Tema 1, 2 i 4 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 2º curso
Asignatura Dret Constitucional
Profesor C.M.
Año del apunte 2014
Páginas 20
Fecha de subida 31/03/2015
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

1. El constitucionalisme: l’evolució del valor de les Constitucions durant els segles XIX i XX 1.1. EL CONCEPTE DE CONSTITUCIONALISME Per constitucionalisme s’entén el moviment polític i ideològic que, vinculat al liberalisme, s’oposa a l’absolutisme tot propugnant una forma d’organització del poder polític adreçada a assegurar la llibertat i els drets individuals. Com a idea central cal destacar la vinculació de l’ordre polític a la llibertat, de tal manera que un Estat és considerat constitucional quan la seva organització té com a finalitat garantir la llibertat dels ciutadans. El constitucionalisme defensa uns principis i unes tècniques destinades a posar límits i controls al poder arbitrari. Per al moviment constitucional només té Constitució aquell Estat, l’organització del qual respon als principis liberals. Una de les tècniques que serveix als objectius del moviment constitucional és la que es proposa la limitació del poder polític mitjançant el Dret. Així doncs el constitucionalisme es concreta en la teoria i la pràctica consistents en l’ordenació sistemàtica d’una comunitat política en un document escrit que rep el nom de Constitució i que conté les normes jurídiques fonamentals que creen els poders de l’Estat i els organitzen de manera que es garanteix una esfera de llibertat i uns drets als individus.
El constitucionalisme és doncs un moviment garantista perquè cerca la manera d’assegurar amb mecanismes jurídics una esfera de seguretat i de llibertat enfront del poder. Podem dir que l’Estat constitucional és aquell en el qual tots els poders estan sotmesos a un Dret que garanteix la llibertat; però no tots els Estats amb Constitució són constitucionals.
MARC POLÍTIC Les arrels del constitucionalisme sorgeixen a partir del declivi de l’absolutisme al s.XVIII.
Trobem burgesia amb més influencia (Anglaterra, França i als Estats Units d’Amèrica). El moviment que vol derrotar l’absolutisme es polític-ideológic. L’agrupació política es una decisió voluntària dels individus (contracte social de Locke) La burgesia situa a l’home al centre del poder. El poder ve donat per l’home i no per cap superioritat divina, d’aquesta manera, pretenen un Estat amb separació de poders, no volen un individu que ho controli tot, com abans ho era el rei. És en aquesta època quan s’inicien el primers drets com el iusnaturalisme (drets inherents a l’home, inalienables).
La primera constitució moderna escrita és l’americana (1787). A Europa no s’aconsegueix erradicar l’absolutisme ni la sobirania parlamentaria.
En els primers moments del constitucionalisme hi ha la pretensió de convertir la Constitució en una norma que efectivament regeixi el funcionament dels poders públics i reguli les relacions entre l’Estat i els ciutadans. A causa de diferències històriques i ideològiques el constitucionalisme no es va donar de la mateixa manera a Amèrica que a Europa.
- En el constitucionalisme americà l’objectiu garantista s’assoleix a través d’una Constitució escrita que conté normes jurídiques superiors a totes les altres pel fet de ser expressió directa de la voluntat popular; les lleis del Parlament no poden contradir les normes constitucionals.
- En el constitucionalisme europeu la idea de Constitució com a norma suprema que crea i limita tots els poders de l’Estat trigarà en arribar. En molts Estats europeus del segle XIX la Constitució esdevé un document d’especial transcendència política sense ple valor jurídic (a causa de la resistència de les forces monàrquiques). Posteriorment, amb el triomf de les forces liberals, la norma que prové del Parlament s’entendrà com a manifestació d’una voluntat sobirana que no pot quedar sotmesa a límits materials o formals.
El constitucionalisme és doncs un moviment polític que es concreta històricament de diverses maneres i que utilitza tècniques diferents. Malgrat això, la seva raó d’ésser i els seus objectius són sempre els mateixos, és a dir, assegurar la limitació i el control del poder polític per garantir la llibertat i els drets als ciutadans. El moviment constitucional es construeix sobre la base d’una acumulació paulatina d’idees i postulats d’origen divers. Aquests fonaments ideològics del constitucionalisme comporten una determinada concepció del poder.
1.2. ORÍGENS I EVOLUCIÓ DEL CONSTITUCIONALISME: ANGLATERRA, AMÈRICA I FRANÇA La revolució a Anglaterra: Gran part dels conceptes i dels principis del constitucionalisme liberal es varen elaborar a Anglaterra al llarg del s. XVII com a culminació d’un procés de transformació de l’ordre feudal en una organització política estatal. Es pretén substituir el poder monàrquic per la sobirania nacional. Des d’aquest moment, el constitucionalisme britànic consolida les seves principals característiques: – Adaptació institucions feudals: El sobirà no és el poble sino el Parlament.
– Manca d’una constitució escrita. Dret constitucional: • Lleis (statutes) • Jurisprudència (case law) • Convencions (conven7onal rules) – “Constitució” flexible: Els drets fonamentals són drets constitucionals. La constitució és flexible perquè no està escrita. És la norma suprema.
– Sobirania parlamentària – Subjecció del poder al dret (rule of law): Degut a la sobirania parlamentària es dóna l’Estat de dret (=rule of law) la llei té el rang més alt, és l’expressió màxima del sobirà, tot poder ha d’estar subjecte a la llei.
– Distribució i equilibri de poders: Gradualment s’intenta anar cap a una distribució del poder, una separació de poder.
La revolució americana: El constitucionalisme americà neix amb el trencament d’esquemes tradicionals i la creació d’un nou ordre partint d’uns principis propis, la declaració d’independència . Les característiques del constitucionalisme americà són: – Supremacia de la Constitució (art. VI): La supremacia de la constitució la té el poder legislatiu.
