3. Aprenentatge i cc (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia basica 1
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 19/05/2016
Descargas 5

Vista previa del texto

L’APRENENTATGE - A través d’aquest no només adquirim habilitats acadèmiques, també el coneixement necessari per funcionar a la nostra vida diària.
Té un paper fonamental en l’adquisició d’habilitats com conduir, cuinar...
Consisteix en aprendre conductes que permetin adaptar-se millor a l’entorn (a vegades es produeix una manipulació de l’entorn).
Característiques experimentals:  No es pot experimentar amb infants a no ser que els pares ho autoritzin i la investigació estigi autoritzada pel comitè.
 Les gàbies o laberints per fer experiments eren dissenyats en funció de la grandària de l’animal. Els experiments busquen que l’animal aprengui el recorregut i arribi a la meta sense cometre erros (aturar-se, agafar un desviament incorrecte o el ratolí intenti saltar una tanca) i lo més ràpid possible. Hi ha laberints tancat i aeris. En el primer el ratolí no té visió de profunditat (gir esquerra/dreta o final) i en el cas del segon pot veure el que hi ha al seu voltant (pot tenir parets però que no impedeixen la visió de la profunditat i pot tenir una informació diferent).
 Els animals sempre estan en gàbies diferents a les dels seus habitats.
 Tenen un ritual de tractament pactat, tots els investigadors els utilitzen: agafar el ratolí pel llom darrera del cap; posar noms als ratolins (posar pòsits a les gàbies per identificar); el tracte es força escorat.
 Als ratolins se li utilitza com a reforçador l’aigua amb sacarina ja que és la seva preferència (descobert amb el temps).
Dues maneres d’aprenentatge: - Condicionament clàssic.
- Condicionament instrumental o operant (Skinner): Presència de reforços.
L’adaptació d’un organisme al seu medi suposa bàsicament dos conjunts de capacitats: - Disposar d’informació sobre els canvi del medi - Disposar de les conductes que permetin ajustar-se a aquests canvis de la forma més adequada per la supervivència.
Definicions d’aprenentatge: Representar l’establiment d’associacions noves entre unitats que prèviament no estaven associades. (campana-menjar) estímul-comportament-conseqüències L’aprenentatge és un canvi de conducta observable causat principalment per esdeveniments ambientals.
L’aprenentatge ha de ser analitzat en termes d’esdeveniments externs i de respostes a aquests esdeveniments. Mai s’explica per processos mentals o característiques internes de l’individu.
De tal forma que la conducta futura d’un organisme es poden controlar, sempre que els esdeveniments que la causen siguin controlables.
E–R–C Qualsevol canvi més o menys permanent de la conducta produït per l’experiència.
Tendència a millorar amb l’execució.
Procés que es manifesta per canvis adaptatius de la conducta individual com a resultat de l’experiència.
Definicions dins d’una línia cognitiva (inclouen els processos mentals o cognitius): - Procés que té lloc dins de l’individu i que s’infereix per canvis específics del comportament.
Canvi en els processos mentals i en el coneixement.
Es denomina aprenentatge a l’adquisició de comportament i informació a partir de l’experiència, és a dir, de la interacció amb el medi (Penzo, 1995).
a) Interacció activa: L’organisme per si mateix inicia la conducta b) Interacció reactiva: Conducta iniciada per un estímul, clarament objectivable.
DEFINICIÓ COMPLERTA: Aprenentatge és el procés mitjançant el qual s’origina o canvia una activitat davant una situació donada, sense que el canvi pugui ser explicat per tendències reactives innates, maduració o estats temporals de l’organisme. (per exemple, drogues, fatiga..) (Hilgard i martin 1940?) En resum, per que es produeixi aprenentatge cal: - Canvi en el comportament - Relativament permanent (si després de la campana no hi ha menjar en nombroses ocasions la conducta s’extingeix) - Resultat de la pràctica FORMES D’APRENENTATGE: - - Habituació/sensibilització (pre-aprenentatge) Associatiu: A. Associacions entre estímuls el·licitadores de R, o condicionament responent.
B. Associacions entre respostes i conseqüències, o condicionament operant.
Aprenentatge cognitiu:  Per insight o descobriment  Observació o modelat  Verbal o simbòlic INNATISME – APRENENTATGE PATRONS INNATS: Reflexos (simples o complexos) - Instints (patrons fixes d’acció) - “Impronta” (apego) PRE-APRENENTATGE (o conductes elementals apreses) - Habituació - Sensibilització - Inhibició PATRONS INNATS: Els reflexos Base de tot condicionament pavlovià.
