Apunts curs (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Periodismo - 4º curso
Asignatura Periodisme d'Investigació
Año del apunte 2015
Páginas 16
Fecha de subida 19/01/2015
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1. APROXIMACIÓ ACADÈMICA AL PERIODISME D’INVESTIGACIÓ 1. Característiques bàsiques de l’especialitat Periodisme d’investigació • Corrent escèptic • Corrent realista Tot periodisme requereix d’investigació, tot i que aquesta afirmación és utòpica perquè moltes vegades s’han de donar dades immediatament després de tenir-les.
Periodisme d’investigació → especialitat. Caracteritzat per: Informa sobre temes d’interès general: Vol dir que afecta a la societat (salut, diners, administració de diner públic…) Destapar informació oculta: Buscar coses noves, informació que algú tenia amagada. Treure draps bruts de la societat. No és un periodisme “amable”.
Iniciativa del reporter: El periodista descobreix la irregularitat. Els escàndols són fruit de filtracions interessades. S’ha de saber d’on ve la informació.
2. Diferents tipus d’investigació Investigació: • • • • • Judicial: fer complir la llei Policíaca: seguretat Científica: Progrés humà Acadèmica: Progrés humà Periodística: Informar 3. El periodisme de precisió L’objectiu d’aquest model de periodisme és investigar un conjunt de dades que solen ser difícils d’obtenir o de verificar/interpretar, i que es posa en evidència una realitat que estava oculta i que no es volia revelar. El que 1 pretén aquest model de periodisme és fer una investigació basada en mètodes científics, per tal de generar uns anàlisis rigorosos.
Periodisme de precisió és el nom amb que originàriament s’anomenava el periodisme de dades. Forma part del periodisme de investigació.
Tota la informació prové d’estudis quantitatius (censos, arxius, enquestes...).
El periodista no només difon les dades sinó que també les genera.
Hi ha dos tipus: - Actiu. Si les dades són pròpies.
- Passiu. Si les dades són extretes d’altres articles.
Mètode científic à Informar com és el món.
Enquestes à Com es treballa el periodisme de dades? - Mentalitat oberta en la cerca de dades.
- Veritat relativa.
- Sense dogmatismes.
- Humilitat.
- Austeritat.
Orígens. Existeix des de finals del segle XX. La sociologia i el periodisme són dos disciplines que s’interessen pels problemes de la societat. La diferencia és que els sociòlegs estudien els problemes socials i els periodistes n’informen.
Philip Meyer à Precision journalism (1973) à Teoritza sobre el periodisme de precisió i és el primer en utilitzar aquesta nova metodologia. à Aplicació de mètodes d’investigació social i psicosocial a la pràctica del periodisme.
2 TEMA 2.
PERIODISME D’ACTUALITAT VS PERIODISME D’INVESTIGACIÓ 1. L’agenda mediàtica En aquest cas la informació pot ser atemporal, tot i que l’actual sempre tindrà més impacte informatiu. Es fa un tractament més a fons de les notícies, hi ha més temps d’elaboració i és important repassar-lo per evitar errors. El format de les notícies de periodisme d’informació és més lliure que en el de les normals. El periodisme d’inv. desconfia de les fonts d’informació oficials i és més crític amb el poder. No té rutines periodístiques i pot arribar a modificar l’agenda mediàtica. És més arriscat que el normal, que és més acomodat. Va a buscar la notícia. La feina és més solitària i és un tipus de periodisme més minoritari. Té opinions fonamentades. Resulta incòmode per les empreses. El periodisme d’investigació és estratègic, ja que s’han d’aconseguir informacions amagades. És més durador i radiografia l’actualitat.
2. Les filtracions Teoria de les cinc P (Jose Manuel de Pablos): - Pista.
- Pesquisa (Indagació).
- Publicació.
- Pressió.
- Presó.
Notícies Globus sonda: És una notícia-experiment que serveix per conèixer l’opinió general de la població sobre una possible notícia real. És a dir, es tracte d’una mentida que emet el govern, empresa, etc. Per esbrinar si una nova mesura, producte, etc. Tindria èxit.
