Graella Models Psicològics (Entra examen) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Educación Primaria - 1º curso
Asignatura PROCESSOS EDUCATIUS
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 06/03/2015
Descargas 9

Descripción

Llistat amb tots els models psicològics i totes les seves característiques que entren pels examens, si saps això aprovaràs fàcilment una assignatura bastant difícil d'entendre.

Vista previa del texto

Naturalista Autors Objectius Pestalozzi, Malagutzzi, Bronfeubrenner, Hoyuelos Pilars model naturalista: 1) Potencialitat interna del subjecte. 2) Context social. Objectius: 1) Estudia conducta humana a partir interacció persona-natura. 2) Conjunt d'estructures amb diferents nivells. 3) Basat en estudis del desenvolupament del llenguatge infantil. 4) Incideix en factors interpersonals. 5) Actuació a entorns naturals i quotidians. 6) Individu infueix i és influenciable. 7) Importància relació individuentorn, familia-escola. 8) Afavorir creativitat i experimentació (observar conducta i aprenentatge).
Rol mestre Aprenentatge recíproc. Veure al nen al seu entorn. Confiança mestre-nen. Actiu a la interacció amb el nen, intervenció indirecta.
Rol infant Actiu. Regula a través dels interessos, el flux de l'aprenentatge i la comunicació.
Metodologia 1) Comunitats d'aprenentatge. 2) Seguir iniciativa nen. 3) Mètode intervenció global i funcional. 4) Afavoreix procés de generalització de l'aprenentatge. 5) Estrategies basada en comunicació normal fills-mares. 6) Planificació entorn i rutines interactives. 7) Presència de la imatge del nen, del seu benestar, del paper dels pares, escola comprensiva,etc.
Limitacions 1) Incompatibilitat societat individualista i competitiva envers sistema. 2) Consideració familiar. 3) Competivitat sistema actual. 4) Incompatibilitat amb altres sistemes educatius.
Humanista Carl Rogers, Abraham Maslow, Eric Berne, Fritz Perls.
1) Estudi de les motivacions (piràmide). Motivació/ Metamotivació 2) Ajudar a l'individu a desenvolupar plenament les seves potencialitats (autorealització com a objectiu) 3) Afavorir al desenvolupament d'una personalitat creadora i pensament crític. 4)L'estudi de la persona, la seva experiència interior i en el significat que la persona li dóna a les seves experiències. 5) Teràpia centrada en la persona (rogers) 6) Allò més significatiu són les actituds, no les tècniques. Els dos puntals són l'experiència personal del client i els fet.
Basat en l'empatia, rol de "tu a tu", Importància de la persona més que de la patologia. Ha de: Empatitzar, així com estar interessat en el desenvolupament de l'alumne, igualar-lo com a person i les seves potencialitats; evitar postures autoritàries i directives. Fer de guia. Posar a la seva siposició els coneixements i la seva experiència. Acceptar les seves limitacions. Respectar els drets dels alumnes.
exterioritzar sentiments, emocions, angoixes... Ha de sentir-se individual, estimar i singular; ser actiu i espontani. Mostrar iniciativa. Fer signifiactiu l'aprenentatge.
1) Piràmide de Maslow. 2) Llibertat d'expressió 3) Aquest model recau molt en l'importància de l'empatia i de l'autoestima. 4) Deixar el nen que tingui autonomia en la realització de tasques i treballs. 5) Igualitari entre persones.
Absència de validació empírica de les propostes. Excessos en la reivindicació de la subjectivitat. Es preocupares massa dels problemes de les persones i no tant dels mètodes i tèciques d'avaluació. Falten instruccions o maneres de fer. Excessiu èmfasi en una visió positivista i optimista.
Conductisme Ivan P. Pavlov, John B. Watson, Edward Thorndike, Burrhus F.Skinner, Albert Bandura Psicoanàlisi S. Freud, Charcot, Fromm i Adler 1) Estructura de la ment: conscient, inconscient i preconscient. 2)La libido i 1)Fer de la psicologia una Ciència Natural, utilitza les pulsions. 3) L'associació lliure. 4) mètodes que permeten observar la conducta i Estructura de la personalitat: id/allò, seleccionar variables. 2) Les bases ego/jo i superego/superjo. 5) epistemològiques del conductisme estan en Mecanismes de defensa. 6) Etapes de l'empirisme. "El coneixement és una còpia de la desenvolupament psicosexual. 7) realitat". 3)"L'home és una tabula rasa, en la qual Tècniques: Test de taques de tinta, Pota s'imprimeixen les dades de la realitat.
Negre, Test d'Apercepció Temàtica.
Consisteix a desenvolupar una adequada sèrie d'arranjaments de contingència, de reforçament i Fer transcorrer el nen i evolucionar de control d'estímuls per a ensenyar a l'alumne.
les diferents etàpes: oral, anal i fàl·lica.
Un subjecte que el seu aprenentatge i tasques escolars poden ser arreglades o rearreglades des de l'exterior, n'hi ha prou amb programar adequadament els continguts educatius, perquè s'assoleixi l'aprenentatge de conductes acadèmiques desitjables.
Reforçament positiu i negatiu. Moldejament.
Encadenament. Economia de Fitxes. Extinció.
Saciació/Sacietat. Cost de Resposta. Temps fora de reforçament. Càstig positiu o negatiu. Control Estudi de l'inconscient i les etapes de d'estimular.
