TEMA 2. IDENTITAT PART 2 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya maperadormontoya Psicologia social PSICOLOGIA SOCIAL TEMA 2: IDENTITAT IDENTITAT SINGULAR I IDENTITAT MÚLTIPLE De alguna manera pensem que la identitat singular son trets que ens caracteritzen i que si mirem cap enrere ens podem reconeixen en aquets trets. Hem considerat la identitat singular com una i diferenciada conformada per un conjunt de trets coherents entre si.
Aquesta identitat no seria compatible amb la vida moderna que ens planteja un munt de situacions diferents.
Hi ha una multiplicitat de situacions (pares separats, germans nous, etc.) també els diferents tipus de relació que establim requereixen que ens mostrem dissimilars. (una persona es desenvolupa diferent depenent la situació).
L’estranyesa que la identitat múltiple provoca té a veure amb una norma cultural que associa el comportament extern a qualitats internes (naturals i preexistents) de les persones.
DIVERSITAT CULTURAL la cultura no sempre es igual en totes les societats. La cultura és entesa com el conjunt de tradicions, normes, símbols i valors que conformen una societat i que es mantenen mitjançant l'aprenentatge, la interiorització i l transmissió entre les persones que en formen part.
La identitat individual (particular, privada i racional) també és un model format per mitjà de la cultura, en aquest cas a l'occidental, i no pas una forma universal a la naturalesa humana. Sempre que hi ha diferencies culturals, comencem a tenir desigualtats i prejudicis. Perquè sempre que interpretem el mon des de una posició. Ho fem amb el llenguatge i aquest no es neutral per tant sempre hi ha discriminació.
IDENTITAT I CATEGORIES SOCIALS Tajfel i Turner son els pares de la teoria de la categorització social, i la defineixen com al conjunt de processos psicològics que porten a ordenar l’entorn en termes de categories: grups de pertinença, objectes i esdeveniments, en tant que es consideren equivalents per a l’acció, les intencions o les actituds de l’individuo.
Aquesta es una de les teories més importants de la identitat. Es una teoria cognitivista de la psicologia social, per tant, es centra sobre tot en com pensem, com pensem el mon...
Les persones durant el dia rebem tant d’estímuls, que no els podem processar tots alhora perquè no som capaços de processar tanta informació, i la ment, de manera intel·ligent, el que fa es simplificar el mon, mitjançant les categories. Una categoria mai es neutre ni imparcial, sempre porten atribuït un valor. Cada societat té unes categories disponibles depenent de la seva historia que determinen les identitats possibles.
La representació que tenim de cada categoria depèn de la ideologia que defensem, per tant per això no ho son neutres. A les categories se li atribueixen una sèrie de característiques que condueixen als estereotips.
María Aperador Montoya maperadormontoya Psicologia social Nosaltres observem una persona i per alguna característica d’aquesta persona pensem que forma part d’una categoria concreta, llavors incloem aquella persona en aquella categoria. Aleshores el que passa es que, aquestes categories que ja estan construïdes, quan posem l’etiqueta a la categoria (dona, home...) tendim a atribuir certes característiques a aquestes etiquetes. Com per exemple quan diem que els homes son mes racionals i les dones més emocionals, que les dones son més atentes... totes aquestes característiques son estereotips. Moltes vegades quan ens trobem una persona que no sabem qui es, el que fem es relacionar-nos amb aquesta persona en funció del que ens diu la categoria a la qual la incloem. Moltes categories son posades, i per això s’atribueixen unes característiques a una categoria i a la característica oposada a l’altra categoria. (home racional/ dona emocional ).
TEORIA DE LA IDENTITAT SOCIAL DE TAJFEL Engloba tres processos psicosocials que fan referència a la forma com percebem les altres persones i a nosaltres mateixos, prenent com a base d'aquesta percepció la pertinença categorial, i aquests processos son: la comparació, la categorització social i la identificació. En primer lloc veiem que cada categoria que tenim ens dona una posició, una certa identitat. Si tenim en compte que qualsevol de nosaltres pertany a un munt de categories diferents, d’alguna manera es la situació i el context determinat que far que alguna de les categories sigui mes important que les altres.
La categoria grupal proporciona una identitat però també una posició social, perquè aquestes categories estan valorades jeràrquicament es millor ser arquitecte que ser delinqüent i al mateix temps que ens dona això també ens ajuda a percebre la realitat social que ens envolta. Perquè estem fent servir la interpretació d’on es situen les demes persones.
En aquesta percepció sempre hi ha implícit un procés de comparació social establert a partir d’un criteri que actuarà com a guia. Aquest criteri te moltes vegades a veure amb la situació en la que estàs. Si jo treballo de recursos humans i demanen contractar discapacitats aquesta serà una característica salient. La comparació social depèn del procés de categorització social Que passa quan categoritzem? La categorització social comporta: - - L’accentuació il·lusòria de semblança entre les persones que formen part d’una mateixa categoria.
Es a dir no es real, però en assembla així. Tots els que posem en diferents categories tendim a veure’ls igual Es crea de manera exagerada la diferencia entre uns y altres, entre persones pertanyents a categories diferents. Homes consumidors sexuals, dones febles.
