Tema 6. Humanisme (2016)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Història de la Psicologia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

6. Humanisme És un model amb molta vigència al món real tot i la seva poca presència a les universitats.
La psicologia després de la segona guerra mundial  Necessitat d’atendre els soldats que havien lluitat en la II Guerra Mundial.  els hi va costar molt reintegrar-se a la societat, a les families, a la feina…  Crítiques al neoconuctisme i declivi en les Universitats el conductisme pot fer poca cosa per un soldat traumatitzat, Skinner està descobrint coses a nivell teòric, Tolman o Hul estan fent teories sobre l’aprenentatge i per tant els atenien els psiquiatres, que eren els únics professionals capaços d’entre els soldats que tornaven de la guerra. No es posen d’acord, es critiquen els experiments fets amb rates que no es poden extrapolar als humans. Es questiona que el neoconducisme pugui fer front a totes les necessitats presents en la societat.
 Sorgeixen noves visions de l’ésser humà (finals de 1950 i principis 1960), més revolucionaries:  Humanisme (tercera força) les altres forces són el psicoanàlisi i el neoconductisme  Cognitivisme (“revolució cognitiva) Canvis en la professió Inicis del segle XX:     La psicoteràpia la fan els psiquiatres.
Psicòlegs: clínica infantil, empreses, escoles.
Conflictes psicòlegs acadèmica – psicòlegs aplicats Re fundació APA (1943) La formació dels psicòlegs clínics:  Model Boulder (1949): psicòleg com a “científic professional” va sevir per donar-li un currículum al psicòleg. El psicòleg ha de ser un científic ( amb molts coneixement de com fer la ciència, recerca) i psicòleg (entendre a les persones).
Crisis del Conductisme  Crítiques a les teories neoconductistes de l’aprenentatge: - Dificultat per a posar-se d’acord en qüestions fonamentals; ús de conceptes inverificables.
 Crisis del positivisme lògic: - S’imposa la teoria dels paradigmes de Kuhn.
  Etologia: - Allò observat en rates no pot generalitzar-se, sense més, altres espècies; límits a l’aprenentatge i força de l’instint Lingüística: critiques de Chomsky Psicologia humanista: els inicis       Proliferació d’escoles de psicoteràpia en la postguerra.
Moviment que aglutina a molts psicòlegs contraria al conductisme i al freudisme.
1954: primers moviments de Maslow. Contactes amb psicòlegs interessats en unir forces i enfrontar-se amb la deshumanització de la psicologia oficial.
1961: Journal of Humanistic Psychology.
1962: Societat Americana de Psicologia Humanística.
Allport, Rogers i Abraham H. Maslow (1908-1970): principals impulsors  Allport-teories sobre la personalitat, Rogers psicoterapeuta (psicologia aplicada), Maslow i motivació “Tercera força” Humanisme: tercera força, alternativa: - Conductisme Psicoanàlisi L’humanisme qüestiona:  (pregunta examen)   Conductisme - Determinisme mecanicista (dels estímuls externs)  si jo canvio els factors de l’entorn puc crear o extingir una conducta i per tant és un determinisme d’estímuls externs.
- Incapacitat per a estudiar les experiències i valors subjectius.  no té en comte la immensa diferencia entre subjectes Psicoanàlisi: - Determinisme històric (del nostre passat)  Com el nostre passat, les nostres experiències determinaran les nostres eleccions futures: de qui ens enamorem… - Visió pessimista de la naturalesa humana  percep l’humà com un constant conflicte infrapsíquic, que lluita entre els impulsos.
Psicologia Humanista: Característiques generals   Objecte de la psicologia: l’ésser humà com a criatura única - Idees, sentiments, ideals, valors - Elecció, creativitat, valoració, autorealització.
- Vivències subjectives Concepció global de la persona   Autonomia personal i responsabilitat social  cada persona va construint-se al llarg de la seva vida i és ella mateixa la que s’ha d’anar trobant. No sóc jo com a professional que sé el que passa i el que he de fer i solucionar sinó que confio en la capacitat de que la persona per si sola qui sen doni comte del que li passa. El psicòleg fa el paper de “facilitador”.
En un model conductista en canvi, trobem una relació asimètrica, un és l’expert i l’altre no sap. El psicòleg li dirà al subjecte que és el que ha de fer per solucionar el problema.
Adler recull la importància de la responsabilitat social, ser empàtic per exemple, com a valors de la persona sana, té molta influència en l’humanisme. Autorealització; potencial de desenvolupament Orientació envers objectius: valors i recerca de sentit.
Llibertat individual, elecció del propi destí. Adler també donava molta importància als objectius, al futur. A la construcció d’un mateix. En el conductisme no hi havia aquesta llibertat.