– Control judicial de la constitucionalitat de les lleis (judicial review): Els jutges poden revisar la constitucionalitat de les lleis (la única manera de garantir la supremacia de la constitució és que algú la protegeixi). Això sorgeix a partir del cas Marbury Vs. Madison (1803).
– – – – – – – Constitució rígida (art. V): Com que la constitució és escrita, tenim una constitució rígida. La pròpia constitució contempla mecanismes de revisió.
Sobirania popular: La sobirania la té el poble, els ciutadans censats.
Democràcia (sufragi censatari): Hi ha democràcia i sufragi censatari. Els ciutadans censats poden votar.
Distinció entre poder constituent i poders constituïts: El poder constituent es el poder que crea una norma per primera vegada. El poder absolut el té el poble censat. En canvi, el poder constituït són els poders públics creats a partir de la constitució. Per ex: el poder judicial, legislatiu...
Equilibri de poders (checks and balances): Sistema de pesos i contrapesos, els poders s’equilibren regularment.
Sistema federal: Tots els estats tenen el seu legislatiu, executiu i judicial.
Declaració de drets que s’inclouen a la constitució: Bill of Rights 1791 França: El constitucionalisme liberal té el tercer punt de referència en la Revolució Francesa, la qual posà fi a l’antic règim. La força de la burgesia liberal va convertir aquells Estats Generals en una Assemblea Nacional de caràcter constituent inspirada en la Convenció americana. El primer text que va aprovar l’Assemblea fou la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1789), que va establir els principis polítics del liberalisme: reconeixement d’uns drets naturals basats en la llibertat, la propietat i la seguretat; la separació de poders, l’imperi de la llei; i la sobirania nacional. La Constitució aprovada el 1791 fou la primera Constitució liberal escrita al continent que va exercir una influència notable arreu d’Europa. Es caracteritza per: – Supremacia de la llei com a expressió de la voluntat general – Rebuig del control judicial de la constitucionalitat de les lleis: Com que els jutges formen part de la noblesa, no se’ls confia amb el poder judicial.
– Constitució rígida – Sobirania nacional: La sobirania la té el poble (entitat abstracta). Com que la nació no té veu per si mateixa, el poble és representat pel parlament.
– Democràcia (sufragi censatari) – Separació de poders (Montesquieu) – Declaració de drets: Amb el temps aquests drets es normalitzen.
1.2.2. EL PERÍODE DE LES CARTES ATORGADES I LES CONSTITUCIONS PACTADES En el període de les cartes atorgades i les constitucions pactades, la burgesia i el monarca pactaven un compromís perquè el monarca no perdés el poder i així arribar a la sobirania compartida.
• Cartes atorgades – Concedides pel rei – Accepta voluntàriament limitacions al seu poder • Cons*tucions pactades – Pacte entre el Rei i el Parlament – Compromisos sobre els poders respectius: sobirania compartida BUSCAR DIFERENCIAS ENTRE CARTAS Y CONS. PACTADA 1.2.3. EL PERÍODE DE LES CONSTITUCIONS DEL LIBERALISME DEMOCRÀTIC Degut al moviment obrer i l’enfortiment de la burgesia, s’aconsegueix el reconeixement del sufragi universal masculí i un augment dels poders al Parlament.
1.2.4. CONSTITUCIONALISME D’ENTREGUERRES (1918‐1939) En aquest període, s’intensifica la voluntat dels individus de formar part de les decisions del govern. Es donen transformacions econòmiques i socials (capitalisme industrial, lluites socials del moviment obrer), la extensió del dret de sufragi a les dones, la constitucionalització dels drets socials, la proliferació de la forma republicana de govern en substitució de les antigues monarquies.
A Europa sorgeix el control concentrat que consisteix en que un òrgan concret tingui aquest control. Creem un tribunal concret per controlar la constitucionalitat de les lleis (TC) i reconeixem la Constitució com a norma suprema.
1.2.5. CONSTITUCIONALISME EUROPEU DE POSTGUERRA Després de la derrota dels règims autoritaris, s’aproven noves constitucions: recuperen els principis del constitucionalisme liberal, amb incorporació del constitucionalisme democràtic i les conquestes de l’Estat social. Característiques: – Constitució com a norma jurídica suprema – Model concentrat de justicia constitucional – Sobirania popular: legitimació exclusivament democrática del poder • Participació dels ciutadans en el procés constituent i de reforma cons*tucional • Drets polítics: sufragi universal • Constitucionalització dels partits polítics – Estat social 1.3. EVOLUCIÓ DEL CONSTITUCIONALISME ESPANYOL Les constitucions espanyoles eren de partit, és a dir, cada cop que hi havia un nou partit polític al govern hi havia una nova constitució. Amb la pausa del franquisme (1939-1975), com hi havia les lleis fonamentals imposades per Franco, no va haver-hi Constitució. Podríem dir que les fases de la Constitució Espanyola varen ser les següents: • Inestabilitat constitucional – Constitució 1812 (liberal) – Estatut Reial 1834 (carta atorgada) – Constitució 1837 (Constitució pactada) – Constitució 1845 (Constitució pactada) – Constitució 1869 (liberalisme democràtic) – Constitució 1876 (Constitució pactada) – Constitució 1931 (constitucionalisme d’entreguerres) • Manca de valor normatiu de la constitució.
• Franquisme (1939‐1975): règim dictatorial que nega els principis constitucionals.
– Lleis Fonamentals 2. LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA SUPREMA: FUNCIONS I CONTINGUT 2.1. EL CONCEPTE DE CONSTITUCIÓ - Material: Conjunt de normes que regulen l’organització bàsica del poder polític i la protecció dels drets i llibertats de l’individu.
- Formal: norma suprema de l’ordenament jurídic, escrita i rígida.
Els elements de la Constitució són: 1) Sobirania popular 2) D’una comunitat 3) Grau màxim de legitimació 4) Senta les bases de la comunitat política Aleshores, la podem definir com a norma suprema de l’ordenament, expressió de la voluntat del poble, que crea una comunitat política i regula l’estructura del poder polític i els drets fonamentals.
