El pensament de Nietszche en el naixement de la tragèdia (2015)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Literatura Alemanya
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 3
Subido por

Descripción

EXEMPLE del seminari de Literatura Alemanya

Vista previa del texto

El pensament nietzscheà en el Naixement de la Tragèdia Literatura Alemanya Carla Villanueva Humanitats 2014-2015 Esquema 1) Bases de la literatura alemanya 2) La visio nietzscheana de la tragèdia grega 3) Els valors del pensament Occidental 4) Les intencions del Naixement de la Tragèdia 5) Conclusió La literatura alemanya es basa, en gran mesura, en la tradició grecollatina. La recuperació dels clàssics és un fet recorrent al llarg de tota la història de la literatura, doncs és inqüestionable que l’origen de la tradició literària tal com la coneixem avui en dia neix a la Grècia clàssica. Friedrich Nietzsche es nodreix dels clàssics, principalment perquè estudià filologia i això l’impulsa a llegir als més grans, i perquè se sent amb la necessitat de, mitjançant la seva filosofia, trencar amb el pensament imposat a Occident des d’aquests clàssics.
En El Naixement de la Tragèdia Nietzsche exposa bona part del seu pensament en relació a l’imposat a Occident. Per Nietzsche la realitat és la vida i la vida és caós i dolor, tot i que també és passió i creativitat1; i aquesta premisa es converteix en el valor fonamental de la seva filosofia. El pensament occidental ha aniquilat la vida i és necessari tornar al pensament presocràtic.
Per a aconseguir retornar-hi, l’alemany analitza la tragèdia clàssica grega, la qual es caracteritza per l’acceptació de la tragèdia de la vida; i fa ús dels dos grans personatges d’Apol·lo i Dionís. Apol·lo és el déu del Sol, la llum, l’harmonia i l’equilibri. És, al cap i a la fi, la representació de la raó en l’obra Nietzscheana entre d’altres. Dionís és el déu del vi, la poesia, la música i l’embriaguesa. Aquests valors caòtics, impresvistos i passionals; són els que Nietzsche relaciona amb el valor fonamental de la vida.
En la tragèdia grega l’esperit apol·liníac i el dionisíac s’enfronten en una lluita de forces contràries en la que Dionís és representat en el cor, el qual defineix la dimensó tràgica i el destí inquebrantable de l’heroi; i Apol·lo apareix en l’escenificació teatral, mostrant l’agonia de l’heroi tràgic. La tragèdia, doncs, rau en la lluita de la vida com a caós i improvist en contraposició a la necessitat humana de domesticar-la, amotllar-la a la voluntat de l’home.
Per l’obra de Nietzsche és fonamental entendre aquesta lluita de forces contràries en la què pren especial importància la figura de Dionís, qui representa la vida, en contraposició a la figura d’Apol·lo, qui representa la raó.
Dionís, la vida, és la condició de la realitat, del cosmos. Apol·lo és el desgarrament de la vida i es concebut per l’autor com un intent de sotmetre la voluntat de poder de la vida als limits de la raó humana. Aquesta tensió, aquest gran error d’Occident, és la que Nietzsche critica en la seva obra: la imposició de la raó sobre la vida (d’Apol·lo sobre Dionís). Sócrates comet 1 Nietzsche, influit per Shopenhauer, defensa que l’art és l’únic mitjà per afrontar el dolor i el sofriment de la vida i, és per això, que la creativitat prèn especial importància.
l’error de negar la vida i els seus valors. Aquesta premisa és guiada, posteriorment, per Plató fins a crear una filosofia dualista. Plató construeix la il·lusió de dos mons: el món de les idees, el qual conté una serie de valors apol·liníacs i els quals són els autèntics; i el món sensible, aquell que pertany a Dionís, on dominen les aparences. Nietzsche defensa el contràri: la realitat és la aparencia platònica, els valors dionisíacs.
L’església, també durament criticada en el pensament Nietzscheà, no fa més que emfatitzar aquesta dualitat, que per a Nietzsche és inexistent, doncs només hi ha una realitat i és la vida en sí mateixa; promulgant l’existència de Déu, qui no viu en aquest món sensible, i criticant i arribant a condemnar els valors terrenals.
En En Naixement de la Tragèdia Nietzsche fa un crit a la lluita per tornar a Dionís i acabar amb aquesta pensament que afirma que existeixen dos móns: només n’existeix un, el material, i aquest és la vida en sí mateixa. Aquesta crítica, però, que afirma que només existeix un món; no exclou l’existència de la figura d’Apol·lo, de la raó. En el fragment proposat com a objecte d’estudi hi trobem un paratge, ¡Y he aquí que Apolo no podía vivir sin Dionisio!, on Nietzsche defensa que, tot i defensar l’abolició de la creenca d’aquests dos mons, l’existència d’un no exclou la de l’altre. Els valors de la vida són aquells que la figura de Dionís representa però, amb això i tot, és innegable l’existència d’uns valors basats en la raó apol·liníaca.
En El Naixement de la Tragèdia Nietzsche realitza una crítica a aquest pensament occidental, promulgat per la ideologia platònica, socràtica i, fins i tot, cristiana; i nega que els valors apoliníacs siguin aquells que s’han de seguir. Els valors de dionís, tan abstractes i impulsius, són aquells que defensen la vida: el caós, l’improvist, la confusió... Són els que, segons Nietzsche, fan real la vida. Ens hem de deslliurar del pes del pensament Occidental, tan present en la nostra quotidianitat, i aferrar-nos a un més lliure i desmesurat, que ens permeti existir de la manera més voraç. Això és, al meu parer, el que Friedrich Nietzsche intentà amb la seva filosofia: fer-nos una mica més lliures.
...