Questionaris , inventaris i escales (Tema 7) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Avaluació Psicològica
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7: INVENTARIS, QÜESTIONARIS I ESCALES Introducció Quan parlem de qüestionaris, inventaris i escales fem referencia a un ampli grup de tècniques, que són, sens dubte, els més utilitzats i importants en avaluació psicològica. A més a més, són els procediments de recollida d’informació més simples i antics. En general, són protocols estructurats presentats de forma impresa.
 Questionaris: Són preguntes amb respostes dicotòmiques (si/no, verdader/fals)  Escales: conjunt de preguntes amb resposta de: o forma escalar: en les que la resposta pot anar del 0 al 5 si és una escala numèrica o de “res” a “molt” quan és una escala adjectivada.
o Ordinal: es demana al subjecte que digui un ordre de preferència a tres o més elements segons el grau en el que són aplicables o prefereix. Un exemple és l’inventari de preferències vocacionals de Kuder.
 Inventari: Són llistats de problemes o símptomes que poden tenir un format de resposta dicotòmica o escalar-ordinal.
Quan qüestionaris, inventaris i escales han sigut aplicats a amplis grups de persones i s’han obtingut uns barems normatius estem davant un test.
Un autoinforme és qualsevol d’aquestes formes o combinacions d’elles amb informació referida a un mateix. Pot ser considerat com una derivació de l’autobservació i es refereix a la informació verbal que un individu proporciona sobre sí mateix o sobre el seu comportament.
Avantatges i limitacions de la tècnica Avantatges        És una tècnica vàlida per a recollir informació sobre tres modalitats de resposta Es considera un mètode directe de recollida d’informació sobre les respostes cognitives i la experiència subjectiva, ja que no pot ser contrastada mitjançant cap altre mètode.
Reflexa una visió subjectiva Permet recollir informació sobre les situacions en que es dóna la conducta Ajuden a contrastar i a ampliar la informació obtinguda per altres mitjans com l’entrevista Proporcionen informació quantitativa que permet valorar l’evolució del pacient al llarg del procés d’intervenció Té un baix cost: elevada raó cost-eficacia aportant una gran quantitat d’informació en un temps mínim        És de fàcil aplicació Té una senzilla interpretació Té una validesa aparent Alta capacitat predictiva Són insubstituibles a l’hora de realitzar una primera especificació del problema Són imprescindibles a l’hora d’avaluar les conductes problema cognitives i els repertoris bàsics de conducta que poden ser responsables del comportament problemàtic Són útils a l’hora de recollir una primera informació sobre possibles estímuls ambientals relacionats amb les conductes problema, els quals més tard, hauran de ser verificats per mitjà d’altres processaments.
Limitacions       No fan referència a conductes particulars És de difícil aplicació (des del punt de vista de l’avaluat) Es poden donar distorsions en les respostes En molts casos, els estudis de les seves qualitats psicomètriques són insuficients Les dades normatives provenen amb freqüència de mostres petites i estrangeres Per a molts qüestionaris existeixen mostres clíniques o de població general, però no de les dues.
Dificultats de mesura L’estudi de la validesa s’ha convertit en el concepte central dels criteris de qualitat mètrica.
Aquest fa referència a la comprovació empírica de que un instrument mesura el que ha de mesurar.
Fernàndez Ballesteros estableix uns paràmetres per a guiar la qualitat de l’autoinforme:       Contrastabilitat: altres mètodes Accessibilitat a la informació sol·licitada (el subjecte és conscient) Transformació existent entre l’esdeveniment ocorregut i la informació sobre ell Temps transcorregut entre la ocurrència de l’esdeveniment i el moment en el que s’informa (com més llunyana sigui la informació pitjor recordem) Situació estimular a la que es respon Inferències realitzades sobre l’autoinforme Segons això, com més contrastable i accessible sigui la informació sol·licitada i com menys temps passi des de que ha passat fins que s’ha informat, menys transformacions u operacions cognitives requereix i menors seran les inferències realitzades sobre aquesta informació, major serà la qualitat de l’autoinforme.
Distorsions de resposta Aquestes afecten al resultat de l’autoinforme independentment del seu contingut. Les més comuns són:  Simulació o falsejament: El subjecte, voluntàriament, pretén falsejar les seves respostes i amb això el resultat de l’autoinforme. Per a minimitzar l’efecte hi ha dos estratègies: o Donar instruccions al subjecte que el persuadeixin sobre la necessitat o conveniència de no mentir o simular les seves respostes o Incloure escales de sinceritat quan el resultat ens indica el grau de veracitat amb el que ha respòs y de mentides quan la puntuació reflexa el grau de falsejament.