2.2. L’ORIGEN DEL PODER Hi ha una inversió en la cadena de poder, on se li dóna el poder al poble i es redueix el poder del rei. Es diferencia entre poder constituent i poder constituït.
Problemes: - Qui és “el poble”? • Generacional (Elster) No es vota de generació en generació, es va votar fa anys i així s’ha quedat. Cada quan hauriem de renovar la CE perquè s’ajusti a la societat? • Discriminació de gènere, races, etc.
• Nacionalismes (França) que reivindiquen ser un poder constitucional.
- Com exerceix poder poble? • Mitjançant els representants que escullen que tenen el monopoli del poder.
2.3. LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA - Perspectiva de la CE com a norma jurídica: Norma obligatòria que vincula als poders públics i als ciutadans.
- Perspectiva de la CE com norma d’eficàcia directa: Ens permet demanar la rectificació d’un acte perquè vulnera una llei davant d’un tribunal, pot ser al·legada davant dels tribunals sense necessitat de desenvolupament legislatiu . Hi ha alguns drets com els socioeconómics que no tenen la mateixa eficàcia.
- Perspectiva de la CE com una norma sobre les fonts de dret:  Segons l’origen, el procediment i els límits en el que li dóna el rang o la norma.
 Tot l’ordenament jurídic es sotmet a la Constitució per a que sigui vàlida.
Inconstitucionalitat material Què regula? (rang) Com es regula? (òrgan) JERARQUIA NORMATIVA QUE ES CREA A PARTIR DE LA CONSTITUCIÓ Com més baixem, més possibilitat de control.
No hi ha exclusivitat per a la modificació de lleis o normes.
2.4. FUNCIONS DE LA CONSTITUCIÓ 1. Constitutiva: La CE crea l’Estat de Dret, pretén assentar la legalitat, suposa jerarquia normativa (sistema ordenat jeràrquicament), publicitat de les normes, les normes entren en vigor quan es publiquen (irretroactivitat=garantía de que una llei posterior no se’ns aplicarà de manera negativa) això ens dóna seguretat jurídica, tothom és responsable jurídicament/legalment de les seves accions, la constitució serveix per frenar els poders públics, per a que no hi hagi arbitrarietat.
2. Legitimadora: Tot allò que crea la CE és legítim pel seu orígen.
3. Limitadora: – Divisió de poders – Garantia dels drets fonamentals 4. Programadora: – Instrument de transformació social – Objectius de la política social i econòmica – Mandats d’intervenció als poders públics 5. Ordenadora: – Sistema jurídic complert i coherent – Jerarquia normativa – Òrgans i procediments creadors del dret 6. Fonamentadora – Valors (DDFF) que han d’inspirar l’acció dels poders públics 2.5. CONTINGUT DE LA CONSTITUCIÓ Contingut divers segons el país i l’època. Hi ha 2 tipus de normes: – Normes que regulen l’organització estatal (part orgànica) – Normes que estableixen límits materials a l’actuació estatal: drets fonamentals (part dogmàtica).
Tema 2: Les garanties de la supremacia de la Constitució Perquè cal garantir la integritat de la Constitució?  La supremacia constitucional és el reflex de la sobirania popular Garanties per a respectar la voluntat del poder constituent - Rigidesa constitucional (procediment agreujat de reforma): fa que no es pugui modificar fàcilment la Constitució, que sigui un procés més agreujat.
- Divisió de poders (sistema de contrapesos): sistema per protegir la Constitució, hauran de negociar els diferents poders per així posar-s’hi d’acord.
- Estats d’excepció: quan hi ha un problema greu on s’imposa l’estat d’excepció no es pot modificar la Constitució.
- Protecció jurisdiccional de la Constitució: cos polític-jurídic que pot dir si una cosa és constitucional o inconstitucional, s’encarrega de protegir.
2. EL PROCÉS CONSTITUENT DE LA CE DE 1978 - Antedecents: Característiques del règim franquista (pre‐constitucional):  Absència de text constitucional (lleis fonamentals com la “Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado” de 1947)  El general Franco era el cap de l'Estat (plens poders, també legisla*us ‐ les Corts eren només auxiliars).
 L'Administració de Justícia no era independent (dependència del poder executiu)  El rei Joan Carles I va succeir al general Franco el 22 de novembre del 1975, dos dies després de la seva mort.
– Fracàs Govern d'Arias Navarro. Adolfo Suárez escollit cap de l'execu*u (inici de la transició política).
3. LA REFORMA CONSTITUCIONAL El poder “constituent constituït” (“poder de reforma” o “poder constituent derivat”) - Racionalització del poder (autolimitació) i control del “dret a revolució” (estabilitat) Hi trobem diferents tipus de límits: 1. Límits autònoms Límits dins del text de la Constitució on ja diu que l’article X és immodificable.
Límits heterònomsLímits que venen donats de fora (Per ex. dret a la vida) 2. Límits absoluts Límits que no permeten cap tipus de maniobra per poder fer un canvi. No es poden eliminar.
Límits relatiusLímits que operen en determinats moments o en un període de temps.
3. Límits explícits En el text posa explícitament que l’article X no es pot modificar.
Límits implícitsS’entén de la redacció del text que no es pot modificar.
• Límits temporals: Quelcom que durant un temps concret no es pot modificar.
• Límits materials: les clàusules d’intangibilitat: Límits que diuen que aquella matèria no es podrà modificar.
3.1 TIPUS DE REFORMA CONSTITUCIONAL EL “PERQUÈ” DE LES CONSTITUCIONS FLEXIBLES Perquè el Parlament és l’expressió del poder constituent. Predomini de la sobirania parlamentaria. La predominança del representant del poble és més marcada.
