Adultesa (2016)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Cicle Vital II
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 6
Subido por

Descripción

apunts adultesa complets.

Vista previa del texto

ADULTS Època de plenitud, no de crisi. Hi ha molta gent que té por a arribar a l’adultesa i a la crisi dels 40. Però aquestes idees són aproximatives. És l’època on menys malalties i menys mortalitat hi ha. De vegades hi ha més mortalitat infantil que no a l’adultesa.
Estabilitat emocional relacions personals ja establertes, gestió de les emocions més consolidades.
  Persones que estan entre l’adolescència i la vellesa ( entre els 18 anys i es 65) Köhler (1960) reconeix la dificultat de descriure els adults “Heredero de su infancia, salido de su adolescencia y preparando su vejez, el adulto es un desarrollo histórico en que se prosigue, o debiera proseguirse, la individualización y su personalidad” 3 criteris determinants    Acceptació de responsabilitats  econòmiques, professionals...
Predomini de la raó  som capaços de pensar, veiem les coses amb un raonament molt més exponencial, elaborat, un pensament que ens porta a la plenitud, amb la capacitat de planificar, d’organitzar, hi ha un major control de les emocions degut a les vivències, hi ha és domini de la lògica i la raó Equilibri de la persona  cognitiu, emocional, social i físic L’adultesa és un període relativament estable? Etapa rica i conflictiva en la consecució del desenvolupament de la personalitat Canvis físics      To muscular comença a disminuir Apareixen arrugues al voltant dels ulls El cabell és torna blanc, hi ha pèrdues La pell pateix canvis, és torna més seca Comença el declivi visual i a partir dels 40 anys  vista cansada.
Dona Canvis hormonals: menopausa (48-55 anys) normalment va precedida de cicles menstruals irregulars  té repercussió psicològica degut a les visions de la societat, tot i així és segueix sent una persona sexual De vegades, provoca sufocacions, osteoporosi, sequedat de la mucosa vaginal Actituds cap a la menopausa ( Freixes, 1991) Home Els homes no perden la seva capacitat reproductora, necessiten una estimulació més directa per excitar-se i després de l’orgasme necessiten més temps per tornar a excitar-se Positiva: Alliberament de la por a l’embaràs i en conseqüència, una renovació de la vida sexual Negativa: S’interpreta com un inici d’un deteriorament que es concreta en una pèrdua de capacitat de seducció i d’atracció sexual, la malaltia ELS PROGRAMES DE PREVENCIÓ I INTERVENCIÓ, LES ATENCIONS MÈDIQUES I ESTILS DE VIDA PODEN RETARDAR EL PROCÉS DE DETERIORAMENT FÍSIC Canvis cognitius Operacions postformals (Arlin, 1984) 1. Relativisme: Consciència que no existeix un únic sistema conceptual, un únic punt de vista que pugui ser aplicable a totes les situacions, sinó que cadascuna d’aquestes situacions es pot entendre des de múltiples perspectives, internament coherents però, de vegades, mútuament contradictòries entre elles. No hi ha veritats absolutes.
Hi ha persones que son inamovibles, no han arribat a aquest moment, és un tipus de pensament concret, respondria més a les operacions concretes.
Per tant, aquí estem veient un procés cognitiu molt més obert, molt més flexible.
2. Pensament dialèctic: suposa la capacitat d’integrar perspectives del món en un tot més inclusiu( que ho absorbeix tot) capacitat d’integrar molts conceptes diferents, em d’integrar també perspectives contradictòries, el diàleg.
3. Pensament metasistèmic: Permet operar amb sistemes de proposicions i amb relacions entre sistemes. Per ex: comparar diferents teories que expliquen de manera diferent els fets, per arribar a agrupar-les en famílies de teories que comparteixen certs principis comuns 4. Generació de qüestions: Ens permet generar qüestions a partir de problemes ambigus i mal definits. Seria una qualitat que permet el pensament divergent, la invenció creativa d’hipòtesis, l’establiment de punts foscos i inconsistències. una persona que està a nivell postformal és capaç de qüestionar-se qüestions ambigües, abstractes, complexes. A través del llenguatge, veus com pensa la persona.
