Hammurapi (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Historia Antigua
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Es un trabajo donde hay muchas horas, la nota fue de excelente!!!

Vista previa del texto

Ramon Audet Sanchez Història Grup: C1 Codi d’Hammurapi Els pobles de l’Antic Pròxim Orient van crear un dels primers codis de lleis, el Codi Hammurabi no fou ni l’únic codi, ni tampoc el més antic, com a molt es pot considerar el millor conservat1. El marc geogràfic on ens centrem és Mesopotàmia, concretament en la ciutat de Babilònia. Aquest conjunt de lleis posaran les bases dels nostres sistemes jurídics actuals, fou elaborat pel rei Hammurapi (nom amorreu). Probablement parlem del rei més excel·lent de principis del II mil·lenni. Fou un líder carismàtic, ambiciós, cautelós i amb ànsies d’expandir-se. Això va portar a que es transformés la perspectiva històrica de l’Antiga Mesopotàmia. La ciutat de Babilonia es convertiria així en un centre de poder polític, cultural i religiós (Icaza, 2003).
El document a tractar fou realitzar en l’època Paleobabilònica (segles –XX-XVI), un període marcat pel gran buit de poder que va deixar el macroestat d’Ur, composat per la III dinastia d’Ur. Aquest buit de poder fou aprofitat pels clans amorreus (o amorrites) que van encarregar-se d’establir diferents dinasties en moltes ciutats mesopotàmiques. Són característiques d’aquest període les dinasties amorrites governants a la ciutat d’Isin i Larsa2. Una de les poblacions que es disputava l’hegemonia vacant d’Ur era Babil, en aquesta ciutat estava la futura Babilonia (també tenia governants amorreus). L’èxit de la ciutat serà en gran mesura per la política del rei Hammurabi (Ascaso, 1998, págs. 143145). Fou el vencedor de quatre grans rivals i va aconseguir per uns decennis unificar sota el seu regnat a tota Mesopotàmia, profundament dividida i assolada per les cruentes lluites de segles anteriors. Per tant, el rei babilònic, va regnar durant aproximadament uns 43 anys (1792-1750 a.C) consagrant la seva supremacia per sobre dels accadis, sumeris i els mateixos amorrites. Babilonia serà considerada durant el S.XVIII a.C una gran capital i Marduk es consagrarà com a déu local.
Gràcies als arxius de la ciutat de Mari i Babilonia, ens permeten fer-nos una idea força exacte del govern d’Hammurabi i de la personalitat del monarca babilònic. Fou un gran administrador, bon militar i reformador. Va aplicar una política exterior expansionista i colonialista, així es pot veure en el setè any del seu regnat (cap a 1786 a.C) apoderant-se de les ciutats d’Isin i Uruk, posant fre a l’expansió de Rim-Sin. També coneixem gràcies 1 Existeixen almenys una dotzena de codis anàlegs de mesures variades que daten del III Mil·lenni aC. El primer codi pot ser considerat el d’Ur-Nammu (2111-2046 aC aproximadament). A part d’això, els actuals asiriòlegs mantenen certa prudència per referir-se a l’estela d’Hammurapi com un “codi de llei”.
2 Isin i Larsa són dues ciutats considerades com els hereus ideològiques de la vella metròpolis d’Ur.
1 Ramon Audet Sanchez Història Grup: C1 als arxius de Mari les campanyes militars del monarca babilònic contra les ciutats de l’Èufrates i el Tigris. Hammurabi va repartir entre els soldats nombrosos lots de terres de les províncies conquerides, això va evitar que les famílies s’empobrissin afavorint al motor econòmic de l’època, l’agricultura (Martínez, 1999, págs. 177-183).
Fou una època on es va desenvolupar l’art, la lingüística, la literatura i la filosofia (van ser hereus culturals d’Akkad i Ur). La llengua acadia va arribar al seu punt àlgid en l’àmbit de la sintaxi i en la seva forma. Aquest període d’esplendor portarà al fiançament polític del monarca, una incessant activitat constructora, reformes socials i religioses.
Davant la gran responsabilitat de dirigir un imperi, eren necessàries unes normes, lleis, protocols civils i ètics que regissin als ciutadans i vetllessin per una societat més justa.
Serà elaborat el Codi Hammurabi (Roux, 2002, págs. 212-213).