Els reflexos són la unitat de conducta innata més simple.
Són respostes universals dels organismes,automàtiques, involuntàries, determinades per estímuls fixes que produeixen reaccions delimitades, altament predictibles.
PATRONS INNATS: Els instints o patrons d’acció fixa Conductes funcionalment més complexes que els reflexos. Són seqüències estereotipades de respostes, comprenen comportaments complexes propis d’una espècie particular, que succeeixen d’una manera similar en una determinada seqüència.
Es consideren l’energia que indueix respostes innates, naturals, no apreses, dels organismes de cada espècie, orientades a la supervivència o conservació.
Ex: Rituals d’aparellament, conducta migratoria...
PATRONS INNATS: La impronta (emprempta) Es tracta d’una habilitat d’aprenentatge pel qual els organismes de certes espècies extreuen informació específica de l’entorn que provoca alteracions en la seva conducta. Es produeix ràpidament, en un període crític, es resistent a l’extinció i té un efecte durador. (lawrence -ànecs) FORMES DE PRE-APRENENTATGE Les conductes pre-associatives (on l’associació no està gaire clara) són realment formes simples d’aprenentatge. No són conductes netament innates doncs depenen, en part, de la experiència de l’organisme.
Constitueix modificacions comportamentals on la R no és producte del desenvolupament de cap associació nova, però comporten modificacions en la intensitat de la resposta reflexa.
Habituació: Consisteix en la disminució i eventual desaparició de la repetició de l’estímul que l’havia originada. Ex: El so d’un xiulet pot espantar-nos la primera vegada però si es repeteix en un període de temps curt l’ensurt desapareix.
Sensibilització: Procés invers a l’habituació. Es refereix a l’increment a la tendència a respondre a un estímul com a resultat de respostes prèvies a aquest estímul (experiència).
Alteracions en la conducta degut a un augment de sensibilitat. Ex: Un xiulet que té lloc en un carreró fosc pot incrementar l’espant.
Associació: La conducta es pot iniciar en la primera via però el seu manteniment es dóna a partir dels reforços (segona via): A. Associacions entre estímuls el·licitadores de Resposta, o condicionament responent (clàssic).
B. Associacions entre respostes i conseqüències, o condicionament operant o instrumental (Thorndike).
Aprenentatge cognitiu: intervé d’alguna manera el pensament, que té diferents formes: insight, observació o modelat.
APRENENTATGE ASSOCIATIU  CONDICIONAMENT CLÀSSIC Procediment que es refereix al condicionament pavlovià i forma part de l’aprenentatge associatiu.
Condicionament: l’establiment d’una nova relació funcional entre l’estímul (element del medi  sempre pertanyen a l’entorn) i una resposta (element del comportament de l’organisme sempre comportament).
Objecte d’estudi: Forma d’associació entre estímuls entre ells i entre estímul i resposta.
Els estudis de condicionament de respostes es centren en relacions fisiològiques (objectives) en que tota conducta són moviments musculars i els estímuls es poden trobar en medi intern o extern (baixada de sucre en sang o so d’una campana).
La reflexologia russa postula que la base de la psicologia està en els reflexos, amb els quals organismes aprenen a adaptar-se (amb canvis en el comportament) i detectar canvis en l’entorn.
El reflex incondicionat: connexió nerviosa innata i duradora entre un estímul precís i una acció o resposta fixa del organisme. Es tracten d’un conjunt de reflexos innats, vinculats a l’evolució de l’espècie, i no hi ha prova de que les conductes són apresses. Els vincles amb la resposta es consideren fixes i inamovibles, en condicions normals i adequades (requereix un grau de consciència).
El reflex condicionat: associacions nervioses temporals entre qualsevol element del medi ambient i alguna resposta de l’organisme. Associació apresa entre un esdeveniment del medi i alguna resposta disponible dins del repertori conductual de l’espècie.
Exemple: condicionament salival del gos: la carn introduïda a la boca (EI), resposta de la salivació (RI)  conducta reflexa; quan s’observa que amb l’estimulació de la campana saliva, tenim una conducta apresa; condicionament, estímul de medi amb propietat de condicionar al qual el segueix la resposta condicionada.
La resposta és la mateixa, però es diferencien en l’estimulació.
Reflex incondicionat: resposta innata el·licitada per un estímul (“automàtica”, instintiva).
Estímul: tot canvi o fracció de canvi en l’ambient que provoca una determinada activitat en un organisme. Ha de ser prou significatiu i intens perquè l’organisme el pugui captar i processar.
Resposta: qualsevol activitat d’un organisme.