 Mètode: fenomenològic  consisteix en quedar-se en l’ara i aquí i veure que passa, és l’observació directa del que està passant. En el context de la teràpia humanista no podem fer teràpia amb una taula el davant i un a cada costat, doncs els humanistes donen molta importància a la persona en global i per tant al cos també, el cos parla. Al treballar amb una taula al davant em perdo gran part de l’observació d’aquella persona  Significat intrínsec dels fets observats, estudi de la subjectivitat.  allò que fa que es produeixi un canvi en la persona és la relació terapèutica, si jo creo un entorn empàtic de confiança... la persona trobarà el camí per canviar-se. Recents estudis han demostrat que un 15% té a veure amb les tècniques i un 40% amb la relació terapeuta-pacient.
Importància de la relació terapèutica.
 Psicologia humanista: llibertat   Imprecissió conceptual: - Els criteris d’èxits terapèutic es defineixen en termes d’autorealització, creixement, autenticitat, que són difícils d’operativitzar  aquesta serà la raó per la qual no entri a les universitatsAglutinament de moltes escoles convergents, sense una rigorosa metodologia, la qual cosa els allunya de la Universitat: - Teràpia centrada en el client (proposta de Rogers), Anàlisi transaccional, psicodrama, bioenergètica, teràpia existencial...
Corrents i autors (inicis)    Fenomenologia i analistes existencials: p.e Rollo May (1909-1994) tractaran temes com la por al buit Teories organístiques (Kurt Goldstein, 1878-1965)  Idea de l’organisme com un tot Psicoanalistes heterodoxes, seguidors d’Adler, Jung, Rank, Horney, Sullivan i Fromm a cavall entre el psicoanàlisi i l’humanisme. Els humanistes estan molt d’acord amb allò que diu Adler (inclinació social de l’ésser humà, desig de fer el bé als altres)   Psicòlegs de la personalitat: Gordon W. Allport (1897-1967); George A. Kelly (1905-1967) Alport, Rogers i Abraham H. Maslow (1908-1970): principals impulsors.
Autoactualització Abraham Maslow (1908-1970)  pregunta d’examen  Jerarquia o piràmide de Maslow:      Necessitats d’autoactualització Necessitats d’estima Necessitats de pertinència i amor Necessitats de seguretat Necessitats fisiològiques Psicologia Humanista: Altres autors i escoles  Carl R. Rogers (1902-1987): Psicoterapia centrada en el client  no li agradava parlar de pacient perquè és una relació asimètrica, vol trencar amb aquesta passivitat.
- Terapia “ no directiva”  no li diu al client que és el que li passa, sino que l’ajuda a coneixe’l a si mateix. Quan jo faig una interpretació del que em diu el client, ja he fet tot un camí, tota una interpretació cap a la que porta tota la terapia. Carl Rogers creu que no tenim cap dret de fer-ho, de dirigir, de portar al pacient cap aquell cami.
- Confiança en la capacitat de la persona per a dirigir la seva propia vida  va treballan perquè sigui el mateix client el que descobreixi i el que ha de fer - Tendència innata a l’autorealització: a madurar, a expressar i activar totes les capacitats en l’organisme.  si creus que la persona ja té de forma innata aquest impetú per crèixer, ja tens una confiança en que la vida mateixa ja té una tenència per autorealitzar-nos.
- En aquest procés de creixement i en interacció amb el medi i els judicis dels altres, es desenvolupa elconcepte de si mateix  com tenim una idea de nosaltres mateix a partir dels altres i les nostres relacions amb ells, la intersubjectivitat. Com l’entorn va moldejant una idea de nosltres mateixos - La dependència de les normes i valors socials dificulta la consideració positiva de si mateix i el creixement personal quan la depèndencia fa que la persona bloquej la seva capacitat innata per a ser, és quan la persona té problemes psicològics. Per exemple: Casar-te sense voler-ho.
- Els problemes psicològics sorgeixen de la discrepància entre el si mateix real i el personal (el moldejat pels altres) Característiques de la psicoteràpia centrada en el client La psicoterapia centrada en el client es caractaritzava per:     Facilitar l’autorealització del client.  que el client pugui desbloquejar allò que li impedeix poder descobrir-se i lliberar-se. Que jo pugui ser el màxim de la persona que sóc, poder desenvolupar el màxim en totes les meves característiques.
Emfatizar els aspectes afectius  més que no pas allò intel·lectual o cognitiu.
