Reseña SNOWDEN (2017)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 4º curso
Asignatura Periodisme Científic
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

‘Snowden’ (Oliver Stone, 2016) „Snowden‟, del director Oliver Stone, és un film que no deixa indiferent a ningú. A través de flashbacks d‟Edward Snowden, la pel·lícula transmet al públic la gravetat de tot allò que revela el protagonista: com els serveis secrets d‟Estats Units rastregen i espien il·legalment qualsevol comunicació electrònica (trucades, correus electrònics, missatges a les xarxes socials...) dels seus habitants i també d‟altres persones d‟arreu del món.
Per tal d‟acotar aquest comentari, dividiré l‟exercici en tres parts que he considerat rellevants a „Snowden‟: el pas de patriota a delator d‟Snowden: la perversitat governamental d‟Estats Units i la responsabilitat i el paper dels mitjans de comunicació.
De patriota a traïdor: Per parlar de l‟evolució d‟Edward Snowden, hem de començar sabent en quin punt el protagonista decideix servir a l‟administració nord-americana.
Al principi del film, el protagonista explica que l‟11S va ser un dels moments més decisius de la seva vida, ja que creia que el seu avi, treballador del FBI (Buró Federal d‟Investigacions), es trobava al Pentàgon. Snowden s‟apuntarà a les Forces Especials de l‟Estat, però serà deshabilitat per una fractura a les dues cames. Tot i així, això no frenarà la intenció d‟Edward de servir al seu país i trobarà la forma de fer-ho. Entrarà a formar part de l‟equip analista de la CIA (Agència Central d‟Intel·ligència) a Washington.
La seva professió el durà a viure a Ginebra, Tokyo i Hawaii. Sempre acaba entrant en desacord en la forma en la que el govern fa les coses i el que ell considera ètic o correcte. Per exemple, es mostra contrari a que Estats Units pugui deixar sense llum al Japó gràcies a la feina dels seus hackers. Aquest sentiment d‟insatisfacció el porta a l‟obligació de denunciar les males pràctiques del govern.
A més, Edward Snowden es sentirà partícip de les accions criminals que comet l‟administració d‟Estats Units, ja que no són morals i tampoc legals. En una escena de la pel·lícula ho compararà amb els judicis de Nuremberg, on es va jutjar a policies i militars que únicament executaven les ordres del govern nazi.
D‟aquesta manera intenta conscienciar o crear un sentiment de responsabilitat als seus companys de la NSA (Agència de Seguretat Nacional).
1 El desengany que pateix l‟analista també es pot veure reflectit en el curs de la seva relació amb Lindsay Mills. Les seves perspectives sobre l‟administració del país a l‟inici de la pel·lícula són totalment oposades. Això queda molt marcat en les seves perspectives a la guerra d‟Irak. Lindsay creu que els Estats Units han estat construïts sobre el principi de que el poble americà té dret a opinar i discutir sobre allò que li afecta i que té les mans tacades de sang. Firmarà una petició per parar la guerra en contra del president Bush. En canvi, ell es negarà a firmar-la per la seva feina.
A més, la història d‟amor d‟Snowden quedarà afectada per l‟estrès que li genera la seva feina i acabarà repercutint amb la seva relació amb Mills perquè l‟acabarà deixant de banda, fora de les seves prioritats. Així, podem veure com la feina d‟agent secret que considera immoral acaba afectant a la seva vida personal i també a la seva salut, ja que li acabarà causant una malaltia.
El tenir al seu abast eines que li permeten accedir a dades personals, el portarà a rastrejar l‟ordinador de la seva parella, violant la seva intimitat. Això també crearà problemes entre ells, al igual que els continus canvis de residència que comporta la seva feina i l‟estricta política de privacitat de la NSA.
Al final, prendrà la decisió de deixar la seva feina com tècnic de seguretat informàtica, decebut amb la seva la cara obscura del seu país. Arriscarà la seva vida per lluitar pels seus principis filtrant les proves dels crims dels Estats Units i es veurà obligat a exiliarse a Moscou, mentre espera el permís de residència a Equador també com exiliat.
