Tema 3.2 Fisiologia Animal (FIA) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Fisiologia animal
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 09/07/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Inclou els apunts del tema 3.2 corresponents a l'assignatura de Fisiologia Animal. Tiroide i hormones tiroïdals. Glàndules paratiroïdals, cèl·lules C i regulació dels nivells de calci.

Vista previa del texto

Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL 3.2.
- Tiroide i hormones tiroïdals. Glàndules paratiroïdals, cèl·lules C i regulació dels nivells de calci Tiroide. Glàndules paratiroïdals. Cèl·lules C La tiroides és una glàndula però fa dos lòbuls molt separats i tendim a parlar en plural.
Està situada a la base del coll, per davant de la tràquea i els dos lòbuls estan situats frontalment i cap als costats. Excepcionalment pot prendre dimensions molt grans (problema que comentarem més tard).
Està controlada des de l’hipotàlem i és una hormona liposoluble. L’hipotàlem secreta la neurohormona alliberadora de la tirotropina (TRH) i aquesta hormona hipotalàmica allibera la tirotropina (TSH) a l’adenohipòfisi.
TSH = hormona estimuladora de la tiroide, tirotropina TRH = hormona alliberadora de la tirotropina TSH és la que controla l’activitat globalment de la glàndula tiroidea, estimula el creixement, l’activitat metabòlica, la captació dels elements necessaris per la síntesi d’hormones i la síntesi d’hormones. Fan tot el procés, controlen l’activitat total d’una estructura glandular. Això és important.
Què és el que fan les hormones tiroïdals?  incrementa el metabolisme, creixement i desenvolupament i incrementar l’efecte de les catecolamines. La funció clara és l’increment del metabolisme. Quan hi ha secreció d’hormones tiroïdals totes les activitats metabòliques de tots els teixits de l’organisme s’activen, no és una hormona que actua en un teixit concret d’un lloc concret. És absolutament generalitzada l’activitat al cos. L’activitat metabòlica del teixit és activada perquè l’hormona facilita l’arribada d’oxigen i substrats als teixits. Aporta el que el teixit necessita per incrementar l’activitat metabòlica.
Com fa que arribi combustible i oxigen als teixits?  activa la circulació sanguínia, la reabsorció de nutrients al tub digestiu, activa la formació a nivell de fetge la síntesi d’eritropoietina (aquesta actua incentivant la formació de glòbuls vermells) i 1 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL aquesta fa que incrementi l’expressió de l’hematòcrit (quantitat d’hematies o glòbuls vermells de cada mil·lilitre de sang, ara transporta més oxigen que abans).
Espais on s’emmagatzema l’hormona dins el teixit tiroïdal. Els fol·licles glandulars.
Sempre hi ha disponible una reserva de l’hormona quan es necessita.
Tot i que és una hormona que es sintetitza a partir de la tirosina, la molècula final és una molècula iodada (incorpora iode) i la unió de les dos tirosines amb el iode dóna lloc a una molècula hidròfoba i es comporta de manera d’una hormona lipídica.
En funció de la quantitat de iodes que transporten seran T4 (transporten 4 iodes) i T3 quan perd un iode. La forma sintetitzada porta 4 iodes i al procés de secreció o transport una part pot perdre un iode i transformar-se en una T3 (forma més activa). La T3 és la que quan l’hormona entra a la cèl·lula penetra directament a les cèl·lules diana travessant la membrana lipídica i la membrana nuclear i, per tant, finalment la forma activa és la T3.
T4 = tiroxina o tetra-iode-tironina.
T3 = tri-iode-tironina.
No hi ha hormona inhibidora. L’adenohipòfisi secreta la TSH i aquesta estimula la secreció de la T3 i la T4. Quan els nivells de T3 i T4 circulant en sang fan retroalimentació negativa sobre l’hipotàlem i es deixa de secretar TRH.
Les hormones tirodes T3 i T4 poden arribar a nivell cel·lular però realment la que finalment serà activa a nivell nuclear i reconeguda pel receptor de la cèl·lula és la T3. Les substàncies generades són les que intervindran a nivell metabòlic. L’efecte a cada teixit pot ser diferent. Tot va tenint les seves pròpies conseqüències.
2 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL Un efecte que s’evidencia de la hormona tiroidea és la producció de calor causada per l’increment de l’activitat metabòlica. Pot incrementar la temperatura corporal i per això les hormones tiroides són importants en climes freds.  Ajuda a mantenir el calor corporal. Aquesta funció, quan diem que les hormones tiroides són importants pel creixement és perquè potencien el creixement indirectament a base d’activitat metabòlica incrementada.
També són molt importants durant el procés de diferenciació, al desenvolupament embrionari per la diferenciació de molts teixits durant l’embaràs.
Les hormones tirodes estimulen la secreció d’hormona del creixement. També influeixen al creixement per aquest motiu, indirectament a través de l’hormona del creixement.
L’actuació de la tiroides és fonamental a desenvolupament d’animals per poder realitzar la metamorfosi, són indispensables pels canvis de teixits dràstics.
3 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL La importància en aquests processos de desenvolupament embrionari es recomana a embarassades prendre aliments rics en iode per assegurar l’activitat de les hormones tirodes, a falta de iode no es dóna l’actuació d’aquesta hormona correctament (no es produeix correctament perquè la seva estructura està formada per iode) i es necessita ingerir iode perquè no el fabriquem nosaltres.
