TEMA 2 - Els DDFF a la Constitució Espanyola (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Drets i Llibertats Fonamentals
Año del apunte 2013
Páginas 10
Fecha de subida 30/03/2015
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

Drets i llibertats fonamentals TEMA 2 – Els DDFF a la Constitució espanyola TEMA 2. ELS DRETS FONAMENTALS A LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA La declaració de drets s’inclou en la part dogmàtica de la CE (on hi ha els criteris fonamentals per l’organització del poder de l’Estat i les relacions amb els individus), i n’és el nucli essencial. És en aquesta declaració on la dignitat humana imposa els seus límits al poder públic, alhora que defineix els fins que el poder ha de perseguir en la seva acció diària.
Per això diem que els drets fonamentals són un element estructural de l’Estat de Dret: només allí on es reconeguin i garanteixin els drets hi haurà un Estat de Dret. Alhora, només on hi hagi establert aquest Estat de Dret podrà haver-hi una autèntica efectivitat dels drets fonamentals. És més, el pas d’Estat liberal a Estat democràtic només es pot concebre amb l’ampliació d’uns drets fonamentals, bàsicament el de vot. El pas de l’Estat democràtic al social de Dret s’entén pel reconeixement i garantia de drets de naturalesa social.
Per tant, els drets fonamentals no són tan sols uns límits jurídics al poder públic dins el sistema democràtic: són un element necessari i imprescindible de tal sistema, no es pot parlar de democràcia sense parlar de drets fonamentals.
1. L’estructura del Títol I de la CE La CE en aquest títol conté un dels pilars bàsics de la definició d’Estat com a social i democràtic del Dret (art 1 CE). Al títol I s’enumeren els drets fonamentals , i aquí és on veiem la importància que tenen dins l’ordenament.
Els DDFF i llibertats públiques s’inclouen en aquest títol. És molt rellevant en quin lloc, en quin apartat es troben els drets. L’estructura és significativa, ja que els drets tenen règims jurídics diversos segons estiguin en una part o una altra.
Aquí hi ha un esquema bàsic de l’estructura: ◘ Títol I. Dels drets i dels deures fonamentals. à enunciat del títol ◘ Article 10.
◘ Capítol I. Dels espanyols i dels estrangers (arts. 11 a 13). Regula les condicions d’exercici dels drets. Algunes d’elles representen en si mateixes drets.
◘ Capítol II. Drets i llibertats (arts. 14 a 38). Són fonamentals? Les llibertats són drets? L’autèntica declaració de drets. Es divideix en dues seccions, amb el previ reconeixement del principi de la igualtat davant la llei (art 14)   1   Drets i llibertats fonamentals TEMA 2 – Els DDFF a la Constitució espanyola ◘ Article 14. Principi de la igualtat davant la llei (art 14) ◘ Secció 1a. Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques (arts. 15 a 29). Són una espècie de drets. Hem de suposar que hi deu haver drets no fonamentals i llibertats no públiques, per la terminologia que utilitza.
◘ Secció 2a. Dels drets i dels deures dels ciutadans (arts. 30 a 38). Però aleshores, el títol general no era drets i llibertats fonamentals? ◘ Capítol III. Dels principis rectors de la política social i econòmica (arts. 39 a 52). Principis rectors, són fonamentals o no? No reconeix pròpiament drets, sinó els principis que han de presidir l’acció dels poders públics.
◘ Capítol IV. De les garanties de les llibertats i drets fonamentals (arts. 53 i 54). Regular les garanties que permeten assegurar la plena efectivitat dels drets constitucionals.
◘ Capítol V. De la suspensió dels drets i de les llibertats (art. 55). Estableix les bases de regulació de la suspensió durant situacions excepcionals.
Cal dir que no tots els drets del Títol I tenen el mateix règim jurídic ni les mateixes garanties.
Com podem veure, hi ha diferents capítols dins el títol. I dins de cada capítol pot haver-hi seccions o directament els articles.