Com a norma general podem esperar un major grau de falsejament en els contextos en els que l’individu espera aconseguir algo (per exemple, una feina) que no en el de la clínica, on el benefici ve derivat de la pròpia exactitud de les preguntes.
 Desitjabilitat social: El subjecte, de forma involuntària en molts casos, dona respostes sobre si mateix consonants amb una imatge socialment acceptable o desitjable. En alguns qüestionaris també s’inclouen escales que mesuren aquest biaix.
 Tendències de resposta: El subjecte respon, de forma estable, en funció del tipus de pregunta exigida i no del contingut dels ítems. Va seguint el mateix criteri de resposta tot l’autoinforme independentment del contingut. Aquest error es veu tant en els dicotòmics com en els que s’utilitzen 3 o més alternatives: o Aquiescencia o assentiment: és la tendència a respondre que si o verdades als autoinformes de dues alternatives, sense tenir en compte el contingut de la pregunta. Encara que també pot donar-se la tendència contraria, respondre que no. En alguns casos s’ha intentat controlar aquest biaix modificant la formulació de les preguntes i invertint el seu significat.
o Errors escalars: en autoinformes amb escales discretes de 3 o més alternatives s’inclou la tendència a respondre als extrems (severitat), amb independència del contingut als ítems, i de forma involuntària, i la tendència a respondre en el centre (tendència central) Existeixen procediments estadístics per a l’anàlisi i/o el control d’aquestes tendències de resposta, però s’implementen en molt poques ocasions.
Com es construeixen Estratègies  Estratègia racional Els qüestionaris elaborats d’aquesta forma, estàn formats per elements o ítems seleccionats per l’avaluador en funció de l’interès del seu contingut per a mesurar la variable desitjada.
Generalment, la seva selecció obeeix a un model teòric com a punt de partida. Aquest tipus d’estratègia ha sigut adoptada principalment per l’enfocament conductual.
 Estratègia empírica Contenen elements que han mostrat la seva capacitat per a discriminar entre diferents grups de subjectes. D’aquesta manera, els ítems elaborats per a mesurar una determinada variables són sotmesos a proves de contrast entre diferents grups que manifesten aquesta variable en diferents graus.
 Estratègia factorial Es sotmeten les dades a una anàlisi factorial, es seleccionen els ítems o elements que obtenen els millors pesos factorials en els diferents factors trobats i es realitza una validació teòrica del constructe estudiat.
La combinació de les diferents estratègies pot dotar als instruments de major qualitat, sent aquesta la tendència que pot observar-se en la construcció de qüestionaris de nova generació.
Ús d’inventaris, escales i qüestionaris L’ús d’aquests varia en funció de la fase del procés d’avaluació: 1. Primeres fases del procés: Identificació i selecció de problemes  Cribatge o proves de Screening Són instruments que s’utilitzen en les primeres fases del procés d’avaluació. Les proves de cribatge no serveixen per a fer diagnòstics, sinó per a detectar o descartar problemes. Aquestes proves aporten un punt de tall, que és un valor a partir del qual un subjecte passa o no passa a un grup. Aquest punt de tall el decideix l’autor.
- Sensibilitat i especificitat: per a que tinguessin una alta garantia mètrica han de tenir una alta sensibilitat i una alta especificitat, per a que no hi haguessin ni falsos positius ni falsos negatius. Les proves de cribatge han de ser més sensibles que específiques: ens interessa més detectar tots els casos positius.
També s’utilitzen per fer prevenció secundària, és a dir, per a detectar el problema quan ja està present, agafar-lo a temps.
Característiques: - Fàcil administració - Acceptabilitat - Validesa aparent - Precises - Alta concordança - Validesa intrajutges BDI: Inventari de Depressió de Beck Mirar CD annex EAT: Eating Attitude Test.
Aquest és un inventari, encara que l’autor l’anomena test, perquè inclou un llistat de símptomes propis dels TCA. Consta de 40 ítems amb 5 opcions de resposta (mai, sempre, escala de freqüència).
Consta de tres escales: - Por a guanyar pes - Restricció alimentària - Impuls a aprimar-se És útil per a detectar problemes alimentaris en poblacions no clíniques i sensibles al canvi com a resultat del tractament. No discrimina entre diferents trastorns alimentaris. El punt de tall per a la població espanyola és de 20.
Hi ha ítems redactats en funció de la patologia i altres invertits per anular les tendències de resposta. Hi ha ítems que es poden contestar igual que si es tingués la patologia però no necessàriament ha d’existir aquesta. Per exemple: “preparo menjar per a altres però no me les menjo”.
