12. Traumatisme craneoencefàlic (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 05/01/2015
Descargas 20

Vista previa del texto

Traumatisme cranioencefalic.
1. Causes.
- Accidents de tràfic: causen el 60% de les morts per TCE (traumatisme cranioencefàllic).
Caigudes causals Agressions Accidents laborals, domèstics i esportius.
2. Lesions Immediates.
 Commoció Pèrdua breu de la consciencia amb recuperació, sense focalització (CCR) CONTUSIÓ y LACERACIÓ: lesió tissular (contusió hemorràgica) LESIÓ AXONAL DIFUSA: per la desacceleració es produeix un esquinçament mecànic amb una lesió axonal difusa i una pèrdua immediata de la consciencia.
Ferides de bala, fractures, HSA, HIPERTENSIÓ INTRAVENTRICULAR, HEMATOMES: intracerebral, subdural, epidural...
Secundaries.
- HIC: hemorràgia intracraneal. Augmenta la pressió intracranial.
TUMERACIÓ CEREBRAL (EDEMA) HERNIACIONS: uncus, amígdales cerebel ISQUEMIA CEREBRAL INFECCIONS HIDROCEFALIA 2.1. Contusió.
Pot ser: temporal (50%), frontal (30%), parasagital (25%) Té poca incidència de pèrdua immediata de consciencia. Produeix un esquinçament cortical amb sang intraperenquimatosa, més superficial que en un ictus.
Pot donar una lesió per contracop, per esquinçament rotacional i fractura en la base. Contracop: el lloc contrari del cop per el rebot del cervell 2.2. Lesió axonal difusa.
Petèquies en la unió còrtex-substancia blanca (66%), cc (20%), tronc cerebral i peduncle cerebel·lós superior. Amuntegament d’axons seguit de degeneració Walleriana (disrupció entre el axó i el cos cel·lular) Pot ser deguda a la ruptura d’axons, error de transport i acumulació d’organuls (estructures del citoplasma cel·lular).
RM-T2: hiperintesitat.
2.3. Ferides de bala.
El 50% s’associen a lesions vasculars important.
La lesió dependrà de l’energia del míssil: - Bixa velocitat (civils): tracte 4 vegades la graderia de la bala.
Alta velocitat (militars): tracte 30 vegades major a la grandària de la bala.
2.4. Fractures.
- - Lineals: comencen al lloc de l’impacte fins que la força es dissipa i s’esquerden. Es mira que no hi hagi contacte, infecció en l’interior. En nens menors de 3 anys es possible una fractura evolutiva, per esquinçament dural i quist leptomeningi.
Enfonsament: segons el rang d’enfonsament i la clínica s’haurà d’actuar o no i s’utilitzarà un tipus de tractament o un altre.
Comminuta: associada a altres lesions. Com a tractament, es dura a terme l’escquirlectomia (extracció de petits fragments ossis del crani) Fractures de la base del crani: Etmoides i esfenoides en dins del cap. No es pot observar clarament, però ens donarà una sèrie de signes externs.
o Ulls de “mapache”: en qüestió de minuts s’inflen els ulls per causa de l’hematoma.
o Signe de Battle: hematoma rere l’orella o Lesions de parells cranials: hi ha moltes sortides de parells cranials que es poden comprometre.
3. Valoració clínica.
3.1. Prioritzar lesions acompanyants 1) 2) 3) 4) Via aèria permeable: respiració (O2, ventilació mecànica) Tòrax i abdomen: circulació (pols i tensió arterial) Crani i medul·la: estat de consciencia, radiografia Extremitats: radigrafia 3.2. Valoració del traumatisme a nivell neurològic - Període de perduda de consciencia: relació amb cops greus.
Amnèsia posttraumàtica: relació amb la gravetat.
Causes i circumstancies del TCE: possibles causes prèvies (hemorràgia...) Cefalea i vòmits: si persisteixen es possible que hi hagi una hemorràgia.
Exploració clínica: o Otorràgia o rinorrea: traumatisme amb fractura de crani. Sang per oïdes o nas.
o Escala de Glasgow: apertura d’ulls, resposta motora o Pupil·les: foromotor (sospita d’herniacions).
o Sistema motor o Moviments coculars: oculovestibular, oculocefàlic o Constants vitals: reacció de Cushing (hipertensió arterial més bradicàrdia) o Signes de enclavament 4. Exploració neurològica Nivell de consciencia: Escala de Glasgow. De 3 a 15.
