Tema 4 - Ciències Polítiques (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Ciències polítiques
Año del apunte 2017
Páginas 14
Fecha de subida 24/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

EL Tema 4 de Ciències Polítiques es distribueix en:
- La cultura política
- La participació política

Vista previa del texto

Tema 4A. La cultura política Definició, Origen i Conseqüències INTRODUCCIÓ • • • • Els nostres comportaments respecte a la política s’expliquen per les nostres percepcions subjectives.
Model sociocultural explica l’acció política dels actors i individus segons normes, valors i actituds que han adquirit en la seva vida.
Actor polític  algú que ha incorporat pautes de conducta/actituds, durant un procés de socialització, que condicionen el seu comportament.
Això explica perquè 2 individus exposats al mateix estímul (situació, conflicte, símbol...) poden reaccionar completament diferent.
Ex.  Davant una bandera independentista.
ORIENTACIONS SUBJECTIVES DE LA POLÍTICA El component individual de la política = orientacions psicològiques cap als objectes de sistema polític. 3 elements fonamentals del component: 1. Àmbit de la subjectivitat La cultura política i el seu estudi té com a focus d’atenció el què la gent pensa, creu i sent sobre sistema polític i funcionament (opinions, valors, judicis de valor...). CULTURA POLÍTICA  forma com el sistema polític està interioritzat en els ciutadans.
2. Les actituds Per fer de la cultura política un instrument d’anàlisi, a través del concepte d’actitud: la propensió a percebre, interpretar i actuar en relació a un estímul determinat. Actituds = unitat bàsica d’anàlisi de cultura política.
3. Orientacions i objectes polítics Les actituds polítiques estan en relació a determinats objectes. Aquests objectes són tots aquells que composen el sistema polític.
ACTITUDS POLÍTIQUES 57 Filtre  ens ajuda a entendre que el nostre comportament polític es deu a un conjunt de propensions o orientacions que ha interioritzat l’individu.
Aquestes propensions o orientacions = actituds polítiques. Característiques: - Són propensions adquirides (no innates): es van incorporant al llarg de la vida.
Es manifesten com a estables, persistents: si canvien, ho fan gradual i lentament.
No es perceben directament: només es registren per conductes repetides dels subjectes i enquestes.
Tenen diferents graus d’intensitat, depenent de l’individu.
Les actituds (normalment) estan interrelacionades entre elles. Algunes són plenament compatibles, d’altres no.
TIPUS D’ACTITUDS Aquestes orientacions/actituds cap als objectes poden ser: A) Cognitives  Coneixement i creences que els individus tenen sobre els objectes dels sistema (institucions, actors...).
B) Afectives  Sentiments d’afecte, adhesió o rebuig als elements del sistema.
C) Valoratives  Valoració, aprovació/desaprovació i judicis de valor dels elements del sistema: inputs, outputs, institucions, actors i la pròpia posició del individu dins el sistema.
OBJECTIUS DE LES ACTITUDS Les classes d’objectes es classifiquen: A) Atributs generals i components del sistema polític: - - Comunitat política, nació i símbols: identificació nacional, confiança interpersonal.
Organització política, institucions i actors polítics: L’Estat i la seva organització (suport Constitució, organització territorial, institucions, partits, líders polítics...); la democràcia (legitimitat).
La política: sentiments cap a la política, implicació política, interès polític, informació política...
B) Procés polític o inputs del sistema: - Rol de l’individu en la política: sentit d’eficàcia política, mobilització cognitiva (propensió a participar), participació.
Demandes i conflicte polític: canvi social, orientació ideològica, materialisme/postmaterialisme, identificació partidista, posició sobre termes específics (igualtat, ecològica, estrangeria...) 58 C) Rendiment del sistema o outputs: satisfacció política, satisfacció amb el sistema democràtic.
- Satisfacció amb les institucions Confiança política Avaluació polítiques públiques LA SOCIALITZACIÓ POLÍTICA Què és? És el procés de transmissió i creació de la cultura política, de com s’adquireix la cultura política.
Per tant, és el conjunt de processos d’interiorització de la realitat, d’identificació amb els rols a cada persona i la transmissió de la cultura d’una generació a una altra.