Accentuar la importància del present  Quan la persona s’envà molt cap al passat, el psicoterapeuta el porta al present.” I que t’impedeix (…)?” Convidem a l’altre a prendre responsabilitat per la seva pròpia vida. Una vegada feta la exploració delñ passat, tornar al present.
Considerar la intervenció terapeutica com una experiència de creixement  Si tu no respons amb més judici i censura, l’altre persona comença a sorprendre’s. Quan tu respons amb una resposta empàtica (sense que ho justifiqui), i li ensenyes que pots aribar-ho a entendre.
Freud: No t’horroritzis mai del que les pesones poden pensar perquè sino ho reprimeixen.
En la seva relació amb el client el terapeuta ha de:    Mostrar una acceptació incondicional i consideració positiva del client  vol dir que entens des d’on fa el que fa la persona més enllà de que no estiguis d’acord. No estàs dient que estigui bé el que ha fet, però que entens què és el que t’ha portat allà.
Empatia (comprendre el client des del punt de vista d’aquest)  Sentir el que està vivint l’altre i comprendre què és per la persona estar vivint allò. Puc empatizar amb un altre sense haver de deixar de ser jo.
Congruència o autenticitat (comunicar els propis sentiment i experiències internes)  poguer comunicar, com a terapeuta, els teus propis sentiments i experiències internes d’una forma autèntica. No fer veure que quelcom no t’afecta. No donar respostes defensives.
La terapia consisteix en: escoltar, acceptar, reflectir empàticament i clarificar els sentiments del pacients.
Psicologia Humanista: Altres autors i escoles Fritz (Frederic) Perls (1893-1970). Gestalt    Cada persona és responsable de la seva conducta Conflictes entre diferents aspectes de l’experiència del client: les seves necessitats i emocions, i les demandes del medi.  es produeix un conflicte, “ jo no sóc qui realment sóc” La consciència de la persona pot resultar distorsionada o incomplet al tractar d’evitar el conflicte.
 Tenir la impressió que un no és responsable dels propis problemes ( i culpar els altres, les circumstàncies ambientals o les forces internes).
 I utilitzar mecanismes de defensa en les relacions interpersonals (ex. Hocs manipulados per a satisfer les pròpies necessitats de forma indirecta).  tinc unes necessitats que no demano directament.Ex: nen de la classe vol que es fixi en ell i en comtes de dir-li, doncs fa un soroll o fa coses inadequades per cridar la seva atenció   Es veu al pacient com una sèrie de polaritats (manaire-submís, soccciable-retret). La persona tendeix a centrar-se sobre un pol i evitar l’altre, que produeix temor, construint defenses i bloqueig.  Tendim a centrar-nos en una polaritat i evitar l’altre.
L’objectiu fonamentl de la terapia Gestalt és reestablis el procés de creixement del client. La terapia consisteix en retornar la tendresa de la persona i fer que es pugui desenviolupar completament.
Fritz (Frederick) PERLS (1893-1970) Gestalt.
   Se l’ajuda a assimilar o fer els seus aspectes (sentiments, desitjos i impulsos) o polaritat de si mateix que havia rebutjat i deixat de bansa les característiques que realment no lipertanuen .
 Amb el temps es va desinhibint la aquesta part de desitg d’un mateix. A vegades està bé cedir i a vegades, fer el que em vingui de gust.
Prendre consciència d’unmateix és experimentar-se com a totalitat: reconèixer i integrar totes les parts (formes de resolució) Això permet:  Responsabilitzar-se de si mateix com realment s’és en lloc de defernsar una autoimatge parcialment falsa i internament en conflicte. si sempre dones una autoimatge noc reixes perquè no dones consciència de qui realment ets.
 Un alliberament de la tensió i augment de l’energia que es pot dedicar a experimentar noves conductes  Tècniques: és del present en la comunicació verbal, assenyalamement del comportament no verbal per tal que el client analitzi el seu signidicat treball amb somnis, tècnica de la cadira buida. S’úsen també tècniques d’ altres abordatges com el psicodrama de Moreno o el treball corporal de la bioenergètica.  He d’ assumir la realitat de la meva vida, he de poder equivocar-me.
ALTRES AUTORS I ESCOLES  Rollo MAY (1909-1994), Irvin YALOM (1931-). Psicologia Existencial - Ansietat vinculada a la mort, a la llibertat, l’aïllament, el sentit de la vida  per exemeple: desenvolupar una fobia a volar en avió degut a la por a la mort.
- Acceptar la realitat i responsabilitzar-se de la pròpia.
 Victor FRANKL (1905-1997) Logoterapia - Ajudar en la recerca de Sentit vital, significat de l’existència (crisis noogenesi): per a què visc? - Consciència i valors: amor: treball, actitud vital.
...