 Identificació de problemes SCL-90-R Symptom Checklist (Derogatis, 1983) Veure CD annex 5.4 AI: Inventario de Aserción (Gambrill y Richey, 1975) Aquest inventari mesura assertivitat. Consta de 40 ítems i per a cada ítem o activitat la persona ha d’indicar el grau d’inquietud o d’ansietat (1-5).
Correcció: - Grau d’inquietud: es suma la puntuació total d’inquietud donada als diferents ítems - Probabilitat de resposta: es suma la puntuació total de probabilitat de resposta donades a diferents ítems. Una puntuació alta indica una baixa probabilitat de resposta.
Child behavior Checklist; Teacher’s Report Form; Youth Seul-Report Veure CD annex al manual de text 2.1 2. Disseny del tractament  Comprensió de factors controladors ISRA: Inventario de situacions y respuestas de ansiedad Ver annexo CD 5.5  Adequació i selecció d’enfocaments d’intervenció Davant de la intervenció hem de veure quines són les motivacions del subjecte al canvi. La situació idíl·lica d’avaluació és la següent: la persona sap què li passa, sap quines conseqüències comporta i intenta canviar-ho. És important saber quines són les motivacions del subjecte, què és el que li motiva a canviar-ho. això és especialment important en nens i adolescents, perquè molts no tenen consciència de problema i inclús no volen canviar la seva conducta.
Existeix un llistat de reforços que són instruments per a recollir quines motivacions té el subjecte (begudes, jocs, música, etc.) està pensat sobre tot per nens. També s’utilitza per a manejar “contractes familiars”.
3. Mesura del canvi Per a veure la mesura de canvi el més comú és aplicar el retest, que consisteix en tornar a aplicar el test que s’ha aplicat en la fase d’avaluació després d’una intervenció i veure la diferència.
Això no només es fa amb subjectes individuals, sinó també amb programes socials. En tots els casos, s’ha de veure si el tractament ha sigut eficaç. Es mesura si el canvi és significatiu o no (referint-nos a la significació clínica, no estadística).
No només ens interessa mesurar el canvi de les conductes objectiu, sinó també si s’ha produït una millora en altres aspectes de la vida del pacient.
Escollirem instruments sensibles al canvi.
Jacobson i Truax (1991) consideren que existeix una millora quan la puntuació postractament pertany al rang de la població funcional. És a dir, passar de tenir una puntuació clínica a una puntuació normal. Per a això és necessari tenir barems de poblacions clíniques i de poblacions normals. S’ha de tenir en compte l’efecte que mostra que la segona mesura que es pren ofereix sempre puntuacions de menor rang o menor gravetat.
Recomanacions En definitiva, hem vist que els autoinformes impliquen el mètode de recollida d’informació més utilitzat en avaluació psicològica, però que per altra banda, compten amb específiques fonts d’error, i per això, per a utilitzar els diferents inventaris, escales o qüestionaris amb garanties hem d’esperar a que compleixin els següents requisits: - Enfocament multifont: Recullen informacions de diversos informants, de manera que es poden trobar diferencies i similituds sobre les apreciacions subjectives que té el subjecte respecte al que pensen els que els envolten.
- Enfocament idiogràfic: Els qüestionaris a utilitzar han de ser adequats per a aquest cas, no fer una aplicació estàndard. A vegades s’utilitzen qüestionaris específics o fets ad hoc per al client.
- Avaluacions orientades a la modificació: els qüestionaris utilitzats han d’ajudar en el procés de presa de decisions de cara al disseny de la intervenció i han d’ajudar a valorar el canvi que es produeixi durant aquesta.
- Qualitat mètrica: o Fiabilitat i validesa o Validesa de contingut: els qüestionaris poc específics o que avaluïn àrees massa àmplies no són recomanables o Validesa de criteri: considerar la relació entre la informació que proporcionen i les conductes de la vida real. Contrastar sempre que sigui possible amb altres mètodes.
o Barems: existència de normes. S’han d’utilitzar les puntuacions de les subescales a més a més de les puntuacions totals o el resum. Han d’estar baremats amb els grups de població general i també amb els grups de persones que tenen el trastorn que pretenem mesurar.
- Terminologia senzilla i específica - Ítems quantificables i poc ambivalents - Major qualitat si: o La informació és contrastable amb altres mètodes o La informació és accessible o Com més llunyana és la informació pitjor la recordem, encara que donem més importància a successos greus passats que a successos no greus presents o Menor transformació de la informació i menor inferències ...

Comprar Previsualizar