Última classe d'estratificació - APUNTS (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Estratificació Social
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 13/03/2015
Descargas 41
Subido por

Vista previa del texto

ESTRATIFICACIÓ ÚLTIMA CLASSE – 12/03/2015 Espanya: un dels països amb la població més envellida.
Abans de la crisis: gràcies a la immigració el país va poder créixer i es va rejovenir, desprès de la crisis: es produeix un estancament en la població immigrant i la autòctona.
Principals nacionalitats immigrants: Romania, Marroc i Regne Unit.
La població immigrant és un input positiu que ens permet créixer i del qual dependrem en un futur. Ara bé, quan les coses van malament la població immigrant és el primer col·lectiu al qual es culpa.
Etiquetes que utilitza la sociologia per referir-se als grups no dominants de la societat: - als països anglosaxons utilitzen l’etiqueta de grup racial, aquí en canvi no se sol utilitzar el concepte de raça, és políticament incorrecte.
A què fan referència amb raça: grup de persones que viu en situació d’aïllament per les seves característiques físiques.
- Grup ètnic: grup que viu en una situació d’aïllament per el seu origen nacional o els trets de la seva cultura: llatins, italians, jueus...
Grups minoritaris: Grup de persones que esta en una situació de subordinació respecte als grups dominants. Cinc característiques:  Els grups minoritaris normalment diuen sentir que els tracten diferent a la resta de la població. Ampar Moliné: li van encarregar fer un article i va experimentar com llogar un pis a Barcelona anant vestida normal i anant amb un vel al cap. El tracte que va rebre és molt diferent.
 La societat els hi atribueix uns trets especials/específics, la societat te la seva idea de com son aquests grups minoritaris. Molt estereotipat.
 Tenen un estatus adscriptiu, pertany a un grup minoritari per naixement.
 Tenen un sentit de solidaritat entre ells molt fort i aquest es més fort contra més discriminació senten, tendeixen a tancar-se i ajudar-se molt entre ells.
 Homogamia marital: gran part dels processos d’emparellament es donen dins del grup minoritari, a més els joves senten molta pressió per casar-se i quedarse dins i mantenir les costums del grup.
Indicador d’integració social: parelles mixtes.
Concepte de raça: Alguns experts diuen que si hi ha una raça és la raça humana. Tradicionalment la societat sempre ha categoritzat les persones per raça, diferenciant entre blancs i negres.
Al 1924, es treu una llei d’integritat racial que diu que només una gota de sang negra et fa ser negre, per molt blanca que tu fossis, si algun avi o besavi era negre ja se’t considerava socialment negre.
A Nord-Amèrica existeix una classificació racial molt gran, afroamericans, indio-americans, etc.
Avui en dia això és molt criticat ja que no es tindria per què dir quina raça tens. A més hi ha moltes mescles de raça i pot-ser tens parents de moltes races diferents.
A la societat els grups dominants son els que defineixen els estàndards idealment desitjats per tota la societat. Així per exemple es van posar de moda els blanquejadors de pell.
Els que la societat classifica com diferents sovint són víctimes de falses imatges o estereotips que acaben tenint conseqüències negatives per aquestes persones. Els estereotips son les generalitzacions que fem respecte un col·lectiu.
El problema dels estereotips són els prejudicis que venen amb ells i dels prejudicis passem a la discriminació.
ESTEREOTIPS  PREJUDICIS DISCRIMINACIÓ  XENOFÒBIA  RACISME Els PIGS: estereotip de pautes de comportament d’aquests països.
Qui son els culpables de que aquests estereotips es vagin arrelant? Els mitjans de comunicació son els principals transmissors d’aquests estereotips. Per exemple a les pel·lícules americanes els delinqüents solen ser immigrants. Sèrie: Friends, amb la quantitat d’immigrants que hi ha a NY, a la sèrie gairebé no se’n veuen.
Als anys 50-60 a Catalunya arriba molta gent de la resta d’Espanya. Comencen a activar-se tot un conjunt d’etiquetes per identificar aquesta gent que venia: Xarnegos  persona lingüísticament dolenta en el català.
Josep Antoni Bandejos, diu que Catalunya està envellida i que els de fora faran que es perdi la cultura, per tant hem de fer créixer la població amb fills de sang.
Un altre autor, diu que la població nouvinguda és positiva, els anomena els altres catalans.
LLIBRE RECOMANAT: “Paseos con mi madre” PREJUDICIS: Actitud negativa envers una minoria. Aquests prejudicis tenen el seu origen en l’etnocentrisme, consideres la teva cultura o la teva forma de vida com l’estàndard de normalitat, llavors jutges tot el que fan els altes comparant-ho amb el que tu fas. Tot allò que no lliga amb la teva manera de fer ho consideres diferent, perillós o inferior.
Xenofòbia: odi a les persones que no son com tu.
Racisme: sentir-se superior sobre altres “races”.
Delictes d’odi  grups d’odi: motius de raça, orientació sexual i discapacitat. (investigació anglesa) A USA van estudiar els grups d’odi actius (2014). Tenen localitzats i controlats 939 grups d’odi.
Pot ser que no hagin comès cap delicte però estan controlats perquè poden ser perillosos.
Grups coneguts: Ku klux klan, neonazis, neoconfederats, blancs separatistes...
Grups en concret: - American Freedom Party: odi profund envers els immigrants, els volen repatriar tots, defensen als blancs americans per sobre de qualsevol.
First blood: té antecedents d’haver delinquit, es dediquen a buscar persones que han comès delictes de pederàstia, persones que estan registrades per aquests delictes, inclús arriben a matar o apallissar greument a aquests delinqüents.
Delictes d’odi a USA (2012): 48% de raça, 19% orientació sexual, 19% religió, 11% origen ètnic, 1% discapacitat.
A nivell europeu s’enquesta a 23000 immigrants i un 37% diuen haver patit discriminació i un 12% han sigut víctimes d’algun delicte. El 82% d’aquestes persones discriminades no denuncien els fets perquè senten que no els ajudaran o que no tenen dret a fer-ho.
A Espanya es va demanar a la població estrangera quin tipus de discriminació tenien la percepció de rebre. Un 66% es decanta per l’origen ètnic, un 45% pel gènere i la resta per religió.
A Catalunya, any 2010 segons fiscalia, es van donar 171 casos de delictes d’odi, en primer lloc per racisme o xenofòbia, en segon per orientació sexual i gènere, en tercer lloc religió...
Els van ubicar territorialment: la majoria es donen on hi ha més concentració de població.
...