– Anglaterra: reformes constitucionals relacionades amb eleccions electorals (reforç sobirania popular) Problema: com identificar modificació constitucional? – Per matèria i contextualitzant? – Solució: El legislador tindrà un debat polític i farà la reforma de la constitució expressa.
EL “PERQUÈ” DE LES CONSTITUCIONS RÍGIDES Desconfiança sobre el Parlament. Amb la supremacia de la Constitució les majories passes a segon pla.
– Constitucions posteriors a governs totalitaris Problema: Excessivitat de rigidesa pot bloquejar la reforma? – Sí. Constitució espanyola té 2 reformes en 35 anys (art. 13.2 CE ‐1992‐ i art.135 CE ‐2011).
3.2. LA REFORMA CONSTITUCIONAL A LA CE DE 1978 • Títol X CE - Constitució rígida - Límits autònoms, relatius i explícits (temporals ‐ absència de clàusules d’intangibilitat).
- On és la sobirania popular? Absència d’iniciativa popular i domini de les Cambres a l’hora de permetre/frenar procés de reforma.
• Límit implícit a la reforma total: principi democràtic Art. 166 CE: iniciativa al procediment de reforma Correspon al Govern, al Congrés (dos grups parlamentaris o 1/5 part dels diputats), al Senat (50 senadors que no siguin del mateix grup parlamentari) i/o a les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes.
S’estableixen dos procediments de reforma: l’ordinari i l’agreujant o especial.
Art. 167 CE: procediment de reforma ordinari 1. Aprovació del projecte de reforma constitucional per una majoria de 3/5 part de cada Cambra.
2. En cas de desacord, elaboració d’un nou text per una Comissió mixta paritària de Diputats i Senadors. El nou text haurà de ser aprovat per 3/5 parts de cada Cambra.
3. Si en aquest segon moment tampoc es pot aprovar el projecte de reforma, es necessitarà que el Senat l’aprovi per majoria absoluta i el Congrés per majoria de 2/3 parts.
4. Referèndum popular facultatiu un cop aprovada la reforma per les Corts Generals si ho demanen una desena part dels membres de qualsevol de les dues Cambres, dins el termini de quinze dies següents a l’aprovació parlamentària.
Art. 168 CE: procediment de reforma agreujat o especial.
– Revisió total o per raó de matèria (Tít.prelim; DDFF ‐Secc. 1ª,Cap.2º Tít.I‐ i Corona ‐Tít.II‐) 1. Aprovació del principi de reforma per majoria de 2/3 parts de cada Cambra.
2. Dissolució de les Cambres i convocatòria d’eleccions generals.
3. Ratificació per les noves Cambres de la decisió de procedir a la reforma (ja que la CE no diu res, s’entén que es necessitaria majoria simple pel Congrés i majoria absoluta pel Senat).
4. Aprovació del projecte de reforma per 2/3 parts de cada Cambra, un cop estudiat i debatut (majoria simple per cada article i per l’aprovació del text final, majoria de 2/3 de cada Cambra).
5. Referèndum obligatori.
Art. 169 CE: límit temporal La Constitució estableix un límit temporal a la iniciativa de reforma: no podrà iniciar-se la reforma constitucional en temps de guerra o situacions art. 116 (estats d’alarma, d’excepció i de setge).
La constitució es configura com una Constitució superrígida, com compensació per evitar l’existència de clàusules d’intangibilitat LA REFORMA DE LA CE FORA DEL TÍT. X Les mutacions constitucionals: procediment de reforma informal Característiques: – Canvis de significat però no textuals (contingut i no continent) – A través de 1) la pràctica política 2) la pràctica jurisprudencial Tipus: – La CE no ho prohibeix ni ho regula – Pràctica en clara oposició al text constitucional – Produïdes per desús o impossibilitat d’ús – Evolució del contingut dels preceptes constitucionals – Consolidació de costums sense suport textual explícit Efectes: – Positiu: permet evolució constitucional malgrat rigidesa – Negatiu: trastoca principi de supremacia normativa i de sobirania popular 4. EL CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT DE LES LLEIS. LA GARANTIA JURISDICCIONAL Història: • EEUU (1803) • Europa recepció tardana (període d’entreguerres i, especialment, després de la II GM) degut a: 1) Desconfiança cap als jutges (distribució de poders Antic Règim).
2) Manca de condicions polítiques i jurídiques per a establir el control (manca de constitució com a norma suprema).
Evolució • Desplaçament focus de desconfiança (sobirania popular). Creació garantia jurisdiccional de la constitució: – En sentit ampli: control per part dels òrgans jurisdiccionals del respecte dels principis i normes constitucionals – En sentit restringit: procediment concret de control constitucionalitat de les lleis per part d’un o més òrgans jurisdiccionals.
4.1. SISTEMES DE CONTROL. MODELS.
CONTROL DIFÚS DE LA CONSTITUCIONALITAT DE LES LLEIS (MODEL AMERICÀ) Origen: Sorgeix al 1803 amb el cas Marbury v. Madison (supremacía constitucional ‐art. VI de la Constitució americana de 1787). Fonament de tot control (difús i concentrat). Sorgiment del “judicial review” (=model difús). Característiques: 1) Pluralitat dels òrgans de control (tots els òrgans amb funció jurisdiccional ‐ ergo “difús”): No hi ha un únic òrgan que ho controla tot.
2) Incidental: resolució com a incident en el procés: En un procediment on ningú es planteja la inconstitucionalitat de la norma, el jutge arriba a la conclusió de que la norma es inconstitucional per incident perquè això no és el que s’estava plantejant en el cas. Per ex: Un home denúncia que l’han fet fora del treball per portar una creu religiosa. El jutge arriba a la conclusió de que allò es inconstitucional.
3) Concret: Els jutges avaluaran si l’aplicació d’una determinada llei és o no contrària a la Constitució en un cas concret.