Situació greu: per sota de 8.
Parells cranials: Pupil·les i asimetria facial Sistema motor: Força, to i reacció al dolor.
Sensibilitat Reflexes: cutani plantar (Babinski) 4.1. Conducta a seguir.
*els circuits depenen del centre.
Radiografia simple de crani i cervical.
- Fractures lineals: compte amb hematoma epidural.
Fractures-enfonsament, esclat Fractura de base més dural: possible neumoencefàlic.
Ingrés, si: - Fractures Pèrdua de consciencia o amnèsia - Deterior de la consciencia, inclús si hi ha només confusió Focalitat Tac - Patològic: avisar al neurocirurgià.
5. Pacients.
5.1. De baix risc.
 Asimptomàtic o amb lleu cefalea  Sense pèrdua de consciencia  Sense amnèsia peritarumàtica Risc: menys de 8’5 de 10.000 Maneig: alta vigilància o ingrés per a observació.
5.2. De risc moderat.
            Pèrdua de consciencia Cefalea, vomits Amnèsia major a 6 hores Impossibilitat històrica Intoxicació Crisis comical (ex. Crisis epilèptica) Edat menor a dos anys Fractura de base Politraumatisme Lesió focal greu Lesió penetrant/enfonsament Sospita d’abús infantil Maneig: TC per descartar sang i fractura, i ingrés en observació.
5.3. Risc alt.
    Nivell de consciencia baix o disminuint Focalitat neurològica Lesió penetrant Fractura amb enfonsament important Maneig: TC amb neurocirugià. Intervenció quirúrgica si es precisa i ingrés en UCI.
6. Tractament.
- Ventilació Tractament urgent dels hematomes (sintrom: risc de sagnat més alt) Glasgow cada 4 hores, repòs, allunes, dieta progressiva, analgèsia Laceracions: neteja, desbridament, sutura Corregir hipovolemia: evitar sobrecàrrega de líquids Antibiòtics profilàctics Anticomicals (tractament del dolor neuropàtic) Monitorització de la PIC (pressió intracranial, SOS) i tractament de la HIC (hipertensió intracranial) Tractament de les fractures 7. Intervencions urgents.
    Forat de trepano: drenatge per un forat.
o Pressió intracranial PIC o Drenatge ventricular Twist-drill: hematoma subdural Craniotomia: Traiem el capçal Esquirlectomia 7.1. Hematoma epidural Epidural: s’ha de drenar. Sagna molt.
        Interval lliure (30%) Fractura temporal Origen arterial Biconvexe Amb fractura (85%) Augment en 48 hores (20%) Urgent Craniotomia 7.2. Hematoma subdural agut.
 Origen venós  Concavo-convexe  Tractament urgent: en menys de 6 hores existeix una mortalitat del 30% i major a aquestes 6 hores augmenta fins al 90%.
 Craniotomia 8. Maneig en UCI.
Monitorització neurològica: - - PIC: pressió intracranial. Fent un forat i posant un sensor de pressió.
Saturació de O2: golf jugular.
o PCO2= 30-35 mmHg o PaO2 major a 70 mmHg o Hemoglobina Hb majora a 9 g/L Metabolisme cerebral: microdiáisis (lactat) Cap a 30 graus: disminuir la pressió per gravetat Analgèsia i sedació.
Descartar convulsions (EEG) Mantenir la homeòstasis: euvolemia sense glucosa, evitat la hipertèrmia.
9. Complicacions tardanes.
 Epilèpsia: 50% apareix en fractures amb enfonsament. Aquesta pot ser d’aparició primerenca, en menys de una setmana, o tardana en un any. (cicatriu que s’irrita)  Fugues de líquid cefaloraquidi: fractures en la base. Hipotensió intracranial o infeccions (comunicació amb zones habitualment de molts gèrmens, el nas). Si dura més de una setmana es procedeix al tractament quirúrgic.
 Síndrome postonmocional: lesió neuronal  Lesions dels parells cranials  Hematoma subdural crònic.
...