Tema 4: Ameboides Zigos (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 39
Subido por

Vista previa del texto

Sonia López Pérez Tema 4. Fongs ameboides i fongs inferiors 1. Fongs Els “Fongs” són els organismes estudiats per la Micologia, malgrat que aquests són polifilètics i s’inclouen en Fílums i, fins i tot, en regnes diferents.
Els fongs són els organismes que s’agrupen al regne dels Fungi perquè comparteixen unes característiques determinades. Moltes vegades anomenem fongs a moltes coses que no ho són, com per exemple els fongs ameboides o els pseudofongs.
Són molt importants en els ecosistemes, són organismes claus recicladors de matèria inorgànica. El paper que tenen en la seva activitat metabòlica és molt important. El seu metabolisme ajuda a degradar matèria orgànica que s’ha de descompondre per alliberar el CO2 necessari per a les plantes per fer la fotosíntesi. Retornen a l’atmosfera uns 85 bilions de tones anuals de CO2. Gran part de la matèria que degraden són polímers de cel·lulosa i de lignina, els biopolímers més abundants del planeta.
Els fongs són organismes eucariotes i heteròtrofs. Tota l’energia que necessiten per viure l’han de treure de l’oxidació de la matèria orgànica preformada. Poden ser simbionts (relació que s’estableix entre dos organismes), saprobis, paràsits, mutualistes o comensals.
Hi ha dos grans estratègies de com ingerir aliments:  Fagotròfia. Fan fagocitosi com les amebes.
 Lisotròfia. Trencar i després menjar. Tenen cos vegetatius amb filaments (o hifes, conjunt de hifes=miceli). Extreuen els enzims a fora, i trenquen/degraden les molècules de l’exterior fins arribar a tenir monòmers. Aquests monòmers, per osmosi passen a través de les hifes. Com fan osmosi, necessàriament necessiten aigua.
Els fongs es troben dintre del grup dels uniconts, el grup amb un únic flagel. Els fongs ameboides estan molt a prop del grup de les amebes, els protozous.
1.1. Els fongs ameboides Són protozous. Són organismes primitius sense paret cel·lular, de tal manera que poden anar deformant les seves cèl·lules i captar els aliments que van trobant (bactèries, petits protozous, amebes…), s’alimenten per fagocitosi (pseudopodes).
1 Sonia López Pérez Tema 4. Fongs ameboides i fongs inferiors Viuen en zones on hi ha molta matèria orgànica i on hi ha molta humitat. Són molt petits. Es poden veure quan fan fructificacions, és aleshores quan formen esporangis (estructures on es fan les espores). Com fan esporangis com els fongs, es pensava que eren fongs, però com tenen fases d’ameba, pertanyen més aviat al grup dels animals.
són difícils d’observar per la seva mida reduïda.
El cos vegetatiu és unicel·lular, és a dir, que està constituït per una sola cèl·lula.
Formen amebes i es van alimentant. A vegades, a part de fer amebes, poden fer un plasmodi, que és com una ameba gegant amb molts nuclis.
En el seu cicle formen mixamebes i mixoflagelats: estadi unicel·lular ameboide o flagel·lat.
També poden formar plasmodis, una massa protoplasmàtica multinucleada i sense paret.
De les espores que fa l’esporangi, surten unes amebes que es van alimentant i reproduint o bé per mitosi, o bé si es troben dos amebes (compatibles entre elles), es fusionen formant una ameba 2n de tal manera que va dividint els nuclis de tal manera que forma una massa viscosa amb molts nuclis, que és el que coneixem com a plasmodi. Un plasmodi per tant és una massa protoplàsmica multinucleada i sense 2 Sonia López Pérez Tema 4. Fongs ameboides i fongs inferiors paret (un únic citoplasma, molts nuclis). Els plasmodis s’alimenten fins que o no hi ha prou aliment o no hi ha prou humitat, per tant comencen a fructificar, aprofiten tota l’energia acumulada per reproduir-se perquè ja no poden créixer més.
Definim esporangis com a cossos fructífers productors d’espores unicel·lulars amb paret de cel·lulosa: Fem servir el terme mixogàstria.
1.2. Els fongs en el conjunt dels éssers vius Deixem el grup que fan amebes i anem a veure els fongs reals, de veritat. Els fongs veritables tenen diversos fílums, és un grup molt divers morfològicament, ecològicament… Dintre dels fongs veritables:  Eucariotes  Heteròtrofs  Lisotròfics  Poden ser saprobis o simbionts  En el cas dels pluricel·lulars, el seu cos està format per hifes, el conjunt de hifes es diuen miceli. També hi ha fongs unicel·lulars, que són els llevats.