EL PROCES DE LA SOCIALITZACIÓ Socialització primària Des de la presa de consciència del nen/a fina l’entrada a la vida activa (és a dir, laboral o educació no obligatòria). Inclou infantesa i adolescència. En aquesta fase s’assimilen les següents actituds polítiques: 1. Consciència de l’existència d’autoritat: qui mana i qui s’ha d’obeir.
2. Identificació amb un col·lectiu més ampli que unitat familiar.
3. Consciència de les diferents ideologies i partits que distingeixen entre amics i adversaris.
4. Consciència dels resultats que genera o produeix el sistema polític: serveis, protecció, etc.
Més endavant apareixen altres elements com: 5. Preses de posició davant líders polítics, partits... manifestació d’actituds afectives/valoratives vers aquests.
6. Distinció entre els rols institucionals i les persones que les encarnen.
7. Adopció d’actituds d’interès o desinterès vers la política + inclinació a implicar-se en el procés polític, o tendència a inhibir-se de qualsevol participació en l’àmbit públic.
Socialització secundària o re-socialització 59 En l’edat adulta: quan algunes experiències personals/col·lectives ajuden a confirmar o a rectificar continguts adquirits durant la primària.
Experiències individuals que poden influir: 1. Canvis de situació familiar 2. Residència geogràfica 3. Dedicació laboral 4. Nivell econòmic Experiències històriques o col·lectives (que afecten a tota una generació) que poden influir: 1. Gran crisi econòmica 2. Guerra 3. Situació política excepcional AGENTS DE LA SOCIALITZACIÓ Són aquells que intervenen en el procés d’incorporació d’actituds, valors i ideologies de l’individu. Són intermediaris entre individu i entorn: - Família Escola Xarxes de relació Mitjans de comunicació LA DIMENSIÓ COL·LECTIVA DE LA CULTURA POLÍTICA La cultura política en el seu vessant col·lectiu  atribut d’un conjunt de ciutadans que segueixen i comparteixen una mateixa pauta d’actituds i orientacions cap a la política.
Quan una sèrie d’actituds es distribueix igual entre individus d’un grup  el col·lectiu comparteix la mateixa cultura política.
Depenent del sistema d’actituds polítiques de la societat, variarà el rendiment el sistema institucional i la seva configuració.
Teories sobre impacte de la cultura en el règim/sistema polític: A) La cultura cívica 60 B) Canvi de valors C) Desafecció política D) Capital social LA CULTURA CÍVICA És el nom del primer estudi d’Almond i Verba (The Civic Culture, 1963). En ell es proposaven estudiar el paper de les percepcions subjectives sobre l’estabilitat de les democràcies de forma comparada.
Es fixen en 2 dimensions col·lectives de les percepcions: ➢ Implicació política passiva  percepció i coneixement de s’ m’afecten les polítiques del govern i com ho fan.
➢ El sentit d’eficàcia política subjectiva  percepció de si la pròpia acció en política té alguna influència o no en el procés polític.
• La cultura política de participants es caracteritza per: la predisposició a participar activament en els processos d’entrada tot exercint control sobre els polítics: barreja d’un positiu nivell eficàcia subjectiva i d’implicació passiva.
• La cultura de súbdits inclou sentiments favorables cap al sistema polític: inclinació a acceptar passivament els seus resultats.
61 És a dir: l’individu és conscient de la importància de les polítiques, però no es veu amb capacitat per influir-hi.
• La cultura política parroquial: aquella caracteritzada per àmbits reduïts d’implicació i eficàcia. Desvinculació i alienació vers la política. Hi ha vinculació afectiva a grups primaris com la família, l’església, la comunitat d’amics, etc.
• Almond i Verba formularen la hipòtesi de què: la democràcia seria més estable en els països que gaudissin del que ells anomenaren “cultura cívica”, és a dir: combinació de quantitats significatives de participants i súbdits, i una quantitat petita de parroquials.
(massa participants pot resultar dolent i posar massa tensió al damunt del sistema polític, desestabilitzar-lo).
• La cultura parroquial comporta (i és compatible) amb sistemes polítics tradicionals, mentre el predomini de cultura de súbdits  sistemes autoritaris.
On les orientacions cap al sistema són positives  la democràcia ha estat estable i duradora. (ex.: EUA, Regne Unit...) On les actituds són negatives  hi ha hagut derrocament de democràcies. (Alemanya, Itàlia...).