El condicionament de resposta és un procés pel qual un estímul que precedeix o acompanya sistemàticament l’estímul incondicionat arriba a adquirir el valor de senyal i a provocar la resposta reflexa. Aquests senyals apresos, informen de que un esdeveniment està a punt de produir-se.
CONDICIONS DELS EXPERIMENTS DE PAVLOV:  Gossos immobilitzats  S’haurien d’aïllar tots els gossos  No totes les variables estranyes controlades  Treballa amb la salivació que és una conducta reflexa nerviosa EI  RI Menjar Salivació EN  - produïda al tocar amb la llengua el menjar.
 Fa sonar un instrument no familiar (metrònom) abans de donar el menjar.
 Resultats: 1. Salivava quan veia el menjar 2. Relacionava el soroll del metrònom amb el menjar.
 So  - EN + EI  RI So + Menjar  Salivació La resposta és psíquica (reflex psíquic) apart d’acompanyar una acció conductual.
EC  RC So  Salivació Un reflex, constituït per un estímul incondicionat específic que provoca una resposta incondicionada especifica.
Un estímul neutre per la resposta especifica anterior, precedeix sistemàticament l’estímul incondicionat. Per si sol no pot fer que l’organisme efectuï la resposta incondicionada especifica.
L’estímul incondicionat: quan es presenten repetides vegades l’associació d’EN+EI, l’EN passa a perdre neutralitat per començar a provocar la resposta reflexa, per tant es convertirà en EC (EC  RC). En condicions experimentals òptimes, hi ha prou amb unes 12-15 associacions per provocar el condicionament.
Perquè sigui factible l’EN he de precedir sempre a l’estímul incondicionat, si es canviessin d’ordre el condicionament no es produiria, perquè el valor informatiu de l’estímul seria nul (si el gos ja menja no atén el metrònom). La complicació no altera en res la seqüència.
El condicionament de resposta està vinculat als següents principis bàsics:  Adquisició del comportament: procés mitjançant el qual un organisme adquireix un nou comportament, perquè ha estat condicionat o ensinistrat. Aquesta adquisició està vinculada a les repeticions de la seqüència RC-EI. Si n’augmenta la regularitat ho fa també la força i rapidesa de RC. Perquè el condicionament és consideri adquirit hi ha d’haver un 80% de respostes davant l’EI. Si no arriba no serà adequat i s’haurà de seguir repetint. Els condicionaments són temporals, si l’EI no va seguit de l’EC l’organisme ho detectarà i la RC començarà a disminuir fins extingir-se.
 Extinció del comportament (RC): és el procés que condueix a la progressiva disminució de la RC perquè l’EC no va associada a l’EI. Per desprogramar un condicionament es necessiten unes 20 associacions amb absència d’EI (per fer l’associació calien entre 12 i 15). En el cas de l’experiment de Pavlov, quan s’extingí l’associació, de tant en tant el gos salivava en escoltar el so del metrònom. El condicionament de vegades implica no efectuar la resposta, no salivar amb el so, llavors deixava de tenir valor adaptatiu.
 Recuperació espontània: és la recuperació d’una RC extingida tres un període de descans. Això mostra que la extinció no es oblit, sinó un nou aprenentatge que substitueix l’anterior, en el que es detecta la relació EC-EI ja no funciona. Si fos oblit s’haguessin necessitat les mateixes associacions que en un principi, però en la segona fase com la connexió ja hi era amb (5 o 7) menys associacions tornava a detectar-se la conducta. Amb això Pavlov comprova que existeix una connexió sinàptica creada en el SN de l’animal i que es manté.
 Generalització: és la tendència de l’organisme a emetre les mateixes RC davant els estímuls semblants qualitativament i quantitativament a l’EC (ús de diferents campanes). Per tant es generalitza la resposta a estímuls propers; tot i això no sempre és útil adaptativament, llavors s’ha d’aprendre a discriminar.
 Discriminació: és el procés a través del qual s’aprèn a respondre de forma condicionada només davant un EC determinats però no davant d’altres semblants.
Altres formes de condicionament excitatori: 1. Condicionament de segon ordre: EN + EI  EI EC  RC EN2? (per exemple una llum potent) Si s’introdueix un nou EN l’associació es produeix entre EN2 + EC, sense necessitat d’EI per aconseguir la mateixa RC. Després de successives associacions apareix un nou EC acompanyat de la RC.
EN2 + EC  RC EC2  RC Es pot fer en condicions experimentals però es necessita que l’EC sigui tenir el seu valor. En humans no podria haver EN4, en animals s’arriba fins EN7.
