Tema 2 Mankiw (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención + Derecho - 1º curso
Asignatura Economia i instruments analítics per a l'estudi del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 12/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

1. Capítol 2: PENSAR COM UN ECONOMISTA - L’economista com a científic Els economistes intenten abordar la seva disciplina amb l’objectivitat d’un científic. Elaboren teories i recullen dades per analitzar-les i intentar verificar-les o refutar-les. L’economia és una ciència. à l’essència de la ciència és el mètode científic, és a dir, el desenvolupament i la contrastació de teories sobre la manera de com funciona el món. Algunes de les formes en què utilitzen els economistes la lògica de la ciència per veure com funciona una economia són les següents: Ø EL MÈTODE CIENTÍFIC: observació, teoria i més observació. Aquesta relació entre la teoria i l’observació també existeix en el camp de l’economia. Moltes vegades, els economistes es troben amb un obstacle que fa que la seva feina sigui especialment desafiant: en l’economia, és bastant difícil realitzar experiments. Els economistes no poden manipular la política monetària d’un país simplement per obtenir dades útils. Per trobar un substitut dels experiments al laboratori, els economistes presten especial atenció als experiments naturals que ofereix la historia. Molts episodis històrics permeten comprendre l’economia del passat i permeten il·lustrar i avaluar les teories econòmiques actuals. Ø EL PAPER DELS SUPÒSITS Els economistes postulen supòsits per una raó: aquests poden simplificar el complex món i permetre comprendre’l més fàcilment. L’art del pensament científic està en saber quins supòsits s’han de postular. Per a estudiar els efectes a curt termini de la política econòmica podem suposar que els preus no varien gaire. I per estudiar-la a llarg termini caldria suposar que tots els preus són absolutament flexibles. Els economistes parteixen de supòsits diferents quan estudien els efectes a curt termini i a llarg termini d’una variació de la quantitat de preu. Ø ELS MODELS ECONÒMICS Els economistes també utilitzen models per conèixer el món. Aquests models estan formats quasi sempre per diagrames i equacions. Els models econòmics ometen molts detalls per poder veure què és realment important, és a dir, aquests models no contenen tots els trets de l’economia. o PRIMER MODEL: EL DIAGRAMA DEL FLUX CIRCULAR Necessitem un model que expliqui en termes generals com està organitzada l’economia i com interactuen els seus membres. El diagrama del flux circular és un model visual de l’economia que mostra com flueixen els dòlars a través dels mercats entre llars i empreses. En aquest model , l’economia se simplifica incloent únicament dos tipus d’agents que prenen decisions: les empreses i les llars. Les empreses produeixen béns i serveis utilitzant factors com el treball, la terra i el capital (edificis i màquines) à FACTORS DE PRODUCCIÓ Les llars posseeixen els factors de producció i consumeixen tots els béns i serveis que produeixen les empreses. Les llars i les empreses interactuen en dos tipus de mercats: - Els mercats de béns i serveis à les llars són compradores i les empreses venedores. Les llars compren els béns i serveis que produeixen les empreses. - Els mercats de factors de producció à les llars són venedores i les empreses compradores. Les llars proporcionen a les empreses els factors que aquetes utilitzen per a produir béns i serveis. El circuit interior del diagrama: les llars venen l’ús del seu treball, la terra i el capital a les empreses en els mercats de factors de producció. Les empreses utilitzen aleshores aquests factors per a produir béns i serveis, els quals es venen a les llars en el mercat de béns i serveis. El circuit exterior del diagrama: les llars gasten diners per comprar béns i serveis a les empreses. Aquestes empreses utilitzen part dels ingressos derivats de les ventes per pagar els factors de producció. El que els hi queda és el benefici dels propietaris de les empreses, que alhora, són membres de les llars. No obstant això, un model del flux circular més complex i realista inclouria el paper que desenvolupa l’Estat i el comerç internacional. Tot i que són detalls no fonamentals per a comprendre com està organitzada l’economia. o SEGON MODEL: LA FRONTERA DE POSSIBILITATS DE PRODUCCIÓ La majoria de models econòmics es construeixen utilitzant els instruments de les matemàtiques. Tot i que les economies reals produeixen milers de béns i serveis, imaginarem una economia que només produeix dos: automòbils i ordinadors. Juntes, la industria automobilística i la industria d’ordinadors utilitzen tots els factors de producció. La frontera de possibilitats de producció és un gràfic que mostra les diverses combinacions de productes que pot produir l’economia donats els factors de producció i la tecnologia de producció existents. Com els recursos són escassos, no tots els resultats concebuts són viables. Donada la tecnologia de què es disposa per a fabricar automòbils i ordinadors, l’economia no té una quantitat suficient dels factors de producció per a mantenir aquest nivell de producció. Amb els recursos de què disposa, pot produir en qualsevol punt situat en la frontera de possibilitats de producció o per sota d’ella, però no pot produir en els punts situats per sobre. Es diu que un resultat és EFICIENT si l’economia obté el major profit possible als recursos escassos dels que disposa. Els punts situats a la frontera de possibilitats de producció representa nivells eficients de producció. El punt D de la taula representaria un punt INEFICIENT. Segons un dels deu principis de l’economia, els individus s’enfronten a una sèrie de disjuntives. La frontera de possibilitats de producció mostra una disjuntiva o intercanvi a la qual s’enfronta la societat. Un cop s’han aconseguit els punts eficients de la frontera, l’única manera