Tema 7. Les ciutats europees (I) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Geografia d'Europa
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 32
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7. LES CIUTATS EUROPEES Europa, ciutat i civilització Imatge del món de nit: ens dóna una idea d’on està urbanitzat. La Xina i l’Índia són zones amb més població, però hi ha menys llum. En els altres continents, la població urbana es concentra en punts molt determinats, que fa que a les ciutats hi hagi molta més gent. En canvi, a Europa, la part urbana és molt més estesa. Per tant, la diferència entre el món rural i l’urbà és molt més reduïda que a la resta de continents i regions del món. Així, Europa és un continent urbà que s’estructura en funció de les xarxes de ciutats.
Europa: continent de l’urbà - Taxa general d’urbanització molt elevada. La segona, després d’Amèrica, amb un percentatge del 74%. El fenomen de contrast rural-urbà es dóna (com a Corberà de Llobregat-Barcelona), però no pas tant com a Amèrica.
Catalunya és una de les zones més habitades (corredor mediterrani, zona costera) Urbanització, mapa rodonetes. Es veu la població, no el nivell de llum.
Creixement urbà Des de 1975 a 2003, a Àsia, Àfrica i algunes zones d’Amèrica Llatina les ciutats han crescut. En canvi, les europees han crescut molt poc, s’han mantingut o fins i tot han disminuït. Per què? 1) Decreix la població: baixa natalitat 2) Hi ha més ciutats i la població s’ha repartit més 3) La bombolla immobiliària ha provocat que la gent se n’anés a viure fora de la ciutat i vingués a treballar a la ciutat.
1 Distribució urbana Metròpolis 1) Concentració de gent important 2) Conurbació important Hi ha moltes més metròpolis a la zona nord. La importància de les ciutats a nivell econòmic, logístic, cultural, etc., estan molt més repartides i dividides al nord. La idea de centre neuràlgic està molt més repartida.
Grans aglomeracions: megalòpolis Hi ha diferents tipus: aglomeracions a un sol centre (París, Londres, Moscú –la gent està al voltant de les vies de comunicació i, a més, està relacionat també amb la geografia física-, Los Ángeles, Tokio), aglomeracions de centres múltiples (la regió Rin-Ruhr, el Randstad holandès).
Randstad holandès: destacarien les ciutats d’Amsterdam i Rotterdam, i altres més petites, The Hague i Utrecht.
Resum: - A diferència d’altres continents, Europa es caracteritza per aquest policentrisme urbà, i la Unió Europea el promou: Brusel·les, Estrasburg, Luxemburg, La Haja i Frankfurt.
- Europa és un continent urbà que no és de nova creació. La base és de creació antiga, a diferència d’Amèrica, Àsia o Àfrica, que no tenen un llegat històric tan important. Estabilitat regional urbana a causa del llegat històric del continent. Especificitat europea.
Ranking de ciutats 1) Moscou 2) París 3) Londres 4) ...
Ciutats i països: l’escala nacional - Geografia, política, economia i història 2 - El tramat urbà de cada país se diferencia pel seu grau de jerarquització i de la seva densitat.
- Traçat policèntric: UK, Alemanya - Traçat bicèfal: Itàlia (Roma i Milà) - Traçat macrocèfal: França, Grècia, Irlanda o Dinamarca. Una ciutat és la més important i tot passa al voltant d’aquesta.
L’escala regional - La diversitat existent de traçats urbans s’explica en la seva dimensió regional - Model monocèntric. Gran àrea urbana al voltant d’un centre, jerarquitzats amb un centre molt potent.
- Model policèntric: diferents pols d’atracció urbana, complementarietat i especialització.
Ruhr, Dortmund, Bochum, Essen Duisbourg.
- Model aïllat amb perifèria territorial: Toulouse en el Midi-Pyrénées, Itàlia del sud, Berlín i Brandenburg.
Ciutats europees: entre la història i la modernitat - Centre de la ciutat i nucli històric. Patrimoni arquitectònic: catedral ajuntament, parlament, mercat, universitat, etc. Vies peatonals, polítiques de conservació i preservació.
- Artèria Lijnbaan de Rotterdam (1953). Està relacionat amb els ports a les ciutats. Als ports, normalment no hi viu gent, és un lloc de trànsit i de mercaderies. Tot i això, hi ha ciutats on a través d’una reconversió s’aconsegueix trencar amb la idea que el port no és una construcció econòmica o residencial. Per tant, Rotterdam, passa a estructurar el centre.
- Museïficació del centre neuràlgic: Venècia i Praga. Sobretot passa en ciutats turístiques.
La història és allò que acaba determinant el que tu tens realment a una ciutat. El llegat històric és la superposició de diferents moments de la ciutat i de diferents capes.
Eix espacial i eix temporal Global  Ciutat  Local Passat  Ciutat  Futur 3 Hi ha elements que podem trobar en moltes ciutats del món i que són estàndards, com ara columnes gregues. Una cosa que formaria part de la idea de globalització seria l’estadi olímpic, les torres de comunicacions, museus que es reprodueixen a moltes ciutats, etc.
Ciutats en espai i temps Eix temporal Eix geogràfic - Global: imatge internacional, esdeveniments globals, xarxes i fluxos, comunicacions, media...
- Local: identitats col·lectives, tradicions...
Canvis d’utilitat / Modernització de la ciutat - Canvis d’us i deslocalització o Barri Part-Dieu de Lió: d’espai militar abandonat a estació TGV i districte financer o Docklands de Londres: de port a ús residencial - Conseqüències de la patrimonialització dels centres històrics. Gentrificació. Pèrdua de població. Turisme i comerç.
o Gentrificació: un barri del centre de la ciutat, molt degradat, abandonat, conflictiu, relacionat amb la inseguretat, la falta de salubritat, robatoris, prostitució, drogues, etc., socialment s’estigmatitza: “no vagis allà perquè robaran, la gent d’allà és mala gent”.
Aquesta estigmatització provoca que la gent del barri marxi i aquells que podrien anar a viure allà no hi van perquè les condicions de seguretat no són adients. Els promotors immobiliaris van allà i compren cases antigues a preus de saldo. Fan una reordenació del barri que el modernitza i fa pujar els preus dels lloguers, apareixen botigues “hipsters” i se li renta la cara al barri amb una conseqüent pujada de preus. La gent que ha viscut allà tota la vida no pot pagar-se el lloguer i les botigues són molt més cares, i s’acaba provocant l’expulsió d’aquesta gent que vivia al barri. El barri s’acaba convertint en un barri “hiptser” on el comerç i l’oci estan dirigits a una classe de població més alta, amb més recursos econòmics.
Hi pot haver alguna política pública contra la gentrificació? Es podria marcar un límit del preu del lloguer.
- Especialització i nous esdeveniments: capitals europees de la cultura, festivals 4 ...