• EL CANVI DE VALOR EN SOCIETATS AVANÇADES Estudi d’Inglehart  intenta abordar: - els processos de canvi de sistema de valors en països desenvolupats L’impacte d’aquests en el sistema polític Parteix del concepte de generació política: aquell conjunt d’individus socialitzats sota les mateixes condicions socio-econòmiques.
Com caracteritza una situació que viu sota aquestes mateixes condicions? Amb dues hipòtesis: 1. Hipòtesi de la socialització  segons el context en el què es formen: els individus defineixen una escala de valors o pautes de percepció determinades.
2. Hipòtesi de l’escassesa  s’estableixen unes prioritats en la configuració dels valors que tendeixen a prioritzar la demanda d’elements o elements que no es tenen.
EL CANVI DE VALORS Inglehart diu que en les societats avançades ha passat el següent: 62 S’ha passat de prioritzar els valors materialistes a prioritzar (per part de les noves generacions) els valors postmaterialistes.
➢ Què són? Valors materialistes  es prioritza aspectes com la seguretat i la subsistència. És a dir: són valors referents al nivell de vida, els d’aquells socialitzats en context de guerra i postguerra a Europa.
Valors postmaterialistes  es prioritza la qualitat de vida i l’autorealització dels individus. Això succeeix perquè les necessitats bàsiques de l’individu (a diferència que durant la guerra i la postguerra) estan cobertes durant el seu procés de socialització.
Tots aquests valors s’expressen en les reivindicacions fetes a l’Estat. Fan que s’alteri la naturalesa del sistema polític. Per què?  Perquè es passa d’un sistema poc participatiu (dirigit per l’elit) a un sistema d’elits “dirigides” i controlades per ciutadans més implicats.
Per saber quins valors prevalen sobre uns altres es fan enquestes als ciutadans de diferents països sobre quins són els objectius o fites que consideren més importants d’aquesta llista: 1. Mantenir l’ordre en la nació.
2. Donar major participació a la gent en les decisions del govern.
3. Lluitar contra l’alça dels preus (inflació).
4. Protegir la llibertat d’expressió.
5. Mantenir una nivell alt de creixement econòmic.
6. Assegurar al país importants forces armades.
7. Donar a la gent una major participació en la manera de decidir com funcionen les coses en el seu lloc de treball i en la seva comunitat.
8. Intentar millorar les ciutats i l’entorn.
9. Mantenir una democràcia estable.
10. Lluitar contra el crim.
11. Avançar cap a una societat més amigable i menys impersonal.
12. Avançar cap a una societat en la qual les idees valguin més que els diners.
63 LA DESAFECCIÓ POLÍTICA Hi ha un creixent nombre de ciutadans que sent distància, decepció i desconfiança cap a la política, polítics, institucions... i cada dia es mostren més crítics amb les seves actuacions.
Aquestes avaluacions negatives han crescut clarament en molts països democràtics les darreres dècades.
Aquestes actituds  desafecció política EL CAPITAL SOCIAL El capital social són: - - Els nivells de confiança social existents en una societat respecte a la comunitat política i com es relacionen amb aquests. Per tant, també relacionat per les interaccions entre ciutadans i sistema polític.
El capital social dependrà del sistema polític al qual depenguem.
Densitat de xarxes socials.
Aquesta teoria parteix de la constatació que les democràcies són més efectives allà on hi ha una tendència tradicional dels ciutadans a cooperar i associar-se en organitzacions cíviques, polítiques...
Aquesta actitud positiva a la cooperació = expressió de confiança en què els altres individus també tindran una disposició cooperativa en lloc d’un interès, en benefici propi, d’explotar-la.
Com afecta el capital social al desenvolupament i qualitat institucional? Diversos mecanismes  ✓ Pot afectar positivament el rendiment de les institucions públiques: - genera individus més interessats i disposats a l’acció col·lectiva.
Facilita la cooperació dels ciutadans en el control al govern Aplicació de polítiques públiques i defensa d’interessos menys particularistes i més generals.
✓ Tota activitat econòmica en què un agent, depenent d’accions d’altres, crearà en el futur un major ambient de cooperació i confiança interpersonal.
64 Ex.  transaccions amb pagaments futurs, contractes laborals amb serveis a prestar i difícils de controlar, dipòsits i inversions amb rèdits futurs... poden facilitar o afavorir que hi hagi més capital social.
