Bernini i Borromini (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Art del Renaixement i del Barroc
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 10
Subido por

Descripción

Apunts d'art amb imatges de les obres

Vista previa del texto

01.03 Bernini i Borromini. Pintura barroca espanyola Bernini i Borromini van ser els dos arquitectes que treballaven contemporàniament a Roma.
Borromoni més plenament a l’arquitectura: vibrant, amb moviment, volum, amb corbes (comú en tots els arquitectes).
Borromini, nascut al nord d’Itàlia. Personatge molt temperamental (es va suïcidar). Les seves construccions tenen un component intel·lectual molt gran (encara costa d’entendre avui en dia).
San Carlino (San Carlo alle Quatro fontane) és el seu primer encàrrec com a arquitecte independent.
PINTURA BARROCA ESPANYOLA Individualitats més fortes de l’art espanyol. També molt brillant en literatura. Augmenten les manifestacions artístiques i hi ha una decadència política: Felip II el rei Sol, Felip III i IV decadència. Via a través de la qual governen el país: validos. Sobre ells recau el poder del país.
Augmenten els títols nobiliaris. Monarquia erigida com la defensora incondicional de la contrareforma des de Felip II: hereva del Concili de Trent. Durant tot el segle XVII es continuen els postulats contrareformistes.
Art: instrument de propaganda del catolicisme. Bàsicament pintura religiosa. Molt poca pintura de retrat de la burgesia (com Rembrandt o Rubens), sinó de la monarquia i l’aristocràcia.
Natura morta i pintura de gènere escasses a Espanya (més a Holanda). Pintura de paisatge gairebé inexistent. Religiosa perquè és encarregada per l’Església i perquè els aristòcrates i els reis demanen aquest tipus de pintura. Acció del tribunal de la Inquisició i també l’ordre dels jesuïtes: Sant Ignasi ?¿?, guia espiritual. Commoure els fidels i promoure la seva devoció. El misticisme tindrà un paper molt rellevant. Pintura religiosa normativitzada, puntals: obra escrita de molts teòrics espanyols (cal destacar el de Francisco Pacheco, El arte de la pintura). Abans de publicar-se els seus tractats, àmplia transmissió a Sevilla. A més, va ser el sogre de Velázquez, el qual es forma al costat d’aquest. També era sensor del tribunal de la Inquisició.
Art impregnat de l’esperit del Concili de Trent. En els seus tractats hi ha estrictes normes iconogràfiques. Vicente Carducho, Dialogos de la pintura.
La immensa majoria de pintura espanyola és de caràcter religiós: monestirs i convents sobretot perquè van tenir un gran desenvolupament, grans propietaris de terres, fills de les grans famílies de nobles espanyols.
Autors del segle XVII: pintors del rei o rebre un encàrrec de convents i monestirs.
Concili de Trent: imatges clares, evitar tota impuresa. Es va prohibir col·locar a qualsevol lloc aquelles imatges insòlites que abans no haguessin rebut el vistiplau del bisbe.
Utilització dels sants com a exemple de vida, intercessors entre la terra i Déu. Es trien aquells moments en què es manifesta més intensament la seva unió amb Déu: crida de Déu o del martiri. Martiri de Sant Felip de José de Ribera, dit “El españolero” (Museo del Prado, Madrid, 1639). Va viure a Nàpols gran part de la seva vida (paral·lelismes artístics amb Caravaggio). No és de les més fosques, però si que té aquell naturalisme amb Déu. Ribera utilitza els models vulgars com Caravaggio, igual que els cossos.
Sant Francesc d’Assís en èxtasi, de José de Ribera (1642, El escorial). Episodi de Sant Francesc rebent els estigmes.
Sagrada Família de l’ocellet, Murillo (c. 1650, Museo del Prado). Missatge: el que li passa a una Sagrada Família és el que li pot passar a qualsevol família comuna.
Immaculada Concepció, de Zurbarán (1630-1635, Prado). El tema de la Immaculada rep especial importància durant la Contrareforma. Imatge fortament controvertida: maculistes i immaculistes. Símbols que deriven de les antigues lletanies de la Verge. Se la representa que baixa del cel perquè Déu l’envia per ser la mare de Déu.
San Carlo alle Quattro fontane.
Autor: Borromini        Llarg procés constructiu.
Problemes estructurals: solar molt estret (25 metres que donaven al carrer, on havia de fer dues façanes: la de l’Església i la del convent). Un dels punts a favor va ser el disseny de tots els detalls (decoració, etc.).
Unió de les parts amb el tot, predilecció de l’estuc, del mortero: ajudaven a donar continuitat a les superfícies. A més, estava feta per materials més econòmics que el guix o la pedra.
Està dedicada a Sant Carles Borromeu (important en l’art contrareformista, arquebisbe de Milà que va presidir el Concili de Trent, reforma tridentina de les arts).
Les gran esglésies partidistes contrareformistes van passar a ser més petites, més decorades.
Figura geomètrica del triangle equilàter. Tot està sotmès a un rígid esquema geomètric. Dubit Cober: El arte y la arquitectura en Italia: el que fa Borromini és renunciar al principi clàssic de dissenyar a partir d’un esquema de mòduls. Borromini al revés: dividir (totes les parts geomètricament perfectes encaixen però no proporcionalment).
ARQUITECTURA MECÀNICA (essencialment medieval, diferent a l’arquitectura orgànica).
Durant l’Edat Mitjana la Llombarda havia estat el bressol dels mestres d’obra. Pot ser que es transmetés de generació en generació fins a Borromini. Tècnicament Edat Mitjana, però formalment formes naturalístiques (Màxima Galileana).
    Setze columnes que suporten l’entaulament, també ondulant, de la planta. Agrupades de quatre en quatre.
Els arcs de les voltes prèvies a la cúpula creen un ritme diferent (ritme que comparteixen les columnes al registre inferior: de quatre en quatre. Ritme del registre superior: uneixen les columnes en un altre ritme).
Cúpula: cassetons profunds creats amb les creus. Finestres parcialment amagades per evitar que la cúpula no només estigués il·luminada des del sostre: emfatitzen el caràcter blanc uniforme.
Façana: harmonia absoluta amb l’interior. En el coronament s’altera el ritme del còncau, convex, còncau. Medalló que sobresurt a la part superior.
San Ivo alla Sapienza Roma Autor: Borromini     Interior de la Universitat della Sapienza de Roma. Església dins d’un edifici. La cúpula reprodueix exactament la forma de la planta. Rep l’encàrrec el 1642 d’Urbà VIII, quan Borromini accepta, el pati amb les dues arcades ja s’havia fet i un arquitecte havia dissenyat la continuïtat de les dues galeries al llarg de la façana.
Dos problemes: solar del darrere quadrat i petit, edifici de doble arcada.
Forma de l’estrella de David. Símbol de la saviesa. Els vèrtex són substituïts per espais còncaus i convexes.
No hi ha zona intermitja. Els símbols tenen a veure amb els papes que ho van encarregar Urbà VIII i Alexandre VII (Chigi). El contrast entre l’interior i l’exterior posa en manifest la dualitat barroca.
Martiri de Sant Felip Autor: el españoleto Sant Francesc d’Assís en èxtasi ...