tema respiratori microscopi (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Morfologia II
Año del apunte 2014
Páginas 16
Fecha de subida 16/10/2014
Descargas 5

Vista previa del texto

APARELL RESPIRATORI 2014 Quan tu pensen en respirar, en que penses? En intercanviar i captar oxigen, el tenim en el nostre cor i l’haurem d’enviar a totes les cèl·lules del nostre cos. Quina és la cèl·lula que reparteix l’oxigen? L’eritròcit, aquest el trobem a la sang. Aquest hauran de captar l’oxigen i portar-lo a prop del vasos, a més a més, els vasos tenen un endoteli amb un epiteli simple pla.
S’han de respectar aquests vasos, perquè si es produeix una hemorràgia en l’endoteli no podran captar l’oxigen.
Per poder fer l’intercanvi s’ha de aconseguir que l’oxigen estigui el més a prop possible d’aquest endoteli, per tant hi ha un aparell respiratori on hi ha unes estructures que s’anomenen ALVÈOLS , amb un epiteli el més simple pla, per tant és un epiteli simple pla contra un endoteli que també té un epiteli simple pla, això ho farem en els alvèols.
Però ara estem a fora llavors que haig de fer amb l’aire? L’aire l’haig de conduir, haig d’arribar fins al òrgan dels PULMONS i haig de fer-lo arribar fins als alvèols.
A fora del nostre cos hi ha la pell, té un epiteli estratificar pla queratinitzat, amb nombroses capes de cèl·lules. Hi ha vasos en l’epidermis? No, perquè els vasos els trobem a la dermis. Per tant si jo vull fer intercanvi en la pell ho tinc molt difícil, perquè hauria de a travessar moltes capes, arribar a la dermis, a la seva membrana basal, buscar un vas i fer intercanvi, però si ho féssim així ens moriríem ràpid perquè no tindria temps de fer intercanvi.
Busquem un lloc , que es diu alvèol, on hi hagi un epiteli simple pla, i a l’altre costat haurà capil·lars, els capil·lars són un endoteli amb epiteli simple pla, i aquí si que podrem fer intercanvi.
FUNCIONS En el respiratori fem un intercanvi de gasos, però no és només això; altres funcions del aparell respiratori són:       Fonació: els animal el fan servir per cridar, cantar. Com ho fan? Amb la laringe, es una porció del respiratori, agafem aire amb els pulmons.
Olfacte:Veurem les cèl·lules que capten.
Regulació de la temperatura corporal: Com l’aparell respiratori regula la temperatura corporal, veurem com respirar ens permet escalfar-nos o refredar-nos.
Regulació de l’equilibri àcid-base i de la pressió arterial: amb l’intercanvi gasos afectem al pH sanguini, per tant la respiració afecta o participa en la regulació de l’equilibri.
També veurem que participa en la regulació de la pressió arterial.
Ja sabem que l’aparell respiratori comença a fer moc, per tant secreta i excreta, per tant hi ha cèl·lules que secreten moc i altres substancies importants que actuen sobre els vasos(histamina, prostaglandines,etc).
Entren amb l’aire elements perillosos, antígens, per tant haura de tenir cèl·lules de defensa (dendrítiques, limfòcits..) perquè sempre els pugin captar i se’l pugin presentar als linfonodes.
APARELL RESPIRATORI 2014 EPITELI RESPIRATORI Té un epiteli pseudoestratificat cilíndric amb microvellositats, cilis i cèl·lules caliciformes. És pseudoestratificat perquè té moltes capes de cèl·lules, però això no ho podem veure bé amb microscòpia òptica perquè veiem que totes les cèl·lules les de a dalt i les de a baix toquen la membrana basal. Cilíndric perquè la forma de la cèl·lula és cilíndrica. Si que es veuen els cilis, i a més a més es veuen que hi ha altres cèl·lules que secreten moc que es diuen caliciformes. Per tant, a partir d’ara diré que és un EPITELI RESPIRATORI(voldrà dir, tot l’anterior).
En aquest epiteli hi ha la membrana basal i a sota hi ha el teixit conjuntiu, els vasos. Hi ha fibròcits al ser col·lagen però també hi ha cèl·lules que són limfòcits, macròfags, dendrítiques.
Si contéssim veuríem que aquestes tres cèl·lules són la majoria de les cèl·lules del epiteli.
Les cèl·lules basals són les que entren en la làmina basal i la seva funció és la de dividir-se, i donar caliciformes o cilíndriques ciliades. Les ciliades les veiem gràcies als cilis, i les caliciformes tenen moc que no es tenyeix, és mucina. Aquestes cèl·lules secreten en la superfície, per tant ens imaginem aquests cilis movent una quantitat de moc amb la qual cosa garanteixen que la cavitat nasal estigui humida. EX. Quan anem al desert o anem a llocs molts secs, l’aire entra molt sec per tant per respirar-lo, l’humitegem amb el nostre moc.
