T1 psicologia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 1º curso
Asignatura Psicologia
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 4
Subido por

Descripción

T1 de la asignatura de psicologia del grado en Nutrición humana y dietetica de la UdL

Vista previa del texto

PSICOLOGIA Grau en Nutrició Humana i Dietètica 1r curs, 2n Semestre UdL T1: Conceptes Bàsics CAPACITATS COGNITIVES BÀSIQUES Atenció Procés mental que permet que ens centrem en un estímul o informació rellevant.
BÀSIC  Decideix si s’ha de prioritzar aquell estímul.
 Allò que ens interessa (característiques de l’estímul o motivacions nostres).
CLASSIFICACIÓ 1 1) Facilitada, concentració en un determinat estímul 2) Selectiva, concentració en un estímul mentre s’inhibeixen altres distraccions (ens fa estar atents a una cosa).
3) Mantinguda o sostinguda, persistència de l’atenció durant una tasca (capacitat general de processament).
4) Alternant, capacitat de fer dues coses sense quedar confós.
P.Ex.: Cuinar mentre paro taula 5) Dividida, dues tasques diferents alhora (automatització d’una facilita l’altre).
P.Ex.: Conduir mentre parles CLASSIFICACIÓ 2 a) Activa i involuntària, percepció b) Activa i voluntària, acte conscient (aclarir o distingir una cosa) c) Passiva, atreta sense esforç DETERMINANTS DE L’ATENCIÓ Externs - Potència de l’estímul - Mida - Organització estructural - Canvi - Repetició - Contrast - Moviment Interns - Moment Interessos Pensament Suggestió social (passió social) - Estat orgànic (malalts o no) - Emoció (part fisiològica del cervell) PERTORBACIONS  Aprosèxia, absència d’atenció  Hipoprosèxia, poca atenció (TDAH)  Hiperprosèxia, excessiva atenció  Paraprosèxia, inestabilitat d’atenció (maníacs)  Distracció, concentració excessiva en la vida interior de l’individu (subjectes deprimits).
1 Percepció “Captura” de algo a través dels sentits  L’individu pot rebre, a través dels sentits, interpretar i elaborar informació.
 La persona selecciona, organitza interpreta una INFO sensorial per crear una imatge del món.
LLEIS La psicologia gestàltica, estímuls s’organitzen per una percepció i associació (interpretar, completar la informació que falta).
1) Del tancament, associa el que ja coneix.
2) Figura i fons, mateix objecte o un altre depenent d’on estigui l’atenció, s’ha de decidir el que mira (psicoteràpia).
3) De l’organització, elements que no entenem, busquem el significat (simètriques, estables i lo més regulars possibles).
2 4) De contrast, coses són en relació a altres.
5) De la proximitat, organitzem com a grup per analitzar la informació.
6) De la similitud, objectes que s’assemblen tendeix a agrupar-los.
TESTS   De Rorschach, per psicopatologia De la percepció temàtica, algo que fa veure que no ho veu i és obvi, no ho volem dir, pot generar una patologia.
PATOLOGIES Les patologies es poden deduir mitjançant el comportament o per l’entrevista.
Errors en la funció perspectiva - Per motius orgànics, lesions del cervell com ceguera o sordesa - Per motius psicològics, vivències traumàtiques, perceptiu psicògen, ceguera psicògena o sordesa psicògena...
La motivació és molt important (significat simbòlic, forma part d’un quadre més ampli i complex; neurosi, atac de cor, fòbia...).
Anomalies en la intensitat de la percepció - Augment de la intensitat, ús de substàncies, estats maníacs o extasi - Disminució de la intensitat, trastorns depressius greus, esgotament...
- Referent a objectes, són de breu duració alteren el tamany i la forma.
MICRÒPSIA  menor tamany MACROPSIA  major tamany 3 - Referent al propi cos, falses percepcions.