Els enunciats no són del tot coherents, segons el títol, tots haurien de ser drets i deures fonamentals (sinó, no es correspondria amb el contingut). No ajuden a entendre, a reconèixer la garantia jurídica dels uns i els altres segons on es troben en aquesta estructura. (en cursiva al costat dels capítols corresponents hi ha la visió d’aquesta ambigüitat) No tots els drets que reconeix la CE es troben al Títol I. Exemples: • 68.1;103-3; 105; 119; 121; 125 68.1: El Congreso se compone de un mínimo de 300 y un máximo de 400 Diputados, elegidos por sufragio universal, libre, igual, directo y secreto, en los términos que establezca la ley.
119: La justicia será gratuita cuando así lo disponga la ley y, en todo caso, respecto de quienes acrediten insuficiencia de recursos para litigar.
Aquests articles reconeixen drets que són constitucionals, però no fonamentals. Tindran un règim jurídic una mica diferent. Però la CE té valor normatiu, obliga a tots els poders públics i ciutadans.
Per tant, si reconeixen uns drets als ciutadans, han de ser efectius, perquè provenen de la constitució (malgrat no siguin fonamentals).
  2   Drets i llibertats fonamentals TEMA 2 – Els DDFF a la Constitució espanyola El Títol I també inclou enunciats que no són drets fonamentals; en sentit estricte no tot el que hi ha dins els títols són drets fonamentals. Per exemple: les garanties institucionals, els principis rectors de la política social i econòmica i els deures constitucionals.
2. Drets fonamentals, garanties institucionals i principis rectors de la política social i econòmica L’ article 10.1 CE La dignitat de la persona, el lliure desenvolupament de la seva personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són el fonament de l’ordre polític i la pau social. Aquest és un enunciat molt important, perquè expressa quina és la base de la convivència democràtica del nostre estat. Són les finalitats últimes que legitimen el poder públic i que la democràcia ha de perseguir i tractar d’assolir.
Això suposa que la dignitat de la persona és el que fonamenta el poder públic. Aquest últim, va del poble a l’estat. Des de la dignitat de la persona es concedeix el poder a l’estat. Aquí tenim, doncs, la idea que el poder públic ve de les persones.
El lliure desenvolupament de la seva personalitat és una expressió general de la llibertat de l’individu, de cadascú de nosaltres. Aquí tenim la idea que tot allò que no ens prohibeix l’ordenament, ho podem fer. Podem decidir sobre nosaltres mateixos, sobre tots aquells aspectes que la constitució no ens prohibeixi, per tal de garantir els drets dels altres. Per tant, qualsevol limitació als drets haurà de ser proporcionada a la necessitat de protegir els altres béns: idea de proporcionalitat.
Exemple: amb normes de seguretat de circulació de motos, el lliure desenvolupament dels motoristes no es veuria gaire limitada, però alhora s’estan protegint drets dels altres ciutadans.
Hi ha uns límits a la llibertat de l’individu: el respecte a la llei i els drets dels altres. Aquests elements també són fonaments de l’ordre polític i la pau social. Fa que tots puguem conviure amb el màxim exercici dels nostres drets.
Els drets fonamentals del Títol I CE Hi ha una diversitat de denominacions que obren dubtes a la interpretació dels drets (drets fonamentals, drets i llibertats, llibertats públiques...). No obstant, des d’un punt de vista constitucional, la denominació de drets fonamentals perquè posa de manifest la naturalesa especials d’aquests com element bàsic i preeminent de l’ordenament (enfront la naturalesa ordinària que posseeixen els altres drets subjectius).
El sentit ampli i el sentit estricte d’aquesta expressió. No tots els autors coincideixen en quins són els drets fonamentals.
  3   Drets i llibertats fonamentals ◘ TEMA 2 – Els DDFF a la Constitució espanyola Són tots els del capítol II (del 14 al 38) segons Díez Picaso à sentit ampli. Els tres primers capítols reconeixerien drets fonamentals.
◘ En canvi, Guerra no fa servir aquesta expressió en un sentit tan ampli, sinó que són els de la secció primera del capítol segon del títol primer, del 14 al 29. Els altres són molt importants però no drets fonamentals i llibertats públiques. à sentit més restrictiu. No tots els drets constitucionals són fonamentals, tan sols aquells que presenten una especial rigidesa de reforma, un sistema reforçat de garantia i unes garanties normatives imposades al seu desenvolupament.