Però hi ha altres cèl·lules que no veiem en la microscòpia òptica però hi son, són cèl·lules que es diuen en CÈL·LULES EN RASPALL O MUCOSA DE GRÀNULS PETITS, aquestes cèl·lules són caliciformes buides, és a dir, una caliciforme quan s’ha buidat es converteix en cèl·lula en raspall, el que fa aquesta cèl·lula és acumula en els seus grànuls mucina i quan estigui plena li direm caliciforme , per tant és la mare d’aquesta o la jove.
Hi ha cèl·lules seroses que no tenen cos, que tenen una secreció més líquida, perquè a vegades el moc es massa espès i interessa diluir-lo. No les veiem.
I finalment, cèl·lules neuroendocrines, tenen hormones que alliberen a la sang. On estaran? Estaran molt a prop de la làmina basal, perquè els vasos estan en l’altre costat. Estan en el respiratori, però en el digestiu també hi ha.
APARELL RESPIRATORI 2014 En aquest esquema surten totes les que hem vist fins ara. Les basals que donen cèl·lules cilíndriques ciliades o caliciformes. Hem afegit les cèl·lules seroses que fan una secreció diferent a les mucoses. I les neuroendocrines que estan com resguardades,enganxada en la lamina basal.
Com hem de fer per veure aquestes cèl·lules que no es veuen? Amb tincions especials, inmunohistoquimica amb anticossos per veure aquestes cèl·lules neuroendocrines que hi ha poquíssimes.
CÈL·LULES NEUROENDOCRINES Les cèl·lules neuroendocrines són sensitives, es a dir, si vaig a Suiza o als Alps o al Himàlaia hi aquí hi ha menys oxigen llavors aquestes cèl·lules el que faran és una taquipnea, respires més ràpid per entrar més oxigen. Respirem nicotina esta entrant porqueria i elles comencen a secretar cada vegada més moc (seronotina, calcitonina, etc) més moc més secreció,protecció, s’encarreguen d’informar al sistema nerviós central a partir de la via sensitiva del Nervi Vago.
Les trobem des de la laringe fins a la unió bronquíolo-alveolar, pertanyen al Sistema neuroendocrí difús(DNS).
Estem veient la cavitat nasal amb les cèl·lules ciliades (Ci) i les caliciformes(G). Evidentment no es veuen les altres cèl·lules perquè estan a dintre.
APARELL RESPIRATORI 2014 Aquí tenim una imatge del epiteli respiratori i veiem les cèl·lules basals que servien per regenerar a les altres cèl·lules, perquè necessitem regenerar l’epiteli respiratori? Perquè es malmet, quan et fiques el dit al nas es carrega les cèl·lules i per tant les basals han de reparar perquè sinó ens quedaríem sense mucosa. EX.
Quan ens refredem hi ha un virus de la grip que fa mal bé aquest epiteli, les cèl·lules es van fent malbé, i amb aquestes cèl·lules el que fem es dos coses: Les treus amb el dit o bé te les tragues perquè és proteïna i s’ha de reciclar.
Tenim un porc que ha patit el virus de la grip, la seva mucosa nasal amb un epiteli respiratori normal. El virus de la grip el que fa és carregar-se l’epiteli al cap d’un dia no hi ha epiteli, però per sort no es carrega les cèl·lules basals i aquestes es divideixen i en 10 dies té un epiteli nou, per tant es recupera l’animal. Per això quan ens refredem tot el epiteli se’n va però quan es curem al cap d’un dies tornem a tenir epiteli normal gràcies a les cèl·lules basals, això ens passa en el digestiu, intestinal,etc. Si no es regeneres l’epiteli i perdem les cèl·lules basals i la membrana basal a sota tenim el conjuntiu i a sota d’aquests tenim els vasos que es trencaran i per tant perdrem sang, tindrem una hemorràgia. Això passa perquè t’estàs carregant l’epiteli.
En el cas dels animals que tingui un moc anormal, agafarem una mostra farem un cultiu per veure quin tipus d’agent infectiu. Per tant, la cavitat nasal es la porta d’entrada del aire i per on arriba aquest aire que ha d’anar cap al interior.
Tenim un tall longitudinal d’aquest porc, tenim un cornets on hi ha ós i cartílag, a pràctiques la primera preparació que veurem serà aquesta: És un tall transversal d’un nas d’un animal, amb una tinció tetròmica perquè el blau tenyeix el cartílag, que separa les dues cavitats o el que hi ha en els cornets. L’epiteli, la mucosa respiratòria és de un color vermellós.
