que les Angiospermes són més evolucionades 86.- Les diferents espècies d’un mateix gènere pertanyen a la mateixa família 87.- Els diferents noms d'espècie que ha rebut un organisme s'anomenen sinònims i el més antic és el que s’accepta com a més vàlid 88.- Les àrees de distribució disjuntes faciliten més la diversificació de les espècies que les àrees continues 89.- En el lloc d’origen, una espècie endèmica és sempre al·lòctona 90.- S'anomena Flora al conjunt d'espècies de plantes que creixen en una zona 91.- Una espècie autòctona pot convertir-se en naturalitzada en la seva àrea d’origen 92.- La terra baixa catalana, situada entre els 0 i els 800-1000 m d'altitud, es caracteritza pel paisatge esclerofil·le i caducifoli 93.- L'estatge subalpí es caracteritza, a Catalunya, pel domini dels boscos de gimnospermes 94.- El carrascar és més resistent a la sequera i al fred que l’alzinar i pot viure en zones de clima continental 95.- L’espècie característica de les fagedes ("hayedos") és Fagus sylvatica 96.- La terra baixa catalana litoral sol contenir màquies de Chamaerops humilis (palmito, "margalló") i Quercus coccifera (garric o coscoll, "coscoja") 97.- A Catalunya, les fagedes i les pinedes de pi roig creixen a la muntanya mitjana 98.- A Catalunya, la muntanya mitjana inclou els estatges subalpí, alpí i nival 99.- A Catalunya, les pinedes de pi pinyoner ("pino piñonero, pino parasol" Pinus pinea) i de pi blanc (“pino carrasco” Pinus halepensis) són pròpies de la terra baixa 100.- Una de les estratègies de les plantes amb flor per viure en llocs de clima fred com el d’alta muntanya és perdre la fulla durant la primavera V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F ...