Els drets fonamentals del Títol I han de ser interpretats d’acord amb la DUDH (Declaració Universal dels Drets Humans) i altres tractats i convenis internacionals (art.10.2 CE: Criteri d’interpretació. El nostre ordenament s’obre al contingut de la DUDH i els TI, que permeten interpretar el sentit de les normes que hi ha als articles a continuació de l’art 10 CE.
Les garanties institucionals Són institucions públiques o privades que la Constitució garanteix amb el seu reconeixement.
Tenim com a exemples: • Seguretat social (arts. 25.2 i 41 CE).
• El matrimoni (art. 32.1 CE) i la família (art 39 CE).
• L’economia de mercat (art. 38 CE). Se reconoce la libertad de empresa en el marco de la economía de mercado. Los poderes públicos garantizan y protegen su ejercicio y la defensa de la productividad, de acuerdo con las exigencias de la economía general y, en su caso, de la planificación.
Les garanties institucionals tenen un nucli essencial o contingut mínim, unes garanties que el legislador no pot desfigurar. La seva configuració legal ha de permetre que siguin reconegudes d’acord amb la imatge que la cultura jurídica i la consciència social tenen d’elles (STC 32/1981, fj.3). Són uns conceptes, unes institucions que estan reconegudes en el Títol I. Exemple: Economia de mercat à té algun sentit, el legislador ha de garantir el contingut (l’economia de l’estat no pot ser totalment planificada segons aquest article).
També es troben en altres Títols de la CE. Per exemple: ◘ Les províncies (arts. 137 i 141 CE). La constitució no defineix què és la província, el legislador pot configurar què és, però no desconfigurar-la en la imatge que la vida social té d’ella.
◘ El Estado se organiza territorialmente en municipios, en provincias y en las Comunidades Autónomas que se constituyan. Todas estas entidades gozan de autonomía para la gestión de sus respectivos intereses (137 CE).
  4   Drets i llibertats fonamentals TEMA 2 – Els DDFF a la Constitució espanyola Aquest és el contingut que el legislador ha de respectar, no podria inventar-se una altra organització territorial, ja que aniria en contra del que conté aquest article.
Els principis rectors de la política social i econòmica (arts 39 a 52 CE). Capítol III.
Estan dins el Títol I i hauríem de suposar que són drets, que garanteixen una esfera personal, que podem invocar i han de ser garantits. Doncs no és ben bé així, malgrat tinguin l’enunciat en forma de dret. Es poden al·legar en la mesura i la forma que reconeguin les lleis. No atorguen per si sols facultats que l’individu pot exercir, sinó que són normes dirigides al poder públic. Per tant, no posseeixen la naturalesa de drets subjectius.
Art 53.3 CE: El reconocimiento, el respeto y la protección de los principios reconocidos en el Capítulo tercero informarán la legislación positiva, la práctica judicial y la actuación de los poderes públicos. Sólo podrán ser alegados ante la Jurisdicción ordinaria de acuerdo con lo que dispongan las leyes que los desarrollen.
L’art. 53.3 CE no els garanteix com a drets subjectius sinó : ◘ Com a principis o objectius que han de perseguir els poders públics. Els principis rectors informen de legislació positiva, orienten. Això no vol dir que no obliguin al legislador. Són executables a través dels instruments que atorga l’ordenament.
◘ Com a directrius per al legislador. Obliguen a fer polítiques adreçades a donar-los efectivitat, en la mesura de les disponibilitat econòmiques, de les possibilitats reals, en la mesura que el legislador vulgui fer una política més o menys adreçada al seu compliment. Exemple: és igual de legítim donar moltes o poques ajudes als ciutadans per accedir a habitatges, es poden fer polítiques de més o menys protecció d’aquests principis.
Els principis rectors només poden ser al·legats (pels ciutadans) davant la jurisdicció ordinària d’acord amb el que disposin les lleis que els desenvolupen. No tenen la directa eficàcia donada per la constitució. Per tant, no són exigibles com els drets subjectius enfront el poder públic, però això no vol dir que no posseeixin aquest valor com element informador de l’ordenament i com a mandats i límits al legislador. Sí que es poden invocar com a efectes interpretatius.