Per tant, el paper que inicialment havia tingut l’escriptura (purament econòmica), havia deixat de tenir només aquesta funció i cada cop la producció literària, jurídica, social...
era més abundant. Una de les maneres d’explicar el funcionament del món era a través dels mites. Aquests donaven solucions irracionals a problemes d’origen desconegut, impartien lliçons morals i servien de model de conducta (inclús es podria parlar d’un lleuger adoctrinament). El mite que més ha transcendit d’aquesta època és de Gilgamesh3.
Aquest constitueix un relat que busca la immortalitat de l’ésser humà. El protagonista era fill d’una deessa i un sacerdot. Fou un rei de la ciutat d’Uruk (precisament la mateixa ciutat en la que es considera que va néixer l’escriptura) que destacava per la seva valentia i perquè es creia invencible. Els ciutadans de la ciutat es veien oprimits i van demanar ajuda als déus. Aquests van respondre enviant a Enkidu per aconseguir que lluités amb ell i el fes fóra. La lluita no donarà un guanyador clar i això provocarà que tots dos acabin fent-se amics i decideixin emprendre un viatge per viure aventures. L’absència de poder en la ciutat va portar a la deessa Inanna a protegir la ciutat. La deessa estava enamorada de Gilgamesh però el rei la rebutja despertant així la ira d’Inanna que el castigarà matant a Enkidu. Quan mor el seu amic, es dóna compte que la mort existeix, i ell no vol morir.
En aquest gir dramàtic dels esdeveniments, el rei va a la recerca de la planta que torna a les persones a la seva joventut i aquesta planta es troba al fons del mar. Va a buscar-la i la troba però una serp se la robarà (Bartra, 2012). El que mostra el mite és una de les preocupacions que ha eclipsat el pensament de totes les generacions d’humans que han 3 També anomenat Epopeia de Gilgamesh.
2 Ramon Audet Sanchez Història Grup: C1 existit i existiran, la mort. Com l’home es creu immortal obviant la seva fragilitat en un món convuls i difícil.
Davant la complexitat d’aquest món, el codi Hammurabi serà la resposta a les preocupacions socials i polítiques del sisè monarca de la I dinastia babilònica. En el qual s’unifiquen una col·lecció les lleis de l’època que tenien l’objectiu de corregir certs abusos que eren fruit de les desigualtats entre els diferents estaments socials. El principi de justícia i igualtat era molt primari; ull per ull, dent per dent. Aquesta “fórmula” havia de ser una garantia legal enfront dels abusos de poder i els desitjos de venjança.
Per tant, el Codi Hammurabi constitueix un document de caràcter jurídic. La seva forma gramatical en els seus respectius articles ens mostren un caràcter legislatiu amb expressions que tenen similituds amb algunes de les nostres lleis. Una de les seves peculiaritats és que no segueix un estil homogeni, fou escrit en prosa i poesia. Comença amb un pròleg de cinc columnes i un epíleg de cinc columnes que manifesten la voluntat del rei, a més a més fou escrit en el típic estil elevat de la literatura heroica i lírica de l’antiga Mesopotàmia. Des d’un punt de vista de contingut, d’acord amb els nostres paràmetres, una llei constitueix una regla imperativa de conducta social o un caràcter universal. Però té moltes mancances aquest codi i més endavant parlarem del terme “llei” a Mesopotàmia (Icaza, 2003).
D’entrada, en el text es pot veure com el monarca s’atribueix el seu poder per voluntat divina, en aquest cas els déus que li donen la potestat per governar són; Anun, Enlil i Marduk. Un dels interessos no explícits en el text és buscar l’acceptació del poder reial per part dels diferents estaments socials i mostrar que el seu poder prové dels designis divins i no pas dels interessos personals del subjecte. És una manera de justificar la monarquia i la seva influència en la societat. Un tret característic és veure en el rei la figura de “bon pastor”, era la persona que vetllava pels seus ciutadans, impartia justícia, guiava al seu “ramat” pel bon camí, donava protecció i evitava desigualtats socials. Per tant, el seu objectiu radicava en buscar el bé comú. En els fragments del text es mostra una societat molt autoritària on la pena de mort estava a l’ordre del dia. Sobretot les persones que robaven o estafaven si eren descobertes en les seves malifetes, eren condemnades a morir, no se’ls intentava reintegrar en la societat. Però, també calumnies acusant d’assassinat a alguna persona, podien tenir finals tràgics per qui les llençava.
