Tema 23 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2012
Páginas 3
Fecha de subida 24/02/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tema  23:  Proteobacteris   TEMA 23: PROTEOBACTERIS Exclusivament gramnegatius i dels grups mes amplis de bacteris. Dins dels proteobacteris trobem un gran ventall de bacteris diferents (vermells, espirils, mixobacteris…) Les característiques generals de tots els proteobacteris és que tots són gramnegatius, es classifiquen en alfa, beta, delta, epsylon i gamma. Hi ha bacteris en el medi lliure que viuen de forma independent i altres que són paràsits. Hi ha alguns que tenen una implicació molt important ecològicament, fixen N2, Alguns en el camp clínic perquè causen patologies i altres importàncies a nivell industrial o agrícola. Hi ha diferents metabolismes.
Des d’un punt de vista estructural hi ha una gran diversitat d’estructures: prosteques, peruncles, gemmes, beines (protegeixen el microorganisme), i mixobacteris.
PSEUDOMONADALS El gènere son les pseudomonas, és un bacteri fonamentalment aeròbic, dins d’aquest gènere hi ha una certa diversitat d’hàbitat i potencialitat. Algunes presenten PHB (substància de reserva), algunes produeixen un pigment fluorescent, algunes d’elles són patogèniques (normalment les pseudomones patogèniques són per casualitat, són oportunistes). Tenen una gran capacitat de degradació de compostos orgànics, s’utilitzen molt en els processos de bioremediació (processos en els quals s’intenta fer un tractament d’un medi en el qual hi ha hagut un abocament de matèria orgànica i que mitjançant la bioremediació es regenera el medi). La bulkoderia cepacea pot causar patogènies en plantes que es poden traspassar en humans.
Algunes tenen càpsula.
BACTERIS ENTERICS (ENTEROBACTÈRIES) Bacils gramnegatius, immòbils o amb flagel·lació peritrica. Principalment colonitzen el tub digestiu dels mamífers, no formen espores. Són un grup molt ampli però molt relacionat, per identificar-les normalment s’utilitzen APIS. Algunes soques tenen impacte en microbiologia clínica. Aquest poden ser patògens primaris o oportunistes.
Un exemple és la escherichia coli o la seratia marcescens (alguna soca produeix un pigment característic que es diu prodigiosina de color vermell com la sang (moltes vegades que es diu que es plora sang és per aquestes soques).
Algunes en placa no fan colònies .
VIBRIO I PHOTOBACTERIUM Els vibrions són bacils corbats, gramnegatius,anaerobis facultatius amb flagels polars en la majoria dels casos, Son majoritàriament aquàtics. El Vibrio cholerae causa la còlera que presenta grans diarrees i alta mortalitat. Ve donada per una severa deshidratació (es perden ions). El vibrio parahaemolyticus és un virus marí que es troba en mol·luscs, s’han trobat casos d’infecció a causa del consum de peix cru.
BDELLOVIBRIO Són gramnegatius i tenen capacitat de depredar altres gramnegatius, utilitzen nutrients de l’espai periplàsmic del bacteri parasitat, la depredació no és estricta (pot viure sense ella). Tenen hàbitats terrestres i aquàtics, també marins (Vampirococcus). El 1     Tema  23:  Proteobacteris   bacteri s’insereix a l’espai periplàsmic i cada vegada va consumint més citoplasma, sintetitza el seu DNA, s’allarga i llavors es divideix en diferents bacteris que acaben lisant la cèl·lula hoste.
RICKETSIA I COXIELLA Són bacteris que no sobreviuen molt temps fora de l’hostatger, són formes de vida intracel·lular estrictes i poden ser paràsits o mutualistes. Creixen en eritròcits, cèl·lules reticuloendotelials i del teixit vascular. Quan infecta la cèl·lula es multiplica de forma activa, lisa la cèl·lula i s’allibera la progènie. Quan van d’una cèl·lula a una altra ho fan mitjançant un vector,que solen ser artròpodes voladors (mosquits que xuclen sang...).
Molts poden ser patògens humans i d’animals domèstics i bestiar (provoquen Tifus exantèmic i febre Q).
BACTERIS NITRIFICANTS (no entren els bacteris que fixen nitrogen gasós) Molt relacionats amb el cicle dels nutrients del medi, són quimiolitòtrofs aerobis.