Hi ha cornets per impedir que l’aire arribi al pulmó. EX. Estic en el desert a 50 ºC, o al pol nord a -40ºC, m’interessa que l’aire estigui humit en lloc de sec, i a més a més ha d’estar sec. Per tant, contra més voltes poden fer , més contacte tenen amb la mucosa i en la mucosa tenim cèl·lules dendrítiques, mecanismes de defensa, sistemes per escalfar o refredar.
També hi ha pèls en la cavitat nasal, són necessaris, perquè quan estem en un medi contaminat o hi ha mosquits o organismes grans, aquests tenen un mecanisme de defensa físic.
APARELL RESPIRATORI 2014 MUCOSA RESPIRATÒRIA En aquesta cavitat hi ha una mucosa que es diu MUCOSA RESPIRATÒRIA, amb un epiteli respiratori. En aquest epiteli hi ha làmina pròpia submucosa, teixit conjuntiu lax que anirà cap al mig del pericondri o periòcit del cornet o del que sigui ( ho veiem a pràctiques).
En aquest lloc, tenim tres coses: 1. Vasos: formant un teixit que li direm teixit erèctil 2. Glàndules: seroses, mucoses o mixtes.
3. Teixit limfoide: limfòcits, macròfags, neutròfils, etc.
En la preparació veurem l’epiteli respiratori amb les glàndules seroses, el teixit conjuntiu , cèl·lules limfoides i vasos. Aquests vasos tenen un teixit erèctil; quan veiem erèctil ens en recordem del penis, que esta format per uns vasos sanguinis que en un moment determinat per una sèrie d’estímuls es tanquen i la sang s’acumula i fa que l’òrgan es dilati es posi més gran i més dur i es genera l’erecció, una vegada acaba l’erecció els vasos es dilaten i la sang pot passar normal.
Aquest sistema el fem servir per altres coses com per exemple la mucosa nasal, tenim uns vasos en aquesta làmina pròpia i si tanco la seva sortida, aquest vasos s’ompliran de sang i la mucosa estarà més alta, és a dir, la llum es farà més petita perquè la mucosa estarà més alta.
EX. D’aquí tres setmanes sortirem de casa pel matí farà fred i se’ns taparà el nas, és una congestió nasal, i quan arribem a la facultat com torna a fer calor se’ns destaparà. Al sortir al carrer l’aire esta a 5-7 ºC i nosaltres tenim una temperatura corporal de 36-37ºC, l’aire que entra l’escalfem donant-li voltes en els cornets, i a més en els cornets tenim molta sang. Si ens molesta la congestió ens posarem un vasoconstrictor. Passa el mateix, si vas al desert on la temperatura exterior és molt més alta que la interior. Per tant, el teixit erèctil no és res més que vasos que es dilaten o contrauen segons les necessitats.
APARELL RESPIRATORI 2014 MUCOSA OLFACTÒRIA La mucosa nasal té la mucosa respiratòria i la mucosa olfactòria, ja que una de les funcions és la del sentit del olfacte. El animals, els gossos, no es coneixem com nosaltres que per la cara te’n recordes de qui és. Però els gossos quan es veuen ni es reconeixen, no saben si es mascle o femella. Com es reconeixen els animals? A partir del olfacte, aquest a de recollir unes feromones que arriben al òrgan vomeronasal. Nosaltres també tenim òrgan vomeronasal que no funciona, perquè em desenvolupat altres sistemes superiors.
Llavors ells poden identificar-se perquè cada un té una olor diferent, ho fan gràcies al olfacte. L’olfacte és un sentit, per tant necessita neurones que captin partícules de l’olor. Aquestes neurones estan en una part de la cavitat nasal, és la part dorsal, aquí tenim la mucosa olfactòria, aquesta mucosa capta els estímuls i via nervi olfactori bulb olfactori tracte bulb olfactori còrtex.
A pràctiques veurem aquest tall, es inmunohistoquímica, que fem servir una proteïna que només tenen les neurones. Les mucoses estan en la mucosa olfactòria i aquesta es troba en la part dorsal de la cavitat nasal perquè si hi ha moc s’acumularà en la part ventral i per tant estarà en la part més profunda perquè si està a la entrada cada vegada que faig la exploració(em fico el dit al nas) podria carregar-me les neurones. El color marró vol dir neurones i per tant aquí a sota a la dreta veiem un nervi, el nervi facial que es motor dels músculs de la cara.