4) Vincle entre legitimació activa per a instar control i els drets i interessos individuals 5) Efectes: En cas que s’apreciï la inconstitucionalitat no es produeix l’anul·lació de la llei, sinó la seva no aplicació al cas concret.
PERQUÈ TENIM UN CONTROL DIFÚS? - Sobirania popular (poder constituent) clarament distingit del poder constituït (legitimació activa dels individus) Legitimació activa Legitimació per actuar davant dels tribunals. Determina qui pot ser part activa d’un procediment.
- Mateixa sobirania popular dóna més poder a representants que als jutges (només “no aplicació”) - Influència del Common law britànic (valor de les decisions judicials ‐case law) PROBLEMA: Heterogeneïtat interpretativa > inseguretat jurídica (jurisprudència contradictòria o poc clara).
Heterogeneïtat Que no tinguem aplicacions de la llei de manera diferent.
Mecanismes per evitar heterogeneïtat: 1. Stare decisis: els jutges estan vinculats ad futurum per les seves pròpies decisions (creació de “precedent jurisprudencial”).
2. Instància suprema unificadora del precedent jurisprudencial: tribunal suprem. Sistema de recursos (unificació jurisprudencial) CONTROL CONCENTRAT DE LA CONSTITUCIONALITAT DE LES LLEIS (MODEL EUROPEU) Origen: - Parteix de 1. La consolidació de la supremacia normativa 2. Configuració del poder judicial com a “poder neutre”, és a dir, que no pot aplicar el seu pensament a l’hora d’aplicar les lleis (Montesquieu).
Les característiques d’aquest model són: 1) Òrgan de control exclusiu (ad hoc): el TC 2) Control per via principal (procés constitucional autònom): El TC coneix el tema per la via de l’acció, és a dir, a través d’un procés constitucional autònom que té per objecte examinar la constitucionalitat d’una llei.
3) Control abstracte de la norma: el Tribunal Constitucional jutja la constitucionalitat d’una llei amb la comparació amb la Constitució.
4) Legitimació per obrir el procés no vinculat als interessos i drets individuals. Òrgans legitimats: òrgans polítics en defensa Constitució i jutges ordinaris tenen legitimat activa (via indirecta ‐ 1929).
5) Efectes: en cas d’inconstitucionalitat de la llei comporta la nul·litat de la norma i, per tant, l’expulsió de l’ordenament jurídic.
4.2. CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT DE LES LLEIS A LA CE DE 1978 El TC es l’òrgan jurisdiccional no integrat dins el Poder Judicial, independent dels altres òrgans de l’Estat i només subjecte a la CE i la LOTC.
EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL Hi ha 12 membres, juristes, de reconeguda competència, amb més de 12 anys d’experiència professional. Nomenats pel Rei a proposta de: - El Congrés dels Diputats (4) - El Senat (4) – LO 6/2007 de reforma LOTC: par*cipació CCAA - El Govern (2) - El CGPJ (2) Mandat de 9 anys (renovació per 3es parts) COMPETÈNCIES DEL TC: Exclusives a tot el territori de l’Estat. A la CE, 5 tipus: 1) Control previ dels tractats internacionals (art. 95 CE) 2) Control constitucionalitat de les lleis (161.1.a CE) 3) Protecció dels DDFF ‐recurs d’emparament‐ (art. 161.1.b CE) 4) Conflictes de competències entre CCAAs i entre CCAA i Estat central (art. 161.1.c CE) 5) Impugnacions de resolucions i disposicions de les CCAA per part del Govern (art. 161.2 CE) A la LOTC: 1. Conflictes d’atribucions entre òrgans constitucionals (art. 59.3 LOTC) Diferencia entre monista i dualista: Monista des del dia que es ratifica aquell conveni el dret és intern.
Dualista L’Estat signa i ratifica tractats internacionals, però cal un acte del legislatiu que ha d’elaborar una llei interna per a que s¡introdueixi el tractat internacional. (Els tractats internacional han de ser compatibles a la CE) ORGANITZACIÓ DEL TC: El TC actua en ple, en sala o en secció: 1. El ple (12 mag.) és competent en tots els procediments (excepte recurs d'empara) i en els principals actes d'autogovern i d'administració 2. Les sales (6 mag.) estan presidides: • Sala Primera: president del TC • Sala Segona: vicepresident del TC Resolen recurs d’empara 3. Les seccions (3 mag.) són competents per resoldre admissibilitat dels recursos (excepcionalment la resolució d'assumptes d'empara) NATURALESA DEL CONTROL EFECTUAT PEL TC: 1. Dues vies d’accés: • Via directa: recurs d’inconstitucionalitat • Via indirecta: qüestió d’inconstitucionalitat 2. Abstracte: S’analitza la llei en ambstracte, no s’analitza per cas, es decideix si la llei es constitucional o no.
3. Legitimació per iniciar‐lo és restringida • Via directa: òrgans polítics principals • Via indirecta: òrgans judicials 4. Efectes erga omnes (nul.litat de la norma) 5. Objecte del control (art. 27.2 LOTC): lleis I disposicions normatives amb rang de llei (normes de rang inferior – no exclusiu TC) • EA i altres LO • Lleis de l’Estat i de les CCAA • Disposicions governamentals amb força de llei de l’Estat i CCAA • Tractats internacionals • Reglaments Parlamentaris de l’Estat i CCAA Atenció: les normes contràries a la CE anteriors a aquesta són controlades per jutges ordinaris 6. Control a posteriori (excepció Tractats Int.) 7. Control material i/o formal de les normes 8. Paràmetres interpretatius: bloc de la constitucionalitat EL RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT (via directe) Objectiu: Impugnar una norma amb força de llei davant el TC, contra lleis que puguin ser inconstitucionals.
Qui el pot presentar: President del Govern Defensor del poble 50 diputats 50 senadors Òrgans col·legiats executius de les CCAA Les Assemblees de les CCAA.