De quina manera podem trencar aquestes categories  estereotip  prejudici. Si veiem que quan coneixem a algú de la categoria X no ens quadra? Crear situacions on les persones que es coneixen poc que es relacionin entre ells.
Les teories cognitivstes el que ens diuen es que tot allò que fem a nivell cognitiu te un valor instrumental (categorització), aquesta ens ajuda a organitzar, estructurar i simplificar la informació que tenim del medi social però també te un valor ideològic, de control social en tant que estructura grupal ment la societat segons els interessos i valors dels grups dominants. Més enllà del procés mental/cognitiu que els primers psicòlegs socials definien, li podríem trobar una segona funció instrumental que es considera-ho com un sistema que María Aperador Montoya maperadormontoya Psicologia social ens orienta que defineix el lloc de cada persona a la societat la qual cosa esta íntimament lligada a la identitat social.
EXAMEN. La identitat social fa referencia a aquella part de l’autoconcepte que prové del coneixement de la pertinença a determinats grups socials, juntament amb els significats valoratius i emocions que tenen aquest grups socials.
(examen) que es la identitat social segons Tajfel? Segon Tajfel, la identitat social fa referencia a aquella part de l’autoconcepte, de com em considero jo a mi mateix, que prové del coneixement de la pertinença a determinats grups socials, juntament amb els significats valoratius i emocionals donats per al societat associats a aquestes pertinences. La percepció/valoració que fem de nosaltres mateixos depèn des del punt de comparació que establim, ja que saber que pertanyem a una categoria i que aquesta categoria té una valoració, sigui bona o dolenta, genera algun tipus d’efecte en el meu autoconcepte. Quan ens valorem a nosaltres mateixos, tot dependrà de amb qui m’estigui comparant, per això escollim comparar-nos amb categoria que ens permetin sortir afavorits de la comparació i diferenciar-nos en termes d’identitat social, buscant el que Tajfel anomena com distintivitat social positiva. Això fa referencia a quan m’estic comparant amb una categoria social que esta pitjor valorada que la meva, ja que si em comparo amb una categoria que esta més ben posicionada que la meva, generarà un efecte negatiu en el meu autoconcepte. Establim diferencies tipus nosaltres vs. Ells (endogrup vs. Exogrup). Això fa que es generi una tendència d’afavorir el teu grup (afavorir l’endogrup) i de perjudicar a l’exogrup. Hi ha una sèrie de processos que es tenen dins d’aquest procés de compara’ns i d’identificar-nos amb les categories que son: Efecte mirall (bronferbrenner, 1961) Quan aquest autor estudiava aquets processos va definir el que ella nomenava efecte mirall, aquets dos grups contraposats tendeixen a percebre’s amb les mateixes característiques, encara que invertides: això vol dir que si ells reconeixen en si mateixes unes característiques positives, l’altre té aquestes mateixes característiques però negatives.
prejudici sociocèntric Determinats grups dominats poden trobar una preferència i un favoritisme cap a l’exogrup dominant en comptes del prejudici etnocèntric (el teu grup es millor i l’altre es pitjor) el sociocentric es que jo soc del grup dominat, soc un peó de la fabrica, soc el que pringa mes hores, i tinc un cert favoritisme cap als superiors això es degut al grup de pertinença, podem tenir motivacions per canviar de categoria per això tendim a tenir una discriminació positiva a aquell grup al que no pertanyo però que voldria pertànyer alguna vegada.
PREJUDICI I DISCRIMINACIÓ Interpretem les interaccions i situacions socials utilitzant categories socials. Les categories ens permeten preveure que faran els altres i ajustar-nos-hi, però aquest proves sovint es independent de les accions que l’altre fa.
Prejudici. És una actitud generalment negativa cap a determinades persones originada per la seva pertinença categorial i no per les seves característiques individuals.
Discriminació. És un comportament generalment negativa cap a determinades persones originada per la seva pertinença categorial i no per les seves característiques individuals.
María Aperador Montoya maperadormontoya Psicologia social Per entendre el perjudici es important entendre com esta relacionat amb l’estereotip, aquest, esta format per les creences socials associades a una categoria grupal les quals provoquen els prejudicis i els justifiquen.
Utilitzar l’estereotip com a referent d’interpretació ens porta a fixar-nos en les accions de les persones que siguin coherents amb l’estereotip desestimant les informacions que no són coherents. Amb aquest procés d’anàlisi selectiu els estereotips es confirmen i es fan persistents. Es a dir, seleccionem aquelles informacions que interpretem.
Les conseqüències que té la discriminació sobre les persones: - - Baixa autoestima. Quan a tu contínuament t’estan tractant malament, al final s’acaba tenint una baixa autoestima. Si ningú valora la categoria a la qual pertany el meu autoconcepte de la categoria també cau.
Predisposició al fracàs. Si ens posen la etiqueta de fracàs escolar no ens sortirem mai Efecte Pigmalió. Té a veure a que tal i com la societat ens categoritza a la llarga s’acaba convertint aquesta profecia. Si em diuen que soc fracàs escolar i que al final suspendre, doncs suspendre.
...