Aquí tenim la mucosa olfactòria, que s’assembla molt a la respiratòria però no es exactament igual. És una tinció tetròmica, el col·lagen es tenyeix de blau. Està molt estratificada però no hi ha tantes cèl·lules caliciformes ni tants cilis, hi ha com uns espais. Haurà el mateix que en l’altre tipus de mucosa, la làmina pròpia submucosa, teixit conjuntiu lax fins al pericondri. En la làmina pròpia haurà teixit erèctil, i unes glàndules seroses que secreten una sèrie de substancies i secreten la proteïna que es lliga a les molècules odoriferes, és a dir, nosaltres respirem i entren molècules odoriferes. Llavors tenim una proteïna que secreten aquestes glàndules que capten aquestes molècules i els porta al cortex per activar-les i regenerar-les. Si no tenim aquestes proteïnes no tenim olfacte APARELL RESPIRATORI 2014 perquè no podrem captar aquestes molècules.
No només tenen o secreten aquestes proteïnes sinó que també apareixen unes cèl·lules plasmàtiques que hi ha en el teixit conjuntiu tenim IgA, ens servirà per defensar-nos. Aquestes cèl·lules plasmàtiques alliberen la IgA en la glàndula, a més a més d’això hi ha lisozima que és una molècula que activa la fagocitosi, per tant els macròfags estan més actius.
En l’epiteli hi ha cèl·lules basals, que es divideixen i donen cèl·lules sostenidores, estan una mica canviades perquè no hi ha tants cilis com abans, alguna caliciforme i tenen unions com totes les cèl·lules del epiteli. Apareixen neurones bipolars, un pol –dendrita-pol-axò,la dendrita surt per sota de la superficie de les sostenidores i aquestes dendrites estan plenes de cilis perquè tenen més superficie i més receptors, aquests cilis es mouen en el pol apical. En el pol basal, hi ha un axò i aquest es junta amb els altres axons i forma el nervi o els nervis olfactoris, aquests nervis entraran en el crani a traves del etmoides. Apareix una cosa curiosa, les neurones olfactories es divideixen, SÓN LES ÚNICES NEURONES DEL NOSTRE COS QUE ES DIVIDEIXEN, això passa per sort, perquè sinó amb el primer refredat que tinguéssim les perdríem i ens quedaríem sense olfacte.
Tenim la mucosa olfactòria amb una tinció de fluorescència, em fet servir un marcador es diu GFP, per tant tot el que és verd és neurona. A baix tenim els axons dels nervis olfactoris.
Veiem que hi ha neurones diferents i això ens permetrà diferenciar olors, perquè tenim diferent tipus de neurones i de receptors. Per tenir diferents graus de sensacions odoriferes.
APARELL RESPIRATORI 2014 La glàndula de Bowman és una glàndula serosa que està en la làmina pròpia submucosa, les seves cèl·lules secreten odorant-binding protein (OBP),són aquestes boles grogues, es queda a la superficie de la mucosa quan arriben molecules odoriferes amb l’aire aquestes molecules s’enganxen a la OBP i es forma la dendrita.
L’axó es junta amb altres axons, protegeix aquestes cèl·lules, a travessa l’etmoides i arriba al bulb olfactori, on fa sinapsis amb una neurona i l’altre neurona tracte olfactori, lobul piriforme i sinapsis tercera neurona.
Ens queden les cèl·lules basals, les caliciformes, i apareix una cèl·lula mare de les olfactòries. És a dir, les basals només poden fer cilíndriques o caliciformes, però les neurones necessiten aquesta cèl·lula mare. Una cèl·lula plasmàtica que esta en la làmina pròpia submucosa que elabora IgA, aquests protegeix la glàndula.
La molècula receptor, el receptor activa i obre sobre tot canals de calci i de sodi i genera una diferencia de potencial. Estem veient que l’aire que contacta amb la part més profunda de la cavitat nasal, els axons travessen l’etmoides,bulb olfactori, tracte olfactori i lòbul piriforme.
Un ratolí té més olfacte que un humà,perquè ells el fan servir per la seva supervivència i nosaltres hem desenvolupat més altres sentits.
L’epiteli respiratori no fa intercanvi.
TRÀQUEA- BRONQUIS EXTRAPULMONARS (PRIMARIS) De la cavitat nasal anem als pulmons a partir d’un tub que és la tràquea i es dividirà en dos bronquis principals.
Les característiques d’aquest tub és que no es tanqui mai, perquè això passi s’ha de fer un reforç que serà el cartílag en forma d’anells, per tant no serà continu. La mucosa seguirà sent la mateixa, seguirà tenint:    làmina epitelial amb un epiteli respiratori, però no té teixit erèctil perquè l’aire ja esta calent.
