Tema 13 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Bioquímica - 2º curso
Asignatura Fisiologia Vegetal
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 14/10/2014
Descargas 35
Subido por

Vista previa del texto

Judith González Gallego Fisiologia vegetal T12 CREIXEMENT DE LA PLANTA RESPOSTES A LA LLUM La planta respon a la llum de moltes més maneres que no només amb la fotosíntesis, hi ha uns canvis diferents a la planta en funció de la llum i per tant, podem classificar els estímuls que es produeixen segons:  Direccionals: produeixen desenvolupament i fototropisme directament.
 No direccionals: no afecten al desenvolupament. Cal diferenciar tres diferents quans no són periòdics: o No afecten al desenvolupament o Transducció d’energia (fotosíntesis) o Afectació al desenvolupament i això és el que coneixem com fotomorfogènesis (creixement de la planta d’acord amb la llum i no relacionat amb la transducció d’energia)  Periòdics (tenen temps o un periodisme): afecten directament al creixement i al desenvolupament i en el cas de la floració rep el nom de fotoperiodisme.
Observem en aquest esquema els estímuls explicats anteriorment: Relacions electromagnètiques de la llum La llum visible és només una part de tota la llum i l’espectre visible només és una part de tota la llum que pot utilitzar la planta (com els raigs ultraviolats). A més, sabem que la planta utilitza diferents colors com el blau o el roig per la fotosíntesis i a més utilitza d’altes que estan entremig.
1 Judith González Gallego Fisiologia vegetal T12 FOTOMORFOGÈNEISIS: CREIXEMENT EN FUNCIÓ DE LA LLUM La planta té una capacitat de sensibilitzar-se i de percebre la llum molt alta, aquesta llum captada pot tenir diferents tipus d’informacions per la planta:  Intensitat de la llum  Quantitat o proporció entre diverses longituds d’ona (la planta té fotoreceptors per diferents longituds d’ona)  Reconeixement de la direcció, el gradent de llum que es generi en un determinat moment (les plantes podem reconèixer un gradent de llum i moure’s per buscar més)  Duració de la llum o fotoperíode La fotomorfogènesisi és el control per part de la llum del desenvolupament de les plantes per un procés independent de la fotosíntesis. Hi ha determinats aspectes del desenvolupament que estan relacionats amb la fotomorfogènesis:  Informació de la posició: la planta ha de saber on està i això ho sap gràcies a la llum  Creixement per evitar l’ombra (relacionat també amb la posició)  Desenvolupament de la llavor (molt important) o la desetiolació: diem que un teixit es etiolat quan no tenen llum, quan són blancs, quan les llavors germinen sense llum. El pas de ser “blanques” a ser fotosintètiques també esta determinat per la llum ja que el procés de desenvolupament canviarà totalment.
 Gravitropisme i fototropsime: dos processos que regulen el desenvolupament.
 Moviments cloroplàstics: els cloroplasts no estan quiets en la cèl·lula sinó que es mouen i aquest moviment ve determinat per la llum.
 Ritmes circadiants: sabem l’època de l’any en que estem per la quantitat de llum. La nostra regulació el dona una molècula que també depèn de la llum.
 Èpoques de floració: l’època de floració inicia el procés més important de la planta, la reproducció. El que la planta necessita es poder formar llavors i reproduir-se (sempre que sigui una planta que elabori una reproducció sexual).
Fotoreceptors Per tenir aquesta activitat són necessaris els fotoreceptors, molècules que puguin captar una determinada longitud d’ona per donar una resposta fisiològica de creixement. Tenim tres receptors molt importants:  Fitocroms: tenen la forma activa en el roig proper i la inactiva en el roig llunyà. Capten aproximadament a 600-750 nm. Són el grup més important.
 Criptocroms i fototropines: comencen a treballar a la llum ultraviolada A i corren per la banda blava, on també poden captar els receptors fotosintètics, el que genera un solapament. Capten de 320 – 500 nm.
 Fotoreceptor UV-B: és sensible a les longituds d’ones 282 – 320 nm i de moment no està molt estudiat ja que es coneixen molt pocs aspectes del seu funcionament.
2 Judith González Gallego Fisiologia vegetal T12 El fitocrom És el receptor més important de tots i és una proteïna amb un grup cromòfor i amb aquesta estructura pirodílica amb nitrogen (ja vista en clorofil·les) el que li permet detectar i captar la llum. Cal tenir present que sí té una estructura pirrodílica però no una funció fotosintètica.
El sistema del fitocrom funciona des del PR (fitocrom red) que és activable a 660 nm de llum i que amb l’activació es converteix amb el fitocrom FR (far red) que és l’actiu. El sistema té dos mecanismes de reversió des del citocrom roig llunya al citocrom roig proper:  Per la llum: la llum a 730 nm reverteix el citocrom llunyà en proper i per tant, perd l’activitat. La planta rebrà els dos tipus de llum i per tant, la relació entre la intensitat d’arribada a la terra (pot dependre de moltes coses, com per exemple els núvols) de les dues serà el que notarà i captarà. És molt important on es torbi la planta ja que pot rebre llum diferent, per exemple si hi ha molts núvols aquests filtraran part de la llum o si per exemple sobre d’ella té una altra fulla aquesta captarà quasi tota la llum vermella, de manera que rebrà més a 730 nm la de sota.
 Per la foscor: és la que explica que la planta pugui conèixer les hores de llum. És un procés més lent.
Els dos fitocroms tenen un procés de degradació amb una interacció amb la informació genètica.
Fotorespostes del fitocrom El sistema de fitocrom (la conversió entre ells) genera dos tipus de respostes:   Fotorespostes postivies: afavoreixen al creixement com: o Estimulació de la germinació o Inducció floral o Síntesi de flavonoides i antocians en plàntules (els antocians capten sobretot la llum ultraviolada) Fotorespostes negatives: no afavoreixen al creixement o Allargament de la tija o Menor desenvolupament foliar o Transport de substàncies Hem de saber que hi ha tres tipus de fitocrom (A, B i C) i cada un d’ells i la seva relació amb els altres participa en algun dels processos anteriors (poden interactuar tres en una mateixa resposta).
3 ...