Interposició del recurs: Escrit, posant qui el fa, quina norma vols, si es tota o una part, i quin precepte constitucional es veu inflingit.
Limits: Limit de 3 mesos. Els ciutadans no poden accedir a presentar un recurs (directament) Procediment: 3 mesos a partir de la publicació. S’inicia amb un escrit de la demanda. Quan el TC l’admet es trasllada a les Cambres i al Govern per presentar al·legacions. Vist el recurs i les al·legacions, el ple del TC dicta sentencia.
Efectes de la sentencia: Si es declara inconstitucional, la norma es torna nul·la. El segon efecte es ega omnes (tots els jutges queden vinculats per la sentencia).
QÜESTIÓ D’INCONSTITUCIONALITAT (via indirecta) Objectiu: Posat a disposició dels òrgans judicials per conciliar la doble obligació en que es troben ja que estan sotmesos a la Constitució i a la llei. Encara que es el jutge del TC qui declara una llei inconstitucional.
Contra qué: Una llei que sigui aplicable al cas concret que porta el jutge i de validesa de la qual depengui el resultat de la seva sentencia.
Qui la pot presentar: Jutges i tribunals jutjges d’ofici o a instancia de part (les parts no decideixen) Interposició de la qüestió: -Norma amb rang de llei rellevant per a la decisió de la sentencia -EL dubte de constitucionalitat ha de ser motivat per l’òrgan judicial -Procedeix quan s’obre el termini per dictar sentencia Procediment i efectes: S’admet i s’inicia un procés com el del recurs que acaba amb una STC (sentencia del TC). Les característiques de la STC son: -El TC pot fundar la decisió en una disposició al·legada o no -Tenen el valor de cosa jutjada i no pot haver-hi cap recurs en contra. ERga omnes (Nulitat de la norma) -Es dictamina com es la llei, constitucional o no.
-Encara que no pot haver cap recurs, el TC es pot pronunciar sobre una llei que ja havia jutjat AUTOQÜESTIÓ Objectiu: Evitar que una llei sigui inconstitucional. L’autoqüestió es podrà presentar per resoldre el recurs d’ampara i el conflicte en defensa de l’autonomia local.
Contra què es pot presentar: contra lleis o normes amb rang de llei Qui la pot presentar: El propi TC per preguntarse si una llei es constitucional o no Efectes: per evitar que decideixi el mateix òrgan que ha interposat l’autoquestió, la Sala, l’organ que decideix el judici d’empara, pot elevar la qüestió al Ple.
Tema 4. Les fonts del dret 1. LA CONSTITUCIÓ COM LA FONT DE LES FONTS Significat: regula la producció de normes jurídiques – Estableix els òrgans amb potestat normativa (poders constituïts): • procediments • límits materials – Defineix els tipus de normes i les relacions entre elles.
– Fonament de la validesa de totes les normes • Justificació: legitimitat com a producte del poder constituent LA CE COM A FONT DEL DRET Norma jurídica – Norma obligatòria que vincula als poders públics i als ciutadans – Art. 9.1 CE: “Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del ordenamiento jurídico” Disposició Derogatòria 3 • “Asimismo quedan derogadas cuantas disposiciones se opongan a lo establecido en esta Constitución”.
Norma d’eficàcia directa - Pot ser al.legada davant dels tribunals sense necessitat de desenvolupament legisla*u - No tots els preceptes cons*tucionals tenen la mateixa eficàcia • Diferència entre els drets del Capítol II i els principis rectors del Capítol III (Títol I): art.
53 CE • STC 80/1982 Norma suprema – Posició jeràrquica superior en l’ordenament jurídic – Fonament: producte del poder constituent – Garanties: • • procediment rígid de reforma control judicial de constitucionalitat de les lleis 2. PRINCIPIS CONSTITUCIONALS D’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA DE FONTS Ordenament jurídic: pluralitat de fonts Principis que regulen la interacció entre les diverses fonts - Resolució dels conflictes entre normes Complexitat: - Distribució territorial del poder entre l’Estat i les CCAA: sistema de fonts autonòmic - Ordenaments internacional i europeu Tres dimensions: - Vertical: principi jeràrquic - Horitzontal: principi de competència - Temporal: principi cronològic A. JERARQUIA Les normes de rang superior prevalen sobre les normes de rang inferior Força activa i passiva: Força activa força que tenen les normes superiors sobre les inferiors, es la força per desplaçar les lleis. Força passiva es la resistència a ser desplaçat. La CE té força passiva.
Condició de validesa Actuació intrasistema - (ultrasistema = principi competencial) Ordenament estatal: Lleis i normes amb rang de llei: - lleis ordinàries, - LO, - llei de pressupostos, - reglaments parlamentaris, - decret‐llei i decret legislatiu Normes de rang inferior a la llei: - reglaments B. COMPETÈNCIA Àmbit material de potestat normativa - Distribució de matèries entre sistemes Exemple: relacions entre les normes de l’Estat, les CCAA, i la UE - Atribució de matèries a òrgans i procediments concrets Exemple: matèries reservades a LO Capacitat de determinació del: - Sistema - Òrgan i procediment Condició de validesa C. CRONOLÒGIC Les normes posteriors deroguen a les anteriors en cas de contradicció Derogació expressa o tàcita Es projecta sobre normes d’igual (o inferior) rang 3. NORMES PROCEDENTS DEL PARLAMENT 3.1. Concepte de llei Origen democràtic: norma creada per l’òrgan que representa el poble i per tant és expressió de la voluntat popular - Òrgan: Corts Generals (art. 66 CE) - Procediment legislatiu: publicitat i contradicció (participació de majories i minories) Relació amb la CE - Subjecció a la CE: poder constituent vs. poder constituït - Llibertat de configuració de continguts, dintre del marc constitucional CONCEPTES RELACIONATS AMB LA LLEI Rang de llei: Relatiu al principi de jerarquía. Posició jeràrquica de la llei en l’ordenament jurídic: - Inferior a la Constitució - Superior al reglament Força de llei: Relatiu a capacitat innovadora de l’ordenament. Pot ser: - Activa: capacitat innovadora de l’ordenament jurídic. Té el poder de derogar o modificar totes les normes del mateix rang o inferior - Passiva: resistència front altres normes que no tinguin rang de llei. Només poden ser derogades o modificades per altres lleis o normes amb rang de llei No totes les lleis i normes amb rang de llei tenen la mateixa força activa i passiva. La relació entre les diverses normes amb rang de llei està regida pel principi de competencia.
