Bloc 4 - desenvolupament socioafectiu 2-12 anys (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 1º curso
Asignatura Psicologia Evolutiva I
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 15/01/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

BLOC 4 – DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU 2 – 12 ANYS.
Susana Gil Torres 1. BASES DEL DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU 1.1. Concepte de socialització L’ésser humà és social per naturalesa, des del naixement.
- Procés desenvolupament de sociabilitat  signes d’interès (somriure social, plor...) Nadó: necessitats bàsiques de subsistència ajut social (Lòpez, 1998).
Necessitat del grup descendència.
Agents socials: família, escola i institucions.
Processos de socialització  Processos mentals: coneixement de normes, valors...
Socialització = transmissió de coneixements Ex. Aprenentatge del llenguatge  Processos afectius: bàsics per poder mediatitzar el desenvolupament social.
Ex. empatía, vincle, amistat (saber relacionar-se)...
 Processos conductuals: adquirir conductes desitjables i evitar conductes reprovables (no són ben vistes per l’entorn social) Hi han aspectes particulars que es fomenten més en unes cultures que en d’altres, i aspectes universals, que són majoritàriament iguals a totes les cultures i indrets.
1.2. La influència dels diferents contextos en el desenvolupament 1.2.1. Familia i socialització: - Instància bàsica i principal de socialització.
Modela les característiques psicològiques de l’infant.
Depèn de: o característiques pròpies o contextos socialitzadors o factors socioeconòmics Família = sistema a. la totalitat és més que no la suma de les parts.
b. Influències multi-causals, interactives i circulars: no hi ha una sola causa que pugui explicar el comportament de tots els membres de la família.
c. Regles i límits.
d. S’autoregula i s’adapta als canvis: cada canvi implica que hi ha d’haver una reorganització.
e. Subsistemes d’interacció: relació entre els membres de la parella, relació entre els membres de la parella i els fills, relació entre els germans...
f. Característiques idiosincràtiques pròpies (cada família en té unes): - Sistema de relacions parentals - Pertinença/afiliació no voluntària - Rols i regles predeterminats depenent del rol que desenvolupes (fill, progenitor) - Sotmès a canvis evolutius i a situacions estressants: gran impacte emocional sobre les persones, que pot produir canvis.
BLOC 4 – DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU 2 – 12 ANYS.
Susana Gil Torres Funcions que contribueixen a la socialització dels fills i filles: - Ensenyar (normes, regles...) - Conversar (com a element base de la majoria d’aprenentatges) - Controlar (impulsivitat) Landsford (2009): l’agressivitat com a mesura de control pitjor relació a l’adolescència.
1.2.2. L’escola Escola bressol – parvulari - Compartir atenció amb l’adult: l’atenció és compartida amb els seus coetanis.
Saber esperar els torns d’intervenció.
Sentir-se integrats en un grup.
Competitivitat.
Inici de nous rols socials: a casa és fill, però a l’escola és alumne i company.
Aprenentatge en escala de valors.
1.2.3. Mass-media - Modula i/o supleix la família i institucions educatives: la força que té tot el que transmet la televisió o els valors que pot tenir una pel·lícula té més força que qualsevols aspecte que pugui voler influenciar la família.
Contribueix a: o Creació de models socials de comportament.
o Construccions de visions estereotipades.
Televisió Torres i Conde, 2002.: - Competència en generació de valors socials.
Aparador de relacions humanes.
Referència de societats alienes.
Valors universals.
Publicitat - Genera necessitats associades a diversos valors.
Fomenta un estil de vida desitjable.
Selecciona aspiracions col·lectives insatisfetes.
Infants: distinció entre publicitat/programes.
Determina estereotips de gènere.
Tòpics - Sexe: Retrat no realista de les relacions sexuals que provoca una percepció de la realitat esbiaixada.
Violència: Creences populars: canalització de la violència catarsi - Relació monocausal de la violència TV/real - Sensibilització i rebuig - Repetició de visionar vídeos amb violència produeix DESENSIBILITZACIÓ: · Habituació a la violència · Observar episodis violents a la vida real INSIGNIFICANTS  “Adaptacions” a fenòmens no vivenciats.
Es veu com una forma eficaç de resolució de conflictes.
BLOC 4 – DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU 2 – 12 ANYS.
Susana Gil Torres Influència dels videojocs - En diferència a la TV, aquí hi ha més interacció i participació activa en la violència.