de produir una quantitat major d’un dels béns és produir una menor d’un altre. Aquesta disjuntiva ajuda a comprendre un altre dels deu principis de l’economia: el cost d’una cosa és allò al qual es renuncia per aconseguir-la. à COST D’OPORTUNITAT La frontera de possibilitats de producció mostra el cost d’oportunitats d’un dels béns expressats en l’altre. És a dir, en el punt A el cost d’oportunitat de 100 automòbils és de 200 ordinadors. El cost d’oportunitats d’un automòbil és igual a la pendent de la frontera de possibilitats de producció. La frontera de possibilitats de producció mostra la disjuntiva entre la producció de diferents béns en un determinat moment, però aquesta disjuntiva pot variar amb el pas del temps. Per exemple: un avenç tecnològic de la industria d’ordinadors incrementa el nombre d’ordinadors que pot produir un treballador a la setmana. Aquest avenç augmenta el conjunt d’oportunitats de la societat. Donat un número qualsevol d’automòbils, l’economia pot fabricar més ordinadors. Si no produeix cap, encara podrà produir 1.000 automòbils, pel qual un dels punts extrems de la frontera no varia. Però la resta de la frontera de possibilitats de producció es desplaça cap a fora. La frontera de possibilitats de producció simplifica una complexa economia amb el fi de posar de relleu algunes idees bàsiques, però fonamentals: l’escassetat, les disjuntives, el cost d’oportunitats i el creixement econòmic. Ø LA MICROECONOMIA I LA MACROECONOMIA L’economia també s’estudia en diferents nivells/dos subcamps: La microeconomia, que és l’estudi de la manera en què les llars i les empreses prenen decisions i de la forma en com interactuen en els mercats. La macroeconomia, en canvi, és l’estudi dels fenòmens que afecten al conjunt de l’economia, entre els quals es troba la inflació, la desocupació i el creixement econòmic. Aquests dos subcamps estan estretament relacionats entre sí. Com els canvis de l’economia agregada són el resultat de les decisions de milers de persones, és impossible comprendre els fenòmens macroeconòmics sense examinar les decisions microeconòmiques corresponents. - L’economista i el seu paper en la formulació de la política econòmica Quan els economistes intenten explicar el món, són científics. Quan tracten de millorarlo, formulen una política econòmica. Ø Anàlisi positiu i normatiu Com els científics i els encarregats de formular la política econòmica tenen diferents objectius, utilitzen el llenguatge de manera diferent. Exemple: POLICIA: La legislació sobre el salari mínim provoca desocupació. NORMA: El govern hauria de pujar el salari mínim. El POLICIA parla com un científic: fa una afirmació sobre com funciona el món. La NORMA para com un responsable d’elaborar la política econòmica: fa una afirmació sobre com li agradaria canviar el món. Les afirmacions sobre el món, en general, són de dues classes: - Afirmacions positives: són descriptives. I són afirmacions que intenten descobrir el món tal i com és. Es refereixen a com és el món. - Afirmacions normatives: són prescriptives i es refereixen a com hauria de ser el món. I són afirmacions que intent prescriure com hauria de ser el món. Una diferència fonamental entre aquests dos tipus d’afirmacions és el modus en com jutgem la seva validesa. Podem refutar o confirmar les afirmacions positives examinant l’evidència. Però en l’avaluació d’afirmacions normatives intervenen tant valors com fets i no es poden jutjar únicament les dades, cal intervenir amb les pròpies idees sobre ètica, religió i filosofia política. Les afirmacions estan estretament relacionades en les creences d’una persona. à les idees positives sobre la manera com funciona el món i alhora influencien en les idees normatives sobre quines són les mesures desitjables. Ø Per què no sempre se segueix el consell dels economistes Qualsevol economista que assessori a presidents o a altres càrrecs electes sap que no sempre se li farà cas un cop doni les seves recomanacions. Formular la política econòmica en una democràcia representativa és complicat i a vegades, hi ha bones raons per a que els presidents i altres polítics no promoguin les mesures defensades pels economistes. - Per què discrepen els economistes? <<Si todos los economistas se pusieran uno al lado de otro, no llegarían a una conclusión>>. – George Bernard Shaw. Per què sembla que els economistes donin consells contradictoris als responsables de la política econòmica? Per dues raons bàsiques: • Els economistes poden discrepar sobre la validesa de les diferents teories positives de la manera com funciona el món. • Els economistes poden tenir valors diferents i, per tant, punts de vista normatius diferents sobre què ha d’intentar aconseguir la política econòmica. Ø DIFERÈNCIES ENTRE ELS JUDICIS CIENTÍFICS L’economia és una ciència jove i encara queda molt per aprendre. Els economistes, a vegades, discrepen perquè tenen pressentiments diferents sobre la validesa de les diferents teories o sobre la magnitud d’importants paràmetres que mesuren la relació entre les variables econòmiques. Ø DIFERÈNCIES ENTRE ELS VALORS A l’examinar l’anàlisi normatiu i positiu, una política econòmica no pot jutjar-se des d’un punt de vista exclusivament científic. Els economistes, a vegades, donen consells contradictoris perquè tenen valors diferents. Ø PERCEPCIÓ vs. REALITAT Els economistes estan d’acord molt més del que es pensa. A continuació es presenten 20 proposicions sobre la política econòmica que van ser defensaves per la immensa majoria dels enquestats en una enquesta realitzada a economistes professionals. Els economistes que assessoren als responsables de la política econòmica ofereixen consells contradictoris degut a què emeten judicis científics diferents o que tenen valors contraris. Altres vegades els economistes es mostren unànimes en els consells que ofereixen, però els responsables de la política econòmica opten per fer cas omís d’ells. ...

Comprar Previsualizar