TEORIES DE LA COMUNICACIÓ I ATRIBUCIÓ (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 19/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

CIÈNCIES PSICOSOCIALS| @mroca-terry TEORIES I PROCESSOS DE COMUNICACIÓ • • Les infermeres treballen amb la paraula i el llenguatge no verbal.
El procés de comunicació és molt complex, no és fàcil. Es necessita un feed back(tornar la informació) per saber si la persona ha entès el que s’ha dit.
Ø QUÈ ÉS LA COMUNICACIÓ? • • • Procés de caràcter social que inclou tots aquells actes a través dels quals els éssers vius interactuen entre sí amb la finalitat d ́intercanviar informació.
Es realitza una transmissió de informació entre dos fonts: emissor i receptor.
‘’Teoria matemàtica de la comunicació” de Shannon i Weaver (1949) com a punt de referència de la majoria de models actuals.
- Emissor: És la persona que emet el missatge comunicatiu.
Receptor: És la persona que rep el missatge.
- Missatge: És el contingut informatiu de la comunicació.
Canal: És el mitjà a través del qual circula el missatge.
Codi: Són els signes i regles que s ́utilitzen al emetre el missatge.
Context: És l’ambient en el que es dóna la comunicació.
• La comunicació inclou tots els processos a través dels quals les persones s ́influeixen mútuament i mantenen una interacció i una retroalimentació amb el seu entorn. Idea de sistema.
• La teoria de sistemes( prové dels economistes) i diu que les persones ens movem en sistemes. Sistemes molt petits com pot ser la relació amb la parella, amb la meva família, posteriorment la casa on viu, el barri on viu... Van del més senzill al més complexa.
• Es veu que el pensament dels nens s’estructura també amb sistemes. Comença a classificar i organitzar sobre el més simple( colors, formes...), al igual que els sistemes. El nen comença parlant amb paraules, posteriorment frases...
Ø NIVELLS DE COMUNICACIÓ 1. Comunicació verbalà Engloba el llenguatge com a procés dinàmic orientat a trobar mitjans d ́expressió adequats, paraules i frases que puguin expressar els nostres sentiments i interessos.
2. Comunicació no verbal o paraverbalà Acompanya generalment al llenguatge aportant èmfasi i major comprensió al contingut a través de la utilització de l ́espai, expressions facials, gestuals, to de veu, etc.
Nivells de comunicació paraverbal: - La proxèmica( espai). 
 - La cinèsica (posició del cos, gestos, expressions facials).
- Parallenguatge(to, timbre de veu).
- Imatge( escenografia, aparença física, modals).
1 CIÈNCIES PSICOSOCIALS| @mroca-terry Ø ESTILS DE COMUNICACIÓ - Persones que ho manipulen tot.
Paraules brusques.
- Les persones passives estan sempre d’acord amb tot encara que no els hi sembli bé.
Tenen autoestima baixa i són dependents en les relacions.
No saben dir que no.
2 CIÈNCIES PSICOSOCIALS| @mroca-terry - - Utilitzen els sentiments per manipular.
És un dels estils més perillosos junts amb l’estil agressiu i encara més si el receptor és passiu.
En ocasions ploren per aconseguir el que volen i generar un sentiment de protecció.
Utilitzats a les situacions acadèmiques.
Es treballa ens situacions objectives per no expressar el que sentim o per no ser tant propers i sentir-nos més protegits.
No tenen sentiments, són freds i distants.
Semblen molt segurs.
3 CIÈNCIES PSICOSOCIALS| @mroca-terry • - Postures rígides.
- MILLOR ESTIL DE LLENGUATGE.
Assertivitat: No és sinònim d’agressivitat. La persona expressa adequadament el que vol transmetre, de forma adequada. Les persones que reben la informació no es senten pressionades ni manipulades. És el millor model que hi ha però és molt difícil.
S’ha de treballar i costa molt d’aprendre.
Les coses que ens passen perquè actuem d’una determinada manera. Quan escollim guanyem coses i en perdrem altres, però escollir És bo i equivocar-se també. Creixem des del fracàs, des de l’adversitat. Creixem com a persones.
4 CIÈNCIES PSICOSOCIALS| @mroca-terry Ø ESCOLTA ACTIVA És l ́habilitat per escoltar més enllà del que la persona expressa verbalment. Atenció als sentiments, idees o pensaments continguts en aquest missatge.
Per escoltar activament a algú és necessari empatitzar amb aquest, “posar-se en seu lloc”.
Procediment per practicar la Escolta Activa: 1. Estar en disposició psicològica per escoltar. 
 2. Observar detingudament a l ́altre.
 3. Utilitzar la cinèsica per transmetre escolta. 
 4. Utilitzar el llenguatge verbal per “acompanyar” o guiar la comunicació del pacient 
 5. Transmetre al pacient que l ́escoltem 
 La professió d’infermeria té l’escolta activa.
Hem d’intentar conèixer-nos a nosaltres mateixos, auto reflexionar per què fem certes coses.
Per fer escolta activa, primer ens hem d’escoltar a nosaltres mateixos.
Ø PERCEPCIÓ SOCIAL La interpretació del que percebem, és la última fase del procés perceptiu, la que dóna contingut als estímuls que prèviament s’han seleccionat i organitzat.
La interpretació està molt lligada a l’experiència de la persona adquirida durant la seva vida.
Varia depenent dels interessos propis i fa que percebem a les altres persones des de les nostres expectatives i desitjos. 
 - La interpretació es distorsiona pels estereotips i prejudicis. 