El conflicte cognitiu és molt important per avançar.
És un pensament contextualitzat que s’aplica a problemes complexes quotidians i no a problemes acadèmica que fins a cert punt son artificials.
La lògica no ho és tot, també es tenen en compte factors que van més enllà.
La mecànica i la pragmàtica de la intel·ligència Dittmann-Kohli i Baltes (1990): Intel·ligència mecànica o processos bàsics del pensament que serien relativament universals quant a forma i funcions. Les seves fonts es troben tant en el desenvolupament biològic com en la socialització primerenca.
Intel·ligència pragmàtica o capacitats intel·lectives: Coneixements modelats per les fites i entorns d ela vida quotidiana que la persona ha experimentat, coneixements que permeten afrontar i adaptar-se a situacions reals.
A partir de l’adultesa, la pragmàtica té més transcendència.
Saviesa Baltes i col·laboradors (1996) defineix la saviesa com: un coneixement expert, aquell coneixement sobre assumptes fonamentals, encara que incerts, de la visa.  no tothom que controla les emocions, que sap coses, que és intel·ligent. La saviesa és el súmmum de la intel·ligència.
Qualitats que formen la saviesa: 1. Gran qualitat de coneixements emmagatzemats 2. Ric coneixement sobre com tractar els problemes de la vida quotidiana 3. Consciència que la vida és un conjunt de contextos relacionats entre sí, allò que canvia en un, afecta a la resta 4. Consciència de la relativitat de judicis respecte a la cultura i els sistemes de valors particulars 5. Consciència de la impredictibilitat i incertesa fonamental de la vida i acceptació d’aquesta situació.
Saviesa és l’equilibri entre el saber i el dubtar (Meacham, 1994).
Altres autors sense negar la dimensió cognitiva assenyalen trets de personalitat o habilitats interpersonals: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
Justícia Sensibilitat Amabilitat Discreció Tranquil·litat Tendència a no jutjar l’altre Warner Schaie - Model desenvolupament cognoscitiu del cicle vital (2000) 1. Intel·ligència adquisitiva (infància i adolescència): capacitat per a incorporar habilitats intel·lectuals bàsiques.
2. Intel·ligència d’assoliments / èxits: (18-30 anys). Es tracta d’aplicar de manera creativa les habilitats i capacitats adquirides per aconseguir objectius en el terreny professional i de les relacions personals.
3. Intel·ligència responsable (30-60 anys): La intel·ligència s’ha d’aplicar per afrontar les demandes més complexes. Per ex: s’ha de sospesar les exigències, no sempre compatibles dels múltiples rols professionals.
4. Intel·ligència executiva (30-65 anys): L’adult promou canvis i els executa amb base a les necessitats i tracta les relacions complexes en varis nivells. Presa de decisions d’alta responsabilitat que afecten a altres persones.
5. Intel·ligència reorganitzadora (65-70 anys): A l’acabar l’etapa laboral persona ha de dedicar un gran esforç a reorganitzar la seva vida per adaptar-se a les circumstàncies.
Cercar nous objectius significatius.
6. Intel·ligència reintegradora (70 o més): Intel·ligència més orientada a la persona. Ha de permetre la reflexió i integració de tot allò que ha adquirit i experimentat Creació del llegat (80-85): en funció de l’estil de vida ex: autobiografia...  deixar alguna cosa a la teva família, a la societat.
Etapes de la vida de LEVINSON (1978) Es centra en el desenvolupament de la personalitat al llarg del cicle vital.
A. Infància i adolescència (0-22 anys): Ràpid canvi biopsicosocial B. Adult jove (17-45 anys): Enorme vitalitat, màxim potencial i major grau de tensió i estrès. Culminació a nivell biològic.
A nivell psicològic i social es materialitzen i fan realitat les il·lusions i desitjos juvenils: crear una família, tenir un lloc a la societat, status, amor, sexualitat, vida familiar.