Atribució reservada: Sabem quan una notícia és amb una atribució reservada perquè hi apareixen frases com: “Fuentes próximas a la presidencia […]”, “Fuentes próximas al Gobierno [...]”, “Fuentes Populares”, 3 però en cap moment diu el nom concret de qui li ha facilitat la font. És a dir, no es revela explícitament la font.
3. Revelacions periodístiques i influència social Periodisme d’investigació ≠ Filtracions à molt sovint, s’utilitzen per portar a terme el treball d’investigació.
Periodisme d’investigació à aprofundiment Informació oculta Filtració à News leak, whistle blowing Informació oculta: - Noticia desapareguda à Cap efecte ni conseqüència - Curt o mitjà termini: o Modifica l’agenda mediàtica o Conseqüències judicials, polítiques o administratives - Mitjà o llarg termini: OPINIÓ PÚBLICA o Causa impacte emocional o Sensibilització o Reforçament de valors Opinió pública à Funció de watch-dog Watch-dog à Gos guardià de la democràcia à Periodisme d’investigació Teoria del watch-dog à El gos és l’animal que protegeix les propietats El periodista treu la informació a la llum però no és qui pren les decisions. Per això ja estan els tribunals de justícia.
El gos és fidel à El periodista ha de ser fidel al seu públic, no a la seva empresa. Això provoca silencis.
4 4. Revelacions periodístiques, ètica i credibilitat Filtració è Font interessada è Es publica i modifica l’agenda è Risc ê ê Investigació è Més fonts è Verificació ê Més credibilitat ê No es publica Investigacions periodístiques no basades en les filtracions è Recerca aprofundiment è Es publica è Impacte social i sensibilització 5. El reportatge en profunditat Diferències entre el periodisme d’investigació i el d’actualitat: • Informació actual vs informació oculta (el moment oportú és molt important).
• Tractament superficial vs tractament en profunditat (moltes fonts d’informació).
• Poc temps d’elaboració vs molt més temps (no es publica fins que esta contrastat).
• Errors inevitables vs sense errors (la immediatesa té aquestes coses) • Format acotat vs format lliure • Moltes fonts oficials vs en desconfia • Relació amb el poder vs crític amb el poder • Rutines periodístiques vs sense rutines • Depèn de l’agenda mediàtica vs la modifica • Periodisme més acomodat vs més arriscat • Espera la noticia vs busca la noticia • Tots els mitjans alhora vs en solitari • Declaracions vs opinions fonamentades 5 • Valora l’exclusiva vs No és l’objectiu • Periodisme majoritari vs minoritari • Interessa a les empreses vs les incomoda • Planificació vs estratègia • Efímer vs Duradora • Fotografia de la realitat vs radiografia 6 TEMA 3. ESTATS UNITS I EL PERIODISME D’INVESTIGACIÓ 1. L’època de Joseph Pullitzer i els muckrackers Aquest termes fa referència als periodistes reformistes que escrivien a les revistes populars dels Estats Units de principis del segle XX, sobre problemes socials i polítics. El terme Muckcrakers es relaciona sobretot amb el periodisme d’investigació, per ser més concrets amb el watchdog. Aquest terme fa referència a un personatge clàssic, John Bunyan, un home que va rebutjar la salvació per centrar-se en la immundícia. A més, cal remarcar que es va fer conegut gràcies a un discurs que va fer el president Roosvelt on el va anomenar. La revista McClure es creu que va ser la iniciadora del terme Muckrakers.
2. El cas Watergate i la consolidació del periodisme d’investigació Durant la presidència de Richard Nixon, els periodistes Bob Woodward i Carl Bernstein, del The Washington Post, van destapar una trama d’escoltes il·legals i de robatori de les cintes que afectava a diferents membres de la Casa Blanca. Entre moltes fons anònimes en va destacar una, la de Gola Profunda (més endavant es va saber que era William Mark Felt, director adjunt del FBI). Va ser un escàndol polític que provocà una greu crisi constitucional durant els anys setanta del segle XX en els Estats Units d'Amèrica. L'escàndol va prendre el nom del complex comercial i residencial anomenat Watergate a Washington DC, seu del comitè electoral demòcrata).
3. El reportatge social – El documental compromés Denúncia + compromís = investigació → causes justes/drets humans/temes d’acceptació social.