 - Ø CONFIGURACIÓ PERCEPTIVA - Les nostres experiències, suposicions i expectatives ens poden donar una predisposició mental que té una gran influència en el que percebem .
 - Si alguna vegada ens fem una idea errònia d’algun aspecte de la realitat, tindrem més dificultat per reconèixer la veritat.
AUTOIMATGE El concepte que una persona té de la seva imatge corporal, com es veu físicament.
AUTOPERCEPCIÓ Capacitat de autopercebre's i construir un concepte de si mateix: o Autoconcepte - La valoració i concepció física i mental que cada persona té de sí mateixa. Engloba a l’autoimatge.
- Es composa de tres components: 5 CIÈNCIES PSICOSOCIALS| @mroca-terry 1. Component cognitiu: Autoimatge Creences, pensaments i opinions que la persona té de sí mateixa § Real: Com creu la persona que és realment
 § Ideal: Com li agradaria ser
 § Social: Opinions que la persona creu que tenen d’ella 2. Component d’avaluació: Autoestima - El que la persona sent per sí mateixa. Com es valora i es situa en el eix d’acceptaciórebuig.
El grau d’acceptació dependrà de la comparació entre l’autoimatge Real e Ideal, les aspiracions i els èxits, i l’estima que percebi de les altres persones.
Percepció de la pròpia competència amb els objectius i èxits assolits i amb el rendiment laboral, acadèmic i personal aconseguit.
3. Component conductual - Directament influït pels anteriors. Es refereix a la forma de comportar-se amb un/a mateix/a. - Se denomina Autoeficàcia PERCEPCIÓ DE LES PERSONES • • • EFECTEDE“HALO”(generalització).Prejudicis i Estereotips.
ATRIBUCIÓ DE CARACTERÍSTIQUES DE PERSONALITAT. ERROR ATRIBUCIONAL FUNDAMENTAL”: Atribuir la conducta de l’altre a factors estables, infravalorant els factors de context.
FENÒMEN“PRIMERESIMPRESSIONS” TEORIES DE L’ATRIBUCIÓ. INFERÈNCIA EN LA PERCEPCIÓ • • Atenem a les accions que tenen causes clares.
Recordem les conductes socials que surten de la “normalitat”/quotidianitat. 
 • Concedim més valor a les conductes que s’observen en privat que a las publiques.
 • Concedim més valor a la constància de la conducta en el temps i en diverses situacions
 • Concedim valor a les atribucions que confirmen les nostres expectatives .
• Les “errades” en altres persones són causa de trets de personalitat, mentre que les mateixes “errades” en nosaltres són fruït de les circumstàncies. 
 ERRADES EN L’ATRIBUCIÓ • Error d’atribució fonamental Donar una importància desmesurada a la influència de la personalitat subestimant la influencia de les situacions en un determinat comportament.
Ex: Serietat a la feina pressuposa serietat a una festa
Les persones que es coneixen molt bé és poc probable que tinguin aquest error.
6 CIÈNCIES PSICOSOCIALS| @mroca-terry • • Atribució a la disposició Un comportament s’explica per característiques o trets de la personalitat. Ex: Una reacció hostil pressuposa una personalitat violenta/agressiva.
Atribució a la situació Un comportament s’explica a partir d’un desencadenant extern que la facilitat.
Ex: Una reacció hostil davant d’una situació s’explica per l'estrès o la pressió que viu la persona.
FORMACIÓ D’IMPRESSIONS • Conjunt d’expectatives o creences sobre alguna cosa o algú 
 • Es basa en l’experiència passada 
 • Es considera aplicable a tots els membres d’aquesta categoria 
 • Els esquemes tenen les següents funcions:
- Fer inferències sobre les persones
Intervenir en la manera com recordem i interpretem la informació 
 • Les primeres impressions d’una persona creen el context per avaluar la informació posterior sobre ella 
 PRIMERES IMPRESSIONS • La percepció varia en funció de la informació prèvia que es tingui 
 • Les aparences i trets físics influeixen d’una manera especial 
 • Les percepcions depenen de indicadors no verbals. 
 • Utilitzem aquestes senyales per ubicar a les persones en categories preestablertes 
 • Quan veiem a alguna persona per primera vegada traiem informació per conformar la impressió: edat, sexe, com vesteix, expressió facial, gestualitat, forma de parlar, to de veu, etc.
La primera impressió es “queda” fins i tot quan posteriorment rebem altres informacions diferents Les relacions interpersonals exigeixen que puguem preveure no només expectatives de les altres persones sinó també conductes L’habilitat de les persones para jutjar inclou:
 • • • La sensibilitat social: Coneixement de com es comporten les persones en general en una societat o grup social La sensibilitat interpersonal: Habilitat per saber com es sent una persona en una situació o relació especifica.
- ATRACCIÓ L’atracció entre les persones és un dels aspectes més rellevants de la interacció humana. Hi ha factors que hi influeixen: • Característiques desitjables: bellesa, bondat, intel·ligència, sinceritat, carácter amistós, competència moderada. 
 • Proximitat: en relació al lloc on viu, zona, barri. 
 • Semblança: en gustos, opinions, aficions, creences, valors. 
 7 CIÈNCIES PSICOSOCIALS| @mroca-terry • Personalitats “complementàries” 
 • L’atracció física 
 Sentim atracció cap a persones que ens estimen:
 - Es valora molt a les persones difícils en la “relació” per la seva actitud discriminatòria.
L’adulació es valora positivament 
 - Quan tenim baix estat d’ànim se’ns potencia la vulnerabilitat cap a les persones que ens mostren simpatia 
 8 ...