l'infant - Explicació limitada i restringida del fet de com s'aprèn.És un supòsit mecaniscista. -Els processos interns no poden ser observats ni mesurats directament. -No s'interessen pel procés, ni per la "caixa negra". - Ignoren el que pasa entre els inputs informatius i els outputs. No té en compte la individualitat, ni la contextualització, ni la interacció en el procés d'ensenyament-aprenentatge. -El professor té el poder. -Dificultat per mantenir el coneixement.
•No tenen en compte el context ni les interaccions. •No tots els trastorns tenen el seu origen en la infància. •No consideren les aportacions de les neurociències en les explicacions d’algunes malalties. •No explica la resiliència: existeixen persones que han viscut situacions i circumstàncies extremes, i a l’edat adulta no queden senyals d’aquestes adversitats en la seva personalitat, no queden traumatitzades. •La hipnosi és poc fiable. •Visió massa negativa de l’home i les seves potencialitats. •Visió masclista de la sexualitat de la dona. •Alguns consideren que és una disciplina poc científica (pseudociència).
Constructivista Cognitiu Chomsky, Piaget, Norman, Mayer, Fodor, Feuersetin,Ausubel,Vigotsky,Bruner Case 1)Desenvolupament del llenguatge amb la relació amb l'interacció social i cultural. 2)Construcció i atribució de significats.3) LASS. 4) Rutines establertes 5.) Relació pensament llenguatge. 6)Relació pensament llenguatge. 7)Teoria de l'activitat. 8)Estudi transparència aprenentatge. 9)Coneixements interessats en descobrir processos cognitius interns.
1) Estudi dels processos mentals i estructures per comprendre la conducta humana. 2) La ment com a sistema representacional. 3) Estudien: procés de construcció de significats. 4) Aprenentatge representacional, conceptual i proposicional. 5) Explicació amb variables d'entrada, de constructe i de sortida. 6) Objecte d'estudi: procés de construcció de significats.
Basat de forma activa com a mediador Donar coneixements i proporcionar un entorn favorable per a l'aprenentatge.
Actiu, dinàmic i estudi quan, com i que Actiu, productiu i dinàmic. Relació memòria-ambient. Assimilació i acomodació.
Actuació instrumental, potenciar l'aprenentatge significatiu i funcional. Ensenyar a pensar. Tenir en compte la motivació, necessitats, interessos i coneixements previs. Importancia Confecció programes específics per interacció social i contextual.
estimular la ment.
1)No té en compte l'aportació de les neurociències. 2)No dona gaire respostes a perquè uns aprenen i altres no 3) No tot l'aprenentatge és constructivista. 4) Impotància excessiva a processos interns del subjecte 5)Mètode sol ajuda a aprendre a una part del procés educatiu.
1) Explicació limitada i restringida del fet de com s'aprèn. 2) No té en compte interrelacions ni context ensenyamentaprenentatge. 3) Et diuen el que has d'aprendre però no com aprendre. 4) Visió massa genetista.
Sistèmic Hellinger, Watzlawick, Bertalanfly Analitzar el sistema per entendre als subjectes. Primer s'analitza l'estructura del sistema i dels seus integrants. Llavors s'arriba a la conclusió de quina relació tenen els uns amb els altres. De manera que, es pot modificar segons quina conducta per a la millora del sistema.
Crear bons patrons de comunicació amb l'aprenent. L'educador forma part del sistema. Adoptar una actitud d'empatia segons la situació. Treballar les actituds i la comunicaició lógica i analógica i construir un pont entre els dos sistemes: escola i família. Afavorir la relació amb l'alumne mitjançant la consideració i el reconeixement per a motivar-lo a conèixer el món millor. Aconseguir un clima d'inclusió dins de l'escola o a qualsevol organització. Potenciar el treball en equip del professorat per a unificar criteris.
Actiu i realitzador de les tasques. El subjecte no és el problema. El canvi es produeix per la cooperació de l'entorn més proper. L'aprenent ha de trobar el seu lloc, un al qual pertany i s'hi trobi bé. Ha de tenir eines i estratègies que el permetin resoldre els conflictes amb alternatives diferents a la violència. Ha de trobar l'equilibri entre donar i rebre. Ha de respectar les regles i la jerarquia, tant dins de l'escola com a casa.
Analitzar el sistema per entendre el subjecte. Conctacte directe i interacció.
Clima de confiança. Rebutjar el tòpic causa-efecte com a culpabilitzador.
Pensar que tot allò que l'envolta el pot influenciar. Creure i saber que les famílies tenen les eines necessàries per a solventar els seus problemes. Mobilitzar els recursos per a que l'entorn famíliar sigui l'adient. Donar gran importància a la comunicació, tant la lògica com l'analògica. Elaboració d'hipotesis que puguin portar cap a la solució.
Ha d'haver-hi un compromís sencer de tot els integrants dels sistema. Aporta canvis en les formes d'actuar de les persones però no ajuda a arreglar problemes greus.
No es poden explicar tots els processos psicològics a partir d'aquest sistema.
Problemes a l'hora de designar com es un sistema. Intentar explicar la causalitat dels problemes d'una manera matemàtica i no sempre és així.
...