Làmina pròpia-submucosa: amb teixit conjuntiu lax, ric en fibres elàstiques (muscular de la mucosa). Hi ha una glàndula túbulo-alveolrs, entre els anells traqueals i per fora d’ells.
Túnica múscular: Sí que hi ha una capa muscular perquè aquest cartílag s’ha d’obrir i tancar, per tant necessito múscul traqueal. És un múscul llis perquè ha de ser involuntari. Hi ha lligaments interanulars.
APARELL RESPIRATORI 2014 El mateix que passava amb els vasos, aquestes estructures que s’obren i es tanquen, la mucosa sempre esta plegada perquè quan es dilati quedarà la mucosa llisa i quan es contrau es queda rugosa i plegada. Veiem que l’endoteli fa com unes onades.
Diferencies entre tràquea i bronquis: en la tràquea hi ha moltes més glàndules que en els bronquis, aquestes glàndules són seroses, mixtes. Hi ha teixit limfoide, però l’epiteli més o menys és molt semblant.
Perquè hi ha moc en la tràquea i en els bronquis? Perquè interessa que l’aire sempre estigui humit i a més a més, les partícules que no ha pogut captar la cavitat nasal s’enganxaran en la paret i aquest moc i l’aire quedaran nets. Per tant, volem cilis que moguin el moc, i les cèl·lules caliciformes. Perquè cilis? Perquè si es dipositen partícules de pols els cilis les pugin moure, sinó es quedaria tota la tràquea plena de pols. Per tant, tenim un mecanisme que neteja el respiratori. Tenim moltes més cèl·lules caliciformes que ciliades.
BRONQUIS INTRAPULMONARS (SECUNDARIS I TERCIARIS) Ara tenim l’aire en els pulmons i l’hem de fer arribar fins els alvèols. Per tant, haurem d’anar canviat la paret, s’ha de fer més feble, perdrem el cartílag però no podem perdre la llum per tant el múscul serà el substitut,perdrem glàndules i com estem en un epiteli respiratori haurem d’anar baixant fins arribar a tenir un epiteli simple pla. No vol que sapiguem si són primaris, secundaris o terciaris és molt difícil però el primari és més gran que el terciari.
L’epiteli està aplanat, el primer que desapareix són les caliciformes i després les ciliades, i s’anirà fent més baix i més simple. Les fibres elàstiques són molt importants en el pulmó, el múscul de la tràquea s’anirà fent més gran i el cartílag cada vegada més petit. Evidentment en el primari el cartílag serà un anell i en el terciari seran petites plaques. Les glàndules van disminuint i apareix un teixit limfoide associat a bronquis i bronquíols.
APARELL RESPIRATORI 2014 Hi ha uns conductes grans que tenen cartílag per tant serà un bronqui.
Hi ha glàndules bronquials són seromucoses, l’epiteli encara es respiratori perquè hi ha cilis, caliciformes i es estratificat, però aquestes glàndules bronquials comencen a tenir element propis tenen un líquid bronquial que serà la suma de les glàndules més les caliciformes, haurà mucina que prové de les caliciformes, proteïnes sèriques (de la sang) són IgA i IgM que generen una protecció de la superfície i també hi ha proteïnes bacteriostàtiques(lactoferrina), això vol dir que no maten bacteris però limiten o els controlen.
La millor manera de protegir la mucosa és afegint moc , la secreció banya tota la mucosa de tota manera la tinc a tota la superfície.
Per tant, hem anat fent més senzilla aquella estructura de la tràquea i construint un bronqui amb substàncies de protecció.
BRONQUIOLS Són més petits que els bronquis,perquè són ramificacions d’aquest. Aquí hi ha més d’un canvi radical:      Primer l’epiteli: fins ara era epiteli respiratori, ara comença a canviar perquè ha perdut les ciliades, les caliciformes i l’epiteli pseudoestratificat. Ara passa a ser un epiteli simple cúbic o cilíndric. Desapareixen abans les cèl·lules caliciformes que les ciliades.
Fins i tot, en els bronquíols terciaris ja no hi ha cilis, perquè ja arribo a l’epiteli simple pla per fer l’intercanvi.
Apareixen les cèl·lules de clara o cèl·lula exocrina bronquiolar: A sota hi ha el de sempre, làmina pròpia, múscul La muscular ja es dominant, s’utilitza per mantenir la llum Teixit conjuntiu amb teixit limfoide i no hi ha cartílag CELULA DE CLARA És un metge alemany que va treballar amb els nazis en el camp de concentració. Va experimentar amb nens i els hi feia inhalar gasos tòxics, provava la resistència. Va descobrir que havia unes cèl·lules en el pulmó, són secretores que estan en els bronquíols i tenen la capacitat de segregar toxines, és a dir, s’activaven molt quan els hi donava tòxics i tractava evidentment sense èxit de tractar o neutralitzar aquests tòxics, secretar aigua per tal d’humidificar i protegir la mucosa i reduir la tensió superficial.