- Desrealització, entorn irreal MOLTA RELACIÓ - Despersonalització, allunyat de si mateix - Sensació de distància o proximitat insòlites (buit entre persona i objecte).
- Sinestesia, percebre un soroll en colors (ús de substàncies o trastorns).
- Suposat reconeixement (trastorns de l’atenció déjà vu V.S. jamais vu).
Al·lucinacions i deliris Quan algú nota, sent , olora coses que els altre no veuen d’aquella manera (tots els sentits) Tipus  Acústiques o auditives  Òptiques o visuals (del tipus Tremens, quan deixa de prendre alcohol de sobte, zoòpsies).
 Cinestèsiques (moviment del cos, buit ser d’or).
Males experiències pròximes a les al·lucinacions  Pseudoal·lucinacions, no arriba a definir-se com a tal.
 Il·lusions (percepció errònia d’un estímul extern real).
 Paraidolies, estímul poc definit com una forma reconeixible.
Memòria Capacitat de conservar i reviure estats psíquics passat (guardar, emmagatzemar, retenir i recordar dades).
FASES 1) Codifica, registrem la informació de la vivència.
2) Emmagatzema, l’experiència viscuda.
3) Recupera, el record que permet tornar a la INFO a la que volem accedir.
LLEIS D’ASSOCIACIÓ 1. Contigüitat, evoca a un altre que ha existit immediatament prop en el temps.
2. Semblança, un evoca a un altre molt similar.
3. Contrast, estat de consciència evoca a un altre perquè surt de l’habitual.
TIPUS 1  A curt termini (MCT); interacció amb el medi auditiva o visual, mínim 7 ítems, 20 segons màxim, repetir i ordenar INFO.
 A llarg termini(MLT); coneixements del món físic, socio-cultural o biològic, la recuperació dels quals depèn de l’eficàcia d’emmagatzematge, durada permanent i més reforçada.
TIPUS 2 1. Explicita (recull conscientment la INFO i experiències prèvies, té una intenció).
2. Implicita (NO intenció). El fet de tornar a casa per un camí.
3. Procedimental (habilitats motores i executives), escriptura.
4 OBLIT Debilita i transforma la memòria.
Produït per: - Decaïment passiu (desinterès o desús) - Distorsió sistemàtica (es transforma, canvia) - Repressió (curts records pertorbe, NO tornen a accedir a la consciència) - Estrés (esgotament psíquíco-físic/ pot oblidar o dificultar la retenció) - Factors emocionals (pot motivar tant l’oblit com la reiteració compulsiva d’imatges, paraules, relats...) MILLORAR LA MEMÒRIA      Associació  Repetició Acrònims  Relats Imatges viscudes Activar signes de recuperació Estratègia de ritme o rima  Agrupació  Números EMOCIÓ Procés psicològic que ens prepara per adaptar-nos i respondre a l’entorn Adaptació permet la supervivència DARWIN Funcions ADAPTATIVA  en excés poden generar desadaptació SOCIAL  comportament de les persones MOTIVACIONAL  interacció i comunicació socials Emocions bàsiques POR - Anticipació a perills o amenaces - Protegeix SORPRESA - Exploració AVERSIÓ - Volem allunyar-nos - Rebuig IRA - Destrucció ALEGRIA - Diversió, eufòria, estar content, benestar i seguretat - Reproducció 5 TRISTESA - Reintegració APRENENTATGE JOC Manera d’aprendre de forma natural a través de la recol·lecció d’informació i desenvolupament d’habilitats.
