26 Osteoporosi (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 TEMA 26: FARMACOTERÀPIA DE L’OSTEOPOROSI SUPLEMENTS DE CALCI I VITAMINA D OSTEOPOROSI Malaltia esquelètica caracteritzada per: • Baixa massa òssia • Deteriorament de l’estructura interna dels ossos (microarquiterctura), deteriorant-se En conjunt comporta fragilitat, i com a conseqüència, un increment del risc de fractura Si un fàrmac augmenta la massa òssia però no aconsegueix disminuir el risc de factura, no s’accepta com a tractament de l’osteoporosi: el seu principal objectiu és disminuir aquesta elevada incidència de fractures OSTEOPOROSI PRIMÀRIA • Tipus I: post menopàusica • Associada a la reducció sobtada dels nivells d’estrògens • Pèrdua de massa òssia accelerada • Els ossos més afectats són els ossos curts (trabeculars): la típica lesió és la fractura dels cossos vertebrals • Tipus II: associada a l’edat • Conseqüència del propi envelliment (>70 anys) • Proporció H/D: 2:1 • Pèrdua de massa òssia no accelerada • Fractura típica: os proximal del fèmur OSTEOPOROSI SECUNDÀRIA Associada a dèficit de GH, gonadotropines, abús de GCS… EL REMODELAT OSSI 1. Resorció òssia: els osteoclasts s’adsorbeixen a la superfície de l’os i el comencen a menjar 2. Formació del nou os: els osteoblasts van reomplint el buit que han deixat els anteriors 3. Mineralització: dóna consistència ABORDATGE TERAPÈUTIC DE L’OSTEOPOROSI Sovint s’associen amb suplements de calci i vitamina D • AGENTS ANTI-RESORTIUS • Teràpia hormonal substitutiva amb estrògens (THS) • Moduladors selectius dels R estrogènics (MSRE): raloxifè i bazedoxifè • Bifosfonats • Denosumab • AGENTS ANABÒLICS • PTH • Teriparatida • Ranelat d’estronci 1 de 4 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 TRACTAMENT HORMONAL SUBSTITUTIU Lleugera eficàcia en les incidències de fractures de maluc i vertebrals. Malgrat això, apareixen molts efectes adversos: • ACV • TEV • Càncer de mama Relació benefici-risc en osteoporosi (tractament a llarg termini): desfavorable Només en dones amb elevat risc de fractures que no tolerin o no responguin a altres tractaments ALTERNATIVA A LA THS: MSRS RALOXIFÈ • Agonista al teixit ossi (ER-β) i antagonista a les mames i teixit uterí (ER-α) • Reducció del risc de càncer de mama • Només redueix les fractures vertebrals (no maluc) • Fàrmac ben tolerat: sufocacions, rampes, edema perifèric • Contraindicat si antecedents de TEV BAZEDOXIFÈ • Similar al raloxifè, més nou • No és superior al raloxifè ni en eficàcia ni en seguretat • Menor experiència d’ús BIFOSFONATS Presenten enllaç fosfat—C—fosfat, fet que aconsegueix: • Resistència a la hidròlisi enzimàtica per pirofosfatases • Dos valències lliures a l’àtom de C, permetent introduir 2 radicals més:
 R1: afinitat pel mineral ossi
 R2: potència No tots ells s’utilitzen en osteoporosi: molts tenen indicació per altres malalties òssies Es diferencien en dos grups: nitrogenats i no nitrogenats • Nitrogenats: alendronat, ibandronat, residronat, zoledronat (+++ actius) • No nitrogenats: etidronat L’etidronat és l’únic que s’administra de forma cíclica: durant 2 setmanes + 11 setmanes de repòs, en les que s’administrarà calci i vitamina D.
• El seu efecte antiresortiu requereix dosis molt altes, a les que també apareix efecte desmineralitzador: no es pot administrar contínuament Zoledronat: perfusió IV, anual La resta, s’administren setmanalment o mensualment CARACTERÍSTIQUES PK • Baixa BD degut a la seva ràpida i elevada fixació als ossos (afinitat amb la hidroxiapatita) • Vida mitja en l’esquelet molt llarga: mesos, anys • Passen a l’interior de l’osteoclast durant la fase de resorció òssia: en promouen la mort per apoptosi • Només seran eficaços front els osteoclasts actius: no tenen efecte sobre els precursors 2 de 4 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 EFICÀCIA CLÍNICA • Alendronat, risedronat, zoledronat: reducció del risc de fractura a qualsevol localització • Ibandronat, etidronat: reducció del risc de fractura vertebral EFECTES ADVERSOS • TGI: nàusees, reflux gastroesofàgic • Precaucions: dejú (1h abans d’esmorzar), amb un bon got d’aigua, no estirar-se durant mínim 30 minuts • Etidronat: possible desmineralització òssia, cal administració discontínua (en cicles) • Nous, poc freqüents i més greus: • Osteonecrosi mandibular • Fractures femorals atípiques • Dolor ossi, articular o muscular • Petit augment del risc de fibril·lació auricular BIFOSFONATS: DURADA DEL TRACTAMENT • Revisar la necessitat de tractament després de 5 anys d’alendronat, risedronat o ibandronat; i després de 3 anys pel zolendronat.
