Pràctica 2. La despesa social i el finançament de l'estat del benestar (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Estructura Social
Profesor L.F.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 24/04/2015
Descargas 41
Subido por

Vista previa del texto

ESTRUCTURA SOCIAL Pràctica 2: La despesa social i el finançament de l’estat del benestar Despesa social La despesa social es refereix a l’estat de benestar. Els països africans no han arribat a un estadi de desenvolupament suficient per tenir un estat de benestar. Els estats de benestar són molt diferents, ja que depenen molt de cada país, i una manera d’analitzar aquestes diferències és mirant quina despesa dediquen els països a aquesta qüestió, és a dir, què gasten en l’estat de benestar. Analitzar la despesa social és un instrument molt potent per analitzar alhora els estats de benestar. No es tracta només de quant es gasta, sinó de si es gasta bé.
Les dades les podem obtenir de diferents fonts internacionals, com l’EUROSTAT.
Objectius generals de la pràctica  Realitzar una primera aproximació a l’estudi comparatiu de la despesa social i la composició i quantitat de finançament de l’estat del benestar.
 Familiaritzar-se amb diverses pàgines web i amb les bases de dades que contenen.
 Familiaritzar-se amb la mecànica i el procés de descàrrega de dades de les webs consultades.
 Aprendre a representar gràficament les dades obtingudes.
Exercici 1: La despesa social de la OCDE  Conèixer què és la despesa social i quins son els seus components.
 Familiaritzar-se amb la web de la OCDE i amb les dades que proporciona.
 Descarregar, representar i analitzar dades de la despesa social de diferents països de la OCDE, els seus diversos components i el seu impacte en diferents indicadors socials.
OCDE (Organització per a la Cooperació pel Desenvolupament Econòmic) L’OCDE és una organització internacional que fa servir aquestes dades de despesa social. L’OCDE (cooperació per al desenvolupament econòmic) va ser fundada el 1960 a partir de la contribució de diferents països que es varen oposar d’acord per aportar dades sobre el funcionament de l’economia de cada país per a dinamitzar-la. Els països més pobres no pertanyen a l’OCDE.
Com defineix l’OCDE la despesa social? La provisió de beneficis (en sentit ampli, és a dir, qualsevol avantatge del que puguem gaudir) de les d’institucions públiques i privades, però també de les contribucions financeres que estan destinades a les llars i als individus, per donar suport en determinades circumstancies ESTRUCTURA SOCIAL Pràctica 2: La despesa social i el finançament de l’estat del benestar que afecten negativament al seu benestar, però sempre que aquesta provisió de beneficis i contribucions financers no constitueixin ni un pagament directe per un bé o un servei determinat, ni que sigui el producte de cap transacció ni de cap contracte individual. Quines són les categories més importants de despesa social? Aquestes són les prestacions monetàries o transferències monetàries (són monetàries perquè es paguen amb diners, com serien les pensions, pagaments per l’assistència social, ajudes a la baixa per maternitat), els serveis socials (llars d’infants o escoles de bressol, assistència a les persones majors o discapacitats), i desgravacions fiscals ( que això vol dir que es deixa de pagar una part dels impostos per propòsits socials, com per exemple l’exempció de pagar impostos en famílies amb nens).
Despesa pública i despesa social La despesa pública fa referència al conjunt de despeses de l’Estat i les seves diferents agències. Aquestes despeses es classifiquen a partir de la COFOG (Classifications of the Functions of Government), que distingeix els següents apartats: 1) Serveis públics generals 2) Defensa 3) Ordre públic i seguretat 4) Afers econòmics 5) Protecció del medi ambient 6) Vivenda i serveis comunitaris 7) Salut 8) Activitats recreatives, cultura i religió 9) Educació 10) Protecció social La despesa social, per tant, és només una part de la despesa pública. La protecció més la salut són la despesa social, encara que l’educació també s’inclou però es tracta per separat. La despesa social, per tant Com es distribueix la despesa a Espanya? Per una banda hi ha les pensions de jubilació a la qual es dedica un 30,71%, i l’atenció sanitària el 30,82%. A la supervivència es dedica un 8,89%, a la invalidesa es dedica un 7,16%, a l’atur es dedica un 13,56% i a la família i als fills un 6,76%.
ESTRUCTURA SOCIAL Pràctica 2: La despesa social i el finançament de l’estat del benestar Exercici 1A: Consulta del glossari de conceptes Passos de l’exercici:  Obrim la pàgina de la OCDE: http://www.oecd.org  Ruta: Data– Statistical tools – Glossary of statisticalterms  Consultem què significa un concepte, per exemple ‘social expenditure’ La despesa social és la presentació per part d’institucions públiques (i privades) d’avantatges, així com les contribucions financeres dirigides a les llars i les persones, per tal de proporcionar suport durant circumstàncies que afecten negativament al seu benestar, a condició que la prestació dels beneficis i les contribucions financeres no constitueixen ni un pagament directe d’un determinat bé o servei, ni un contracte o de trasllat.
Aquests beneficis posen ser les transferències en efectiu o pot ser la provisió directa de béns.
Exercici 1B: Comparativa de la despesa social Passos de l’exercici:  Obrim la pàgina de la OCDE dedicada a la despesa social http://www.oecd.org  Ruta: Data – Data base access – Social protection and well-being– Social protection – Social expenditure aggregated data – Social expenditure (SOCX)  A l’icona “customize-selection-year” seleccionem les dades del any 2010 (últim any amb dades completes).
 Ordenem els països de major a menor despesa social i descarreguem el fitxer.
 Representem en un gràfic de barres el resultat.
ESTRUCTURA SOCIAL Pràctica 2: La despesa social i el finançament de l’estat del benestar Exercici 1C: La despesa social i el coeficient de Gini Passos de l’exercici:  Obrim la pàgina de la OCDE destinada a despesa social.
 Ruta: Data – Data base access – Social protection and wellbeing– Income distribution and poverty – by mesure  A l’icona “customize-selection-year” seleccionem les dades que volem (2010 les últimes més completes).
 Ordenem el fitxer per ordre alfabètic de països i el fusionem amb el fitxer obtingut a l’exercici anterior, que també haurem de reordenar.
 Fem un gràfic de dispersió que representi la relació entre la despesa social i el coeficient de Gini.
(prèviament cal eliminar el valors “..” per fer el gràfic correctament).
Coeficient de Gini El coeficient de Gini és un instrument que serveix per mesurar el grau de desigualtat d’un país. Els estats de benestar serveixen per satisfer les necessitats de la gent, aleshores, per exemple, si un país no té atenció ESTRUCTURA SOCIAL Pràctica 2: La despesa social i el finançament de l’estat del benestar sanitària, no es satisfà les necessitats. Els països pobres potser no poden pagar la sanitat, però els països rics si, i per tant, els estats de benestar serveixen per reduir les desigualtats.
Exercici 2: La despesa social a la UE Objectius:  Familiaritzar-se amb la web d’estadístiques de la Unió Europea i les dades que proporciona.
 Descarregar, analitzar i representar dades de la despesa social de diferents països de la UE.
Passos de l’exercici:  Obrim la pàgina d’estadístiques de la Unió Europea (Eurostat) www.ec.europa.eu/eurostat  Ruta: Data – Population and Social conditions (Database)- Living conditions and welfare – Social protection – Social protection expenditure - Expenditure main results  Descarreguem el fitxer i realitzem un gràfic de l’evolució de la despesa social d’Eslovàquia, Espanya, Luxemburg i el conjunt de la UE (15 països).
...