L'exercici de la professió periodística (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Profesor R.B.
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 21/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6. L’exercici de la professió periodística 1. Els estatuts professionals Els estatuts professionals són lleis que s'ocupen exclusivament del personal de determinada activitat, art, ofici o professió. Es tracta d'un conjunt de normes que regulen les relacions laborals que caracteritzen cada activitat, art, ofici o professió, i conté mecanismes deontològics. La seva existència es justifica en el fet que certes activitats empresàries, o categories de treballadors, excedeixen la normativa general.
Funció del periodisme: creació d’opinió pública L’estatut jurídic del periodista: A Espanya, no comptem amb una norma jurídica específica que reguli aquest estatut: es troba dispers a la CE, a la llei i a la jurisprudència del TC i al TEDH. A Europa sí que hi ha una certa tradició de regulacions: - Francesa (1935) Italiana (1963) Portuguesa (1999) Garantia de l'exercici (clàusula de consciència i secret professional) Mesura de la seva responsabilitat (diligència) L'estatut té un caràcter objectiu: les seves garanties no s'atorguen a qui l'exerceix, sinó a l'activitat d’informar (l’art. 20 CE, no es refereix als periodistes solament). Alguns autors i periodistes, demanen que l'exercici del periodisme es sotmeti a dos criteris formals: - Titulació Col·legiació obligatòria Però això aniria en contra del caràcter liberal de l'activitat, molt vinculada a la ciutadania i a la democràcia, i més encara en el marc de l'explosió comunicativa d'Internet. Tot i això, es va discutir una proposició de llei a les Corts Generals (IU) fa uns 10 anys que va intentar lluitar contra l’intrusisme professional ressuscitant el carnet de premsa, regulant la clàusula de consciència, el secret professional i apostant per la creació de Consells d'Informació autonòmics i un estatal com a màxims garants de la professió. De fet, a Espanya hem tingut precedents històrics: - La targeta d'identitat del periodista (1924) El Registre Oficial de Periodistes (1951) L’Estatut de la Professió Periodística (1964 i 1967) L'art. 20 CE va suprimir de facto aquest sistema i ja no és necessària inscripció al Registre que gestiona FAPE, que té caràcter privat. Tots els sistemes de col·legiació autonòmics són d'adscripció voluntària (La Llei 22/1985 de Catalunya establia titulació i col·legiació obligatòria per a exercir, però va ser modificada per recurs davant el TC del Defensor del Poble).
2. La prohibició de la censura prèvia Des de l'aparició de la impremta (S. XV), l'Estat i l'Església catòlica exercies la censura prèvia. La Llei de Premsa sueca (1776) i la Constitució Francesa (1791) van ser les primeres normes en prohibir la censura prèvia.
Des de la Constitució de Cadis (1812), totes les Constitucions espanyoles van recollir la prohibició de censura prèvia, encara que la realitat no sempre va acompanyar als pronunciaments constitucionals (influència de la Inquisició).
Totes les Constitucions europees recullen la prohibició de censura prèvia, a excepció de: - Regne Unit, Irlanda, Malta França, Xipre i Hongria.
El CEDH i la CDFUE no contenen referències expresses, sinó que, al contrari, es reserven la possibilitat les mesures internes en termes d'incompatibilitat amb el dret a la informació.
La jurisprudència del TC espanyol: Fuig del concepte ampli de censura: solament ho és l’examen previ que puguin realitzar els poders públics, d'acord amb uns valors abstractes i restrictius de llibertat, de tal manera que s'atorgui un "plàcet" a la publicació de l'obra que s'acomodi a ells a judici del censor i se li negui en el cas contrari. Sempre, qualsevol censura és prèvia, no a posteriori.
No és censura: - Denegar l’accés al servei públic de Correus revistes pornogràfiques La censura interna de l'empresa periodística L'activitat privada d'autoregulació dels mitjans El dret de veto dels directors de diaris, que preveu la Llei 14/1966 Mesures cautelars d'un jutge en el marc d'un procés penal La censura funciona davant del legislador Chilling effect: L'efecte de desànim (chilling effect) sobre l'exercici de drets constitucionals, és un concepte de la jurisprudència nordamericana, importat en diverses ocasions pel Tribunal Europeu de Drets Humans per referir-se als efectes de certes polítiques públiques: «Cal evitar que els ciutadans es desanimin pel temor de sancions penals o d'una altra naturalesa, i desisteixin d'opinar sobre aquests problemes» (Assumpte Barford, TEDH, sentència de 22 de febrer de 1989, paràgraf 29).
El dipòsit administratiu: Forma de censura encoberta, pel qual s'obliga a dipositar davant l'Administració (el que no implica necessàriament control) abans de la publicació de qualsevol tipus d'escrit, emissió o manifestació formal del dret a la informació i la llibertat d'expressió (té efectes limitadors).