(El llenguatge, per donar significat a les paraules; valor adaptatiu adequat. ) 2. Contracondicionament: és més elaborat, aprenentatge associatiu. Els organismes no fan les mateixes respostes condicionades que aprenen sinó que el que aprendran és a emetre una resposta contrària. Treballen amb conductes antagonistes, cap organisme pot simultàniament presentar simpatia i hostilitat, entre ells simultàniament són incompatibles. Es busca la forma d’establir els aprenentatges en què una RI serà substituïda per una altra incompatible. Una part de teràpies psicològiques intenta que els individus substitueixin les respostes negatives, per la incompatible, respostes de benestar; condicionament de contraris.
EC1  RC1 EI  RI [EC1] EN – EI  RI Necessitem dues respostes reflexes contràries. En primer lloc, necessitem un nou EI  RI (una resposta reflexa contrària a la RC de la conducta que busquem).
Com si es tractés de condicionament de segon ordre, l’antic EC tindrà valor d’EN en el nou aprenentatge i s’aparella amb l’EI que donava la RI contrària a la RC de forma que quan sorgeixi l’EC anirà seguit d’una RC (contrària a la RC1); això passa gràcies a que l’EC és condicionat i l’altre no és après (la salivació). En el nou aprenentatge EC que continua sent el mateix, anirà seguit duna RC contrària a la originària. Produeix un canvi, per a contraris, en la RC davant el mateix EC.
En el contra condicionament no saliva amb el so de la campana sinó que es produirà una reacció reflexa defensiva davant una descarrega elèctrica (RI defensiva) consistent en reaccions de l’organisme (actitud d’intimidar i atacarà) que bloquejaran la salivació.
Si es repeteix l’associació de so + descàrrega, la RC serà no salivació. EC sempre és el mateix, el canvi es vincula a la RC.
Contracondicionament: la RC passa a ser la contrària i l’EC es manté (en el condicionament de segon ordre no hi ha canvi de resposta sinó dels EC (primer a la campana i després condiciona a la llum i la resposta sempre salivació)).
Condicionament inhibitori: Entrenar o condicionar perquè s’inhibeixi la resposta, perquè no es faci conducta. Els organismes aprenen a predir l’absència (o disminució de la força, o del valor) de l’EI; disminuint, en conseqüència, la probabilitat o magnitud de resposta.
Tot i que es doni l’EI un determinat estímul informarà a l’organisme de que no anirà acompanyat d’EC, per tant la RC no tindrà sentit, i se la podrà estalviar (tot hi que soni la campana no vindrà l’aliment).
Ha de tenir lloc dins d’un condicionament excitatori, actuarà sobre R expiratòries sinó no hi hauria res a inhibir. S’identifica un element més en aquest condicionament, un altre EC que indica la pròxima no aparició de l’EI (que provocaria la RC). És una conducta inhibitòria ja que l’EC fa disminuir la RC. EC + EC-  disminució RC.
Exemples vida quotidiana: semàfor en vermell o presència policia  conducta de frenar. Pot canviar si el policia dona ordre de passar, la conducta de frenar queda inhibida, per la posició de l’altre estímul que obliga la inhibició.
Condicionament emocional: Les respostes de tot tipus es poden condicionar fins i tot les respostes emocionals. Vinculat a diferents formes de tractament de neurosis experimentals es poden crear estats anòmals en la manifestació de les emocions (demostracions fetes amb animals).
Neurosi: patiment psíquic, inestabilitat anímica en els individus, generalment acompanyada de somatització. Els individus tenen consciència del seu malestar, ansietat o por. Es tracta d’una conducta inadaptada, persistent i de difícil extinció. Queda limitat a la psicoanàlisi. Els conductistes volien demostrar que als estats de neurosi s’arribava per condicionament, processos anòmals no acompanyats de la bona adaptació. Han de partir de procediments que ho demostren empíricament.
Pavlov va fer experiments amb l’eina dels cercles, animals condicionats per un cercle = menjar i comporta salivació, o el·lipse = descàrrega elèctrica. En aquest casos l’animal es pot preparar per l’estímul que rebrà perquè és segur (cercle=menjar, El·lipse=descàrrega). Si més no es va incorporar una figura ambigua que no deixava clar a l’organisme que succeiria desprès. Davant d’això reaccionaven igual que els malalts neuròtics: es mostraven neguitosos, com si ploressin, intentant fugir...
Hi ha altres maneres de trastornar als animals, Karn fer-ho amb una forma nord americana d’utilitzar un laberint tipus T seguit de dos girs a la dreta o esquera segons el gir escollit en el punt T. La decisió és inútil, és indiferent el que decideixis que tornaràs al mateix lloc.
...