Valor de llei: Relatiu al control de constitucionalitat. Només el TC pot controlar la seva validesa Els procediments de control de constitucionalitat de les lleis i normes amb rang de llei: - Recurs d’inconstitucionalitat - Qüestió d’inconstitucionalitat Reserva de llei: Protecció de la legitimitat democràtica i de la participació de minories parlamentàries. Matèries reservades a la llei per la CE (art. 53.1: drets del capítol II; art. 133.1: creació de tributs). Justificació: - Garantir la regulació pel legislador com a representant del poble - A través del procediment legislatiu: garantia del pluralisme democràtic i la participació de minories Límit a la potestat reglamentària del govern.
Límit al legislador: prohibició de remissions il.limitades al reglament – No s’exclou totalment la possibilitat de remissió reglamentària: - Habilitació expressa - Completar la legislació en qüestions de detall LO 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació. Disposició final tercera: “Se faculta al Gobierno para dictar cuantas disposiciones sean necesarias para la aplicación y desarrollo de la presente ley”.
PROCEDIMENT LEGISLATIU ORDINARI Òrgan: Corts Generals Fases: Iniciativa (art. 87 CE) - Govern: projecte de llei (art. 88 CE) - Congrés, Senat, parlaments autonòmics, inicia*va popular: proposició de llei (art. 89 CE) Remissió al govern - Delegació legisla*va en vigor (art. 84 CE) - Vet pressupostari (art. 134.6 CE) Tràmit de presa en consideració: majoria simple del Ple de la cambra.
Elaboració: Congrés Fase en Comissió: informe de la Ponència, dictamen de la Comissió Fase en Ple: discussió i votació - Senat (art. 90 CE) Vet o esmenes (2 mesos) Fase en Comissió i Ple Vet: requereix la majoria absoluta del Senat (art. 90.2).
Aprovació pel Congrés (art. 90.2 CE): - Si el Senat interposa el seu vet, el Congrés pot superar‐lo per majoria absoluta o per majoria simple transcorreguts dos mesos - Si el Senat interposa esmenes, el Congrés pot acceptar‐les o rebutjar‐les per majoria simple Sanció i promulgació: actes deguts del Rei (art. 91 CE) Publicació: entrada en vigor (art. 9.3 CE) PROCEDIMENTS LEGISLATIUS ESPECIALS Procediment de lectura única en Ple (art. 150 RC, 129 RS) - Es prescindeix de la fase en comissió - Acord del Ple - Debat i votació en el Ple Tramitació en comissió (art. 75.2 CE) - Elaboració de la llei íntegrament en comissió - El Ple pot delegar a les comissions legislaves permanents l’aprovació de les lleis (revocable) - Matèries excloses (art. 75.3 CE): reforma constitucional, qüestions internacionals, LO, lleis de bases i LPG - Pressumpció genèrica de delegació (art. 148.1 RC).
PROCEDIMENT D’URGÈNCIA – Congrés: reducció a la meitat dels terminis reglamentaris (art. 93 RC) - Decisió de la Mesa, a petició del Govern, 2 GP o 1/5 part dels diputats – Senat: 20 dies (art. 90.3 CE) - Projecte declarat urgent pel Govern o el Congrés - Decisió de la Mesa, d’ofici o a proposta de 1 GP o 25 senadors 3.3. LLEIS ORGÀNIQUES Òrgan: Corts Generals LO es caracteritza per la seva especialitat formal i material - Formal: procediment (art. 81.2 CE) - Material: matèries reservades (art. 81.1 CE) 1) Procediment Majoria absoluta en el Congrés, en una votació final sobre el conjunt del projecte (art. 81.1 CE) - Major grau de consens Si el Senat oposa el seu vet o introdueix esmenes (art. 132 RC): - Vet: majoria absoluta del Congrés per superar‐lo - Esmenes: en cas de ser acceptades pel Congrés (per majoria simple), caldrà una nova votació sobre la totalitat del text per majoria absoluta. Si no s’obté la majoria absoluta, s’entendrà ratificat el text incial del Congrés i rebutjades les esmenes del Senat.
2) Reserva material Matèries reservades a LO (art. 81.1 CE): matèries que només poden ser regulades per LO - Desenvolupament dels drets fonamentals i les llibertats públiques: secció 1, capítol II, Títol I Estatut d’Autonomia (especialitat: Tema 14) Règim electoral general Altres previstes en la CE (art. 87.3: inicia*va legisla*va popular; art. 92.3: referèndum; art. 165: TC, etc.).
S’ha admès la inclusió de “matèries connexes” – Cal que el legislador estableixi la naturalesa orgànica o ordinària dels preceptes – Qualificació controlable pel TC.
RELACIONS LO/LLEI ORDINÀRIA Com es resol la contradicció entre una LO i una llei ordinària? - Principi de competència Si la llei ordinària regula matèries reservades a LO: inconstitucional Si la LO regula matèries ordinàries: - La regulació només és vàlida amb caràcter ordinari (matèries connexes) - Si s’han qualificat com a òrganiques matèries ordinàries: inconstitucionalitat de la qualificació (sense nul·litat) 4. NORMES PROCEDENTS DEL GOVERN 4.1. Decret‐llei A. Concepte i límits Norma amb rang de llei aprovada pel Govern - Límits (art. 86.1 CE): - ‐ Pressupòsit habilitant: “extrordinària i urgent necessitat” - “Situacions que per raons di{cils de preveure requereixen una acció norma*va immediata en un termini més breu que el requerit pel procediment d’urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis” - Explícita i motivada - Connexió de sen*t entre la situació i les mesures adoptades - Matèries excloses: “no podran afectar a”: - L’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat - Drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats al Títol I - Règim de les CCAA - Dret electoral general – Durada B. Procediment Aprovació pel Govern (art. 86.1 CE) - Provisionalitat: “el Govern podrà dictar disposicions legisla*ves provisionals que prendran la forma de Decrets‐llei”.
