T2. Tècniques aplicades a l'evolució humana (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Biologia humana
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

T2. TÈCNIQUES APLICADES A L’EVOLUCIÓ HUMANA CONCEPTES BÀSICS Els fòssils són vestigis en substrat petri d’antigues criatures vives de diferents tipus i que poden trobar-se en els estudis geològics de la superfície terrestre.
Aquestes restes fòssils no es limiten a les parts dures petrificades d’aquestes criatures sinó també a restes sense alterar, impressions, vestigis o motlles que deixen en diferents substrats geològics, les diferents parts anatòmiques d’organismes que no són de l’època geològica actual.
D’allò que va viure, es conserva només una part i d’aquesta part només es troba una petita part i en temps diferents. Per tant, classificar aquests descobriments costa molt ja que a vegades, si es troben poques peces, pot induir a la confusió.
- Mètodes d’anàlisi del registre fòssil des de l’estudi morfològic Des de l’estudi morfològic, tenim el concepte de cronoespècie, que està formada per una espècie dins d’un període concret de temps, l’analogia (convergència) i homologia (divergència), el caràcter ancestral i el derivat. A partir d’aquí, es construeixen els arbres filogenètics, que són arbres familiars de grups particulars que mostren com les espècies es relacionen les unes amb les altres.
ESCALES CRONOLÒGIQUES Poden ser arqueològiques o temporals. Les arqueològiques són les quan l’home ja és home i tenim elements com eines... Si no tenim res, s’utilitzen les geològiques.
Les unitats de temps comencen amb molts milions d’anys que es van reduint. Les cronostratigràfiques són cadascun dels volum de roques estratificades diferenciades per la seva edat i que estan delimitades per horitzons cronostratigràfics.
MÈTODES DE DATACIÓ Permeten donar una cronologia. N’hi ha de dos diferents; els relatius i els absoluts.
- Els mètodes relatius Daten de manera relativa, és a dir, es data dins d’uns límits amplis, sense un espai concret. Fa servir molt l’estratigrafia, que és la superposició de capes – dipòsits superiors que són més joves que els dipòsits inferiors. La biostratigrafia i la datació relativa estan basades en el contingut fòssil de les roques. La correlació faunística es basa en la relació entre l’estratigrafia i l’estudi dels fòssils, amb uns fòssils guia, que contenen els diferents estrats. Va de més antic a més modern i indiquen com una espècie ha evolucionat. Els fòssils guia són restes de plantes o animals prehistòrics que aporten informació sobre l’edat dels sediments i de les restes als que envolten. La tipologia descriu i classifica els diferents tipus d’útils de pedra, os, metall i ceràmica trobats. Es recolza en l’estratigrafia. És possible reconstruir sèries evolutives temporals des de la més antiga a la més moderna i establir correlacions entre els estrats d’un jaciment i altres. Ens permet saber en quina cronologia ens trobem.
- Els mètodes absoluts Es data absolutament, de manera concreta. Hi ha diferents mètodes; la dendrocronologia, l’anàlisi de varves, la termoluminiscència, el paleomagnetisme.
La dendrocronologia fa referència als anells dels arbres, que daten concretament.
Si cada anell és un any, podem saber quants anys té i quins han estat els episodis climàtics. L’anàlisi de varves és un dipòsit estacional de sediments format per l’aigua de la fusió de les geleres. El recompte i la medició del gruix de les varves permeten datar el jaciment. Les làmines clares corresponen a l’estiu i les làmines fosques corresponen a l’hivern. La termoluminescència és l’acumulació d’energia que pot ser alliberada en escalfar-se de nou. La quantificació de la seva intensitat mesura l’antiguitat del cristall sotmès a l’anàlisi. Només és aplicada a la ceràmica i a la pedra foguera cremada. El paleomagnetisme; el camp magnètic de la Terra, a intervals regulats, ha invertit la seva polaritat. Quan les roques es formen, la direcció del camp magnètic queda registrada en l’orientació de les partícules que contenen ferro. El darrer canvi de polaritat magnètica es va produir fa 780.000 anys.
Els mètodes radiomètrics es basen en la desintegració radioactiva. Es fonamenten en dos principis; en alguna acció (escalfament de les roques durant una erupció volcànica o el fet de quedar enterrat alguna cosa). La descomposició radioactiva s’anirà acumulant progressivament, en el que constitueix un registre del pas del temps.
MÈTODES DE RECONSTRUCCIÓ AMBIENTAL Com fem aquestes reconstruccions? Doncs podem partir de l’estudi de la terra, del mar i dels gels. Sabent com vivien les persones d’aquella zona ens permet saber quin clima hi havia. Pel que fa als gels, són els casquets polars de Groenlàndia i l’Antàrtida els que han donat als paleoclimatòlegs les informacions més abundants pel que fa a les últimes glaciacions.
On es busquen sondejos? En el cas de terra, en aiguamolls, en llacs, en sediments fluvials i en dipòsits arqueològics. Per què en aquestes zones? Perquè la mateixa aigua serveix de trampa, és a dir, a l’estar-hi aigua estancada acabarà dipositant.
Es fan estudis d’isòtops com els isòtops de carboni i nitrogen i ho fan mitjançant l’alimentació, ja que trobem aquests compostos en la nostra alimentació.
En condicions climàtiques, s’estudia l’isòtop d’oxigen. La proporció entre l’oxigen 16 i 18 serà diferent depenent de l’estació en la que estiguem, sigui hivern o estiu.
Es té en compte el cicle de l’aigua.
...