• És raonable aturar els bifosfonats en aquells pacients que no siguin d’alt risc després de 5 anys • En els pacients amb alt risc de fractura, es recomana que es persisteixi durant 10 anys • Es pot fer un descans en el tractament (1-2 anys) DENOSUMAB Via del RANKL-RANK i resorció òssia • RANK es troba a la superfície dels preosteoclasts • Els osteoblasts emeten RANKL: el propi osteoblast activa la diferenciació i maduració de l’osteoclast RANKL és un mediador fonamental per la formació, funció i supervivència dels osteoclasts: el denosumab és un Ac monoclonal contra RANKL, que evita la diferenciació i maduració dels osteoclasts Administració SC cada 6 mesos, restringida a dones post-menopàusiques amb elevat risc de fractures (i no susceptibles a ser tractades amb bifosfonats orals) Redueix el risc de fractura vertebral i no vertebral.
Efectes adversos • Osteonecrosi mandibular: manteniment higiene bucal, evitar procediments dentals invasius, no iniciar tractament en cas de cirurgia odontològica • Fractures atípiques del fèmur • Hipocalcèmia: requereix suplements de calci i vitamina D. A l’inhibir la diferenciació d’osteoclasts, hi ha menys resorció òssia i per tant, arriba menys calci a la sang • Infeccions cutànies AGENTS ANABOLITZANTS: PTH, TERIPARATIDA La principal funció endògena de la PTH és afavorir l’activitat dels osteoclasts, per tal d’augmentar la calcèmia (se secreta quan els nivells de calci sanguinis són baixos) L’administració farmacològica presenta els efectes contraris: un efecte formador de la massa òssia • Administració puntual, dosi alta: efecte catabòlic • Administració diària, dosi baixa: efecte anabòlic Accions: redueix l’apoptosi dels osteoblasts madurs i n’estimula la seva formació 3 de 4 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 Fragment de la PTH: teriparatida (Forsteo ®) PTH completa (Preotact ®) • • • • • Administració SC diària Indicades en osteoporosi postmenopàusica establerta amb elevat risc de fractura Redueix el risc de fractura vertebral; no de maluc Limitació d’ús màxim 2 anys: risc d’osteosarcoma Pocs efectes adversos, fàrmac ben tolerat: nàusees, cefalea, rampes, hipercalcèmia transitòria RANELAT D’ESTRONCI El responsable de l’acció farmacològica és l’estronci: el ranelat és només el transportador.
Acció dual: formadora (estimula la replicació dels osteoblasts) i antiresortiva Admin VO, dejú La seva principal limitació són els ef adversos: TEV, reaccions dermatològiques greus, increment del nombre d’infarts de miocardi Contraindicat si antecedents de cardiopatia isquèmica, malaltia vascular perifèrica, malaltia cerebrovascular, HTA no controlada Ús limitat a osteoporosi severa amb alt risc de fractura, sense altres alternatives terapèutiques SUPLEMENTS DE CALCI I VITAMINA D • Requeriments de calci: 1000-1200 mg/dia, en funció del moment de la vida. Fàcilment assolibles amb dieta variada i equilibrada • Suplements indicats en • Pacients en tractament amb fàrmacs antiosteoporòtics o amb GCS • Prevenció o tractament de la deficiència de calci • El benefici dels suplements de calci en prevenció de fractures no està clarament demostrat • Grups major benefici en prevenció fractures: pacients institucionalitzats (dèficit calci i vitamina D) • No es recomana l’administració rutinària en la població general OSTEOPOROSI MASCULINA En homes, el factor patogènic predominant no és la disminució d’estrògens sinó les causes secundàries (hipogonadisme, hipertiroïdisme, alcoholisme…) o els factors de risc (edat, manca d’exercici físic, baixa massa corporal, ús previ d’esteroides….) • Bifosfonats: risedronat, zoledronat • Teriparatida • Ranelat d’estronci 4 de 4 ...