TEMA 19. MITOSI (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Biología Celular
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 99
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con el docente Lleonard Barrios.

Vista previa del texto

BIOLOGIA CEL·LULAR Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB TEMA19: Mitosi.
La mitosi  és el període del cicle cel·lular en el que es produeix la reorganització de casi tots els components de la cèl·lula. Durant la mitosi (divisió cel·lular) els cromosomes es condensen, l’embolcall nuclear es trenca, el citosquelet es reorganitza per formar el fus mitòtic i els cromosomes migren a pols oposats. Després de la segregació dels cromosomes es sol produir la divisió de la cèl·lula (citocinesi).
Etapes de la mitosi  Hi ha detalls de la mitosi que varien depenent de l’espècie, el teixit i el tipus cel·lular del que es tracti, però els processos bàsics a l’hora de la segregació de les cromàtides germanes sempre és igual. Aquests processos bàsics són la condensació dels cromosomes, al formació del fus mitòtic i la unió dels cromosomes als microtúbuls del fus. Un cop arribats a aquest punt, les cromàtides germanes es separen i migren a pols oposats del fus, després d’això es torna a formar l’embolcall nuclear de les cèl·lules filles. La mitosi es divideix en les següents etapes:  Profase: el començament de la profase queda determinat per la condensació progressiva dels cromosomes, cadascun dels quals format per dues cromàtides germanes, i per la desaparició, progressiva, dels nuclèols. És la condensina la que promou la condensació del DNA encerclant i unint loops de DNA. Aquestes molècules de DNA replicat resten entrellaçades durant la fase S i G2, desenredant-se durant el procés de condensació de la cromatina. Les cromàtides germanes condensades es mantenen unides (per la cohesina) a través del centròmer, que és una seqüència de DNA a la que s’uneixen les proteïnes del cinetocor (que s’ha començat a formar en aquesta fase). A més a més es produeixen canvis al citoplasma que permeten el desenvolupament del fus mitòtic. Els centrosomes es separen, migren a costats oposats del nucli i actuen com els dos pols del fus mitòtic.
 Prometafase: el seu inici es marca amb el trencament de l’embolcall nuclear. Durant aquest període els microtúbuls BIOLOGIA CEL·LULAR Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB del fus mitòtic s’ancoren als cinetocors ja diferenciats i funcionals dels cromosomes condensats. Els cinetocors de les cromàtides germanes es disposen als dos costats oposats del cromosoma, pel que s’hi uneixen els microtúbuls que provenen de cadascun dels pols del fus. Els cromosomes es mouen endavant i endarrere, per equilibri de forces, fins que s’alineen a la placa metafàsica de la meitat del fus.
 Metafase: comença quan els cromosomes estan alineats sobre la placa metafàsica. És una fase molt curta en la qual hi ha un punt de control. És molt important que els cromosomes estiguin ben alineats sobre la placa per garantir, així, la correcta segregació de les cromàtides germanes.
 Anafase: s’ha superat el punt de control. El pas a anafase es deu a la proteòlisi de proteïnes reguladores mediada per ubiquitina, la qual es dispara per l’activació d’una ubiquitina lligasa anomenada complex promotor de l’anafase. L’activació d’aquest complex és induïda per l’MPF al començament de la mitosi, pel que l’MPF, en última instància, provoca la seva pròpia destrucció. No obstant, el complex promotor de l’anafase resta inactiu fins que la cèl·lula supera el punt de control, després del qual l’activació del sistema de degradació constituït per les ubiquitines permet el pas a l’anafase i el progrés de la mitosi.
El punt de control del fus és notable, ja que la presència d’un sol cromosoma no alineat és suficient per inhibir el complex promotor de l’anafase . Aquesta inhibició es cancel·la quan tots els cromosomes estan alineats, i el complex promotor de l’anafase s’activa degradant, d’aquesta manera, les dues proteïnes diana claus. La Cdc20 s’uneix a una APC/C inactiva, activant-la. Aquesta APC/C activa degrada per ubiquitinació la securina que mantenia inactiva la separasa. Com que es degrada la securina, la separasa queda lliure, de tal manera que pot tallar proteolíticament les cohesines que mantenien unides les cromàtides germanes. Un cop separades les cromàtides, l’anafase es pot diferenciar en dues subfases simultànies:  Anafase A: es produeix l’estirament, des dels pols del fus i mitjançant els microtúbuls, de les cromàtides, és a dir, es produeix la segregació de les cromàtides.
BIOLOGIA CEL·LULAR 1º CURS BIOLOGIA Tania Mesa González UAB  Anafase B: simultàniament, els pols es veuen separats l’un de l’altre al ser estirats pels microtúbuls units a la membrana.
 Telofase: un cop estan les cromàtides al pol corresponent, les ubiquitines degraden la ciclina B, inactivant així l’MPF. Un cop inactivat, els microtúbuls tornen a estat interfàsic. Es produeix la reconstrucció de l’embolcall nuclear. Un cop està reconstruït els cromosomes es descondensen i es reinicia la síntesi d’RNA i la reparació del nuclèol.
La citocinesi  Normalment es produeix després del final de la mitosi, originant dues cèl·lules filles. La citocinesi sol començar al final de l’anafase i es desencadena per la inactivació de l’MPF, cosa que coordina la divisió nuclear amb la divisió citoplasmàtica. La citocinesi es produeix mitjançant l’anell contràctil de filaments d’actina i miosina format sota la membrana plasmàtica. La posició d’aquest anell queda determinada per la posició del fus mitòtic, pel que la cèl·lula es divideix pel pla que ocupava la placa metafàsica (perpendicular al fus). A mesura que els filament d’actina i miosina es contrauen, estiren la membrana plasmàtica, estrangulant la cèl·lula fins que queda dividida en dos. A continuació es trenca el pont entre les dues cèl·lules filles i la membrana plasmàtica es tanca.
Aquest mecanisme és diferent en cèl·lules vegetals ja que tenen paret cel·lular.
Aquí, les vesícules del Golgi que contenen precursors de la paret cel·lular s’uneixen als microtúbuls polars, on es troba la placa metafàsica. La fusió d’aquestes vesícules dóna lloc a una estructura en forma de disc rodejada de membrana. Aquesta estructura, anomenada placa cel·lular primerenca, creix cap enfora i es fusiona amb la membrana plasmàtica fonamental originant la nova paret.
...