Tema 2.1: Nivells d'organització morfològica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2: NIVELLS D’ORGANITZACIÓ, REPRODUCCIÓ I CICLES BIOLÒGICS !!! Procariotes i eucariotes. Nivells d’organització cel·lular/nuclear La vida es divideix en aquests 2 grans grups en funció de la seva organització cel·lular.
El més simple nivell de vida és una cèl·lula, i de cèl·lules hi ha de dos models: procariotes i eucariotes.
Procariotes: cèl·lules que NO tenen el seu DNA envoltat per una membrana i no tenen orgànuls cel·lulars.
Eucariotes: DNA envoltat per una mb i orgànuls al citoplasma.
Tot i les seves diferències, tenen un origen comú, únic: el seu material genètic, tots 2 tenen DNA i la maquinària interna és relativament semblant, ja que tots dos tipus de cèl·lules tenen ribosomes, macromolècules formades per proteïnes i RNA de transferència, que s’encarrega de la síntesi de les proteïnes, però tot i això presenten diferències en organismes procariotes els ribosomes són 70S i en eucariotes són 80S (S, mesura de precipitació).
Dins del domini dels procariotes trobem 2 tipus diferents: bacteris i arqueus, que es diferencien a nivell molecular.
- Arqueus, són procariotes estremòfils, que viuen en ambients força extrems: amb molta pressió, molt àcids, molt càlids...
I dins del domini dels eucariotes hi trobem per exemple els animals, les plantes, els fongs...
Nivells morfològics d’organització El nivell d’organització cel·lular més simple per la seva morfologia són els protòfits, seguits dels tal·lòfits i dels cormòfits, la morfologia dels quals augmenta en complexitat i especialització.
1) Protòfits: són organismes unicel·lulars o colònies poc coherents de cèl·lules (a nivell morfològic, no parlem de taxonomia). Les cèl·lules poden ser flagel·lades o monodals (amb moviment), o poden tenir una organització sense flagels (cocoides).
- Unicel·lulars (amb moviment o sense): com per exemple algues euglenes, clamidomones (2 flagels) o un dinòfit. Aquests són exemples d’organismes unicel·lulars flagel·lats o monodals. I hi ha d’altres que no tenen flagels, que són les cocoides o coccals (4).
- Colònies: unió de cèl·lules de forma poc coherent, que no arriben a formar un organisme veritable, són cèl·lules que cohabiten juntes però amb una unió relativament laxa. Un tipus de colònies seria per exemple la melosira formada per diatomees (5).
- Hi ha colònies que són un tipus particular, ja que apareixen sempre de la mateixa forma i amb el mateix número de cèl·lules des d’un inici, són els cenobis. (Exemples 6,7 i 8) cèl·lules punts verds que formen colònies filles, que creixeran.
- Un altre tipus particular de colònia són els consorcis d’agregació, que són semblants als cenobis, però aquesta colònia es pot desfer i tornar a fer en funció de les característiques de l’ambient, és una mena de cenobi dinàmic.(9) Normalment també acostumen a tenir el mateix nº de cèl·lules.
2) Tal·lòfits: organismes complexos que a diferència de les colònies, la unió de les cèl·lules es dóna per formar un complex superior. És quelcom més complex que una suma de cèl·lules com les colònies.
Són organismes pluricel·lulars, plasmodesmes (comunicació entre cèl·lules), que presenten una diferenciació del treball degut a que estan formats per cèl·lules especialitzades. Per exemple, hi ha cèl·lules vegetatives que proporcionen l’aliment i provoquen el metabolisme, altres que són reproductores, etc.
A més, els tal·lòfits també tenen polarització, l’organisme té una direccionalitat, hi ha zones diferenciades com la zona apical de la dorsal o la ventral de la dorsal, tot i que encara són organismes poiquilohidres, és a dir, organismes que no són capaços de regular el seu contingut hídric, necessiten l’aigua i per això sempre els trobem en ambients aquàtics o molt humits.