Internet - Sparrow, Liu i Wegner (2011) EFECTE “GOOGLE”: relació processos cognitius.
Viñas (IRQV, 2009) Alteracions comportamentals.
2. LA CONSTRUCCIÓ DE LES RELACIONS INTERPERSONALS 2.1. Les relacions en l’àmbit familiar Factors - Teoria bioecologica: àmbits de desenvolupament.
Concepte família sistèmica.
Estils educatius familiars Acord unànim en afecte i resposta a necessitats, i control i tècniques de disciplina.
Maccoby i Martin (1983) | Martin Bravo (2011) « Democràtic: justificació de normes, reflexió sobre conseqüències, plantejament de les exigències de maduresa i independència, consideració de la presa de decisions.
Provoca en l’infant: - Autoestima elevada - Menys conflictes - Responsabilitat - Competència social « Autoritari: imposició de normes, obediència per amenaces, influència, avaluació i control continu.
Provoca en l’infant: - Ordenats - Influència en l’afecte vers els iguals - Baixa autoestima « Permissiu: estimació i llibertat d’acció, poques nores i poc compliment, no hi ha exigències respecte a la responsabilitat i l’ordre.
Provoca en l’infant: - Tendència a problemes en el control d’impulsos - Dificultats per assumir responsabilitats - Baixa autoestima « Indiferent / Negligent: inexistència de normes, poc interès i control sobre la conducta, no hi ha implicació afectiva.
Provoca en l’infant: - Autoconcepte negatiu - Poc autodomini i esforç personal - Baixa autoestima BLOC 4 – DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU 2 – 12 ANYS.
Susana Gil Torres 2.2. Les relacions entre iguals Són importants per al desenvolupament de la personalitat.
Introducció: - Contacte amb adults  relació desigual: els adults poden ser directius o no, i entre els coetanis aquest factor no apareix igual.
Contacte amb nens i nenes relació simètrica: s’aprenen aspectes com combatir, col·laborar, compartir... S’han de fomentar les relacions entre iguals.
Anàlisi: - Punt de vista cognoscitiu: Es poden analitzar molt més les activitats i detectar problemes de desenvolupament.
Perspectiva afectiva: o molta més expressió de les vivències.
o regulació de l’agressivitat.
Socialització: desenvolupament de la independència.
Funció de les relacions entre iguals: - Anàlisi d’activitats Expressió de vivències Regulació de l’agressivitat Reconeixement de drets i deures dels altres Desenvolupament de la independència Aprenentatge de les habilitats socials  Assertivitat: Ser assertiu fa que els infants es trobin en menys conflictes i que les seves relacions amistoses no siguin tòxiques. Capacitat de les persones d’expressar les nostres opinions i voluntats d’una forma correcte i sense ferir a les altres persones.
Funció de les relacions entre iguals en el desenvolupament psíquic: AMISTAT Concepte HOWES (1987)  “Relació estable, afectiva, diàdica, marcada per la preferència, reciprocitat i afecte positiu compartit” - Determinants: selecció i formació d’amics per interessos comuns que es detecten entre ells (homofília de conducta tenir una conducta similar) Conducta amb amics: prosocial (s’ajuden els uns als altres), conflicte (acostumen a ser menys aguts entre amics), intimitat.
Efectes en: autoestima (les persones amb amistats sanes tenen millor autoestima), recolzament social (donar ajuts en moments específics).  Evolució de la personalitat.
Evolució DELVAL - - Nadons: coetanis=objectes A partir de l’any: o Conducta més social interès o Activitats recíproques entre dos infants o Aparició del llenguatge increment de les possibilitats de coordinació de l’acció Als 2 anys: o Mostres preferències entre ells o Sociabilitat = Bronson, 1975: la sociabilitat no és estar junts, és fer coses junts BLOC 4 – DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU 2 – 12 ANYS.
- Susana Gil Torres Als 3 anys: o Amistat = companys de joc o Relació momentània o Importància dels atributs físics (destresa en activitats, samarreta que agrada...) o Joc simbòlic i jocs motors o Pressió social: fomentar jocs típics de cada sexe Als 6-7 anys: o Amistat = compartir joguines, jugar, fer coses que agraden...
o Descobriment social: joc de regles (es veu com les relacions es van establint) o Naturalesa recíproca: en aquesta edat encara és incerta Als 8 anys: o Amistat = procés bidireccional, adaptació a les necessitats, ajut...
o Interacció cooperativa, empàtica i afectiva o Formació de grups o Es poden veure diferències entre les relacions d’amistat entre mateixos sexes.
