Tema 2 - Els marcs teòrics de la psicologia social (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 30
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2: Els marcs teòrics de la psicòlògia sòcial INDEX 1.
2.
3.
4.
5.
El pluralisme tèoric en psicologia social Psicoanàlisi social Sociocognitivisme Interaccionisme simbòlic Construccionisme social 1. El pluralisme teòric en psicologia social Per què hi ha tantes teories sobre la conducta de l’ésser humà? Perquè el comportament humà és molt complex, inabastable. Per tant, cap teoria és millor que una altre, cadascuna fa referència a alguna cosa. Totes són diferents formes d’aproximació a la realitat. Lo interessant és el que diuen i el que amaguen. Cada una d’elles tenen preguntes diferents, per tant, les preguntes són diferents i, en conseqüència, les respostes també. També tenen un model determinat d’ésser humà.
Models d’ésser humà (Munné, 1995) Psicoanàlisis social Conductisme social Sociocognitivisme Teories del rol i interaccionisme simbòlic Psicologia social marxista Psicologia social humanista HOMO IRRATIONALIS. L’ésser humà està motivat per les relacions afectives inconscients.
HOMO MECHANICUS. Reacciona davant estímuls externs, les conductes estan determinades per les conseqüències immediates de plaer i dolor.
HOMO OECONOMICUS. En les teories del intercanvi és un ésser que intercanvia costos i guanys psicològiques i socials.
HOMO COGITANS. Ser autònom i propositiu, que elabora significats.
HOMO CYBERNETICUS. Per al sociocognitivisme formal és un processador d'informació.
HOMO LUDENS. Ser conscient de si mateix, actua segons regles.
HOMO SYMBOLICUS. L'interaccionisme simbòlic destaca la capacitat humana de comunicar-se per símbols.
HOMO ARTIFEX. Per a la etnometodologia i la etogenia es tracta d'un ésser humà constructor de la seva pròpia realitat. També per al construccionisme social HOMO FABER. L'ésser humà és un reproductor i transformador de les relacions socials en termes de domini de classe.
HOMO VOLENS. L'ésser humà és un subjecte capaç de crear-se i potenciar-se a si mateix i als altres 2. Psicoanàlisi social La psicoanàlisi és l’únic paradigma psicològic que ha estat veritablement popular. És com un moviment cultural.
La psicoanàlisi social trenca amb els postulats socials de Freud.
  La societat és un simple subproducte de la biologia humana.
La societat és repressora de l’individu.
Segons la psicoanàlisi social:   La persona és un producte de la societat.
La societat pot no ser repressiva.
Teories cultaristes A. Kardiner K. Horney E. H. Erikson Teories interpersonals H. S. Sullivan W. C. Schutz W.R. Bion Teories Freudomarxistes W. Reich E. Fromm T. Adorno 1. PSICOANÀLISI CULTURISTA: KAREN HORNEY “La personalidad neurótica de nuestro tiempo”  Per Freud no tindria sentit.
Horney ens diu que els comportaments neuròtics depenen de la situació on es troba. Les problemàtiques psicològiques tenen un arrel històrica i cultural.
Per tant, s’ha de situar la neurosi dintre dels antagonismes culturals, però el problema és el mateix. Ser neutòtic o no està separar per una linia molt fina.
 Competència, éxit  amor fraternal, humilitat  Estimulació de necessitats  frustacions reals  Presumpta llibertat  restriccions reals.
“El neurotic té la impressió de que ell mateix és un obstacle en el seu propi camí” (Karen Horney) 2. FREUDOMARXISME: Freud no s’interessa pel marxisme, ja que el considera una nova religió. Wilhem Reich; “¡Escucha pequeño hombrecito!” Els més importants van sorgir de l’Escola de Frankfurt i la teoria crítica (de la societat i la cultura).
 Theodor Adorno, “La personalitat autoritària”  Erich Fromm, “La por a la llibertat” 3. Sociocognitivisme Té èmfasi en com l’individu organitza el seu món subjectivament, és a dir, la idea de percepció.
Origen en la Gestalt: la realitat és la percepció de la realitat. Per tant, positivament, té que podem canviar la realitat. Però, negativament, té que podem oblidar les circumstàncies exterior que també podem modificar. Principis generals de la Gestalt sobre la percepció:   La percepció està organitzada, percebem estímuls interconnectats, no aïllats.
Percebem els elements segons el context, dona importància al context.
La organització perceptiva tendeix a la millor forma possible (pregnància) en ordre i simplicitat.
Després II Guerra Mundial la Gestalt domina la PS  Tradició experimentalista i èmfasi en el caràcter actiu de l’esser humà (concorda amb la ideologia dominant nordamericana).
 Com a conseqüència s’accentua:  Experimentalisme i perspectiva individualista  Anti-historicisme. Presentisme (“Aquí i ara”) Només importa el pressent, no tant el passat.
4. Interaccionisme simbòlic PRINCIPIS (Herbert Blumer)    Les persones actuen en relació als objectes en funció del significat que tenen per a elles.
El significat dels objectes prové de les interaccions socials que la persona manté amb els seus semblants. Aquest és elaborat en processos de negociació interpersonal a on s’elaboren els significats compartits.
Quan s’estudia a una persona, l’investigador s’ha “d’introduir en la experiència de l’actor”. S’ha de posar en el seu món o perspectiva, per tal de veure com:  Tot comportament és comprensible des del punt de vista de l’actor.
 Perspectiva del participant ETNOMETODOLOGIA (Harold Garfinkel).
    Estudia les regles bàsiques amb les que la gent estructura el seu món quotidià.
Tractar totes les pràctiques, fins i tot les d’aparença més ordinària, com a desconcertants.
 Qüestionar l’actitud natural davant del món Van proposar experiments de camp extravagants per veure la conducta. Un exemple; comportar-se com invitat a casa teva. L’experiment trencava les regles que estructuren la situació. Les respostes del participant s’anomena el “síndrome etnometodològic”.
Conclueix que l’ordre social és precari i estable al mateix temps, pel fet d’haver-hi tantes normes.
5. Construccionisme social Nosaltres construïm la realitat social, la qual no és independent de nosaltres.
PRINCIPIS 1. Especificitat històrica i cultural del coneixement. Segons el moment històric, les persones actuen i pensen de formes diferents.
2. Qüestionar les veritats generalment acceptades. Les categories amb que nosaltres aprenem el món no correspon necessàriament a divisions reals. Ex; negres  la categoria de “negre” la van posar els blancs, concepte que no es vincula amb rés.
3. Antiessencialisme. Tenir una visió essencialista del món significa veure una essència dins de cada cosa i fa que ens comportem d’una manera determinada. En canvi, l’antiessencialisme diu que no hi ha cap essència dins les coses ni les persones que les faci ésser com són.
4. Antirrealisme. La idea d’objectivitat i veritat es posa en dubte. Laiuf (pare de l’antipsiquiatria) parla que les “dades” s’haurien de dir “captes”. Per tant, les perspectives canviants, trenquen la “realitat local” de relat a través de l’autoreflexivitat.
5. Importància del llenguatge. Ens construïm com persones amb el llenguatge. És una forma d’acció social, construeix el món. Dir “jo” és una manera de fer.
6. El coneixement i l’acció són inseparables.
...

Comprar Previsualizar