El Capital Social doncs, té una incidència en el desenvolupament i el nivell de qualitat institucional del propi sistema, perquè hi ha diferents mecanismes que relacionen per un costat un i per l’altre, l’altre. Per què? Perquè si els individus estan més interessats, això afectarà positivament al rendiment del sistema en sí.
Hi haurà més capital social si els individus es predisposen a col·laborar per sobre del seu benefici propi.
Tema 4B. La participació política Definició, modalitats i causes DEFINICIÓ DE PARTICIPACIÓ POLÍTICA  Aquella acció o participació que ve d’una actuació (individual o en grup) que busca incidir en el resultat de gestió de conflictes socials.
Es pot participar directa o indirectament.
Per ex.: com a representant d’un partit polític, o bé votant o responent referèndums...
TIPUS DE PARTICIPACIÓ POLÍTICA  Pot ser individual o en grup Pot ser legal o il·legal Pot ser d’alt risc o de baix risc Pot ser espontània o organitzada Pot ser violenta o no violenta Solem agafar la classificació de: ➢ Convencional: generalment acceptada per la comunitat, els ciutadans exerceixen els seus drets i ho fan sota una llei. Són formes reglades i legitimades d’intervenció política.
Ex.  Vagues, votació...
Activitats de caire convencional agrupades en 4 categories bàsiques: 1. Procés electoral: votar, seguir la campanya electoral, participar en la campanya, persuadir, demanar el vot, presentar-se com a candidat...
65 2. Procés de creació d’opinió: informar-se, debatre, enviar cartes a diaris...
3. Relacionades amb el contacte amb institucions i autoritats: enviar cartes a les autoritats, sol·licitar entrevistes amb les autoritats, firmar peticions col·lectives...
4. Relacionades amb la mobilització organitzada: participar a manifestacions autoritzades, participar en organitzacions, afiliar-s’hi, contribuir econòmicament a campanyes o causes...
➢ No convencional: al marge de la llei.
Són actuacions o formes d’activitat política que entre en conflicte amb el que es considera que són normes o valors dominants a la societat, i per tant fa servir mecanismes que en queden al marge.
Ex.  Terrorisme Algunes d’aquestes activitats: 1. Actes testimonials d’expressió física o cultural (tancades, vagues de fam...) 2. Obstrucció d’activitats d’altres (tallades de carreteres, “sentades”, ocupacions d’espais, boicots a activitats polítiques o comercials...) 3. Pintades de protesta i reivindicació en lloc públics 4. Boicots a serveis o productes 5. Resistència al compliment d’obligacions legals: impostos, servei militar...
6. Manifestacions o vagues “il·legals” 7. Destruir o provocar danys a bens públics o violència contra les persones EXPLICANT LA PARTICIPACIÓ: NIVELL MACRO Hi ha 2 grans variables (a nivell macro) que determinen el grau de participació política en la societat: - El nivell de desenvolupament - El règim polític existent El desenvolupament  66 • • - canvis en l’estructura social i tecnològica  afavoriment de l’acció col·lectiva dels individus.
La industrialització: diversifica els grups socials i les demandes augmenta nivells d’educació i mobilització Millora la tecnologia de la informació i la comunicació  es facilita el contacte, acció i accés a la informació.
El paper dels règims polítics i riscos que comporten  Per a diferents tipus d’activitats de participació.
EXPLICANT LA PARTICIPACIÓ: NIVELL MICRO La tria de si es vol participar o no (i de quina manera) també pot dependre de factors o variable individuals.
Qui participa? Els elements individuals més importants per entendre la participació s’agrupen en tres categories: a) Recursos b) Orientacions c) Reclutament 67 És a dir, els individus són més proclius a participar si poden, volen i/o els ho demanen.
• Recursos  Els recursos econòmics i les capacitats personals són la influència més forta i coneguda sobre la participació.
1a condició per participar: tenir temps disponible (per tant: estudiants, gent amb feines a temps parcial, amb millors horaris... participa més).
2a variable important: nivell educatiu (major grau d’educació equival a millor processament i enteniment de la informació, i així s’entenen millor les dinàmiques polítiques, què afecta i què no, augmenta la confiança, les capacitats i el sentit crític en un mateix...).
