Fisiologia del sistema nerviós (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Funció del cos humà
Año del apunte 2013
Páginas 10
Fecha de subida 19/09/2014
Descargas 48

Vista previa del texto

Fisiologia del sistema nervios.
1. Introducció.
Les principals funcions del sistema nerviós són la regulació del medi intern (vísceres, musculatura, etc.) i una regulació de la relació amb el medi extern (reaccions a estímuls externs).
Aquesta regulació es dona a partir de una gran complexitat de sistemes: 1. Sistema sensorial: permet reconèixer el medi, tant intern com extern.
2. Sistema integrador de informació rebuda: a nivell medul·lar, del tronc de l’encèfal, cerebel, nuclis del diencèfal i telencèfal o còrtex cerebral.
o De forma conscient.
o De forma inconscient, com a reflexes.
3. Sistema motor: sistema efector que permet interaccionar amb l’entorn i efectuar accions.
o Sistema motor somàtic: control motor esquelètic (voluntari) o Sistema motor autonòmic: control motor visceral, múscul llis i cardíac.
1.1. Funcions generals del sistema nerviós.
Les diverses funcions del sistema nerviós venen determinades per l’existència de circuits neurals especialitzats, més o menys complexes.
Des d’un reflex monosinàptic a les complexes representacions corticals amb una gran xarxa neuronal implicada.
Aquest control neural és: - Ràpid: mitjançant la transmissió de senyals biolelèctriques.
Dirigit: gràcies a les vies nervioses que transmeten la informació de manera específica.
Integrat: permet controlar els diferents sistemes simultàniament.
1.2. Nivells funcionals del sistema nerviós.
 Encefàlic superior: format per el còrtex cerebral. Aquest regula les funcions cognitives superiors, les accions voluntàries, la consciència sensorial i La informació sensorial per tal de que siguin conscient han d’arribar a aquest nivell, alhora que una acció motora ha de sortir d’aquest nivell per tal de ser conscient i la regulació de nivells inferiors. Es divideix en: o Lòbul frontal o Lòbul occipital o Lòbul parietal o Lòbul temporal  Encefàlic inferior: es localitza en l’hipotàlem, el diencèfal, el cerebel i els nuclis del tronc encefàlic. Regulació visceral, centres reguladors motors (cerebel, ganglis basals, tronc encèfal), sistema de la consciencia, gran centre de relleu previ a còrtex (talem), reflexos complexes...
- Formació reticular: a nivell del tot el tronc de l’encèfal important.
 Els parells cranials tenen el seu origen en el tronc de l’encèfal, aquestes motoneurones seran inferiors i també podran ser controlades per el còrtex.
 Medul·lar: plexes a nivell de la medul·la espinal que donen lloc als nervis perifèrics. Tenim dos principalment, el braquial i el lumbar per tal de donar nervis a les extremitats. Aquests es troben formats per neurones, les quals poden arribar a tenir axons de més de un metre ja que no existeixen sinapsis entre mig de la medul·la i la zona innervada.
o A nivell de substancia gris troben somes, de manera que tenim reflexes segmentaris motors i viscerals.
o A nivell de substancia blanca es per on ascendirà i descendirà la informació. Vies de conducció ascendent i descendent:  Funicle o cordó posterior  Funicle o cordó anterior  Funicle o cordó lateral  A nivell cervical tindrem major nombre de matèria blanca a causa de la sortida de neurones. Si hi ha una lesió en aquesta s’interromp la comunicació entre les neurones superiors e inferiors. Es perd la sensibilitat i el control motor. També poden ser lesions parcials d’aquesta, no es perd de totes les parts del cos.
 A nivell lumbar també tindrem un major nombre de matèria blanca per el mateix efecte.
 Sistema nerviós perifèric: format per receptors sensorials, conducció de senyals eferents i aferents, sinapsis amb òrgans diana efectors.
2. Transmissió d’informació.
2.1. Aferents sensorials i vies ascendents.
Recull informació de la cèl·lula perifèrica, receptors específics. Aquesta es conduirà a partir de la neurona sensorial, es dividirà en dues vies:   Fascicle espinotalamic anterolateral: ascendent al sistema nerviós central.
Fascicle posterior o cordó dorsal 2.2. Vies motores descendents.
S’origina informació a nivell del sistema nerviós central de forma conscient o inconscient.
- Via corticoespinal: gran via motora. Que va per les motoneurones inferiors, motoneurones espinals 2.3. Tonc encefàlic.
2.4. Formació reticular.
2.5. Telencèfal i diencèfal.
3.
4. Cèl·lules del sistema nerviós.
4.1. Unitat funcional del sistema nerviós: la neurona.
Forades per: soma amb dendrites, axó i terminacions sinàptiques. Poden ser molt variables en forma i en acció.
4.2. Transport axonal.
Les axons i les terminacions sinàptiques precisen l’aport de substancies metabòliques i de recanvi estructural des del soma neural. Aquelles que són molt llargues, necessitem un sistema de transport per tal de transportar l’impuls de una punta a una altra de la neurona. És a dir, a distancies llargues, s’efectua mitjançant mecanismes específics, denominats transport axonal.