Tipus d’aprenentatge NO ASSOCIATIU - Qualsevol tipus, elemental i primitiu - En animals elementals, SENSE SNC ASSOCIATIU  Complexitat del SN - Associació entre 2 estímuls o estímul i resposta Comprèn 2 fenòmens: 1. Condicionament clàssic, Pavlov o responent 2. Condicionament instrumental, Skinner o operant Condicionament Clàssic Respostes condicionades davant estímuls condicionats PAVLOV Reflex de salivació en gossos (salivació escoltant campana) Reacció o resposta apresa davant un estímul ( experiència associant estímuls) Condicionament instrumental SKINNER Comportament amb estímul reforçador provoca un increment d’ aquest Comportament NO reforçat, provoca que en el futur no passi MODELAT - Aprenentatge social o vicari - La major part de la conducta humana (imitant) DESENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA - Treure la sensibilitat - Directe - Imaginació 6 CONCEPTES BÀSICS  Reforç ( + o − )  Estímul aversiu/càstig  Modelat  Economia de fitxes  Dessensibilització sistemàtica  Implosió o inundació (ficat 100% a la por) INTEL·LIGÈNCIA Facultat d’entendre i comprendre l’entorn Habilitat de donar sentit encertat Grau de comprensió, aprenentatge i resolució de problemes (davant adversitats) Quocient d’intel·ligència  QI  Relació d’intel·ligència mesurada a través d’un test i la cronològica d’un individu i el seu grup social Intel·ligències múltiples Howard Gardner, 1983 CONCEPCIÓ TRADICIONAL - Unitària i invariable - Mesurable amb tests (psicomètrics) - Composta per habilitats lingüístiques i matemàtiques - Descriu l’individu segons una intel·ligència única i quantificable - HOWARD GARDNER Avaluades amb mètodes naturals (1 per 1) Perfil d’intel·ligència específic (pot desenvolupar les altres per nivell adequat) Les persones tenen diferents potencials i estils cognitius NO són invariables, es poden desenvolupar segons les experiències, entorn o motivacions LES 8 INTEL·LIGÈNCIES Ling. i verbal Lògica matemàtica Visual i espacial Musical Corporal i cinestèsica Intrapersonal (aspectes interns del jo) Interpersonal (relacions en el grup i socials) Naturalista Polítics, professors, periodistes, escriptors,...
Científics, matemàtics, enginyers, ...
Artistes, fotògrafs, pilots, enginyers, ...
Músics, cantants, compositors, ...
Atletes, esportistes, artesans, ballarins, ...
Psicòlegs, filòsofs, psiquiatres, ...
Consellers, líders, polítics, espirituals, ...
Biòlegs, jardiners, ecologistes, ...
EVIDÈNCIES  Danys cerebrals afecten una sola intel·ligència  Persones prodigi, mostren assoliments superiors en algunes àrees 7 PERSONALITAT Específica en humans Distingeix els individus Aparença exterior Definició  Patró de pensaments, sentiments i conductes determinades (herència, ambient) estables i duradors que diferencies es persones i permeten veure la conducta en situacions.
Característiques 1. Singularitat (no obrem tots igual en situacions semblants) 2. Estabilitat (a través del temps forma peculiar de comportament) 3. Consistència (comportament similar en diferents situacions) Temperament, caràcter i personalitat TEMPERAMENT  Genètica, difícil modificació  Disposició innata  Reaccionar de manera peculiar als estímuls CARÀCTER  És modificable  Hàbits de comportament adquirits  Judici de valor sobre la manera de ser PERSONALITAT  Engloba els dos aspectes (temperament i caràcter)  Pot desenvolupar-se al llarg de tota la vida (va canviant) Teories de la personalitat PSICODINÀMIQUES - Sigmund FREUD - Funcionament de la personalitat - Inconscient - Conflictes interns CONDUCTIESTES - B. Watson i B.F. Skinner - Personalitat s’expressa per la conducta i aquesta depèn de l’ambient APRENENTATGE COGNITIU-SOCIAL - Albert Bandura - L’entorn com a gènesi permet l’organització interna i guiar la conducta 8 DELS TRETS - G. Allaport - Personalitat formada per trets estables i conscients - Forma de pensar i interpretar dels individus HUMANISTES - Carl Rogers - Èmfasi en l’experiència subjectiva com a creixement personal 9 ...