Narratives audiovisuals: • narrador omniscient (veu en off, ho sap tot) • narrador testimoni • narrador protagonista (escriu en primera persona) 7 • sense narrador Bowling for Columbine és periodisme i cinema a la vegada. Relat periodístic i relat dramàtic. Hi ha realitat i hi ha ficció. Opinió fonamentada amb moltes dades, informació i investigació. Whatch dog. Ironia. Conclusió: bowling for columbine és un documental de denúncia produït amb una clara barreja de llenguatges i gèneres. Compleix bé la funció del watch dog ja que posa al descobert algunes de les vergonyes de la societat nord-americana i per tant, fa un periodisme crític i valent. Utilitza, igualment, elements del cinema per dona més espectacularitat a la producció. La denúncia que fa Moore contra els mitjans de comunicació és, però paradoxal ja que el director també cau en alguns moments en la informació espectacle i no es distància prou de la realitat explicada.
4. L’impacte de Wikileaks als EUA i al món Fenomen wikileaks com a nova manera d’entendre les informacions. És evident que estem davant d’un fenomen important perquè hi ha un abans i un després des de l’aparició de Julian Assange.
8 TEMA 4. EL PERIODISME D’INVESTIGACIÓ A ESPANYA I CATALUNYA 1. Abans de la Guerra Civil Primer referent Carlos Sentís. Se’l considera un dels pioners pel que fa a la tècnica de la infiltració. Explica la notícia des de dintre. s’utilitza la tècnica de la infiltració Viatge en transmiserià; És una crònica sobre la immigració del sud d’Espanya que es trasllada a Catalunya. Als anys 30 onada important de gent de Múrcia que marxa a viure a Catalunya a treballar a la indústria. Sentís es fa passar per immigrant i conviu amb famílies des de Múricia. És trasllada en un autocar clandestí i al llibre narra tot el que veu. Detalla les condicions de pobresa i d’economia de subsistència del moment.
És un dels grans periodistes de la història, corresponsal internacional. Figura controvertida per la seva proximitat ideològica amb el règim franquista.
Treballava al servei del franquisme. Periodiste de dretes.
Josep Maria Planas, pioner del Periodisme d’investigació a Catalunya.
Ideologia liberal republicana i catalanista. Va investigar l’anarquisme a Catalunya. Les seves investigacions diuen que l’anarquia te relació amb les armes i la violència. El van assassinar, quan no tenia ni 30 anys, per articles d’aquest tipus. Més informació a Google, recomanació del professor. Va morir quan esclatava la guerra civil.
2. Durant la Guerra Civil No hi ha periodisme,només propaganda.
3. Franquisme Abolició dràstica dels drets. prohibició de crear partits polítics, sindicats, reunions...Els contraris al règims’havien de refugiar en esglèsies perquè no sospitèssin.
Comunicativament existeixen els Nodos, propaganda sobre Franco com innauguracions. Els mitjans de comunicació estaven censurats. La llei Fraga 9 ajuda a combatre la censura. JA no la controlava Franco, sinó els directors dels diaris, designats per Franco, eren els que censuraven. També existia la prensa del movimiento, diaris provincials controlats, també pel Paquito.
Hi havia periodistes que intentaven dir alguna cosa entre línies i esquivar el control, especialment en els últims anys del Franquisme, com per exemple Josep Maria Huertas. Va patir la repressió franquista per un dels reportatges que va publicar a la Vanguardia sobre la prostitució a Barcelona, on deia que algunes cases de cites estaven regentats per militar o viudes de militars, això no va agradar i el van empresonar. Va poder ser alliberat quan va morir Franco.
A finals del Franquisme el moviment estudiantil, classes treballadores i una part de l’esglèsia estàven en contra del règim. Això feia pensar que quan morís Franco arribaria la democràcia.
Carrero Blanco successor de Franco, ETA el mata amb una bomba a un cotxe. Aquest fet ha generat molt rebombori en el periodisme d’investigació, es volia investigar quí l’havia mort i amb quines ajudes internacionals. Una de les hipotesi diuen que ETA tenia suport dels EEUU.