Aquest transport axonal es dona via microtúbuls i neurofilaments. Succeeix en direcció anterograda i retrògrada.
*En seccionar un axó, la part distal degenera mentre la resta de la neurona sobreviu.
4.3. Neurogénesis en el cervell adult.
4.4. Funcions generals de la neuròglia.
En els nervis perifèrics tindrem axons i cèl·lules d’Schwann que permeten donar mielina.
A nivell central tindrem astròcits (funció de suport), micròglia (funció immunitària) i oligodendrocits (funció de mielinització).
- - Estructura i suport de les poblacions neuronals. Com són capaces de multiplicar-se, ocupen l’espai deixat per la mort de neurones.
Formació de mielina al voltant d’axons. Augmenta la velocitat de conducció d’impulsos. (oligodendrocits en el sistema nerviós central i cèl·lules d’Schwann en el sistema nerviós perifèric) Funció nutritiva-reguladora. (astròcits) regulació del pas de nutrients de la sang al sistema nerviós. Regulació del medi iònic extracel·lular.
Funció defensiva. (micròglia) eliminació d’elements estranys i detritus, actuant com a macròfags.
Funció de guia: (astròcits, cèl·lules de Schwann) guien la migració de neurones i dels seus axons durant el desenvolupament, això com de la regeneració d’axons desprès de lesions.
4.5. Espai extracel·lular en el sistema nerviós.
4.6. Líquid cefaloraquidi.
Aquest es produeix en els plexes coroides, aproximadament un 500ml al dia. I ocupa un volum total de 150 ml.
D’aquesta manera, flueix pels ventricles i espais subaraconidals, rodejant l’encèfal i la medul·la. *extraiem aquest a partir de una punció lumbar.
Aquest es absorbit a la circulació sistèmica per les venes cerebrals.
Format per una menor concentració de glucosa, proteïnes i colesterol que en sang, tindrà com a principals funcions: - L’equilibri amb el líquid intersticial i manteniment d’un ambient constant.
La protecció mecànica del sistema nerviós central.
El drenatge de substàncies a eliminar.
4.7. Barrera hemato-encefàlica.
La barrera hemato-encefàlica, generalment molt difícil de traspassar per les substancies sanguínies i per fàrmacs poc liposolubles. Aquesta recobreix el sistema nerviós central i no el perifèric.
Formada pels peus astocitaris i les cèl·lules endotelials (fenestres dels capil·lars amb unions estretes).
Serveix d’aïllament del líquid intersticial de l’encèfal i la circulació sanguínia sistèmica.
4.8. Classificació general de les fibres nervioses.
A més mielina i major diàmetre tinguin les neurones major serà la velocitat de conducció de la informació, a partir d’aquí es classifiquen en: 5. Circuits neurals.
El sistema nerviós central està constituït per milers de grups neuronals diferents, que contenen des de unes poques neurones fins a moltes.
Cada grup té una organització particular, que determina una forma característica de processar les senyals neuronals, permetent la multitud de funcions del sistema nerviós.
Les complexes funcions del sistema nerviós es duen a terme mitjançant la existència de connexions apropiades entre diferents grups neuronals, i entre neurones dins de cada grup.
Per cada funció concreta existeix un o més circuits neuronals, establerts durant el desenvolupament neural, que són responsables.
5.1. Arc reflex.
Circuit neural des d’un receptor perifèric a través del sistema nerviós central cap a un òrgan efector perifèric. Es tracta de una estructura especifica per realitzar una funció determinada, un reflex.
Es basa en una resposta inconscient i estereotipada davant d’un estímul amb la finalitat de defensar o beneficiar l’organisme.
Es compon de un receptor, una neurona aferent, unes connexions centrals (sinapsis amb altres neurones per elaborar una resposta) una neurona eferent i un òrgan efector. Depenent del numero de sinapsis centrals es parlarà de un reflex:    Monosinàptic: una sola sinapsi, formada per la neurona aferent i l’eferent.
Disnàptic: formada per dues sinapsis. És a dir, existeix una interneurona entre la neurona aferent i l’eferent.
Polisinàptic: existeixen més de dues sinapsis, de tal manera que pot haver-hi més d’una neurona aferent, eferent o interneurona.
5.2. Irradiació en els circuits neuronals.
Trobem dos tipus de transmissió en els circuits: - Convergència: ens interessa escampar la informació.
Divergència: ens interessa concentrar la informació. D’aquesta manera la informació rebuda per un grup de neurones serà transmesa únicament a neurones cada cop més especialitzades disminuint el nombre d’aquestes.
5.3. Sumació en circuits neuronals.
La suma de estímuls en una neurona es pot produir a partir de:   Sumació espacial: es sumen les sinapsis de més de una neurona presinàptica. En aquest cas es poden produir sinapsis excitadores o inhibidores. De manera que s’integraran totes les senyals de manera que pot succeir que les inhibicions siguin majors que les excitacions i no es produeixi cap reacció en la neurona post sinàptica.
Sumació temporal: més freqüència de potencials d’acció per part de la neurona presinàptica.
5.4. Circuits inhibidors.
...