Trastorns resum lectura Verdugo (TEMA 1) (2016)

Resumen Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Trastorns del Desenvolupament
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 24
Subido por

Descripción

Resum d'una de les lectures obligatòries del tema 1 de trastorns del desenvolupament: "La atención a la diversidad del alumnado: valores, derechos y calidad de vida", de Verdugo. Aquesta lectura està al campus virtual, no és de les que vé al dossier.

Vista previa del texto

Usuario unybook: emartinezpavia58 La atención a la diversidad del alumnado: valores, derechos y calidad de vida.
A continuació s’exposa un resum de la lectura de Verdugo “La atención a la diversidad del alumnado: valores, derechos y calidad de vida”, que és un recull d’estudis sobre l’evolució de l’educació de les persones amb discapacitat i posa especial èmfasi en l’actual concepte d’inclusió educativa i els obstacles que encara s’hi troben.
EVOLUCIÓ DE L’EDUCACIÓ DE PERSONES AMB DISCAPACITAT.
Un aspecte important que tracta la lectura és l’evolució de l’educació pel que fa al tractament específic de les persones amb diversos tipus de discapacitat.
Inicialment, les persones amb discapacitat eren apartades de la resta, no se’ls reconeixia el dret a l’educació i les seves famílies se n’avergonyien i les amagaven: parlarem en aquest cas de reclusió.
Més endavant, amb el naixement de l’educació especial, es va reconèixer el dret de les persones amb discapacitat a rebre una eduació, però aquestes seguien apartades de la resta. A més la discapacitat se seguia veient des d’un prisma molt negatiu ja que predominava el model del dèficit, on les discapacitats es veien com un problema de la persona al que atacar.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 Posteriorment es va començar a normalitzar la discapacitat: ja no es veia tant com una cosa que havia d’amagar-se sinó com quelcom normal. Es comença llavors a parlar d’integració: la persona amb discapacitat ha de ser acceptada per a la resta de la comunitat, encara que se la segueixi tractant d’una manera molt diferent.
En l’actualitat predominen els models d’inclusió educativa, que defensen que la discapacitat depèn del context i de les interaccions i que sobretot defensa que les persones amb discapacitat tenen el mateix dret de participar a la comunitat que totes les altres. En aquest model es fomenta que els nens amb discapacitat no vagin a centres especials sinó que estiguin a l’aula amb els nens sense trastorns, ja que aquesta convivència acabarà afavorint el desenvolupament d’ambdós. Va ser a partir de l’any 1985 quan es varen començar a integrar els nens amb discapacitat als centres ordinaris. La lectura se centra sobretot en aquests últims models, al ser els que es fan servir actualment.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58 INCLUSIÓ EDUCATIVA S’han dut a terme diversos estudis per comprovar el grau de satisfacció dels alumnes amb discapacitat, tenint en compte també les opinions dels pares i mestres. Una de les conclusions més rellevants és que a la ESO el nivell de satisfacció és significativament més baix, ja que es perceben moltes desigualtats entre els alumnes i les seves capacitats i els adolescents amb discapacitat tenen problemes per socialitzar amb la resta, sobretot aquells que pateixen de discapacitat intel·lectual. S’han proposat alguns obstacles que poden contribuir a aquesta poca satisfacció:  Esgotament emocional dels pares, que ja no saben que més fer al no rebre prou ajuda per superar les noves dificultats amb què es troben els seus fills i filles. Els pares se senten impotents al no saber com actuar i arriba un moment en que ja no saben com més ajudar.
 Ràtio de professors-alumnes massa baixa: en molts centres, sobretot en aquells amb un alt percentatge de nens amb discapacitat, la ràtio establerta per llei no és la suficient per puguer atendre a tots els alumnes de la manera tant personalitzada com convindria.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58  Mala coordinació entre sistemes, per exemple entre la familia i els docents que, mentre que a primària solen interactuar amb freqüència, a l’arribar a l’institut aquest contacte se sol reduir. La bona coordinació entre sistemes segueix sent important per a tots els adolescents, però sobretot per a aquells que requereixen una atenció especial ja que els seus pares saben més que ningú quines son les seves dificultats i quines ajudes els van millor.
El model d’inclusió educativa es caracteritza, entre d’altres coses, per seguir un paradigma de qualitat de vida. Aquest paradigma té les següents principals característiques:  Perspectiva integral: té en compte totes les dimensions de la vida de la persona, no només l’escolar. Per aquest motiu és important avaluar tots els èxits assolit i no només els acadèmics.
 Posa èmfasi en la interacció entre els sistemes familiar i comunitari.
 Promou el desenvolupament de l’autonomia de l’alumne: es tracta de que amb els suports adequats sigui capaç de realitzar per si sol tantes activitats com sigui possible.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 Usuario unybook: emartinezpavia58  Remarca la necessitat d’adaptar-se a l’alumne. Això es pot fer amb mesures com per exemple canvis curriculars, i s’han de fer sempre que es pugui tenint en compte les preferències de l’alumne.
Durant d’adolescència cobren una importància especial els ajuts individuals, ja que en aquesta etapa l’alumne ha de fer un gran esforç per conèixer-se a sí mateix i prendre decisions importants per al seu futur.
Si necesitas más apuntes, puedes encontrarlos en unybook.com/perfil/emartinezpavia58 ...