Lliçó 11 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Dret Penal
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 29/01/2015
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

Derecho Penal-Criminologia M0 Prof. Mir Anna Sánchez Martí 10/11/2014 DERECHO PENAL LECCIÓN 11 Tema 9. El tipo imprudente de acción.
Terminologia: la paraula imprudent és sinònim de culpós. (Culpós ≠ culpable) Concepte: imprudència és una infracció d’una norma de cura. (de cuidado) La norma de cura protegeix el bé jurídic obligat a actuar amb compte, amb cura. Actuar amb la cautela necessària. (Normes que no cal que estiguin escrites) En cada situació en que pot haver perill per un bé jurídic, em d’actuar en compte per no lesionar-lo.
Infracció de reglaments, hi ha reglaments que regulen situacions que poden comportar riscos.
La norma de cura és diferent en cada situació, i els reglaments no són tan específics. Infracció del reglament pot posar en perill o no depenent la situació.
Si la infracció de reglament posa en perill és també una de la norma de cura.
Càrrega de prova: normalment la té l’acusació, però pot haver una càrrega de prova invertida que la tindria l’acusat. Això te lloc quan l’acusat ha infringit un reglament. L’acusat ha de demostrar que la infracció del reglament no ha creat el perill que ha tingut lloc.
La infracció de reglaments pot no posar en perill la norma de cura: (Quan la infracció no produeix risc).
__ Sistema d’incriminació, de tipificació. El codi penal de 1995 va canviar el sistema legal de tipificació.
Fins el 1995 hi havia un sistema de números apertus, no hi hauria un sistema de tipificació específic per cada delicte. Hi havia un capítol al final del títol segon del CP que deia: “El que por imprudència hagués comes qualsevol dels delictes anteriors sense dol però amb imprudència tindrà una pena...” A partir de 1995 es va posar el números clausus. Només és penarà la imprudència en els casos en que estigui especificat a la part especial del CP.
Art. 12 CP. (Nomes aproximadament 25 delictes poden ser imprudents) 1 Derecho Penal-Criminologia M0 Prof. Mir __ Perquè hi hagi delicte d’imprudència en àmbit de trànsit es necessita “sang”, morts, ferits, lesions. Un delicte important.
Hi ha imprudència conscient quan el subjecte es conscient que podria produir lesió típica però malgrat tot tira endavant confiant que no passarà.
Imprudència inconscient, no es conscient del risc que comporta, no percep el perill. No veure un semàfor no es una disculpa, haurà d’haver posat més atenció. Saltar-se un semàfor es imprudència inconscient si no l’has vist, però no es una excusa.
Una no es més greu que l’altre. Depèn de la situació i depèn del perill que es crea en cada situació. En igualtat de perill es més greu la conscient Imprudència pot ser greu o lleu. En la imprudència greu, la gravetat pot ser de la conducta o del resultat. Si es dels dos no hi ha dubte, però un resultat greu pot venir d’una imprudència petita.
No n’hi ha prou amb la gravetat del resultat. La gravetat de la imprudència no es determina només amb el resultat, s’ha de tenir en compte els dos elements, resultat i conducta. La conducta s’ha d’estudiar ex ante i el resultat ex post.
En l’estudi de la conducta tenim en compte: − Grau de perill, probabilitat de resultat.
− Importància del bé jurídic protegit també es te en compte.
− Valoració social del risc.
Delicte d’homicidi imprudent, provocat per imprudència greu.
Delicte d’homicidi imprudent provocat per imprudència lleu.
Per valorar la imprudència ens fixem en la conducta no en el resultat. Si la imprudència es lleu, la conducta pot ser una falta en lloc d’un delicte.
Un mort per imprudència no sempre comporta un delicte imprudent. Si la conducta es lleu pot ser una falta.
Matar sense dol ni imprudència= cas fortuït.
Perquè hi hagi delicte d’imprudència tant la conducta com el resultat han de ser greus. Si la conducta o el resultat son lleus parlem de falta imprudent Tipus de delicte imprudent: − Objectiu: • conducta • resultat 2 Derecho Penal-Criminologia M0 Prof. Mir − Subjectiu: •resultat no voluntari •coneixement de la conducta Desvalorar la conducta→ infracció de la norma de cura: a) Norma de cura interna. (obligació d’estar atent al perill). Infracció inconscient.
b) Norma de cura externa (Precaució en la conducta externa) − Deure d’ometre. Has d’ometre algunes accions.
− Deure de realització prudent.
Delicte de resultat: Imputació objectiva del resultat. Conducta imprudent = ha de crear un risc suficient. El risc que ha creat la conducta, s’hagi creat el resultat.
Quan es realitzés la conducta, es produís un tipus de lesió que no fos previsible, que no fos previsible un resultat tan greu com el que ha passat.
Es pot preveure unes lesions però no tan greus. Si el resultat no era previsible, no es pot imputar la conducta.
El resultat no es aquell que volia evitar la norma infringida. El resultat produït queda fora de l’àmbit de finalitat de la norma.
Imputació objectiva→ ex post (resultat): − Gravetat no previsible − Suïcida − Comportament alternatiu correcte (teoria de l’increment del risc) 3 ...