Parells cranials (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2013
Páginas 11
Fecha de subida 18/09/2014
Descargas 32

Vista previa del texto

Parells cranials.
1. Generalitats.
Es troben ordenats de I a XII de forma proximal fins als distals.
   Els nervis motors tenen fibres motores però no sensitives, però poden tenint fibres del sistema nerviós autònom (parasimpàtiques i/o simpàtiques) Els nervis sensitius tenen fibres sensitives però no motores.
Els nervis mixtes tenen fibres motores i sensitives.
1.1. Orígens.
Excepte els dos primer, tots es relacionen amb el tronc encefàlic (mesencèfal, protuberància i bulb) L’origen real és el nucli on s’originen les fibres que formaran el nervi.
Les fibres sensitives motores i parasimpàtiques s’originen en nuclis a nivell del tronc encefàlic, de manera que: - - - El nervi III i IV els nuclis estaran a nivell del mesencèfal.
El nervi V, VI, VII els orígens reals estaran a nivell de la protuberància.
Els nervis VIII, IX, X, XI tindran l’origen real a nivell del bulb.
Les fibres simpàtiques no s’originen a nivell del tronc encefàlic, sinó que s’originen de les banyes lateral de la medul·la espinal, a nivell de la substancia grisa.
L’origen aparent és ell lloc de l’encèfal on surt el nervi que es dirigirà cap a l’òrgan diana. De manera que: - Origen aparent del III i del IV a nivell del mesencèfal.
Origen aparent del V es troba a nivell de la protuberància.
En el solc bulb protuberancial tenim de medial a lateral el V, VII, VIII.
A nivell del bulb tenim IX, X, XII (el IX no es troba ben dibuixat).
El XI sorgeix a baix de tot, a nivell de la medul·la espinal.
Tots tenen aquest origen per la cara anterior del tronc encefàlic excepte el IV que es troba per la cara posterior.
1.2. Funcions.
2.
Nervis sensorials.
Nervis purament sensitius. Nomes contenen fibres sensitives. Son el I, el II i el VIII.
2.1. Nervi I. Nervi olfactori.
Els receptors de l’olfacte es troben a la mucosa olfactòria. Situada en el sostre de les foses nasals, a la part superior de les parets lateral i del envà de les foses nasals.
Aquests capten les olors i les transmeten en uns nervis.
Aquest formaran els filets olfactoris, els quals travessaran la lamina cribrosa de l’etmoide, formant finalment el bulb olfactori (dos bulbs, un per cada canal).
El bulb olfactori es relaciona en el lòbul frontal. Aquest es continua amb el tracte olfactori i aquest es dividirà en dues estries o cintetes olfactòries lateral i medial.
  La medial estarà formada pels axons que aniran cap a l’altre bulb. Portaran informació de un bulb a un altre La lateral anirà la informació directament al còrtex olfactori, situat a la cara medial del còrtex temporal.
(únic sentit que no passa per el tàlem) 2.2. Nervi òptic.
S’encarrega de la visió. Els receptors es troben situats a nivell de la retina, aquest es troben connectats a neurones, les neurones ganglionars, i els axons d’aquestes formaran el nervi òptic.
Aquest té un cap, el punt de la retina on no hi ha receptors, nomes hi ha axons de les neurones ganglionars, i té tres tipus de trajectes: - Intraorbitari: a la par més posterior de la cavitat orbitària que es troba plena de teixit adipós i rodejat de la musculatura extraocular.
Intracanabicular: el nervi travessa el forat òptic situat a nivell de l’os esfenoides.
Intracranial: situat a la fosa cranial mitjana.
Els dos nervis òptics, drets i esquerra, s’uneixen formant el quiasma òptic, que es troba situat per davant de la hipòfisi.
Quan hi ha un tumor hipofisiari a vegades els malats tenen avanç problemes òptic que problemes endocrins.
Posteriorment es formen dos tractes òptics, dret i esquerra. Aquesta informació es dirigirà cap al talem, cap al nucli genicular.
Anirà a traves de les radiacions òptiques anirà a l’escorça visual, al voltant del lòbul occipital, a traves de la fissura calcarina.
A partir d’això tindrem:   Un camp visual temporal: el camps visual més lateral a l’ull es projecta a nivell de la part de la retina més interior, a la retina temporal.
o Les fibres d’aquesta retina envien informació al talem i al còrtex homolateral.
Un camp visual nasal: el camp visual més medial a l’ull es projecta a nivell de la part de la retina més exterior, a la retina nasal.
o Les fibres de la retina nasal envien informació al talem i al còrtex contralateral.
Quan hi ha una lesió a nivell del nervi òptic de forma anterior al quiasma òptic tindrem ceguesa, anòpsia, del ull corresponent.
Quan hi ha una lesió del quiasma òptic tindrem una hemianospia temporal. S’afectarà mig camp visual, la part temporal.
Quan hi ha una lesió del còrtex visual dret tindrem una hemianòpsia homònima esquerra, de les zones del cantó esquerra. Mentre que si és del cantó dret tindrem una hemianòpsia homònima dreta, de les zones visuals del cantó esquerra.
2.3. Nervi vestíbulo-coclear.
El nervi vestibular condueix l’equilibri, els receptors es troben al laberint posterior. Aquest entrarà dins de l’encèfal a nivell del solc bulbprotuverancial i anirà las nuclis vestibulars. Situats a nivell de la part inferior de la protuberància i par superior del bulb.