Hi ha un moviment internacional perquè aquestes cèl·lules canviïn de nom i passin anomenarse: cèl·lules exocrina del bronquíol. Exocrina perquè secreta a la llum i del bronquíol perquè les trobem en ell.
Per tant, són unes cèl·lules cilíndriques o cúbiques depèn de l’epiteli en el que estem. Estem en un epiteli simple, amb cèl·lules ciliades i tenen una forma de cúpula perquè acumulen la seva secreció. Té molts orgànuls, perquè evidentment una cèl·lula que ha de secretar ha de tenir APARELL RESPIRATORI 2014 reticle endoplasmàtic, mitocondris, aparell de golgi, etc. Però aquesta ho acumula i ho buida, és semblant a una caliciforme. Una cosa molt important és que es divideixen, com és un epiteli simple ja no tenim cèl·lules basals (les que tenen la capacitat de dividir-se en un epiteli pseudoestratificat), ara com no tenim aquestes cèl·lules mantenen la capacitat de dividir-se.
Aquí les tenim són les cèl·lules C, és al revés de les altres. Tenen una cúpula, en microscopi òptic no les veurem a pràctiques.
També podem veure les cilíndriques o cúbiques amb cilis.
Tenim el múscul llis perquè estem en el bronquíol. Es veu com acumulen els grànuls en el pol apical i secreten al citoplasma i fan aquesta prominència. Per això ara, si som l’aire i entrem pels bronquíols els cilis casi han desaparegut i només veuríem aquestes cèl·lules exocrines.
Resum que ha passat del bronqui al bronquíol: Tots dos s’assemblen i tenen aquesta mucosa plegada a pocs augments. Però si agafo un bronqui terciari i un bronquíol primari casi són molt semblants, si veig que en aquesta llum hi ha cartílag serà un bronqui. En canvi, si veig una cosa semblant i no tinc cartílag no és un bronqui i per tant serà un bronquíol. Per poder continuar diferenciar-los faré més augments, i aniré a mirar l’epiteli: bronqui (pseudoestratificat ciliat) i bronquíols(simple cúbic o cilíndric amb cilis). El múscul serà molt més fàcil de veure en els bronquíols perquè en els bronquis hi ha cartílag. (HEM DE JUGAR AMB AIXÒ PER PODER DIFERENCIAR-LOS) APARELL RESPIRATORI 2014 TEIXIT LIMFOIDE ASSOCIAT A BRONQUIS I BRONQUÍOLS (BALT) Nosaltres podem reconèixer el pulmó i veiem fol·licles secundaris(estan activats), per tant al interior tindrem els limfòcits B i el T estaran a fora. Veiem un bronquíol amb dos fol·licles que també són secundaris perquè tenen una mica de corona.
En l’esquema hi ha limfòcits en l’epiteli per captar antígens que amb dendrítiques els acostaran als limfòcits T. El B i T entraran dins del fol·licle i activaran centre germinatiu.
Si aquí no ho solucioni, limfàtic cap al linfonode i mediastí.
El BALT no s’activa si no hi ha secreció, si ho volem veure haurem d’agafar un animal amb una hemorràgia, perquè amb un animal normal no el veurem.
És un òrgan linfoide molt senzill.
CD20 és un marcador de limfòcit B, i veurem molt bé els fol·licles. I al voltant dels fol·licles veiem moltes cèl·lules que deuen ser el T, aquests són animals que estan infectats.
ZONA D’INTERCANVI Per poder fer l’intercanvi necessitem un epiteli simple pla, venim del bronquíol hi hem d’anar al alvèol. No es passa de sobte sinó que hi ha conductes i sacs alveolars perquè hem de passar de epiteli simple cúbic o cilíndric a pla i per tant ho farem de mica en mica.
A sota tindrem teixit conjuntiu lax, fibres elàstiques , col·lagen, fibroblast, múscul ha de desaparèixer perquè ara volem fer intercanvi. El pulmó ha de funcionar per si mateix.
Foto on es veu el bronquíol amb el seu múscul que s’obre en un conducte, d’aquests conductes van sortint sacs i al finals els alvèols.
APARELL RESPIRATORI 2014 Una imatge d’escàner, per veure com seria el pulmó si no estigues l’estroma , seria com una esponja. Es veuen uns conductes, vasos, però cada un d’aquests foradets és un alvèol.