- l’educació també afecta als ingressos: + ingressos = es pot aportar més en les activitats de participació.
- I també als millors horaris: + temps disponible per participar.
• Orientacions  l’interès polític, la implicació, l’eficàcia política subjectiva, al ideologia... condicionen la propensió a participar dels individus.
Participació política = resultat i promoció de formació de coneixement polític.
• Reclutament  la participació és més probable si un individu és reclutat o mobilitzat.
Les feines poc qualificades i amb horaris poc flexibles  possibilitat d’interacció contínua entre individus de condicions socials semblants.
Això augmenta la capacitat d’acció col·lectiva (a través d’identificació d’objectius compartits, possibilitat de millora de control i sanció dels free-riders).
Els agents socialitzadors també juguen un paper important.
LA PARTICIPACIÓ ELECTORAL 68 Per què anem a votar? La decisió dependrà del càlcul individual entre costos i beneficis d’anar a votar.
Si B (beneficis) – C (costos) > 0  es vota Si B (beneficis) – C (costos) < 0  no es vota Apareixen, però, dos problemes fonamentals que fan que tot i que haver-hi eleccions lliures, els individus no vagin a votar necessàriament: A) La paradoxa del vot B – C > 0  llavors l’individu passa. El problema és que dins aquest benefici (B) hi ha implicades unes probabilitats: - La probabilitat d’aconseguir-lo La probabilitat (des de la perspectiva individual) de què el meu vot afecti el resultat final de l’elecció.
Per tant, l’equació anterior passa a ser aquesta: (p*B) – C > 0, si el meu vot és decidiu, llavors tenim 1*B – C > 0 (p*B) – C > 0, si el meu vot no és decidiu, llavors tenim 0*B – C < 0 La probabilitat de què el meu vot sigui decisiu és pràcticament o molt propera a zero, però tot i així la gent segueix anant a votar, aquesta és la paradoxa.
B) Ignorància racional 1. Ser ignorant no té costos.
2. Per ser conscient dels beneficis m’he d’informar.
Per tant  Ser ignorant és racional, perquè informar-se comporta un cost que no servirà per res, ja que aquesta informació no s’aplica per res en la votació.
MOTIUS DE LA PARTICIPACIÓ ELECTORAL Pel que fa als beneficis en tenim: a) De materials  s’espera rebre algun benefici material pel fet de participar (polítiques, rentes...).
b) De solidaris o relacionals  s’espera rebre sentit de pertinença, d’acte social, d’expressió política.
c) D’intrínsecs  s’espera rebre “la satisfacció del deure complert”.
69 Tenint en compte aquests factors, el càlcul de la decisió passa a ser: (p*B) + D – C > 0 Hi ha 2 grups de factors principals que expliquen l’abstenció entre els ciutadans.
*Els dos grups es basen en costos i beneficis de votar, els que determinen la participació.
➢ Personals: formats per les característiques o atributs propis de l’individu. Els costos venen determinats per: a) La renda (ingressos): + renda = - cost d’informar-me i anar a votar.
b) Educació: + nivell educatiu = + capacitat d’informar-se i anar a votar c) Experiència personal: l’edat és un element quan es va a votar: al voltant dels 40 es té molt interès per votar.
d) Actituds polítiques: interès per la política, sentit d’eficàcia política, identificació ideològica i proximitat a partits.
➢ Contextuals/Polítics: factors en el context polític que poden afectar la decisió: a) El sistema electoral i la rellevància de l’òrgan a escollir b) El sistema de partits i la diversitat d’oferta política c) Els temes a l’agenda política que fan que una elecció es percebi com a més important o més competitiva.
Tema 5A. Actors polítics i acció col·lectiva L’ACCIÓ COL·LECTIVA DEFINICIÓ • El poder és sobirà. Participar en partits, grups d’interès, moviments socials... implica acció col·lectiva.
• Problema: conflicte existent entre interès individual i col·lectiu • 1.
2.
3.
Quines condicions són necessàries per a l’acció col·lectiva d’un grup d’individus? Existència d’un objectiu comú, que fa que els individus s’organitzin.
L’individu pot decidir participar o no per obtenir el resultat o objectiu.
El resultat de l’acció col·lectiva és públic o col·lectiu: Béns públics.
70 ...

Tags:
Comprar Previsualizar