Tema 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 18/03/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: LA DIMENSIÓ HISTÒRICA DE LES LLIBERTATS COMUNICATIVES Pràctica puntuable: test d’unes 15 preguntes (dia 19) Els drets són una categoria històrica, es desenvolupen en períodes jurídics i històrics molt concrets.
Censura: procediment pel qual el govern indaga per evitar que una publicació concreta arribi al públic. És un mecanisme previ a la publicació.
I. La premsa i l’Antic Règim a) Els drets no poden ser desvinculats de la seva inserció històrica. La premsa va ser conseqüència lògica del desplegament dels interessos de la classe dominant (burgesia).
b) Fins a les revolucions liberals del s.XIII, la legitimitat del poder depenia en gran mesura de la censura.
c) La impremta (s.XV) implica una transformació de la lògica de la transmissió del coneixement.
A la burgesia li interessava tenir un gran control de la llibertat d’expressió i de tot el que es publicava i divulgava. Fins al s.XV, però, no era necessari tenir una forta estructura censuradora ja que la majoria de la població era analfabeta. A més, no existia la impremta.
II. L’ordenament jurídic de la impremta (Espanya)  Les normes que estableixen la regulació de la impremta de l’Antic Règim a Espanya està en la Novíssima Recopilación de Carlos IV Efervescència on es posa en dubte el poder i el monopoli de l’Església. Conseqüències: es produeixen guerres de religió. Fort sistema de censura que eviti que l’expansió de la impremta porti a un augment de la llibertat d’expressió. Es volia un estat absolut.
     1468 – 1502: Els llibres escrits durant aquesta època circulen lliurement.
Conseqüència: apareixen idees heterodoxes. A partir de 1502, els reis catòlics estableixen normes de regulació.
Tipus d’intervencions de llibres i diaris: prohibicions i llicències. Prohibicions com fer una llista de llibres prohibits. Llicències per a poder imprimir, publicar o vendre un llibre.
Qui atorga les llicències? Des de 1554, el Consell de Castilla i els diferents Consells que funcionaven a Aragó, Catalunya, Navarra i València. Dins dels Consells, hi havia un jutge d’impremta o assimilat, que s’autonomitza el 1805. Per tant, les llicències les atorgava el poder civil. La inquisició s’ocupava de perseguir, de denunciar.
Les llicències tenen una naturalesa territorial (obres nacionals o estrangeres), formal (llibres o qualsevol escrit imprès), i material (l’Església només participava en les llicències de llibres religiosos).
La censura i els censors. Pilar del règim jurídic de la impremta a l’Antic Règim.
2.1. La llibertat de premsa en el constitucionalisme espanyol Apareix un nou règim que implica la constitucionalització del poder. La llibertat d’informació i publicació és un punt clau. Tot el poder ha d’estar legitimat per la societat. Els individus d’una societat tenen uns drets naturals independentment de la seva condició. La llibertat d’expressió és fonamental. Serveix perquè: 1-la burgesia pugui manipular la opinió pública (reflectida al Parlament), 2-tenir un control dels representants del Parlament que eren els encarregats de prendre decisions. Els ciutadans i els parlamentaris estaven connectats mitjançant la OP. 3funció educativa de la llibertat d’impremta. Com la OP té una funció essencial d’educar als ciutadans.
Construcció constitucional de la llibertat d’expressió a Espanya. Etapes: a) 1r període: 1810 – 1833 – L’emergència constitucional A la Junta Central de 1810 a Cádiz, abans de fer la Constitució, es fa un decret a l’Estat que es reconeix la llibertat d’impremta per a tots els ciutadans, però només en temes polítics (es censura l’àmbit religiós). El 1812 es fa la Constitució i el 1820 es desenvolupa mitjançant un decret la llibertat política, les penes de presó i els judicis per jutjat. Entre el 23 i el 33 desapareix la llibertat d’impremta, entra la Santa Aliança al poder i reinstaura l’Antic Règim.
b) 2n període: 1833 – 1866 – Llibertat censitària Constitucions de 1837 (liberals) i Constitució 1845 (conservadors). Punts en comú: no hi ha censura prèvia. Dipòsits de preus molt elevats per fundar diaris, cosa que comportava que només podien exercir la llibertat d’expressió i impremta la gent que tenia diners.
c) 3r període: 1868 – 1874 – Llibertat democràtica Primer cop que es construeix una constitució (1869) veritablement democràtica. Era una Constitució basada en drets. Dóna autèntica llibertat de premsa, anul·la tota la normativa relacionada amb la impremta que hi havia fins llavors  prohibició de la censura i el dipòsit.