És el moment de grans tensions preocupacions i estrès: responsabilitats familiars, laborals, econòmiques, pressa, C. Adult mitjà (40-65 anys): A nivell biològic hi ha una disminució de les capacitat i habilitats físiques tot i que es conserva vitalitat i energia suficient per a una vida personal i satisfactòria i valuosa.
A nivell psíquic i social és el moment de lideratge a nivell polític, industrial, científic, religiós i artístic.
D. Adult gran (a partir 65 anys) : Es desplacen del centre de la societat. No estan obligats a treballar. Més estones d’oci. Risc de sentir-se insignificant.
Perspectiva PSICOSOCIALS AL LLARG DEL CICLE VITAL ERIKSON (1985) Intimitat vs. Aïllament (18-30 anys): L’adult procura establir bones relacions amb els altres i sobretot l’altre sexe.  hem de saber orientar a l’adult en la intimitat però sense caure en l’aïllament i a l’inrevés.
Per establir aquestes relacions de intimitat són necessàries unes condicions prèvies: confiança, autonomia per ambdues parts, sentiment d’identitat, acceptació incondicional.
S’experimentaran sentiments de: compassió, simpatia, empatia, identificació, reciprocitat Tots ells són aspectes lligats a la intimitat.
La no consecució portarà un sentiment d’aïllament, SEPARACIÓ.
Generativitat vs estancament (30-60 anys): Moment de major plenitud i maduresa de l’adult.
En el qual s’ha d’aconseguir: - Una situació estable laboralment Criar i ajudar que els fills es converteixin en adults Un status i reputació favorable dins el seu context social Prendre part activa en assumptes de la comunitat L’element que pot distorsionar aquesta etapa és l’ESTANCAMENT que suposaria la percepció de la monotonia de la seva vida.
Generativitat Generar vol dir construir, generar, crear va més enllà de fer activitats. Generatiu vol dir donar o tu mateix estudiar, estar creant coneixement. No exclou a ningú.
3 dominis:    Procreatiu: consisteix en donar i respondre a les necessitats de la generació següent.
Per exemple: escriptors Productiu: consisteix en integrar el treball a la vida familiar i tenir cura de la generació següent Creatiu: consisteix en fer aportacions a la societat a gran escala La generativitat no es refereix només a tenir fills i cuidar-se’n. Generativitat és tot allò que te relació amb la millora dels altres: qualsevol tipus de productivitat artística: literària, arts plàstiques, música…, i tècnica: invents, descobriments. No s’acaba mai de ser generatiu.
Les experiències educatives són generatives.
La generativitat també pot ser a favor d’un mateix.
Integritat del Jo vs. desesperació ( a partir de 60 anys): Ve determinada pel final de la via. No ha de comportar angoixa i terror si has tingut una vida feliç -has viscut com desitjaves-. Pots acabar la teva vida des de una visió integra o amb una visió de desesperació. Sempre hem de trobar l’equilibri i mai trobem la completa integritat ni desesperació.
Sentiment de plenitud, d’haver completat el cicle vital o desesperança, por a la mort perquè consideres que arribar abans d’haver assumit les responsabilitats vitals bàsiques.
Podem parlar de la crisi dels 40 i 50 anys Sembla que no Segons Erikson mentre hi hagi qualsevol tipus de generativitat (física, mental, professional, artística) no es pot parlar de crisi, només es donaria quan hi ha estancament, quan algú és incapaç de produir res.
A nivell cognitiu no hi ha decliu.
Adults: Teoria o model motivacional de Huberman (1974)       Temes d’interès: Vida professional Familiar Assumptes cívics i socials Interessos creatius i expressius Salut física i mental 6 cicles A. Concentració en la pròpia via (18-30a): Lluita per aconseguir la identitat a traves del treball la carrera o l’ofici; tenir un status social, aconseguir una ideologia pròpia escollir el company de vida...