- Aleshores amb aquestes característiques, hi ha alguns protòfits que podrien passar com a tal·lòfits, com per exemple el 8 de la imatge anterior, que podria passar com a tal·lòfit perquè cada punt que és la cèl·lula estan unides per una mena de ponts a través del citoplasma, i les colònies apareixen a partir d’unes cèl·lules especialitzades en reproducció, de manera que compleixen moltes característiques dels tal·lòfits. Per tant, per alguns investigadors aquest exemple pot ser un tal·lòfit i per altre una colònia.
Els tal·lòfits són tots aquells organismes vegetals que no són cormòfits, és a dir, que dins d’aquests hi ha organismes que no s’assemblen en res entre ells. (és com un calaix desastre) El seu cos vegetatiu (la part viva de l’organisme, contrari de reproductor o reproductiu) s’anomena tal·lus i hi ha de 3 tipus: - Tal·lus filamentós: el seu cos vegetatiu està organitzat en forma de filament, per l’encadenament de cèl·lules uninucleades o plurinucleades. I entre les cèl·lules hi ha unions formant el tal·lus, un organisme sencer. Dins d’aquests hi ha els simples i els ramificats, els que tenen septe o no en tenen.
 Tal·lus sifonal: és un tal·lus filamentós molt particular, les cèl·lules del qual són plurinucleades, estan completament unides, presenten 0 separació perquè no hi ha septes, de manera que el citoplasma de totes les cèl·lules està unit (tot i que en aquests organismes, sempre hi haurà septes en el moment de formar-se les estructures reproductores). Per tant, podem dir que acabem formant una sola cèl·lula, perquè no observem cap mena de separació física.
- Tal·lus pseudoparenquimàtic: tal·lus més complex que el filamentós però que no arriba a ser un teixit veritable. És aquell que ni és filamentós ni veritablement un teixit. Aquests, de manera externa podem interpretar que formen teixits veritables, com el bolet, perquè l’observem amb volum i de forma continua, però vist al microscopi només són filaments units de manera cohesionada, que poden ser cilíndrics o laminars.
Les cèl·lules es divideixen en dues dimensions, no són un teixit veritable.
- Tal·lus parenquimàtics o hístics: són teixits veritables, un tal·lus que ocupa les 3 dimensions de l’espai i es divideix en profunditat formant una estructura més massissa cada cèl·lula es divideix en 3 dimensions, ocupant tots els plans possibles de l’espai i al final acaba tenint totes les seves parets envoltades per altres cèl·lules. El pseudoparenquimàtic no és un teixit veritable perquè una cèl·lula no té altres cèl·lules en totes les seves parets quan es desplega tridimensionalment.
Per tant, un teixit veritable és aquell que té el tal·lus en 3D, la paret cel·lular està compartida, i són teixits en que hi ha una diferenciació del treball, és a dir, que en el tal·lus es duen a terme diferents funcions, cosa que no passa mai en els pseudo.
Hi ha pocs organismes que tinguin teixits veritables, només en algunes algues brunes els trobem, i són teixits amb meristems i parènquimes (assimiladors de reserva), però que els manquen teixits més evolucionats i importants com el teixit vascular, el de sosteniment i l’epidèrmic.
 I en la transició entre tal·lòfits i cormòfits: Briòfits: molses. Tècnicament són tal·lòfits però formen un grup de transició.
No són cormòfits perquè no tenen arrels ni fulles ni tija, però són més complexos que els tal·lòfits, són un entremig entre les algues i les “plantes superiors”. Són poiquilohidres i tenen diferenciació cel·lular, tenen parènquimes i altra mena de teixits, però menys evolucionats que els de les plantes superiors. Per tant els briòfits es consideren abans tal·lòfits, dins del que cap.
3) Cormòfits: són organismes pluricel·lulars que tenen arrel, tija i fulles. Per tant un tal·lòfit és aquell organisme pluricel·lular però que no té ni arrel, ni tija ni fulles. Sempre tenen teixits veritables i diferenciats, i el seu cos vegetatiu s’anomena corm, que sorgeix en resposta a l’adaptació a la dessecació que porta el medi terrestre, per tant són homeohidres.
Aquests organismes, poden tenir diversos tipus de parènquimes (assimiladors de reserves): ...