3 Ramon Audet Sanchez Història Grup: C1 Tots els esdeveniments havien d’estar ben argumentats per aconseguir la victòria davant d’un jutge. Es fa menció al text4 d’un pare que vol desheretar al seu fill. Si el subjecte no té unes raons sòlides, no podrà dur-se a terme el procés de desheretar, per tant, les llibertats individuals quedaven oprimides. Es mostren casos particulars on s’han d’examinar els fets per dictaminar una sentència ferma. Un exemple inequívoc de com funcionava el codi i que era literalment ull per ull, dent per dent és el següent: 196. Si un home destrueix un ull a un altre home, que li destrueixin a ell un altre ull.
200. Si un home li salta una dent a un altre home del seu mateix rang, que li saltin una dent a ell. (Ascaso, 1998).
No podem jutjar sota els nostres cànons i models de conducta les lleis o els comportaments socials i governamentals de Mesopotàmia. Perquè el que és estrany per la nostra societat, pot ser molt normal per una altra societat o dit d’una altra manera; el món rep definicions diferents en llocs diferents i en èpoques diferents.
Posant fil a l’agulla, un exemple de les mancances que tenen aquestes lleis queda patent en l’article Nº 195 que diu bàsicament que el fill que copegi al seu pare se li tallarà la mà.
Però en cap cas es fa esment de què passa amb la filla, la dona o altres nens. Per tant, hi ha omissió de respostes. Hi ha incongruències i coses il·lògiques i això és inacceptable per a qualsevol llei (Anónimo)5.
Després de fer una lectura a les quasi 300 “lleis” que té el codi, em crida l’atenció aquesta: Nº 157 Si un home, després de mort el seu pare, jeu amb la seva mare, que els cremin a tots dos. Aparentment, veient i contrastant altres articles del codi, aquest va molt en la línia sanguinària de la societat que estem tractant. Intrínsecament dins d’aquesta llei, es pot veure com l’incest era un tabú (tal com ho és avui dia) però, si una cosa es prohibeix o bé està penalitzada amb càstigs (en aquest cas amb la mateixa mort dels protagonistes) és perquè han esdevingut casos en menor o major mesura del fet penalitzat. Per tant, el fet que es castigués que quan un home morís, el fill estigués amb la seva dona, és fruit 4 Quan parlo de text, no em refereixo només al codi Hammurabi sinó a les pautes de les lleis que pertinentment va donar el professor per realitzar el treball.
5 Gràcies a un llibre de domini públic he pogut veure totes les lleis del Codi Hammurabi. En el llibre en qüestió els drets d’autor segons la legislació espanyola han caducat, per tant, és anònim. Tot i que l’editorial sembla ser Luarna, abans d’arribar al pròleg ens dóna una advertència, el llibre no es pot considerar com un llibre editat per Luarna, només l’han adaptat.
4 Ramon Audet Sanchez Història Grup: C1 d’una acció que ja ha passat. Això ens mostra com des de fa mil·lennis l’home ja realitzava actes d’incest.
Gràcies a aquest codi/llei permet ajudar a reconstruir la societat i el pensament de l’època.
Des del primer moment en el text, ens mostra una societat politeista i teocèntrica. Les lleis eren sagrades perquè eren els déus qui les dictaminaven. Com no hi havia un mètode científic que donés explicació a tots els esdeveniments naturals (terratrèmols, pluges, inundacions...) s’havia de buscar una raó espiritual per a justificar aquests fets, per tant, el mite esdevindrà una explicació a fenòmens complexos. Els individus havien de procurar respectar les voluntats divines per a no ser castigats, les lleis eren unes d’aquestes voluntats.
El quid de la qüestió està a preguntar-se sobre el concepte de llei en l’Antiga Mesopotàmia. Sol ser un fet recurrent que quan els historiadors es plantegen l’estudi de les antigues civilitzacions es trobin en un problema difícil, passar per alt que el sentit de les paraules és molt canviant, relatiu i variable depenent de l’època. No existeix una equivalència entre el Món Antic i el Món Contemporani. Cada paraula evoca realitats diferents en un període o en un altre i sobretot hem de tenir en compte l’evolució dels llenguatges i els mil·lennis que els separen. Per tant, s’ha d’entendre el passat no com nosaltres veiem el present, sinó com fou viscut, entès i vist en l’època que ens concerneix.