A partir dels 10 anys: o Compartir pensaments o sentiments o Superació de petits conflictes o L’amistat és menys material, hi ha voluntat de resoldre problemes i d’ajut - - - Relacions amb companys i companyes de diferents edats Beneficis: (exemple escoles rurals) - Funció d’ensenyament o tutorització.
Adaptació de conducta i capacitats.
BENEFICIS DE LES RELACIONS SOCIALS: « « Individu = ésser social  Fa reflexionar sobre la nostra pròpia imatge.
Cooperació - « Compartir un objectiu Posar-se en la perspectiva de l’altre Situació a la jerarquia social 3. EL DESENVOLUPAMENT MORAL I SOCIAL 3.1. El raonament moral i social JOC DE REGLES - PIAGET Jocs tradicionals Ex. Joc de bales Etapes del joc de regles « MOTORA - (0 – 28 mesos): Joc motor, cap regla, joc lliure.
« EGOCÈNTRICA - (2 – 6 anys): Imita regles, tothom guanya.
« COOPERACIÓ - (7 – 10 anys):Joc social, seguiment de regles estricte, no modificació.
« CODIFICACIÓ – (11 – 12 anys): Acord a determinar regles, possibilitat de modificació.
Aportacions del joc de regles - Coneixement d’un mateix Descentrament social Desenvolupament moral BLOC 4 – DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU 2 – 12 ANYS.
Susana Gil Torres Dilemes morals (Piaget, Kohlberg) Tenim el cas d’una nena que vol agafar un pot de llaminadures que està a dalt de l’armari, però la seva mare li ha dit que no és hora de menjar llaminadures. Quan la mare marxa la nena puja a una escala per agafar el pot, però, la tassa que hi havia just davant del pot cau a terra i es trenca. Per altra banda, tenim una nena que la seva mare li ha dit que porti una capsa amb 10 tasses a la taula del menjador, i sense voler li cau la capsa pel camí i es trenquen totes les tasses.
QUI HO HA FET PITJOR?  dilema moral 1r nivell fins 6 anys: basat en les conseqüències En aquesta etapa l’infant dirà que ho ha fet pitjor la nena de les 10 tasses, perquè s’han trencat més tasses que en primer cas, deixant de banda que la nena no podia agafar el pot de l’armari.
2n nivell 6 - 10 anys: danys i motius per igual.
En aquesta etapa l’infant dirà que les dues ho han fet malament, la de les 10 tasses per les destrosses ocasionades, i la d’una tassa per que no hauria d’haver agafat res de l’armari.
3r nivell + 10 anys: motius del protagonista.
En aquesta etapa l’infant dirà que ho ha fet pitjor la nena que ha trencat una tassa, perquè la seva mare li havia dit que no agafés les llaminadures, i si no ho hagués fet, la tassa no s’hagués trencat.
ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT MORAL – PIAGET    Pre-moral (0 – 5 anys) Moral Heterònoma (6 – 10 anys) - Deure, obligació, obediència.
- Sistema de regles obligatori.
Moral autònoma / Relativisme moral - Cooperació i respecte - Relacions d’igualtat INVESTIGACIÓ DE LES CAUSES DEL DESENVOLUPAMENT Cloud i kritsomis (2008) - Familiars Internet Violència TV 3.2. La conducta prosocial Concepte: Fomentar comportaments altruistes, compartir, cooperar, ajudar...
Efectes: - Incrementa l’autoestima Estimula habilitats de comunicació Augmenta la sensibilitat respectes els altres Desperta creativitat i iniciativa Reforça l’autocontrol BLOC 4 – DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU 2 – 12 ANYS.
Susana Gil Torres Determinants cognoscitius i afectius Factors: - Raonament moral: “acte moral”  sentiments d’empatia i prosocialitat.
o - Prosocialitat i dilema moral: - tota forma d’ajut es inequívocament moral? - tota acció compassiva és moral? - tota acció legal es moral? Empatía: reacció emocional positiva, sentir-se commogut, posar-se en el lloc de l’altre, sentir tristesa, entrada al mon mental de les persones.
o Procés : - 4 anys – importància del llenguatge - 6 – 7 anys – comprensió de situacions globals - 7 – 12 anys – estudis de neuroimatge (Decetely et al., 2009) o Formes d’implicació: ...