Parèntesis republicà (1873 – 1875): repressió de la premsa carlista i cantonalista d) 4t període: 1875 – 1936  Llibertat de premsa sense censura. Dipòsit d’exemplars en l’administració.
Sanció pel mal ús de la llibertat. Suspensió de diaris per només decisió d’un jutge.
 Dictadura de Primo de Rivera: desapareix el sustema de llibertats i s’instaura la censura.
 II República (1931). Constitució moderna i democràtica. Llibertat d’expressió.
Prohibició de suspensió de diaris sense autorització judicial. Garanties constitucionals dels drets. Problema: es crea una llei de defensa de la República que funciona juntament amb la Constitució. La República va sancionar varis diaris perquè suposaven “un atac a la República” i vulneraven la llei de defensa de la República.
III. La premsa durant el franquisme  Fins 1966, premsa al servei del règim   Llei de 1938 (Serrano Suñer): totes les publicacions són controlades per l’Estat. El monopoli de la informació el tenen les agències de l’Estat. Hi ha diaris privats però l’Estat n’escull els redactors, corresponsals, directors... com que era el propi Estat qui produïa tota la informació, quasi no hi havia censura.
Llei de Fraga de 1966: liberalització de la premsa. Fraga creu que el règim s’ha de modernitzar per sobreviure. Fraga insta un règim d’autocensura. Es liberalitzen els diaris i no hi ha censura prèvia (no cal enviar abans de publicar). Però hi ha repressió a posteriori, hi ha sancions administratives i penals (suspensió inclosa).
IV. Les llibertats administratives a l’època contemporània del dret internacional al dret constitucional democràtic Després de la IIGM es produeix un doble procés: A la ONU es fa la carta dels Drets Humans. A partir de 1950, a Europa hi ha un gran impacte després del nazisme alemany. Es busca construir un sistema europeu de drets que protegeixi els ciutadans de les actuacions arbitràries de poders públics. A Europa, aquests sistema es diu Convenció Europea de Drets Humans. Aquest conveni produeix dues institucions distintes: 1-Consell d’Europa: òrgan integrat per estats i que té funcions consultives, mediadores... és la institució central del sistema del conveni, on hi estan representats tots els estats. Té una naturalesa política. 2Tribunal Europeu de Drets Humans: té funcions judicials. Els fins del conveni són els drets a) El constitucionalisme democràtic i comparat, a partir de les normes dels DDHH, reconeix en tots els casos els drets fonamentals relacionats amb el dret a la informació i a la llibertat d’expressió.
b) Existeixen Tractats (en àmbit internacional o regional reconeixen drets humans a tots els homes en virtut de la seva pròpia naturalesa, que tenen l’objectiu de guardar la dignitat dels éssers humans) i Constitucions dels Estats. Per entrar a la societat democràtica constitucional, Espanya ratifica el Conveni Europeu de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i la Carta Europea de Drets Fonamentals.
4.2. Obligatorietat dels Tractats Internacionals a) Formen part del nostre ordenament jurídic quan són publicats al BOE b) No necessàriament s’afegeixen nous drets, sinó que els drets fonamentals que es reconeixen a la CE de 1978 s’han d’interpretar d’acord als dels Tractats.
c) Alguns Tractats incorporen Tribunals als que els ciutadans espanyols poden acudir per a protegir els seus drets fonamentals.
V. Configuració constitucional del dret a la llibertat de comunicació a) Les llibertats comunicatives a. Dimensió institucional: llibertats comunicatives com a institució jurídica, reconeguda per l’ordenament, amb funcions essencials a l’hora de la opinió pública i garantir el procés democràtic b. Dimensió subjectiva: llibertats comunicatives són drets fonamentals de llibertat, amb unes facultats, unes garanties constitucionals i uns límits b) Qui pot vulnerar el dret fonamental a la comunicació reconegut a l’Art. 20 de la CE?  Els poders públics: per exemple, mitjançant la censura prèvia o el segrest de publicacions  Les persones privades: poden vulnerar la clàusula de consciència o el secret professional del periodisme c) Protecció constitucional dels drets fonamentals ...