S'han d'entendre per censura prèvia qualsevol mesures limitadores de la elaboració o difusió d'una obra de l'esperit, especialment al fer-les dependre del previ examen oficial del seu contingut, i sent això així sembla prudent estimar que la Constitució, precisament pel terminant de la seva expressió, disposa eliminar tots els tipus imaginables de censura prèvia, àdhuc els més febles i subtils, que -com apunta l'Advocacia de l'Estat- tinguin per efecte no ja l'impediment o prohibició, sinó la simple restricció dels drets del seu art. 20.1.
3. El segrest de publicacions - Art. 20.5 CE: Només es pot acordar el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d'informació en virtut de resolució judicial.
- Art. 9.2 b): La Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, sobre protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge comprèn l'adopció de totes les mesures necessàries per posar fi a la intromissió il·legítima de què es tracti i, en particular, les necessàries per a: b) Prevenir intromissions imminents o ulteriors.
- Art. 823 Llei Enjudiciament Criminal: Els jutges, en iniciar el procediment, podran acordar, segons els casos, el segrest de la publicació o la prohibició de difondre o projectar el mitjà a través del qual es va produir l'activitat delictiva. (...).
- STC 187/1999, de 25 d’octubre, FJ6 (“La máquina de la verdad”): El segrest només pot adoptar en el curs d'un procés judicial en què es pretenguin fer valer o defensar, precisament, els drets i béns jurídics que siguin límit de tals llibertats, mitjançant resolució motivada, aplicant el principi de proporcionalitat i tenint en compte l'eventual dany en l'honor, intimitat i imatge de les persones implicades.
- Art. 55.1 CE: Els drets reconeguts en els articles 20, apartats 1, a i d, i 5 [...] podran ser suspesos quan sigui acordada la declaració de l'estat d'excepció o de setge en els termes que preveu la Constitució (Llei Orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge).
4. Persones públiques i privades - Personatges públics (autoritats i funcionaris): han de suportar, en la seva condició de tals, que les seves actuacions en l'exercici dels seus càrrecs i funcions es vegin sotmesos a l'escrutini de l'opinió pública i, en conseqüència, a que no només es divulgui informació sobre el que diguin o facin en l'exercici de les seves funcions, sinó, fins i tot, sobre el que diguin o facin al marge de les mateixes, sempre que tinguin una directa i evident relació amb l'exercici dels seus càrrecs.
La jurisprudència diu que en aquets car es reforça la prevalença de la llibertat d'expressió respecte al dret a l’honor en contextos de contesa política o supòsits de tensió o conflicte laboral, sindical, esportiu, processal...
→ L’interès públic com a criteri: és quelcom important o rellevant per a la formació de l'opinió pública o que afecta el conjunt dels ciutadans o la vida econòmica o política del país. No constitueix interès públic: - Relatar les relacions afectives d'una persona (Sentència TC 83/2002, de 22 d'abril) Mostrar el cos d'una actriu en top-less (Sentències TC 19/2014, de 10 de febrer, cas Melani Olivares o TS 518/2012, de 24 de juliol, cas Elsa Pataky).
A partir de la sentència sobre Carolina de Mònaco es distingeix entre dues parts de la vida privada: - La part de la vida privada que contribueix al debat històric i democràtic o públic La part de la vida privada que satisfà simplement l’entreteniment Fins i tot en supòsits de l'excepció legal (persones públiques en llocs públics: art.8.2 de la Llei orgànica 1/82), es requereix no només que les imatges hagin estat captades durant un acte públic o en llocs, oberts al públic, sinó que concorri un interès públic o general legitimador de la notícia.
- Persones de notorietat pública: o o Per la seva professió: se'ls pot aplicar la doctrina per a les persones públiques.
Per la seva vanitat personal: caldrà tenir en compte el grau de projecció pública que han assumit i la seva acceptació pública per determinar el nivell d'eficàcia dels drets de la personalitat enfront de la llibertat d'informació.
- Persones privades: no constitueixen elements noticiables en sentit general.
Si s'han vist involucrades incidentalment en un fet de transcendència pública, tenen dret a preservar el seu honor, intimitat i imatge, sempre que no donin el seu consentiment o la seva identificació no fos necessària per a la comprensió de la notícia.
Un fet penal converteix a una persona privada en notícia (però no a les víctimes, que mereixen especial protecció).
La consideració dels successos de rellevància penal com esdeveniments noticiables no pot incloure la individualització, directament o indirecta, dels qui són víctimes dels mateixos, llevat que hagin permès o facilitat tal coneixement general.
Així, no es poden emparar en el dret a la informació les publicacions que: - Revelen de forma innecessària aspectes de la vida personal i familiar d'una jove agredida sexualment, fins i tot la seva identitat i la circumstància de la seva virginitat (STC 185/2002, de 14 de octubre) La publicació de dades sobre un judici que permeten identificar la víctima -menor d'edat- d'una agressió sexual duta a terme pel seu pare (STC 127/2003, de 30 de juny) ...

Tags:
Comprar Previsualizar