Tema 3. La intel·ligència, les capacitats, el qi i el rendiment cognitiu (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Diferències individuals
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez TEMA 3. LA INTEL·LIGÈNCIA, LES CAPACITATS, EL QI I EL RENDIMENT COGNITIU *Intel·ligència: - Objecte d’estudi científic des d’inicis del s. XX, amb aportacions d’investigacions com Bonet, Terman, Spearman, Thorndike o Thurston  que van definir el concepte d’intel·ligència, el van operitivitzar i en van formular els primers nivells teòrics.
- En els anys 60 i 70 l’interes generalitzat es va apaivagar  crisi en els mètodes d’anàlisi correlacional i factorial.
- Als anys 80 i 90, amb la introducció del paradigma cognitiu en Psicologia i amb la difusió de les tècniques d’anàlisi multivariant, la recerca diferencialista en intel·ligència va reviscolar.
 Capacitats, aptituds, habilitats Termes que es relacionen amb la intel·ligència: *Capacitat: Potencialitat per generar una conducta en termes d’eficàcia i nivell d’execució.
És un atribut constant, amb poca variabilitat intraindividual.
*Aptitud: Concepte similar a capacitat. Disposicions d’alguna manera innates (aptitud té un significat més específic). Ex: aptitud verbal, capacitats cognitives.
*Habilitat i destresa: Coneixements pràctics i tècnics adquirits mitjançant l’aprenentatge, l’entrenament i la pràctica. Quan es focalitzen en matèries diem que s’ha desenvolupat una competència especifica o que algú és competent en una àrea determinada. Tot plegat és avaluable en termes de rendiment o execució.
*Rendiment: En una determinada tasca es veurà mediatitzat tant per la disposició innata com pel grau de suficiència o expertesa.
 El concepte d’intel·ligència “Intel·ligència” és un mot emprat tant a nivell tècnic com a nivell col·loquial  Podem trobar significats diferents sobre aquest terme.
Globalment, podem entendre intel·ligència com una capacitat mental que pot ser compresa de manera diferent, tot i que les diverses concepcions estan connectades entre elles  Pot ser vista de manera diversa segons l’aspecte que es vulgui emfatitzar.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez - - Intel·ligència Natural o Intel·ligència A: Disposició biològica i innata de l’individu que constituiria el nucli bàsic de la intel·ligència.
Intel·ligència Social o Pràctica o Intel·ligència B: Observable a partir del comportament. És a la qual fan referència les teories implícites o llenguatge col·loquial.
Intel·ligència Psicomètrica o Intel·ligència C: Investigada a partir de la seva avaluació amb tests psicològics  Mesura anomenada QI, que es tracta d’un estimador parcial de la capacitat que té un gran interès a nivell empíric i aplicat i dóna cos teòric a diverses teories explícites.
*Podríem visualitzar la Intel·ligència A I C com a components de la intel·ligència B, constituint l’A la base disposicional i essent C l’operativització en termes de rendiment.
El terme intel·ligència  Molt criticat en Psicologia : no es tracte d’un concepte científic que es pugui mesurar, ni hi ha un consens en la seva definició i hi ha una gran diversitat de models teòrics que pretenen descriure-la.
Aquestes critiques no son del tot vàlides, ja que si que pot ser estudiat i s’han desenvolupat diversos procediments objectius, fiables i vàlids per poder ser mesurada i quantificada.
Principals acords de consens científic en l’estudi de la intel·ligència segons l’APA en el Wall Street Journal:               Es tracta d’una capacitat general diferent del coneixement Es pot mesurar amb tests de manera precisa, objectiva, fiable i vàlida.
Existeixen diferents tests però tots mesuren el mateix Els tests no mostren un biaix cultural que perjudiquin determinades ètnies.
Mostra una distribució normal.
Hi ha relació entre la capacitat i el rendiment Un alt nivell de QI és un avantatge en la vida. De totes maneres, un alt Qi no garanteix l’èxit a la vida de la mateixa manera que un QI baix no assegura el fracàs.
A major complexitat de la tasca, més avantatge del QI alt.
Les diferències en rendiment educatiu no depenen únicament del QI, però la intel·ligència acostuma a ser el factor més important.
L’herència de la intel·ligència es situa entre el 40 i 80%, de manera que l’ambient també influeix en el QI.
Entre les variables ambientals que podrien influir en les diferencies del rendiment hi hauria: - Variables socials (educació, ambient familiar) - Variables biològiques (nutrició, alcohol) Efecte Flynn  increment secular en la intel·ligència Es desconeix com manipular el QI de forma permanent.
Els membres d’una mateixa família tenen diferents QI tant per causes genètiques com per ambientals.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez      Les diferències causades per la genètica poden tenir remei; aquelles causades per el ambient poden no tenir-ne Existeixen diferències de grup a nivell de punt d’agrupació en la corba de normalitat, no essent així a nivell de distribució.
Es desconeixen les causes de les diferències ètniques del QI.
Dins del mateix nivell socioeconòmic, les diferencies ètniques es mantenen.
Els estudis de grups es basen en com atribueixen els individus la seva pertinència a un grup o altre.