Si vull veure fibres elàstiques es fa una tinció especial, hi veiem que tot el que és negre és elastina, per tant les parets dels alvèols són elastina. En la paret haurà vasos. La elastina ens permetrà que el pulmó es pugi omplir i buidar d’aire.
Hi ha col·lagen, en els vasos més grans. Però en els alvèols hi ha poc perquè el col·lagen és poc elàstic i per tant no podríem respirar.
Animal que té fibrosi intersticial, és una inflamació de les fibres aquestes fibres estan en els alvèols i aquests animal té una insuficiència respiratòria. Aquesta malaltia la patien els animals (cavalls i gossos) que treballaven a les mines, en humans la pateixen els miners. Viuen en un medi molt brut i contaminat i després de treballar molts anys allà fa que les fibres de col·lagen augmenti i va perden elasticitat, i aquests animals no poden respirar més perquè s’ofeguen.
Això també està inhalant toxines, com amb el tabac tant sigui actiu o passiu. És un problema el col·lagen en el pulmó.
Curiositats:     10.000 litres d’aire respirats al dia: calculat en humà.
200 m2 de superfície de intercanvi, es conta tota la superfície dels alvèols.
Si perdem superficie de intercanvi pot repercutir en la respiració 2400 km de capil·lars, aquests contacten amb la superfície dels alvèols Alvèols pulmonars tenim un tall amb parafina però també hi ha una altre tècnica que es fa amb plàstic i es poden veure talls de 2-5 micres.
Sembla que hagi dos o tres capes, però hem de saber que realment la paret del alvèol és mínima, encara que sembla que hagi moltes cèl·lules i vasos.
Quan el pulmó està buit la paret està més gruixuda però quan el pulmó està ple la paret està totalment plana. En els alvèols hi ha cèl·lules epitelials, un epiteli simple pla, aquestes cèl·lules es diuen pneumòcits, també podem trobar macròfags. Hi ha dos tipus:   Pneumòcits membranós o tipus I: és el que fa intercanvi, per tant el més important.
Però és el menys nombrós, només el 40% de pneumòcits són de tipus I. Tenen una morfologia aplanada amb un nucli prominent i pocs orgànuls i malgrat ser la minoria entapissen casi tots els alvèols. Problema: no es divideix.
Pneumòcits granulós o tipus II: Són la majoria, però no fa intercanvi. El que passa es que són rodons i només cobreixen el 10% de la superfície alveolar, per tant poden APARELL RESPIRATORI 2014 haver-hi 1 o 2. És una cèl·lula rodona, cúbica, en el seu citoplasma té orgànuls molt actius perquè fan una secreció que s’acumula en unes estructures que es diuen cossos lamel·lars(en el microscopi electrònic es veuen com làmines). Molt important, mantenen unions estretes amb els pneumòcits tipus I. Es poden dividir, el problema es pensava que eren les cèl·lules mare dels pneumòcits I però no tenen una divisió prou important com per regenerar al pneumòcit tipus I quan hagut una malaltia. Poden donar pneumòcits tipus I però no és la gran front d’aquests tipus de cèl·lules.
Aquests cossos lamel·lars, bàsicament són lipids i colesterol, aquesta substància se li diu surfactant, aquest s’acumula enels cossos i es buida. No només cobreix al pneumòcit tipus II sinó que també cobreix al I. Per tant, podem imaginar tot el alvèol cobert de surfactant. Rebaixa la tensió superficial, els alvèols necessiten una pressió per relaxar-se i deixar entrar gas. Si jo aconsegueixo rebaixar aquesta tensió em costa menys omplir els alvèols, quan no tingui surfactant costarà moltíssim inclòs et moriràs d’asfíxia. El surfactant és necessari. Li diuen alveolar lining material perquè entapissa tota la superfície alveolar.
EX: Globus  Hem inflat un globus i al dia següent tornes a bufar al globus i està enganxat i costa, perquè quan bufes tires aigua i també tires líquid (no és aigua, sinó que és moc) hi ha una sèrie de substàncies que quan s’assequen fa que el globus s’enganxi.
Els alvèols necessitem que no s’enganxin, s’han d’omplir i buidar. Tenim fibres elàstiques però aquestes no poden obrir un alvèol per tant necessito aquest material.
Quan comencen a ser funcionals els pneumòcits tipus II? Quan respirem. I comencem a respirar quan naixem hem de respirar i si no respirem ens peguen per estimular la respiració.
Quan estàvem dins de la mare teníem líquid amniòtic, en el moment que neixo ( els animals pareixen drets i quan cauen ja cau el líquid amniòtic i ja poden respirar). Com nosaltres no naixem així, si no respirem ens peguen per estimular perquè es buidi el líquid amniòtic.