Estats Units, un govern pervers: La pel·lícula d‟Oliver Stone destapa l‟espionatge massiu de l‟administració d‟Estats Units contra els seus ciutadans, però també a de gran part de la població mundial a través de la història d‟Edward Snowden. Com a espectadora, m‟ha fet sentir que la nostra privacitat i la nostra intimitat no és privada, sinó que estic compartint els meus moviments de comunicació amb els analistes de la NSA.
En resum, el que narra aquesta història és com un analista del govern incompleix les lleis de privacitat de la seva feina per protegir el dret a la intimitat de milions de persones. El govern, que és qui no ha respectat aquest dret, queda impune i no rep cap càstig per haver-se saltat aquests principis.
Mitjançant aquest film, Stone denuncia la hipocresia de l‟administració pública i la perversitat governamental dels Estats Units d‟Amèrica davant d‟una població que ignora aquesta violació de la intimitat, ja que és una qüestió d‟alt secret.
2 A través d‟un software de monitorització massiva de dades, la NSA desenvolupa una gran xarxa de vigilància permanent. El govern utilitzarà els recursos del país contra la seva població, però també contra milions de persones de la resta del món, entre ells líders d‟altres països.
La justificació d‟aquesta violació als drets a la privacitat i a la intimitat la podem trobar en les declaracions del personatge Corbin O‟Brian, un dels mentors del protagonista.
“La majoria dels americans no volen llibertat, volen seguretat”, explica a Edward Snowden en una de les escenes de la pel·lícula. Aquestes declaracions signifiquen que no és immoral trepitjar els drets de qualsevol ciutadà, sempre que aquesta intromissió garanteixi la seguritat de la població i el manteniment de l‟ordre.
Durant la seva formació com a tècnic de seguretat informàtica, Snowden preguntarà a Corbin sobre la necessitat d‟una ordre judicial per realitzar escoltes i espionatge. El seu mentor resoldrà els seus dubtes informant-lo sobre l‟existència dels tribunals FISA, que operen de forma secreta i amagada. A més, de nou, justifica l‟existència d‟aquests tribunals amb la seguretat d‟Estats Units. Segons el personatge, si els tribunals públics tinguessin accés a aquestes informacions, els mitjans de comunicació i la població americana acabaria assabentant-se de la feina dels agents secrets i això conduiria a que també ho sabessin els enemics d‟USA i seria un perill per la seguretat nacional.
Sota la meva percepció, el protagonista també es sentirà víctima d‟aquest espionatge i això suposarà un punt d‟inflexió a l‟hora de prendre la decisió de deixar la seva feina.
Això passarà al moment de la videotrucada amb Corbin, que per tranquil·litzar-lo li explica que la seva parella no manté una relació amb el fotògraf que segueix per les xarxes socials. En aquest moment, s‟adona de que ell també està sent espiat. Es troba al centre del problema als dos pols: com a agent secret que practica l‟espionatge i com a ciutadà espiat.
Considero també molt rellevant destacar la decepció del protagonista amb el govern d‟Obama. Una de les escenes es situa en les campanyes electorals d‟Estats Units.
Apareix amb la seva parella i li acaba confessant el seu desig de que Barack Obama guanyi les eleccions. Espera que el legat de Bush i les seves polítiques acabin i la situació comenci a canviar. Però, tot i que la imatge d‟Obama ha quedat molt més neta que la del president anterior, „Snowden‟ mostra la cara obscura del president. Durant la seva presidència, continuen les escoltes i els espionatges il·legals. A més, durant l‟entrevista amb els periodistes confessa la seva por a ser torturat o assassinat per delatar a la CIA.
3 Però, encara que Obama hagi quedat impune a les males pràctiques de l‟administració, a una de les últimes escenes de la pel·lícula un periodista preguntarà al president si Snowden és un xivato realment. Prèviament, Barack Obama havia catalogat a l‟ex analista com “hacker”. Això deixa entreveure que el president queda finalment en mala posició i perd la seva credibilitat respecte aquest tema perquè si Snowden és un xivato és perquè ha delatat al seu govern fent públiques les escoltes il·legals.
