Biodiversitat - Tema 3 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Biodiversitat
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 02/03/2015
Descargas 28
Subido por

Vista previa del texto

BIODIVERSITAT TEMA 3: BIODIVERSITAT, COMUNITATS I SISTEMES APUNT HISTÒRIC Món antic (Aristòtil): harmonia entre organismes i ambient  teníem un TOT i aquest TOT no s’entenia estudiant per parts.
s. XVIII-XIX: estudi per parts, segmentat, difícilment es pregunten per la globalitat s. XX: ciències de síntesi, més integradores. Ecologia tres blocs per separat: poblacions, comunitat (biodiversitat) i ecosistemes (funcionament).
Ecologia i societat: Hipòtesi GAIA (Lovelock, 1979): tot el planeta era com un organisme i cada element eren aparells que interactuaven. La contaminació, el forat en la capa d’ozó són malalties que afecten a l’organisme.
Ecologia i ciència:   Hipòtesi biodiversitat-estabilitat: com més biodiversitat l’ecosistema és més estable.
Hipòtesi de la redundància d’espècies (funcionals) Congressos: intenten proposar què s’ha d’estudiar.
Exemple: hi havia una relació entre els diferents organismes d’un ecosistema i aquests interaccionen amb ecosistemes diferents.
Els organismes actuen amb el medi i han anat canviant les seves condicions.
RELACIÓ ENTRE BIODIVERSITAT I ESTABILITAT Qualitats que mesurem d’un ecosistema o una comunitat:    Resistència: capacitat de no modificar-se davant una pertorbació; el grau de canvi d’una variable com a conseqüència d’una pertorbació.
Resiliència: capacitat de recuperar-se després de ser alterada per una pertorbació.
Persistència: duració de l’estructura de la comunitat.
1 BIODIVERSITAT  Connectància: com els diferents elements d’una comunitat estan connectats. Com més punts de la xarxa tròfica estan connectats. Proporcions entre les interaccions interespecífiques reals i les potencials.
És molt important a l’hora de tenir en compte aquestes relacions.
Biodiversitat-estabilitat: a) Relació força complexa: depèn del tipus d’ecosistema b) Hipòtesi biodiversitat-estabilitat: les espècies es diferencien en els seus atributs/trets i en els ecosistemes altament diversos les pèrdues d’espècies per una pertorbació `poden ser compensades per altres espècies i, per tant, es poden considerar més estables.
Com més tingui d’uns determinats atributs  més estable.
Experiments amb ECOTRONS: sistema aïllat que modifiquem per veure com reaccionen.
o o Major nombre d’espècies  major RESISTÈNCIA Major nombre d’espècies  major RESILIÈNCIA Molt nombre d’espècies Anys 90: ecotrons Poc nombre d’espècies Resultats: perdia de biodiversitat implica menys productivitat i pèrdua de capacitats de resistir les pertorbacions.
Alteració dels serveis que proporciona l’ecosistema.
No a tot arreu hi ha una resposta similar.
REDUNDÀNCIA FUNCIONAL Hipòtesi de la redundància d’espècies (funcionals): en molts ecosistemes hi ha espècies que realitzen un rol similar (espècies redundants).
Rol similar  rol ecològic Com més espècies tinc resistents a la sequera hi haurà més resistència a la sequera.
Com més rols ecològics similars, més estable serà un ecosistema.
Aquestes espècies redundants esmorteeixen aquestes pertorbacions.
o Boscos tropicals (molta biodiversitat): capa de sòl molt pobre, si modifiquem l’estructura del bosc serà molt difícil de recuperar la biodiversitat.
o Esculls coral·lins: necessiten una regeneració perquè continuïn creixent bé, sinó les parts velles deixen de créixer.
Peix lloro: destrueix el carbonat calci i permet la regeneració de l’escull coralí.
Hi ha altres peixos que fan funcions similars.
En el llocs on desapareix el peix lloro l’escull es veu alterat (alterat aquest procés biològic).
Només una espècie fa una determinada funció.
2 BIODIVERSITAT Resultats contradictoris:   Primers treballs: a major complexitat  major estabilitat Treballs posteriors: menor complexitat  major estabilitat Això es degut a: 1. Es pregunten coses diferents 2. Els conceptes d’estabilitat i biodiversitat no els entenien igual 3. Mesuren variables diferents  troben resultats diferents Exemple: En incrementar la complexitat augmenta el nombre d’espècies de plantes que es perden.
A mesura que augmenta la biodiversitat augmenta la inestabilitat (disminueix estabilitat).
increment de complexitat Quan perdem més espècies és menys estable.
Taxa de canvi després de l’experiment: eliminar herbívor És més estable com més interaccions hi ha.
increment de complexitat (major nombre d’interaccions) (Biomassa-h)/(biomassa+h) Resultats contradictoris per les raons exposades anteriorment.