Per començar, no va existir un terme universal de “llei” a l’Antic Pròxim Orient. El que sí va existir era la paraula sumèria di i una accadia dinu, aquestes paraules designaven una decisió legal, un procés legal. Paraules com ni-si-sá (sumèria) o misharu (accadia) van servir per designar la justícia com un bé suprem. A més a més, aquest concepte de legalitat i justícia estava molt vinculat a la religió, per tant, no era una legislació de caràcter laic (Icaza, 2003).
Cada un dels articles que apareix en l’estela no els podem considerar com a lleis, entenent el terme tal com és entès avui dia. Hauriem d’entendres aquests articles com simples veredictes realitzats pel monarca per resoldre casos particulars. Quan es parla de què un fill va colpejar al seu pare i fou executat, és a causa d’una tragèdia familiar en particular dels diferents actors que van participar-hi. Es pot considerar que es van reunir les decisions de justícia ometent circumstàncies particulars o molt concretes com per exemple els noms de les parts involucrades.
5 Ramon Audet Sanchez Història Grup: C1 Conclusions Grosso modo en el text i el Codi Hammurabi en si, es mostra una societat governada amb manu militari. On la figura del rei era una peça clau de l’engranatge de la gestió del territori. L’imperi d’Hammurabi fou efímer però, va aconseguir expandir-se per gairebé per tota Mesopotàmia. Va haver de fer front als enemics assiris comandats per SamsiAdad I i el regne de Rim-Sin de Larsa que van limitar les seves expansions territorials.
Es tractava doncs d’un model d’Estat centralitzat i burocràtic (Martínez, 1999).
A part d’això, em quedo amb una reflexió personal de la qual ja he parlat que és que si una cosa està prohibida o castigada és perquè ja han esdevingut casos d’allò que està prohibit o castigat i això és aplicable tant al món contemporani com al món antic.
He intentat centrar-me en els articles que he cregut més destacables i aquells que eren incongruents. He parlat del mite en general i del mite de Gilgamesh en particular com fer un lleuger anàlisi de com pensaven els individus que van establir les bases de la civilització Occidental.
És tan gran la influència d’aquesta ciutat en la seva època que fins i tot avui dia, tothom coneix o ha sentit parlar de Babilonia. Aquest conjunt de lleis que foren elaborades en aquesta època, van condicionar les accions dels ciutadans de l’època, inclús m’atreviria a afirmar que la por a les represàlies que podien tenir les seves accions, els coaccionava alhora de fer coses. Els càstigs que s’infringien si algú no complia les normes, es pagaven cars. Poder la manera més factible per al bon comportament de la societat sigui la disciplina i la mà dura, però aquí entraríem en especulacions que no venen al cas.
Bibliografia i webgrafia Webgrafia: Anónimo. (sense data). Código de Hammurabi. Madrid: Luarna Ediciones.
http://www.ataun.net/BIBLIOTECAGRATUITA/Cl%C3%A1sicos%20en%20Espa%C 3%B1ol/An%C3%B3nimo/C%C3%B3digo%20de%20Hammurabi.pdf Icaza, Benjamín. Toro. (2003). El "codigo" de Hammurabi: sentido político, forma científica y aporte jurídico. DERECHO Y HUMANIDADES .
http://www.derechoyhumanidades.uchile.cl/index.php/RDH/article/viewFile/21938/232 58 6 Ramon Audet Sanchez Història Grup: C1 Bibliografia: Joaquín Sanmartín y José Miguel Serrano (1998). HISTORIA ANTIGUA DEL PRÓXIMO ORIENTE. Madrid, España: Akal.
Bartra, Agustín. (2012). La epopeya de Gilgamesh. A A. Bartra, La epopeya de Gilgamesh (p. 174). Ciudad de México: La guillotina.
Martínez, José. Maria. (1999). Historia universal (Vol. I). (José, Ed.) Barcelona: Instituto Gallach.
Roux, Georges. (2002). MESOPOTAMIA: HISTORIA POLÍTICA, ECONÓMICA Y CULTURAL. (J. C. Barrera, Trad.) Madrid: Akal.
7 ...