  5   Drets i llibertats fonamentals TEMA 2 – Els DDFF a la Constitució espanyola 3. El diferent tractament constitucional dels drets fonamentals del Capítol II del Títol I de la CE Aspectes generals L’article 53 és la clau per entendre la diferència entre els drets que estan situats en una determinada secció. El Títol I té diferents capítols, i el que ens interessa és el dos, que està dividit en dues seccions (mirar estructura). La CE no dóna a tots els drets el mateix tractament, per exemple des del punt de vista de les seves garanties. No tots estan subjectes a una reserva de llei. No tots tenen recurs d’empara. Malgrat això, tots els drets són constitucionals (i no legals), i tenen una força superior a la llei, són en una norma que ni el legislador pot modificar.
El següent tema a veure consisteix en determinar quina és l’eficàcia dels drets fonamentals. Si no tots tenen la mateixa naturalesa, hauríem de pensar que no tots tenen la mateixa eficàcia. La naturalesa que posseeixen els drets fonamentals d’autèntics drets subjectius fan que siguin plenament exigibles enfront els poders públics. Per tant, dels drets compresos entre el 14 i el 29 se’n pot exigir que siguin respectats sense necessitat de cap mena de desenvolupament legal.
Aquesta mateixa estructura és aplicable a d’altres drets que no són fonamentals però estan constitucionalment reconeguts.
A l’hora de concretar l’abast d’un dret fonamental o d’un principi rector, han de tenir-se en compte multitud d’elements, com l’estructura de la CE o la relació jurídica que s’invoca.
Sigui quin sigui l’abast dels drets, hi ha un mínim, un contingut que sempre s’ha d’assegurar.
Malgrat tot, la definició del seu abast sí que pot dependre de circumstàncies concretes (com al fet de ser espanyol o estranger).
Per últim, cal dir que el TC ha diferenciat dins el contingut dels drets l’existència d’un nucli irrenunciable, inherent a la dignitat de la persona, que té un abast de projecció universal i que, per tant, no tan sols està protegit en l’àmbit intern, sinó també ad extra (no és possible complir decisions jurídiques estrangeres sinó asseguren el respecte al contingut mínim). El TC per tal de definir aquest nucli essencial es remet a l’article 10.1 amb la idea de la dignitat i als tractats internacionals sobre drets fonamentals.
10.1- La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social.
  6   Drets i llibertats fonamentals TEMA 2 – Els DDFF a la Constitució espanyola Els drets del Capítol II (art. 53.1 CE) Article 53.1: 1. Los derechos y libertades reconocidos en el Capítulo segundo del presente Título vinculan a todos los poderes públicos. Sólo por ley, que en todo caso deberá respetar su contenido esencial, podrá regularse el ejercicio de tales derechos y libertades, que se tutelarán de acuerdo con lo previsto en el artículo 161, 1, a).
Són els més mereixedors de protecció. En aquest article es manifesta la voluntat normativa de la Constitució.
Vinculen tots els poders públics: • Front els ciutadans i en l’interior dels poders públics: els drets fonamentals del capítol II no només són una garantia dels espais dels ciutadans que s’han de respectar i a qui s’han de prestar serveis. Sinó que dins l’espai públic s’han de garantir també aquests drets, com a l’interior del Congrés dels Diputats. Exemple: no és només el dret a accedir a un càrrec públic, és també el dret a exercir-lo. A un diputat dins el Congrés, les accions que li reconegui el reglament de la cambra formen part del seu dret a l’exercici del càrrec (que és un dret fonamental). Va més enllà del respecte dels poders públics envers els ciutadans.
• La manca de desenvolupament legislatiu no impedeix que tinguin efectivitat i puguin ser invocats. El fet que no s’hagi aprovat una llei que desenvolupa el dret, que només tinguem l’enunciat... és un enunciat tan obert que no pot ser efectiu? En absolut. Encara que no hi hagi una norma legal que desenvolupi un dret, no per això aquest de ser invocable, i no per això no ha de ser satisfet o garantit.
• Exemple: defensar Espanya és un dret i un deure, però la pròpia CE admet que els ciutadans puguin manifestar la seva objecció de consciència aquest deure, ja que pot comportar participar en accions militars, a matar un enemic. La CE garanteix que, front aquest deure imposat per la CE, si pensem que la nostra manera de ser no ens permet arribar a matar una persona, a exercir força física per matar, podem fer objecció de consciència.