B. Concentració de les pròpies energies (30-40 anys): Els interessos o motivacions son: criança i educació dels fills, competència en el mon professional i laboral C. Consolidació i valors propis ( 40-50 anys): el cim del cicle vital de l’adult. Els assumptes socials i públics l’atrauen i el motiven, els temes polítics tenen interès. A nivell familiar troba recompensa amb el creixement dels fills D. Manteniment de la posició assolida (50-60): Disminució de les potencialitats físiques: força muscular. Temps de reacció... Es fa més realista, utilitza la reflexió. El món es percebut d’una manera més complicada que abans E. Pensament en la jubilació(60-70): Declivi de les potencialitats físiques, salut i relacions socials. Major interès per activitats que requereixen una menor activitat i de caràcter més contemplatiu: turisme, art, cultura, economia, política.
F. Augment de la desconnexió (a partir 70 anys): Separació del món laboral i disminució de les relacions socials. Els interessos estan centrats en la pensió, la salut  qüestionem aquest cicle, no sempre es dóna així, hi ha persones que tenen una vida més activa en aquest moment.
Havinghurst (1978) Tasques de desenvolupament Tasques de desenvolupament: Seqüència de reptes, objectius o fites que la societat espera que la persona acompleixi en determinants intervals d’edat.
La seva execució augment el sentiment de competència i l’estima de la persona; i també prepara per afrontar futures noves tasques.
Si no aconsegueixes realitzar aquestes tasques de desenvolupament no et sents útil, competent.
Les tasques provenen de la maduració física, de les expectatives, pressions cultures i de les aspiracions individuals.
Etapa de l’adolescència (12-18a): 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Relacions més madures amb coetanis del mateix sexe Aconseguir el rol social masculí o femení Acceptar-se físicament Assolir independència emocional dels pares i altres adults Preparar-se pel món professional Aconseguir independència econòmica Adquirir valors i sentiment ètic Desenvolupar conceptes i habilitats intel·lectuals necessàries per a la competència cívica 9. Desitjar i dur a terme un comportament socialment responsable 10. Preparar-se per al matrimoni i la vida familiar.
Etapa de la joventut (18-30 anys): Els problemes a resoldre són: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Integració en el món laboral Recerca i selecció de la parella Aprenentatge de la vida matrimonial Tenir una família pròpia Criar els fills Responsabilitzar-se de la llar Assumir algunes responsabilitats físiques Trobar un grup social estable Si això ho compleixes, el més probable es que estiguis bé.
Edat madura (30-60 anys) : Assumir i superar responsabilitats o compromisos socials: 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Afavorir l’assumpció de responsabilitats i felicitats dels fills Aconseguir responsabilitat cívica i adulta Aconseguir i mantenir uns nivells professionals satisfactoris Desenvolupar activitats d’oci adultes Relacionar-se amb la parella en tant que persona Acceptar i ajustar-se als canvis fisiològics.
Adaptar-se a l’envelliment dels pares.  de vegades, acabes de cuidar als fills i comences a cuidar als pares Segona maduresa ( a partir dels 60 anys): 1.
2.
3.
4.
5.
6.
Adaptar-se al declivi de la força física i de la salut Adaptar-se a la jubilació i a la reducció d’ingressos Adaptar-se a la mort de la parella Establir una afiliació explicita amb el propi grup Adoptar i adaptar-se als rols social de manera flexible Establir un hàbit físic de vida satisfactòria Una de les funcions importants de l’edat adulta és el treball: Canvis psicosocials: el treball L’estil vida dels adults està dominat pel treball. El treball és un element central de la identitat dels adults i té implicacions psicològiques El treball es a primera tasca important en la vida de les persones adultes. Lautoconcepta esta vinculat al treball moltes persones es defineixen per la seva professió El treball configura la pròpia identitat, fa que s’arribi a una certa autoestima Funcions del treball (Jahoda, 1982) 1.
2.
3.
4.
5.
Estructura el temps Amplia l’experiència social fora de l’àmbit familiar Possibilitat i porta a participar en tasques col·lectives S’aconsegueix una identitat en virtut del treball que es fa Implica i indueix l’individu a una activitat regular EL TREBALL INFLUEIX EN LA PERSONALITAT, LA VIDA FAMILIAR I LES RELACIONS SOCIALS Una persona que té problemes de feina normalment té problemes personals, familiars i de convivència. La feina repercuteix a la PERSONA. Se senten inferiors, fracassats.
...