Intervenció parlamentària - Convalidació com a Decret‐llei (art. 86.2 CE) - Conversió en llei (art. 86.3 CE) Convalidació Conversió en llei – Congrés dels Diputats – Corts Generals – 30 dies: decidir convalidació (art. 151 – 30 dies: decidir tramitació com a RC) projecte de llei – Resultat: Decret‐llei – Resultat: llei – Efectes derogació: ex nunc o ex tunc? – Efectes de la llei: retroactius o no? El congres convalida el decret llei. Si en 30 dies no es convalida el Decret-llei la derogació pot tenir un efecte ex-tunc, a partir del dia de la derogació, o ex-nunc, a partir del 30é dia.
- Té la llei de conversió efectes retroactius amb capacitat per sanar els vicis en què hagués pogut incórrer el Decret‐llei? - Tesi que admet els efectes retroactius de la llei - Dos fases d’una mateixa norma - Efecte retroactiu és l’única explicació que dóna sentit al procediment de conversió previst per l’art. 86.3 - Tesi que denega els efectes retroactius de la llei - Dues normes diferents - Si s’admet la retroactivitat, serien il.lusoris els límits de l’art. 86.1 - Prohibició de retroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets Crítica - Interpretació flexible de la situació d’extraordinària i urgent necessitat: - Situació anormal que requereix d’una resposta normativa immediata que no pot esperar al desenvolupament del procediment legislatiu - Interpretació restrictiva dels àmbits materials exclosos al Decret‐llei: - La prohibició d’afectació dels drets del Títol I queda reduïda a la prohibició de regular el règim general dels drets - Afectació a la separació de poders, sobretot des de la perspectiva de les minories parlamentàries - Importància de la intervenció i el debat parlamentari (convalidació): salvaguarda el dret de les minories a discutir i criticar l’acció governamental i garanteix que el Congrés sigui qui decideixi sobre la pervivença en l’ordenament de la legislació governamental d’urgència - Però a la pràctica: tràmit formal 4.2. Decret legislatiu A. Concepte - Norma amb rang de llei aprovada pel Govern, en virtut d’una delegació legislativa per part de les Corts Generals.
Art. 82.1 CE: “Les Corts Generals podran delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei” - Justificació: complexitat tècnica o jurídica d’àmbits materials amplis - Estructura de la delegació legislativa. Distingir: - Llei de delegació: autorització aprovada per les Corts Generals - Decret legislatiu: norma amb rang de llei aprovada pel Govern B. Tipologia Text refós: Resultat de les corts en la llei ordinària.
Text articulat: Creació normativa de la regulació d’aquella mataria.
Llei de bases text articulat – Llei de bases (art. 82.4 CE): “Determinarà amb precisió l’objecte i abast de la delegació legislativa i els principis i criteris que cal seguir en el seu exercici” – Text articulat: desenvolupament i articulació dels principis i criteris establerts.
Llei ordinària text refós – Llei ordinària (art. 82.5 CE): “Determinara l’àmbit norma*u a què es refereix el contingut de la delegació, especificant si es circumscriu a la mera formulació d’un text únic o si s’inclou la de regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals que han de ser refosos” – Text refós: reuneix varis textos legals en un de sol.
C. Límits ‐Límits aplicables a la llei de delegació Comuns (art. 82.3 CE): - Àmbit material: • matèria concreta • excloses les matèries reservades a LO (art. 82.1 CE) - Expressa: d’acord amb l’establert per cadascun dels tipus de delegació - Duració temporal: fixació del termini d’exercici.
- Prohibició de subdelegació a autoritats diferents del Govern.
- Límit relatiu a la potestat legislativa general (art. 84 CE): • el Govern podrà oposar‐se a la tramitació d’una proposició de llei o esmena contrària a una delegació legislativa en vigor • el legislador pot derogar de forma expressa la llei de delegació - Límits específics de la llei de bases (art. 83 CE): • Prohibició d’autoritzar la modificació de la pròpia llei de bases • Prohibició de dictar normes amb caràcter retroactiu ‐Límits aplicables al decret legislatiu – Compliment del termini – S’esgota amb el seu ús: una vegada aprovat un decret legislatiu, no podrà ser modificat pel Govern (art. 82.3 CE) – Subjecció a la llei de delegació: paràmetre de validesa (extralimitació: ultra vires).
D. Control Art. 82.6 CE: “Sens perjudici de la competència propia dels Tribunals, les lleis de delegació podran establir en cada cas fórmules adicionals de control” - Control jurisdiccional o parlamentari - Dos tipus de problemàtica: - Contradicció amb la CE - Contradicció amb la llei de delegació (ultra vires): inconstitucionalitat mediata o indirecta.
D.1 Control jurisdiccional - Controvèrsia: “tribunals” (art. 82.6 CE, 27.2.b LOTC) - TC: monopoli del control de constitucionalitat de les lleis. (Reconeixement del rang de llei) - Tribunals ordinaris: control del decret legislatiu ultra vires. (Degradació del rang).
D.2 Control parlamentari - Específic de cada llei - General: - Comunicació al Congrés del text articulat o refós (art. 152 RC) - Procediment general de control (art. 153 RC) - 1 mes per a la formulació d’objeccions - Dictamen de la Comissió corresponent - Debat al Ple ...