Com a conseqüència no es deslliura del deure, sinó que poden imposar-se d’altres prestacions socials. Fins els anys 80, era obligatori el servei militar. Hi havia molts homes que no volien anar a l’exèrcit i invocaven la seva ideologia, la seva religió, feien exercici d’objecció de consciència. I no hi havia cap llei que ho regulés, tan sols l’enunciat. Els drets tenen eficàcia des de la mateixa CE. Si no hi ha llei que regula, no es pot imposar el deure. Per tant, veiem l’eficàcia directa dels drets des dels seus enunciats.
  7   Drets i llibertats fonamentals • TEMA 2 – Els DDFF a la Constitució espanyola Vinculen al legislador: la llei pot ser objecte de recurs d’inconstitucionalitat. Aquest reconeixement obliga al legislador a fer les lleis de forma que els drets siguin efectius, respectats. Això es fa mitjançant el RI. (article 161.1a) Si la llei no respecta els drets, pot presentar-se contra ella recursos d’inconstitucionalitat. No hi ha cap altra acció? Qüestions d’inconstitucionalitat. També recurs d’empara. I si el TC considera que la vulneració del dret prové de la llei, el TC es pot plantejar l’autoqüestió.
Només per llei es pot regular el seu exercici: Resta exclòs el Decret-Llei en sentit negatiu(art. 86.1 CE); cal LO pels drets de la Secció I. La regulació no pot ser objecte d’un decret-llei.
La llei ha de respectar el contingut essencial dels drets del capítol II. Aquell nucli d’atribucions, de contingut, que permet reconèixer aquest dret com a tal i no com a un altre dret. Es considera que un dret s’està violant quan se’l deixa sense protecció, quan se’n regulen els elements essencials de manera que no se’l pot reconèixer. Per nucli essencial entenem aquells elements estructurals del dret sobre qui és el titular, quin és el seu objecte, el seu contingut, els límits..., que és el que ha de ser respectat per la llei.
Els drets de la Secció I del Capítol II, l’art. 14 i l’objecció de consciència de l’art. 30 (art.
53.2 CE) Art 53.2: 2. Cualquier ciudadano podrá recabar la tutela de las libertades y derechos reconocidos en el artículo 14 y la Sección primera del Capítulo segundo ante los Tribunales ordinarios por un procedimiento basado en los principios de preferencia y sumariedad y, en su caso, a través del recurso de amparo ante el Tribunal Constitucional. Este último recurso será aplicable a la objeción de conciencia reconocida en el artículo 30.
Aquests drets tenen accés a la protecció jurisdiccional mitjançant el recurs d’empara ordinària i constitucional.
Els drets de la Secció I del Capítol II La regulació de l’exercici ha de ser per llei, i l’art 81, quan defineix què són les lleis orgàniques, diu que són aquelles que, entre d’altres, tenen per objecte el desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques.
• Les Lleis que els desenvolupen han de ser orgàniques (art. 81 CE). A l’exigir-se una majoria reforçada, s’està sostraient a la majoria ordinària la decisió sobre la matèria. És per aquest motiu que es fa una interpretació en sentit estricte dels subjectes de la llei orgànica.
Per tant, ens trobem davant d’un cas especial, d’una excepció, en sentit estricte, no pot ampliar-se l’àmbit de la llei orgànica.
És per això que el desenvolupament dels drets no són tots els del capítol segon à és la secció primera del capítol segon. Per tant, la reserva de la LO és pel desenvolupament   8   Drets i llibertats fonamentals TEMA 2 – Els DDFF a la Constitució espanyola d’aquests en concret. La seva funció és desenvolupar la regulació dels drets, per precisar qui és titular, quin és objecte, contingut, límits, circumstàncies essencials en l’exercici del dret.
En els altres drets, hi haurà una llei ordinària.
• La modificació de la Secció I del Capítol II ha de seguir el procediment agreujat de reforma constitucional (art. 168 CE). Procediment que es refereix a la possible reforma de títol preliminar, drets fonamentals i llibertats públiques i la corona. 2/3 cambra han d’aprovar la necessitat de reforma, dissolució de les cambres, eleccions, que es torni a aprovar i referèndum. Requereix una gran majoria. Per tant, procediment especial per aquesta part.