A partir d’aquí hi hauran tractes vestíbulo-cerebel·losos, que aniran fins al cerebel on es processarà la informació. Posteriorment aniran fins al còrtex passant per el talem.
Els receptors auditius estan situats a nivell de la còclea, del laberint anterior. Capten aquesta informació que viatja a traves del nervi auditiu o coclear. Penetrarà per dins de l’encèfal junt amb el vestibular per el solc bulboprotuberancial. Anirà als nuclis coclears, situats a la part inferior de la protuberància, part superior del bulb. Des d’aquí viatjarà cap al còrtex auditiu passant pel talem, al nucli genicular medial.
3. Nervis oculomotors.
3.1. Nervi III. Nervi oculomotor.
Component motor simpàtic i parasimpàtic.
S’origina de forma aparent a nivell del mesencèfal, en la fosa interpeduncular.
Les fibres motores i parasimpatiques, l’origen real es troba a nivell del tegmen o calota mesocefàlic. Mentre que el component simpàtic es troba a nivell de les banyes laterals de la medul·la espinal de T1 a T3.
En el seu origen el nervi III es situa entre l’arteria cerebel·losa superior i la cerebral posterior. Es dirigeix cap a la cavitat orbitària travessant la fenedura esfenoïdal o fissura orbitaria superior. Però just avanç d’arrabassar-lo les fibres simpatiques s’uneixen a la resta de fibres.
Dins de la cavitat orbitària es divideix en:   Branca inferior: té fibres motores destinades al múscul recte inferior, oblic inferior i recte medial. També té fibres parasimpàtiques que innervaran el múscul ciliat (acomodació, enfocar) i al esfínter de la pupil·la (contracció, miosi).
Branca superior: conté fibres motores per al múscul recte superior i el elevador de la parpella superior. I fibres simpàtiques destinades al múscul elevador de la parpella superior.
3.2. Nervi IV. Troclear.
Component motor. Origen real es troba a nivell del tegmen messencefàlic i el origen aparent es troba per la part posterior del mesencèfal per sota dels fol·licles inferiors.
És el únic parell cranial que es recusa. Entrarà per la fissura orbitaria superior. El nucli dret va a innervar el oblic superior esquerra, i a l’inrevés.
3.3. Nervi VI. Abducens.
Component motor. El seu origen real es troba a nivell de la protuberància i l’aparent a nivell del solc bulboprotuverancial a la part més medial.
Es dirigeix a la cavitat orbitaria per la fissura orbitària superior. I va a innervar al recte lateral.
4. Nervi trigeni.
   El component motor te origen real a nivell de la protuberància.
El component sensitiu es molt gran, va des de el mesencèfal fina a la part superior de la medul·la; constituït per tres subnuclis: o Superior: mesencefàlic. Situat a nivell del mesencèfal.
o Principal: situat a nivell de la protuberància.
o Espinal: situat a nivell del bulb i de la medul·la.
La part simpàtica es situa a nivell de les banyes laterals de la medul·la espinal de T1 a T3.
Aquest té el seu origen aparent a nivell de la cara anterior de la protuberància. Just després es forma el gangli de Gasser, eixamplant-se.
Posteriorment es formen tres subdivisions: 4.1. Nervi oftàlmic. V.1 Va a irrigar la part més superior de la cara. De manera que recull la sensibilitat d’aquesta part. I és la única divisió del nervi oftàlmic que tindrà component simpàtic que s’unirà just en el moment anterior de passar a la cavitat orbital.
Té un trajecte intracanial i una segona part exocranial. I es dividirà en tres branques: - Nervi lacrimal: que innervarà la parpella superior per la part externa.
Nervi nasociliar: innervarà la parpella superior interna i medial.
Nervi frontal: innervarà la zona cutània corresponent a l’os frontal.
4.2. Nervi maxil·lar. V2.
Es tracta de una branca amb component únicament sensitiu. Aquesta té trajecte intracranial i exocranial. I finalment es divideix en branques colaterals com el nervi cigomatic i els nervis alveolars superiors, i en una branca terminal, el nervi infraorbitari.
- Nervi zigomàtic: dona part de sensibilitat a la regió medial de la cara.
Nervi alveolar superior: innerva les dents superiors.
Nervi infraorbitari: dona sensibilitat a la regió medial de la cara.
4.3. Nervi mandibular. V3.
Branca del trigeni amb component sensitiu i motor. Aquest es basa en un trajecte intracranial i un d’exocranial. I finalitza en les ramificacions:   Anteriors: o Nervi bucal: innerva la musculatura de la cavitat bocal.
Posteriors: o Nervi auriculotemporal: innerva l’orella externa junt amb la part més propera a aquesta de la cara i la part més anterior de la zona corresponent al lòbul temporal.
o Part del nervi lingual: innerva la musculatura de la llengua. (2/3 anteriors) Detecta el sentit del gust.
o Nervi dentari o alveolar inferior: innerva les dents inferiors.
5. Nervi facial.VIII.
Es basa en components motors per l’estilofaringe i el palatoglós, un component sensorial per 1/3 posterior de la llengua, de manera que detecta el sentit del gust; i té un component parasimpàtic que controla la glàndula paròtida.
Aquest s’origina (real) en el nucli facial i el nucli salival superior, situats en la part inferior de la protuberancia. De manera que aquest tindrà un origen aparent en el solc bulbprotuberancial, situat el més medial en aquesta zona.
Un cop s’origina travessa el conducte auditiu intern. I junt amb una branca del V3 parell cranial formarà el nervi lingual, entre d’altres.
6. Altres nervis.
...