Tema 3 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Llenguatge audiovisual
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 05/12/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

LLENGUATGE AUDIOVISUAL. UAB Núria Bentoldrà Boladeres 3. LA CONSTRUCCIÓ DEL DISCURS AUDIOVISUAL EL MUNTATGE El procés del muntatge consisteix, fonamentalment, a seleccionar, mesurar i ordenar uns plans donats per tal de configurar i estructurar la narració i crear el temps i l’espai de ficció.
Permet fer salts en l’espai i el temps, sense trencar la percepció natural de l’ésser humà sense provocar sensació de discontinuïtat.
El muntatge és una eina fonamental en la definició del discurs audiovisual: guia i concentra l’atenció, estimula i dirigeix l’interès, crea associacions d’idees, etc.
• Efecte Kulechov “L’important no és el contingut dels plans sinó la manera de combinar-los” Qualsevol variació en l’ordre dels plans pot alterar el significat del muntatge i l’elecció d’una determinada ordenació dels plans, entre les moltes possibles, dependrà de la idea que vulguem transmetre.
EL RITME D’UNA PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL - Ritme intern: Ve donat pels moviments interns al pla.
- Ritme extern: Es crea mitjançant el muntatge. És la cadència dels elements visuals, temporals i sonors d’un programa, produïda per la durada (aspecte mètric) i la combinació dels plans (aspecte plàstic).
En el muntatge podem crear sensació de ritme a partir de l’aspecte mètric i dels aspectes plàstics dels plans.
ASPECTE MÈTRIC: Es tracta de combinar la durada dels plans (llargs i curts). El ritme no s’obté per escurçar els plans a la seva mínima expressió, sinó en introduir variacions en aquesta durada.
- La successió de plans llargs imprimeix un ritme lent, per contra, els plans breus construeixen un ritme ràpid.
1 LLENGUATGE AUDIOVISUAL. UAB - Núria Bentoldrà Boladeres Els plans cada vegada més breus donen la impressió de tensió creixent, per tant, els plans cada vegada més llargs aporten calma, distensió.
- Un canvi brusc de ritme produeix un efecte de sorpresa.
ASPECTES PLÀSTICS: Es tracta de combinar plans de grandària diferent, introduir plans amb moviment intern, combinar plans fixes amb plans en moviment, jugar amb la composició de les imatges, etc.
- Els plans fixes, de llarga durada i oberts donen una sensació de relaxació, en canvi, els plans amb moviment, de durada breu i tancats, tot el contrari.
Una pel·lícula, un programa no ha de mantenir sempre un ritme concret. El ritme ha de variar en funció del tema o del dramatisme de les escenes.
En ficció, un ritme lent marca normalment la introducció dramàtica a uns fets que esclataran al final amb un ritme accelerat i viu.
Un programa de televisió ben equilibrat ajusta el seu ritme contínuament.
- Un ritme ràpid constant és esgotador - Un ritme lent mantingut resulta trist i avorrit.
LA DURADA DELS PLANS - Si un pla és molt breu, l’espectador no té temps d’assimilar la informació.
- Si un pla és massa llarg, l’atenció decau.
- No existeixen regles fixes, però: o Un pla amb moviment pot durar més que un pla fix.
o Un pla amb so pot ser més llarg que un pla sense so.
o Els PG han de tenir una durada més llarga que no pas els PP.
Hi ha molts factors que influeixen en la durada que pot tenir un pla: 1. La quantitat d’informació que es vol que assimili l’espectador 2. La facilitat de comprendre la informació oferta per un pla 3. La familiaritat amb el tema 4. El contingut de l’acció 5. Qualitat de la imatge 2 LLENGUATGE AUDIOVISUAL. UAB Núria Bentoldrà Boladeres TIPUS DE MUNTATGE - Muntatge analític.
 A base d’enquadraments que contenen plans curts i, en general, de curta durada.
 S’analitza la realitat estudiant-la per parts.
 Es crea un ritme ràpid en successió.
- Muntatge sintètic  Enquadraments que contenen plans oberts i amb molta profunditat de camp.
 Es dóna una visió més completa de la realitat, sense voluntat d’anàlisi.
EN BASE A LA TOTALITAT DEL RELAT Hi ha una altra classificació feta en base a la totalitat del relat que distingeix entre muntatge narratiu i muntatge expressiu i, dintre de cada opció, algunes variants més.
o Muntatge lineal. Segueix una acció única desenvolupada per una successió d’escenes en ordre cronològic.
Muntatge lineal-continu: El temps real i el temps diegètic coincideixen, el temps de l’acció fragmentada en diversos plans equival exactament a la durada de la mateixa acció en un pla seqüència. (exemple: realització en televisió) El muntatge/realització serveix per canviar l’enquadrament (escala o punt de vista) dintre de la mateixa escena.
Hi ha continuïtat d’espai i temps.
Muntatge lineal-condensat (discontinu): Es produeix una ruptura en el temps o la unitat espai/temps.
El temps real es redueix per mostrar només el més important per la comprensió del relat (el·lipsi temporal). El trencament cronològic es mostra per la variació d’alguns elements (vestuari, canvi en el full d’un calendari...). Recursos i tècniques per a fer una el·lipsi:  Ús de transicions  Entrades i sortides de quadre  Escombrat  Desenfocament/enfocament 3 LLENGUATGE AUDIOVISUAL. UAB o Núria Bentoldrà Boladeres Muntatge invertit L’ordre cronològic s’alterna a partir d’una temporalitat subjectiva d’un personatge o buscant més dramatisme.
A partir d’un esquema lineal, l’acció pot precipitar-se cap enrere (flash balck) o cap endavant (flash forward).
o Muntatge paral·lel Dues o més escenes, independents cronològicament, es mostren consecutives a l’espectador creant-li una associació d’idees.
Una característica és la seva indiferència temporal.
o Muntatge altern Basat en la juxtaposició de dues o més accions, però entre elles hi ha una correspondència temporal estricta. Acostumen a unir-se en un mateix final.
4 ...