Els drets d’aquesta secció tenen una especial rigidesa de la CE, ella mateixa imposa un procediment molt agreujat, amb amplíssima majoria, per garantir-los.
Qualsevol ciutadà pot tenir la tutela d’aquests drets, del 15 al 29, per un procediment basat en la preferència i sumarietat (amb menys tràmits que els procediments ordinaris): el recurs que plantegi un ciutadà invocant un dret fonamental, ha de ser tramitat per aquest tribunal amb caràcter preferent enfront els altres recursos. Si allò que es planteja té a veure amb drets fonamentals, s’ha de tramitar primer i més ràpid. Aquests drets també poden ser objecte de recurs d’empara, ja sigui ordinari o per via constitucional. Però hi ha un cas especial: objecció de consciència (art 30), que no és un dret fonamental, desenvolupament del qual no requereix llei orgànica (no està a la secció segona). Però aquest tindrà la mateixa garantia de recurs d’empara enfront el TC. Per tant, objecció de consciència permet plantejar recurs d’empara al TC després de la via ordinària. Però en un principi, aquesta objecció de consciència podia ser recorregut per via constitucional però no ordinària, i era incoherent. Per això el legislador, que pot afegir més garanties, va establir que l’objecció de consciència també pogués ser objecte de recurs d’empara per via ordinària.
4. Drets fonamentals i Estat autonòmic: Els drets en els Estatuts d’Autonomia Tot el territori es va constituir en 17 CCAA, i totes tenen Parlament. Totes poden aplicar lleis. Les lleis que regulen l’exercici dels drets als que es refereix el 53.1 poden ser lleis estatals o autonòmiques, en funció de la distribució de competències establerta a la CE i als EEAA. Alguns aspectes del seu exercici poden ser regulats de forma diferent a Catalunya, amb la potestat que té el Parlament de Catalunya, que a la resta de l’estat. Qui pot fer lleis, pot condicionar-les. El desenvolupament dels DDFF són per llei orgànica, però la regulació del seu exercici és per llei... I és que el nostre és un ordenament complex.
Primer hem d’analitzar la naturalesa dels EEAA: s’aproven per LO. El TC ha dit que no poden regular DDFF. Tenen uns procediments especials i un objecte específic: aprovar la llei fonamental de la comunitat autònoma. Primer s’ha d’aprovar a la CA, i el procés després segueix amb la tramitació a les Corts... No serveix pel desenvolupament de drets, però sí que pel seu reconeixement.
  9   Drets i llibertats fonamentals ◘ TEMA 2 – Els DDFF a la Constitució espanyola En els Estatuts reformats a partir de 2006 apareix el reconeixement de drets estatutaris. És un altre nivell de garantia normativa. No són drets fonamentals. Obliguen als poders públics de la comunitat autònoma.
◘ El Títol I de l’EAC de 2006 reconeix drets, deures i principis rectors, i preveu unes garanties orgàniques i jurisdiccionals.
◘ En un primer moment, el TC amb la STC 247/2007 va reconèixer només els drets estatutaris relacionats amb les institucions (sufragi i drets lingüístics). Hi ha d’haver eleccions a Catalunya, per tant hi ha d’haver dret de sufragi. També es reconeixen les llengües pròpies de la CA a la constitució. Per això l’estatut pot reconèixer aquests drets.
Però els altres drets no són drets, sinó principis.
◘ En un segon moment, amb la STC 31/2010 (recurs contra l’EAC) el TC va rectificar, i va admetre que els Estatuts poden reconèixer altres drets, diferents dels fonamentals, en l’àmbit de les competències autonòmiques, que obliguen al legislador autonòmic. Però no són drets fonamentals, sinó estatutaris. Els fonamentals són els de la CE. I alguns d’ells són complementaris, però tenen diferents nivells de protecció.
5. Els deures dels ciutadans: Tractament constitucional i projeccions normatives   ◘ L’enunciat de deures a la Constitució i la imposició per llei d’obligacions concretes.
◘ El valor simbòlic dels deures constitucionals i l’enunciat de garanties pels ciutadans.
◘ Els deures explícits dels arts. 30 i 31 CE.
◘ Altres deures derivats de la Constitució (p.ex. dels arts. 23, 35, 116, 125 CE).
10   ...