*D’altra banda, l’APA també es planteja interrogants sense resposta sobre la intel·ligència.
Cal diferenciar els conceptes següents:  Intel·ligència general: Model estructural de la intel·ligència que es planteja un factor general o g que constituiria la base d’aquest constructe psicològic.
 Intel·ligència en general: Considera la intel·ligència com el resultat de l’acció conjunta de diverses habilitats cognitives.
La majoria de tests psicomètrics (inclòs QI) avaluarien aquesta intel·ligència.
*El QI, doncs, seria producte d’aquest factor g i d’habilitats i estratègies cognitives especifiques.
En definitiva, podríem definir intel·ligència com la “capacitat de generar informació nova a partir de la informació que rebem de l’exterior i/o de la que disposem en forma de coneixement a la nostra memòria.” (Andrés Pueyo)  El QI, la mesura i distribució de la intel·ligència Com es mesura la intel·ligència? Consisteix en identificar i mesurar el rendiment de capacitats cognitives per mitjà de diverses proves o ítems Unitat elemental del test mental que consisteix en una tasca especifica que ha de realitzar el subjecte i que serà puntuada en funció de la seva execució. Aquesta puntuació cal que sigui objectiva i ben classificada i quantificada. La dificultat de la tasca és variable.
Actualment hi ha una àmplia diversitat de proves que avaluen la intel·ligència com: el Test de Stanford-Binet, escales de Wechsler, WPPSI, WISC.. Algunes proves estan culturalment mediatitzats. Altres proves no requereixen disposar de coneixements específics, són culturalment imparcials  la capacitat que es posa en joc per resoldre aquests problemes és la mateixa que la requerida per fer front als problemes de la vida quotidiana.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez La primera mesura d’intel·ligència  desenvolupada per Alfred Binet i Theodore Simon i anomenada *Edat Mental.
Relaciona el nivell de rendiment d’un individu amb el nivell de rendiment d’un grup d’individus d’edat cronològica homogènia.
Consisteix en blocs de preguntes (ajustat a edats especifiques); quan un subjecte no podia superar un determinat bloc es considerava que havia arribat al límit de la seva capacitat. Posteriorment se li assignava una edat mental.
Amb la finalitat de poder relacionar l’edat mental amb la cronològica  Roger Stern formula el *QI (quocient intel·lectual) Divisió entre l’edat mental i l’edat cronològica, multiplicada per 100. Quan aquestes dues coincidien, el valor resultant 100 representava el valor normal d’intel·ligència.
*Inicialment es restringia a l’àmbit de nens, però als anys 30, David Wechsler va adaptar el QI per altres grups d’edat.
Actualment, el QI consta d’una mitjana 100 i desviació típica 15.
- Les puntuacions en test d’intel·ligència són estables i útils per predir el rendiment escolar i ocupacional.
- S’ha observat que les persones que puntuen alt en unes proves, també puntuen alt en altres.
- Les puntuacions en aquests tests son congruents amb indicadors socials com el nivell d’ingressos, l’estatus social o la comissió de delictes, així com amb el nivell de salut i longevitat.
 Altres variables que influeixen en el rendiment acadèmic: - Motivació (curiositat) Temperament Personalitat  Bases psicològiques i biològiques de la intel·ligència La intel·ligència es resultat d’una activitat cerebral. Però, hi ha alguna base biològica que permeti sustentar aquesta capacitat? Existeix una intel·ligència biològica? Per donar una resposta, hom ha estudiat el cervell en tots els sentits.
En l’estudi de correlats biològics de la intel·ligència també s’afegeixen tests que mesuren el rendiment intel·lectual mitjançant el QI o factor g.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez *Quan es mesura el QI es mesura el factor g, però també inclou l’efecte d’habilitats cognitives especifiques. Quan es mesura el factor g, en canvi, s’avalua exclusivament intel·ligència general.
*Intel·ligència biològica: Capacitat per resoldre problemes exigents mitjançant operacions cognitives aplicant de manera eficient els recursos energètics disponibles. Aquesta base biològica de la intel·ligència estaria configurada per factor genètics i ambientals.
Diversos estudis han demostrat que hi ha correlació entre el funcionament de determinades regions del cervell i el rendiment en test d’intel·ligència.
Significat de les puntuacions: Les persones que puntuen més alt en proves d’intel·ligència, mostres, temps de reacció més curts i amb menor variabilitat, així com menys errors i major eficiència en les primeres fases de percepció visual. En aquest cas, l’associació entre intel·ligència i processament visual es moderada però esta àmpliament demostrada.
En referència a l’activitat elèctrica, les persones més intel·ligents, mostren menors activació elèctrica davant estímuls previstos i una major activitat elèctrica davant aquelles no esperades, i major eficiència energètica com més complexa és la tasca.
També s’ha observat, que les persones amb cervell més gran tendeixen a puntuar més alt en proves psicomètriques La recerca en aquest camp avança lentament.  Les conclusions que es poden extreure no són encara concloents de cara a poder organitzar coherentment els resultats obtinguts i han de ser preses amb certa cautela.
...