El paper dels mitjans de comunicació al conflicte: Aquesta història comença amb la trobada de Laura Poitras, documentalista, i Glenn Greenwald, periodista del The Guardian, i Snowden a Hong Kong, la ciutat de pas on espera el protagonista per refugiar-se a Rússia. Aniran a un hotel per començar una roda d‟entrevistes. Més tard arribarà Even McAskill, també periodista a The Guardian.
Suposo que sota aquesta reunió s‟amaga la creença de que exposar públicament l‟espionatge d‟Estats Units farà canviar la línia del govern americà. Serà Snowden qui contacti amb ells, ja que és conscient de la importància de la difusió de les seves declaracions i de la capacitat dels periodistes per transformar les dades en informació que pugui ser comprensible per tothom.
La pel·lícula dóna sentit al paper del periodisme, una professió que ha quedat molt perjudicada per la crisi econòmica i desprestigiada per gran part de la població per la pèrdua de la credibilitat en els treballs periodístics. Però, a „Snowden‟ queda vigent la necessitat de que hi hagi professionals dedicats a difondre informació.
És molt important la valentia dels periodistes i d‟Edward Snowden, ja que s‟arrisquen a passar a estar al punt del mira dels Estats Units, canviar les seves condicions de vida i ser vigilats. De fet, he estat informació sobre les conseqüències que han hagut de pagar aquests periodistes. Entre elles, he trobat que Glenn Greenwald va haver de marxar a viure a Rio de Janeiro.
A „Snowden‟ també es denuncia la violació a la llibertat d‟expressió i de premsa. Ho deixa clar Laura Poitras quan explica que haurà de marxar a Alemanya a muntar el documental. De fet, en la meva recerca posterior al visionat de la pel·lícula, he trobat una noticia en la que David Miranda, parella sentimental de Greenwald, va ser retingut nou hores a l‟Aeroport Internacional de Londres per haver-se reunit amb Poitras a Berlín. Li van requisar el seu equip electrònic i els documents que portava sobre el cas Snowden.
4 Tot i els obstacles amb els que han topat els periodistes, van aconseguir fer una bona cobertura i destapar l‟espionatge i les escoltes il·legals dels Estats Units. Van aconseguir publicar els documents que provaven les irregularitats comeses pel govern d‟Obama gràcies a la col·laboració d‟Snowden.
El dia 6 de juny, The Guardian va publicar l‟existència d‟una ordre judicial secreta de la NSA que donava accés a registres telefònics i d‟altres eines de comunicació online. De nou, des de la Casa Blanca s‟acudirà a justificar la necessitat de l‟espionatge per combatre el terrorisme. Al dia següent, The Washington Post i The Guardian divulguen l‟existència de dos programes d‟espionatge secrets, un que registra dades de trucades a Estats Units i un altre que permet accedir als servidors de les principals companyies d‟Internet (Microsoft, Yahoo, Google, Facebook, PalTalk, AOL, Skype, Youtube i Apple). El 28 d‟octubre, Greenwald publicarà a El Mundo que Espanya va ser espiada 60 milions de vegades entre desembre de 2012 i gener de 2013. També a l‟octubre es desvela que la NAS espia trucades de 35 líders mundials i Angela Merkel demana explicacions a Obama.
Gràcies a aquesta cobertura, Poitras, Greenwald i McAskill van rebre el premi George Polk i el van dedicar a Edward Snowden, ja que va tenir la valentia de denunciar el que estava passant a la NSA.
Evidentment, Snowden és l‟heroi d‟aquesta història. Si aquest no hagués seguit els seus principis, o no els hagués tingut com els seus companys de la CIA, el mal govern de l‟administració nord-americana no s‟hagués destapat mai. Tot i així, els periodistes van tenir una tasca vital per l‟emissió i la difusió de la informació. Sense ells, hagués impossible que tota la població mundial conegués les males pràctiques de Nord Amèrica. Per aquest motiu, el cas Snowden dóna sentit al periodisme i el converteix en una necessitat.
Iria Salcedo Rodríguez – 1361728 Periodisme Científic – Grup 1 5 ...

Comprar Previsualizar