 Tenen paret cel·lular formada per quitina, el mateix polímer de l’estructura dels artròpodes.
 Tenen un ergosterol a la membrana plasmàtica.
 Es reprodueixen per espores. Normalment no tenen flagels, només trobem flagels en els fongs més primitius aquàtics (originaris). El grup que té flagels són els quitridiomicots.
1.3. Els zigomicots Pertanyen al grup de fongs veritables. Es troben a tot arreu. Es coneixen popularment com “floridures” que apareixen sovint damunt de matèria orgànica en descomposició.
3 Sonia López Pérez Tema 4. Fongs ameboides i fongs inferiors Molts degraden matèria orgànica (els que són saprobis) de qualsevol tipus. Són molt bons degradant matèria orgànica simple. Com a degradadors es diu que tenen un paper important perquè poden usar un ampli ventall de polisacàrids més o menys simples per al seu creixement i reproducció. Fan floridures esponjoses, amb gran densitat d’esporangis que dispersen milions d’espores que viatgen per l’aire. Són fongs primitius, estan adaptats a degradar compostos simples, per això surten a la fruita tova per exemple, perquè tenen una capa protectora fina. Són filamentosos i creixen molt ràpidament. Tenen un caràcter que els relaciona amb els fongs primitius, les seves hifes no tenen septes/tabics, per tant, són hifes cenocítiques, si apareix algun només serveix per delimitar la part reproductora (esporangis) o si tenen una part feta malbé.
Es reprodueixen per mitosi en el cicle haploide.
Els esporangis tenen una o més espores, normalment asexuals adaptades al medi terrestre.
Són espores molt lleugeres que aguanten molt per l’aire i si cauen a un substrat que poden degradar comencen la seva activitat.
A vegades també poden reproduir-se de forma sexual, dos esporangis compatibles es troben i es fusionen de tal manera que per cariogàmia formen una zigòspora amb una paret gruixuda, aquesta zigòspora 2n patirà una meiosi zigòtica i quan germini, originarà un nou individu n que formarà esporangis.
Hi ha zigomicots que creen patologies humanes com la zigomicosi.
1.3.1.
Zigomicots – Ordre dels Mucorals Un exemple dels zigomicots són de l’ordre dels mucorals, fan un creixement molt ràpid i aeri. La majoria són saprobis. Un exemple és el fong que crea la típica floridura del 4 Sonia López Pérez Tema 4. Fongs ameboides i fongs inferiors pa. Els Rhizocus creixen fent estolons formant un individu. Fan arrels que són rizoides per ancorar-se al substrat. A través dels estolons, que són una mena de branques, es connecten amb altres fongs. Cap a la part superior, formen esporangis, que produeixen espores.
La forma del fong, i el que formen, depèn de si tenen geotropisme positiu (s’arquegen i van cap abaix formant arrels) o negatiu (van cap a dalt i formen esporangis).
1.3.1.1.
Estructura de Rhizopus stolonifer La columel·la és el peu de l’esporangi (esporangiòfor) entra en la càpsula de l’esporangi, això és la columel·la, no l’esporangi. La seva funció és donar suport a les espores mantenint-les a la part superior de l’esporangi per tal de que quan faci una mica de vent se les emporti.
1.3.2.
Mucorals usats en la indústria alimentària La majoria de zigomicots degraden aliment, per tant, molts apart de descompondre aliments i deteriorar moltes coses, en algunes indústries s’aprofiten d’aquesta capacitat de digerir  la fermentació.
Alguns exemples d’aliments fermentats són: 5 Sonia López Pérez Tema 4. Fongs ameboides i fongs inferiors  El tempeh: menjar asiàtic, fet a base de faves de soja bullides i fermentades amb diverses espècies de Rhizopus.
 El su‐fu (asiàtic) es fa amb soja (tofu) fermentada amb Actinomucor eleganas.
Se’n diu “formatge xinès”.
1.3.3.
Zigomicots – Ordre dels Entomoftorals Són paràsits d’insectes i altres artròpodes. Cauen a un insecte i comencen a créixer per dintre de l’organisme de l’insecte fins que l’acaba matant, són les hifes les que creixen dins del cos de l’animal.
Per les parts toves surten també esporangis, i tenen un mecanisme de llençar espores i les distribueixen. Fan espores adherents, es poden enganxar als cossos dels animals.
Formen zigòspores, que són espores de repòs que es troben dins de l’hoste.
De vegades, els fongs fan que els comportaments dels insectes canviïn de tal manera que van fins a algun lloc on el fong es pugui reproduir, és a dir, que aquests fongs són capaços de manipular el comportament de l’hoste.
6 ...