Propostes: A més riquesa de la comunitat: a) Com més espècies hi ha en una comunitat més connectades estan entre elles  si es perd una espècie canvia tot, per tant és molt inestable. Si ha de ser estable haurà d’estar menys connectada.
b) Les poblacions seran menys resilients.
c) A major riquesa els canvis d’abundància i composició seran majors quan s’elimini una espècie.
d) Major resistència: resiliència i persistència no es comporten igual davant d’una pertorbació.
3 BIODIVERSITAT A més connectivitat: a) Haurà de tenir poques espècies per ser més estable. Si jo augmento el nombre d’espècies ha de disminuir la connectivitat per ser estable.
b) A més connectivitat més resilients seran les poblacions.
c) Alta probabilitat de perdre altres espècies si una és eliminada.
d) La composició serà més persistent en el temps.
e) Més resistents pels canvis de biomassa si una espècie és eliminada. Aguantarà més temps les condicions actuals sense canviar, quan perdem una espècie.
Per treure la contradicció aparent: Hipòtesi de l’assegurança: a) A major biodiversitat (riquesa) menor estabilitat (problemes de fluctuacions), però ells la miraven a nivell de la població. Desestabilització de les interaccions internes del sistema.
b) A major biodiversitat menor variabilitat de les propietats de l’ecosistema (els processos de l’ecosistema més estabilitzats). Estabilització degut a les respostes asincròniques de les diferents espècies.
Exemple: augmenta el nombre d’espècies 1. Coeficient de variació de biomassa de les plantes La biomassa de les plantes disminueix al tenir un prat amb més plantes.
2. Flux de CO2: disminució de la variabilitat quan més nombre d’espècies hi ha.
4 BIODIVERSITAT Congrés de París: Hipòtesi central de la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes: trajectòries Marc teòric Dissenyar estudis Interpretar els resultats Ells partien:   Punt inicial  zero de biodiversitat Valor natural de biodiversitat Diferents comportaments seran deguts a les propietats de les espècies. Si les espècies són redundants: arribarà un moment que per moltes espècies que hi hagi aquell procés ja no augmentarà.
Processos discontinus: per unes mateixes condicions por haver-hi dos condicions possibles. Quan ens carreguem un ecosistema per arreglar-lo cal fer més del que hem fet per destruir-lo.
+ nutrients - nutrients Espècies principalment singulars.
biodiversitat Escalonat: hi ha mateixa importància d’espècies redundants i espècies singulars.
Espècies principalment idiosincràtic o impredictibles (no són predictibles) Confusions: a) No sempre és el mateix ordre en que s’afegeixen les espècies, el tipus d’interaccions entre les espècies pot ser diferents segons l’ordre en que es van afegint.
b) Resultats no significatius: no es mesuren canvis del control respecte el tractament.
Idiosincràtic no vol dir absència de canvi, sinó patró impredictible.
RELACIÓ ENTRE BIODIVERSITAT I FUNCIONAMENT DELS ECOSISTEMES: casos concrets Estudi praderies: sí que hi ha relació.
Quan augmenten les espècies també augmenta la productivitat  complementarietat del nínxol. Més combinacions de possibilitats per aprofitar els recursos.
5 BIODIVERSITAT Estudi sòl: no hi ha relació Quan augmenta la biodiversitat no s’observen canvis en els processos ecològics.
Importància dels factors extrínsecs en la regulació del funcionament dels ecosistemes Relació, si existeix, diferent en els diferents compartiments, ecosistemes i nivells tròfics.
No tenim una resposta que funcioni per a tots.
Els científics no es posen d’acord: els resultats es poden explicar per diferents mecanismes de formació d’associacions d’espècies: a) Processis intrínsecs determinístics  complementarietat de nínxol b) Processos intrínsecs estocàstics (natura, experiments): alta biodiversitat  major probabilitat d’incloure espècies productives c) Factors extrínseca (fertilitat, pertorbació, clima) covarien amb la biodiversitat  praderies que tenen més espècies és perquè tenen condicions ambientals més bones 1. Importància relativa dels processos intrínsecs i extrínsecs Debat científic Debat polític Pes de les evidències Pes de la persuasió No s’ha de resoldre (no hi ha una única S’ha de decidir què les correcte i què no solució vàlida; o és una barreja de les (jutges, oracles, polítics, etc) propostes; o és una alternativa no contemplada) Importància dels debat en ell mateix Importància de la conclusió del debat En ciència no és important la conclusió, lo important és el debat.
En el debat públic pesa més la persuasió, s’ha de prendre una decisió.
2. Paper de les espècies dominants: Si les espècies dominants són les que realment controlen el funcionament dels ecosistemes no serà tan important la biodiversitat, sinó les poques espècies dominants.
Canvis de biodiversitat no suposaran canvis importants en el funcionament dels ecosistemes.
Fenòmens que determinen canvis en les espècies dominants (fragmentació, canvis ambientals o canvis climàtics)  suposaran canvis importants en el funcionament dels ecosistemes.
3. Mecanismes d’agregació de les espècies: a) Es selecciona les espècies que tenen un tret biològic, no complementaries  redundants b) Es selecciones les espècies que són complementaries  evitar la competència Exemple: Ambient físic molt estricte agregació per aquelles espècies que puguin suportar les condicions.
6 ...