Aquestes cèl·lules comencen a funcionar una mica abans del part perquè no necessito sulfatant durant la gestació. En l’espècie humana aquestes cèl·lules comencen a funcionar molt tard, a les 35 setmanes, al final del part.
Si aquestes cèl·lules no funcionen i no formen el surfactant la tensió superficial augmentarà i li costarà més aquella criatura inspirar i per tant tindrà hipoventilació, la solució es posar-lo en la incubadora per donar-li més oxigen perquè li costa molt respirar fins que aquestes cèl·lules s’activin. Si aquestes cèl·lules no s’activen hi haurà problema de perfusió pulmonar, i aquesta cèl·lula i altres com les endotelials alliberen proteïnes que s’acumulen en els alvèols i tindríem una insuficiència respiratòria i mort postnatal.
Per tant, podem veure la importància d’aquestes cèl·lules, i quan naixem ja han de funcionar perquè quan eliminem el líquid amniòtic ja hem de tenir surfactant.
Les cèl·lules secretores sempre tenen molt mitocondris , grànuls en el citoplasma,etc. Poques dintre de la paret. No es veuen dins dels microscopis de practiques.
APARELL RESPIRATORI 2014  Macròfag: És un monòcit que estava en la sang i ha sortit. Te una funció de fagocitosi, resposta cel·lular, i processarà la resposta immune. Quan estan dins dels vasos parlem de monòcits. Macròfags surten del vas i els trobarem en els septes. La porqueria esta a la llum perquè ve amb passa l’aire i per tant els macròfags passa entre els pneumòcits i surt a la llum i seran macròfags alveolars i fagociten. Un cop han fagocitat que fan? Migren cap a dalt, van pujant: bronquíols bronquis tràquealaringe i ens ho empassem. Per tant, cada vegada que ens empassem saliva amb ella van macròfags, hi ha gent que s’encarrega a escopir.
Reciclem 100milions/dia, perquè els deglutim tota l’estona. El moc i els cilis van molt bé perquè van arrossegant macròfags que poden morir en el camí.
Visió dorsal del pulmó d’un gos: es normal? Té un color lleig, el color normal és rosa. Quan els veiem amb formol es gris. Aquest pulmó té un color gris normal, un gos de Barcelona. Veiem un pulmó fosc, per tant faré microscòpia, veiem macròfags plens de coses negres, aquest gos té antracosi, perquè viu en Barcelona i al anar caminant respira aire dels tubs dels cotxes. Els macròfags estan tant carregats i per tant acabarà patint una insuficiència cardíaca.
Altres cèl·lules - Fibroblast: Fa col·lagen, matriu, elastina. Per tant, té la seva importancia, estan en tot arreu .
Cèl·lules en raspall: present al llarg de les vies aèries, a nivell alveolar s’anomenen pneumòcits tipus III, són quimioreceptores, són neurones modificades que es dediquen a captar i controlar hipòxia. Són molt escasses, una de tant en tant, s’han de veure amb tècniques especials i secreten hormones que fan relaxar, secretar o no secretar les cèl·lules.
REGENERACIÓ Hi ha òrgans que es regeneren molt bé, per exemple: sang, intestí, cabells. Hi ha altres òrgans que només es regeneren quan és necessari: fetge, pàncrees, pulmó. Hi ha òrgans que no es regeneren: cor, encèfal.
Com es regenera l’epiteli? El és important és l’epiteli, la resta sempre és secundari. Des de el nas fins als bronquis hi ha epiteli respiratori que té cèl·lules basals, que són les que es divideixen. Per tant, fins als bronquis cap problema. No es el mateix que l’intestí, aquest el podem regenerar en 3-4 dies. En la tràquea 6 mesos.
Es molt més lent perquè encara que hi ha cèl·lules basals la tercera carrega de protecció no és la mateixa que en altres òrgans.
En els bronquis i bronquíols no hi ha cèl·lules basals, com ho farem quan tenim una lesió en el pulmó o una pneumònia greu? La cosa es que si et treuen un pulmó seguiràs viu però no seguiràs igual d’actiu. Però el que no podem fer es que ens els pulmons, la solució fins fa poc era la transplantació de pulmons però la immunologia aquí diu molt en el que és el rebuig.
Avui dia, agafem el pulmó d’un donant li treuen totes les cèl·lules del epiteli i el recel·lularitzen APARELL RESPIRATORI 2014 amb cèl·lules mare amb un potencial que venen de donants. Fins ara, s’agafat un pulmó de porc s’ha descel·lularitzat i s’ha posat a humans i està donant resultats interessants.
...