Aquest grup engloba gran nombre de gèneres des del punt de vista metabòlic, son tant autòtrofes com heteròtrofes, tenen distribució ubiqua i estan presents en llocs on hi ha amoni (al terra, sistemes de tractament d’aigües residuals, aigua dolça i marina...). Fan la nitrificació (pas de nitrogen inorgànic- amoníac a nitrogen orgànic-nitrat). Des del punt de vista ecològic això és important perquè no hi ha cap més bacteri que ho faci, de fet cap bacteri nitrificant fa el pas d’amoníac a nitrat, sinó que això es dona per una relació entre bacteris nitrosificants (agafen amoníac i el converteixen a nitrit) i els nitrificants (oxiden el nitrit a nitrat) . Els nitrosificants tenen un enzim anomenat amoníac monooxigenasa, situat en un sistema de membranes.
Els bacteris nitrificants poden nitrificar el medi (transformar nitrogen inorgànic en formes orgàniques utilitzables), són importants en conreus (on s’utilitzen sals d’amoni).
El problema és que els nitrats són més fàcilment eliminables del terra que no les sals d’amoni, per una banda hi ha desnitrificació anaeròbica del nitrat (pot passar molt ràpid a nitrogen gas) i també es dilueix més fàcilment en l’aigua i es perden més fàcilment de la terra.
RHIZOBIUM I AGROBACTERIUM Són proteosomes gramnegatius i tenen capacitat de fixar nitrogen gasós.
RHIZOBIUM El rhizobium fixa nitrogen formant nòduls a les arrels de les lleguminoses (viuen entre les cèl·lules de l’arrel), l’activitat del rhizobium és beneficiosa per la planta i la seva activitat no és banal, sinó que moltes tones de nitrogen són passades a formes orgàniques per aquests bacteris.
El procés pel qual el rhizobium infecta les cèl·lules és: -Les cèl·lules de l’arrel alliberen unes substàncies (flavoloides o inductors) que queden a l’arrel i estimulen que vinguin els rhizobium i estimula el Factor Nod d’aquests, llavors l’arrel engloba el rhizobium. A continuació el bacteri penetra a l’interior mitjançant un canal d’infecció, el bacteri no arriba a entrar mai al citoplasma de la cèl·lula, la membrana que envolta el bacteri rep el nom de membrana peribacteroide. Un cop el rhizKobium ha arribat a la cèl·lula, comença a multiplicar-se i els nòduls que es veuen són producte de la divisió cel·lular del bacteri . El rhizobium a l’interior de la cèl·lula vegetal dona lloc a una forma diferenciada anomenada 2     Tema  23:  Proteobacteris   SIMBIOSOMA que ja pot fixar el nitrogen gasós. Aquest simbiosoma no pot tornar a donar lloc a una forma bacteroide i no pot tornar a multiplicar-se.
El simbiosoma produeix leghemoglobina, que segresta el nitrogen per tal protegir de l’oxigen els bacteris fixadors de nitrogen (tenir condicions anaeròbiques a l’interior), el nitrogen primer passa a ser amoníac i alanina, aquest dos s’alliberen a les cèl·lules vegetals adjacents que els assimilen, per tant l’associació és beneficiosa.
AGROBACTERIUM L’agrobacterium fixa nitrogen gasós associat a plantes,. L’agrobacterium és de vida lliure i també forma nuclis tumorals (no donats per la multiplicació de bacteris).
L’agrobacterium tumefaciens té un plasmidi (plasmidi Ti) que s’integra al DNA de la cèl·lula vegetal i indueix la multiplicació d’aquestes, les cèl·lules tumorals sintetitzen aminoàcids que són una font de carboni i nitrogen pel bacteri.
L’agrobacterium penetra a la planta a través de lesions o ferides. El tumor produeix un desequilibri a les fitohormones controlades per enzims codificats al Ti, Ti codifica per la síntesi d’hormones de creixement a la planta i d’un aminoàcid derivat que actua de font nutritiva pels bacteris invasors. El plasmidi Ti s’insereix al cromosoma vegetal.
L’agrobacterium s’utilitza en biotecnologia per inserir gens de resistència a herbicides a les plantes, gens per la fixació del nitrogen...
METANÒTROFS I METILÒTROFS Utilitzen compostos d’un únic carboni com a font d’energia (Metà i Metanol). Les archaeas metanogèniques i els metanòtrofs estan associats, el metà es forma en zones anòxiques per aquestes archaeas metanògenes . Aquests bacteris tenen els enzims metano-monooxigenasa i metanol deshidrogenasa.
Estan molt ditribuits a la natura i associats a la transformació del metà. Tenen sistemes de membrana que tenen els enzims per utilitzar metà i metanol.
3     ...