4. Transició 1975-1982 “Franco ha muerto”. Època en que es legalitzen els partits polítics, es recuperen institucions democràtiques, es redacta la constitució del 75.
Tothom tenia clar que la democràcia havia de tirar endavant.
Neixen nous diaris. El 1976 neix El País, considerat progressista, línia editorial social-demòcrata, també el Periodico, va resultar molt trencador en el seu moment. Diari Avui, primer diari en català després de la dictadura, neix a partir de la subscripció popular,no com El Periódico o La Vanguardia.
Destaca també Interviu, s’identifica amb els progressistes, hi col·laboren escriptors de prestigi i periodistes significatius, caracteritzats per posar una dona lleugera de roba a la portada. Imatge progressita per la portada. Durant 10 el franquisme la sexualitat estava reprimida. Es privatitza la prensa del movimiento.
President Adolfo Suarez, partit centrista moderat. Inesperadament dimiteix al 82 i Leopoldo Calvo Sotelo l’havia de substituir, 23F cop d’estat. Les ràdios van ser les úniques que podien comunicar el cop d’estat dins la cambra dels diputats. Aquest fet s’ha investigat molt. Cau la UCD i els socialistes entren al poder.
5. Cas Vinader (transició-gonzález) Xavier Vinader, periodista d’investigació dels més recordats per la transició.
Els treballs que va fer van tenir conseqüencies judicials. El van empresonar.
D’esquerres, PSUC vivia i treballava a Sabadell, era freelance. Es va interessar pels grups d’ultra dreta a Catalunya i Espanya. Durant la transició existia ETA i també violència i terrorisme d’extrema dreta: atemtats d’Atocha.
Treballava amb el El Mundo Diario i interviu. Desconegut fins l’any 79, quan va entrar en contacte amb Francisco Ros Frutos, que es convertiria en una font d’informació molt important per ell i marcaria la seva trajectòria professional. Ros Frutos, ex-policia, es posa en contacte amb ell pels grups d’ultra dreta. Volia denunciar el feixisme dins del grup policial. Local a País Basc puticlub de fachas, hi anava la policia també. El policia s’infiltra i Vinader publica la informació a interviu. Reportatges molt fonamentats, però hi ha massa detalls, publica noms de les persones que hi havia al local adreça, telèfons....
El 1980 atemtat d’ETA i mor Jesus Garcia, propietari del local. S’acusa a Vinader d’aquest atemtat per induir a fer-ho. Es van cremar quioscos perquè hi havia la revista interviu. Vinader marxa d’Espanya i va a Afganistan a fer reportatges i a Londres. Mestrestant querella contra Vinader per inductor d’aquest crim. Audiència Provincial el condemna per imprudència temerària en l’exercici de la seva professió. Això provoca que molts periodistes es solidaritzin amb ell. Al 83 després d’estar 40 dies a la presó queda lliure, el govern del PSOE l’indulta.
11 Montserrat Roig - Els catalans als camps nazis 6. Govern Felipe González 1982-1996 Primera vegada que l’esquerra arriba al poder després del franquisme.
Representa una esperança per molts sectors pel canvi que promet. González té majoria absoluta i dona estabilitat al país. Espanya entra a la UE. Els primers anys moltes millores, a partir dels 90 es complica la gestio perquè surten escàndols de corrupció.
Neix El Mundo, que fa bandera de la crítica a la corrupció. En aquests anys es posa de moda la paraula “periodisme d’investigació” tot i que el publica el Mundo no es pot considerar PI degut a les filtracions interessades.
Estaven en contra de Felipe González. Entre els escàndols de González estava el cas Roldán, director general de la Guardia Civil, el primer que no era militar. Acumula molta forturna quan comença a treballar per a la Guardia Civil, és sospitós pels periodistes. Es descobreix que hi havia irregulatitats i un mal us dels Fons Reservats, partides econòmiques que s’escapen de control pressupostari, i se’ls quedaven ells. També es va publicar que s’havia apropiat de diners que anaven destinats als orfes de la Guardia Civil, nens que havien perduts els pares per culpa d’ETA. Roldan alegava que com estava perseguit per ETA era una compensació.