Goll (bocio) és un creixement anormal de la tiroides. Quan hi ha hormona tiroïdal en sang aquesta és la que inhibeix la secreció de TRH. Per formar hormones tiroïdals necessitem iode i necessitem ingerir-lo amb l’aliment. Quan hi ha iode disponible es sintetitzen les hormones tiroïdals i aquestes a partir d’un cert nivell inhibeixen. Però si no hi ha prou iode no hi ha ningú que freni aquest procés, la TSH segueix estimulant la tiroides i s’incrementa el teixit tiroïdal perquè ja hem vist que també interfereix en el creixement de tot el cos (estimula la secreció d’hormona del creixement). Ara està controlat perquè la sal que consumim és marina i conté iode, aquesta es la forma d’ingerir iode més bàsica que tenim. La hormona no es forma sense iode però la glàndula sí. Falta de la hormona tiroide i els símptomes són semblants a hipotiroïdisme.
Hipotiroïdisme o hipertiroïdisme  funcionament anormal de la glàndula, o massa activa o massa lenta. Hi ha diferents graus en funció del nivell de treball d’aquesta glàndula.
Els símptomes estan lligats a l’activitat: → Si hi ha molta activitat (híper) de la glàndula hi ha molta activitat metabòlica, els teixits treballen àmpliament i sempre tenen calor. L’activitat cardíaca està molt activada i produeix taquicàrdia, la mobilitat intestinal és massa activa i té diarrea. Al tenir molta activitat mengen molt però s’aprimen molt perquè hi ha molta activitat cel·lular. Tremolors, sudoració...
→ Les que tenen poca activitat (hipo) de la glàndula tenen poca activitat metabòlica, s’engreixen tot i no menjar, fred, lentitud al funcionament del cor, estrenyiment...
4 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL Al teixit de la tiroides podem trobar altres glàndules enganxades (però funcionen independentment de la tiroides).
- 4 glàndules paratiroïdals  secreten l’hormona paratiroïdal o paratirina.
- Cèl·lules secretores o cèl·lules C  secreten la hormona de la calcitonina.
Les glàndules paratiroïdals i cèl·lules C estan regulades pel calci sanguini, són una parella de glàndules que regulen el nivell de calci a la sang. És imprescindible per una sèrie de funcions fisiològiques i es mantenen els nivells en sang. Sempre ha d’haver-hi uns nivells fixes, però no s’ha d’acumular perquè causaria problemes.
Processos bàsics que depenen del calci: - La neurotransmissió (pels canals de voltatge).
Els teixits esquelètics, (el sistema nerviós no funciona sense calci i els ossos i dents necessiten carbonat calci).
La mitosi necessita calci.
La transmissió de moltes hormones necessiten calci (segon missatger important com la calmodulina).
Com són processos dependents de calci, sempre ha d’haver-hi una concentració disponible. Passa una cosa simular al sistema de regulació de control dels nivells de sucre en sang (insulina i glucagó): - La paratirina o hormona paratiroide se secreta quan els nivells de calci en sang disminueixen perillosament. Aquesta hormona busca calci on hi hagi, on pugui haver-hi.
→ El primer que fa és incrementar l’absorció de calci a nivell intestinal i renal.
És imprescindible la vitamina D per captar calci, intermediari. Si hi ha hormona però no hi ha vitamina no és dona l’absorció calci.
→ L’hormona també promou l’activació de les reserves de vitamina D.
5 Natalia Mingorance García 3r Biologia – UdG UNYBOOK: nattymg23 FISIOLOGIA ANIMAL → A nivell renal s’evita la pèrdua de calci a l’orina, promou la reabsorció de calci a nivell renal per evitar perdre-la a la orina.
→ Activa els osteoclasts o cèl·lules que destrueixen els ossos per alliberar el calci esquelètic, el calci dels ossos. Hi haurà absorció intestinal. Hi ha un procés de descalcificació òssia (funció més perillosa de la hormona).
Quan els nivells de calci (ja sigui pe processos naturals o bé per processos que ha produït la pròpia hormona) es restauren en valors normals, es considera que és més adequat és mantenir els nivells de calci a la sang i el nivell de la hormona disminueix progressivament fins a desaparèixer per complet (quan el calci està a seu nivell òptim). Sempre és la presència de calci la que fa que la hormona deixi de secretar-se.
- En canvi, la calcitonina se secreta quan els nivells de calci en sang pugen (com a conseqüència de l’acció de la hormona paratrina).
Ara els nivells de calci superen la quantitat necessària per absència de la hormona paratrina i automàticament es produeix la secreció de l’hormona calcitonina a partir de les cèl·lules C o parafol·liculars. En aquest cas són cèl·lules que es troben disperses entre els fol·licles de la tiroides (de la glàndula) però són independents d’aquesta.
→ En aquest cas la calcitonina només és secretada si els nivells de calci són superiors en sang i aquesta facilita l’absorció de calci per part dels ossos i bloqueja l’acció dels osteoclasts, dominant sobre l’activitat que havia posat en marxa la paratrina.
→ Bloqueja la reabsorció del calci a nivell renal i facilita que s’excreti via orina l’excés de calci a la sang.
Aquesta hormona es subministra durant la vellesa per frenar la pèrdua de calci dels ossos. Ha d’haver reabsorció de calci renal i intestinal. Si no hi ha vitamina D no es pot donar aquesta reabsorció, no funcionen les hormones. La vitamina D ha d’acompanyar aquesta activitat hormonal.
6 ...

Tags:
Comprar Previsualizar