Quan havia de declarar va fugir. Ningu sabia on era i El Mundo el va entrevistar i publicava “Solo me quedan dos opciones, o pegarme un tiro o tirar de la manta”. El Mundo va vendre tots els exemplars.
Un altre cap important el dels GAL, gent vinculada al ministeri de l’interior. es proposa combatre a ETA a través d’una altra banda armada. Es posaven al mateix nivell d’ETA. Els GAL van cometre diversos assassinats. Eren una banda força dolenta, segrestaven a gent que no tocava.
Els mitjans fan de Watch Dog. 83 neix TV3, després Euscal Televista, Canal Surt. Any 90 primeres televisions privades Tele5, Antena3 i Canal+.
Diario 16, El Mundo, Deia són els diaris que tracten més la corrupció.
12 Finalemnt el PP arriba al govern. Anys de fort bipartidisme PP i PSOE. Els mitjans fan un periodisme de trinxera, van amb el governs.
Grupo Prisa - PSOE El Mundo, la cope, ABC - PP No surten escaldols de corrupció a Catalunya, estan pendents d’enfonsar als governs contraris.
7. Govern Aznar 1996-2004 Quan arriba al govern El Mundo ja no fa publicacions de corrupció, perquè les ha de fer contra el seu govern. Els primers anys d’Aznar són tranquils. Aznar suprimeix la Mili. Se li complica la segona lesgislatura quan obté la majoria absoluta, per donar suport a la Guerra d’Iraq. La seva política informativa és molt qüestionada. Urdazi, cap de direcció dels informatius de TVE.
Manifestació que no està representada en el telenotícies. (ho va explicar la Forga a classe) Atemtat 11M vigilia de les eleccions. No s’informa que l’atemtat és de l’islam a causa del recolzament de la guerra d’Iraq, el govern diu que ha estat ETA.
8. Govern Zapatero 2004-2011 Lleis progressistes → matrimoni homosexual UEEE!! Se li complica la situació a Zapatero amb la crisi mundial.
Arribada de la TDT, oferta informativa es multiplica. Consolidació de les xarxes socials. El govern de Zapatero i l’actual no es pugen al carro de les xarxes. Llei Sinde. Tenen actitut defensiva.
9. Govern Rajoy 2011- Actualitat Arriba al govern en situació de crisi. Abdicació del rei. Procés català. La premsa contraria al procés investiguen perquè caigui. Final del bipartidisme amb Podemos. Tancament de televisions, Canal 9.
13 Molts tipus de periodisme d’investigació. Salvados, El objectivo, Equipo de Investigación 14 TEMA 5.
TÈCNIQUES I ESTRATÈGIES DEL PERIODISME D’INVESTIGACIÓ Totes parlen d’establir una hipòtesis, a través d’una afirmació o una pregunta.
• Estratègia habitual: mètode hipotètic-deductiu. El periodista esta al descobert, s’identifica. Fa una bona gestió de les fonts d’informacióà documentals o personals (oficials o oficioses, que són les més importants). Dins de les oficioses hi ha els informants (relació ocasional) i els confidents.
• Estratègia excepcional: Sense hipòtesi. El periodista treballa de forma encoberta. Temes que surten de la rutina dels mitjans. Quatre tècniques: o Tècnica de les viudes del poder. El periodista utilitza quan les seves fonts són persones que han ocupat càrrecs de responsabilitat i han cessat. Ex-alts càrrecs.
o Tècnica de l’observació estructurada.
Quantifica els fenòmens que observa el periodista.
o Tècnica rastreig de documents. És importantíssima.
o Creuament de dades. Posterior a l’anterior.
Hi ha dos tipus d’infiltració: pròpia (la més habitual) o de tercers. La suplantació d’identitat és una mala pràctica i perillosa.
1. La redacció i/o edició del reportatge Característiques: - Contextualització. Entradeta on apareixen les tres característiques.
- Introducció. Moltes dades, fonts i contrastar.
- Cos. Documents, lleis i cites.
- Conclusió.
Si hi ha fonts que no volen col·laborar, cal reflectir-ho.
15 2. Narrativa audiovisual Tres tipus: - Narrador omniscient - Narrador protagonista - Narrador testimoni Relat: - Periodístic - Dramàtic 16 ...